Els vots ja han estat comptats i tot ha acabat més o menys com era previst. Pedro Sánchez ha dut l’estat espanyol a unes eleccions perfectament inútils. El PSOE ha resistit, no ha perdut sinó tres escons, però els seus aliats han baixat i la dreta i l’extrema dreta s’han reforçat d’una manera notable. Ara si vol formar govern li serà més difícil encara. De fet, només té dues alternatives i no són gens senzilles. Una és que s’abstinga el PP per deixar-lo governar, cosa que sembla poc probable mirant el resultat espectacular que ha aconseguit Vox. L’altra alternativa és que tinga el suport d’Esquerra Republicana, que també és difícil. Els republicans han perdut 2 escons, Junts n’ha guanyat un i la CUP n’ha aconseguit 2 dient que no ajudarien Sánchez a governar. Durant la campanya, ERC ha estat molt crític amb el dirigent socialista, però abans havia fet mans i mànegues per investir-lo. De manera que una altra ziga-zaga ara podria complicar molt el futur dels republicans. A banda que Sánchez ha insistit durant la campanya que no els vol, els seus vots…

Però la cosa és que si no els vol, si ERC no els dóna o si el PP no s’absté, no hi haurà majoria possible i Espanya s’encaminarà cap a les cinquenes eleccions seguides. Un símptoma monumental d’una crisi que no es pot amagar per més que es vulga. Una crisi més evident encara, perquè ara hi ha l’escalada de l’extrema dreta fins a la tercera posició. Aquest resultat fa posar els cabells de punta i espanta aquelles cancelleries europees que encara es pensaven que l’estat espanyol era una mena d’oasi europeu. Ara potser es graduaran les ulleres i entendran millor què passa.

També perquè els observadors haurien d’observar i observaran que l’independentisme ha fet el millor resultat de la seua història en unes eleccions espanyoles. Novament, i per segona vegada consecutiva. ERC guanya les eleccions a Catalunya, també per segona vegada consecutiva, els 2 diputats que perd Rufián es compensen amb els 2 que guanya la CUP i el que augmenta Junts per Catalunya i tots plegats sumen 3 punts més en percentatge de vot. 23 diputats a Madrid tindran un pes que ningú no podrà esquivar. 23 diputats als quals, en tot cas, caldria sumar també els 12 que guanyen les forces sobiranistes basques, el que aconsegueix el Bloc gallec, que hi retorna després de molts anys, i potser Joan Baldoví, el diputat de Compromís, partit al qual no li ha anat gaire bé, per cert, el pacte amb Íñigo Errejon. 37 diputats de les forces independentistes i sobiranistes en total, que esdevenen de fet la quarta força al parlament espanyol, davant de Podem.

Però, dit tot això, que ningú no s’enganye. Per a l’independentisme serà molt més important què passe a partir d’avui al carrer, a partir de la convocatòria del Tsunami Democràtic, que no pas què puga passar al parlament espanyol. No és previsible que Pedro Sánchez accepte un referèndum d’autodeterminació, que evidentment seria una raó de pes per a donar-li els vots necessaris per a ser investit. Per tant, allà no hi ha res a fer. I ací, molt. La votació no ha mogut res de substancial. El carrer ho pot fer.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb