18.12.2014 - 14:45
|
Actualització: 22.01.2025 - 14:47
Us heu parat mai a pensar per què diem Pare Noel? És a dir, per què fem servir el mot francès Noël? Té tradició aquest híbrid catalano-francès? No seria més lògic de dir-ne Pare Nadal, com ja s’havia dit temps enrere? Què fan les altres llengües?
Anem a pams. Tradició? No, la nostra tradició nadalenca és fer cagar el tió (no en digueu, si us plau, cagar el tió, que fóra una altra cosa, i ben dolorosa). En canvi, fora de casa nostra l’encarregat de portar presents a la mainada és Sant Nicolau, molt venerat a tot el món. El nom neerlandès d’aquest sant evolucionà fins a Sinterklaas. I com que els neerlandesos fundaren Nova York (al segle XVII) allà hi fou conegut amb aquest nom, que al segle XIX ja s’havia corromput en Santa Claus.
Per aquesta raó Santa Claus no és pas el nom que es fa servir a tot el món anglosaxó. A Anglaterra i al Canadà en solen dir Father Christmas (literalment, Pare Nadal). I en la gran majoria de les llengües del nostre voltant s’han basat en aquest nom: en francès, Père Noël; en italià, Babbo Natale; en alemany, Weihnachtsmann; en neerlandès, Kerstman; en romanès, Moș Crăciun; en llatí, segons la Wikipedia, Pater Natalis…
L’espanyol és pràcticament l’única llengua que fa això tan estrany d’agafar una part del nom del francès (llevant-ne encara la dièresi): Papá Noel. Certament, també el portuguès en diu Papai Noel, per bé que convivint amb la forma emancipadora Pai Natal.
Vist tot això, oi que és més lògic que en diguem Pare Nadal?
Bon Nadal i bon any!
(Si voleu saber curiositats sobre l’origen dels noms de les tradicions nadalenques, us recomanem molt vivament dos articles del lingüista Gabriel Bibiloni, que ens parlen de Sant Nicolau i dels Reis de l’Orient.)
