El parany conceptual d’Esquerra

«L'independentisme és el que és perquè cerca, per damunt de tot, la manera de forjar tan de pressa com siga possible les condicions per a aconseguir un estat propi. I això implica entendre que el problema que tenim no és qui governa a l'estat espanyol sinó l'estat espanyol mateix»

Vicent Partal
09.01.2020 - 21:18
Actualització: 09.01.2020 - 22:18
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir ERC va respondre a la gravíssima decisió del Suprem espanyol identificant el tribunal amb la dreta antidemocràtica i salvant-ne, per tant, la responsabilitat de l’estat. Crec que és un error. Pere Aragonès, envoltat de tots els dirigents d’Esquerra que hi ha en llibertat, va deixar clar que, a parer seu, la decisió que impedeix a Oriol Junqueras de ser dilluns a Estrasburg no és responsabilitat de l’estat espanyol com a tal, sinó tan sols d’un poder de l’estat. I en bona lògica i d’acord amb aquesta premissa, es va refermar en la determinació per un diàleg amb el nou poder executiu espanyol, amb Pedro Sánchez. I va negar, emfàticament, que cap altra via fos transitable.

No discutiré ara sobre això, sobre si el diàleg amb Espanya és l’única via transitable. A mi no m’ho sembla pas, però crec que no és la qüestió. En canvi, m’agradaria remarcar una cosa que pense que és el parany conceptual de base d’Esquerra Republicana de Catalunya, parany que la duu a situacions com aquesta.

Quan es va fer públic l’acord per a investir Pedro Sánchez vaig dir que pensava que aquell text era un bon acord, i ho mantinc. A condició, vaig dir també, que es complís. Ara, hi ha un matís nou que considere molt important, i que em va sorprendre en la intervenció d’ahir: és un bon acord a condició que siga un acord entre dos països, entre dos conjunts polítics diferents, independentment de la forma administrativa que tinguen. Tots dos governs, per tant, han de ser responsables dels seus conjunts i aquestes responsabilitats no les haurien de poder esquivar en cap cas. Per tant, tu no pots dir que parles en nom d’una de les nacions i, quan un poder de la teua nació segresta el màxim dirigent de l’altre, fer com si no hi tinguessis res a veure. I encara menys pots acceptar que una trampa com aquesta te la facen impunement.

L’independentisme és el que és perquè cerca, per damunt de tot, la manera de forjar tan de pressa com siga possible les condicions per a aconseguir un estat propi. I això implica entendre que el problema que tenim no és qui governa a l’estat espanyol sinó l’estat espanyol mateix. Un independentista ha de poder parlar i escoltar Sánchez d’estat a estat, com si diguéssem, no com un complement que accepta ja d’entrada que ell és menys. I per tant hauria d’exigir que ell resolgués els seus problemes interns, en aquest cas la desobediència dels seus tribunals. Com es fa en les relacions internacionals, sempre.

Dit això, si ets independentista sempre cercaràs la manera de posar l’estat contra la paret i d’accelerar el procés cap a la independència. I posar l’estat contra la paret no és estalviar-li maldecaps sinó aguditzar-li les contradiccions. Per això avui no sé imaginar-me cap posició més poderosa i favorable a l’independentisme català que obeir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, obrir la presó alliberant Oriol Junqueras i permetre-li de prendre possessió del càrrec d’eurodiputat. I no entenc com això, tan elemental com és, Esquerra ho qualifica de via intransitable.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
09.01.2020  ·  22:18

Probablement, perquè els dirigents d’Esquerra no són independentistes. No es creuen que siga possible assolir la independència. Llavors, trien viure sota l’estat on han estat vivint fins ara. Pensen que, com a mínim, això els garantirà alguna engruna. I segurament, també en això van errats. Ells només veuen vies intransitables, però quan la gent les transita, es demostra que no ho són. Semblen pertànyer al passat, com tants altres.

Enric Ubach
Enric Ubach
09.01.2020  ·  22:20

Es obvi. Tenim les claus de les presons. Presos politics fora i Junqueres al parlament europeu.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
09.01.2020  ·  22:24

El acord que és un bon acord, sembla que es pot complir plenament seient en una terrassa d’un bar, prenent un cafetó i parlant del temps. Després preguntem als catalans si el cafe era prou bo, i ja està el acord resolt.

Per altre banda ERC a aconseguit plenament els seus objectius, abaixar el to de l’independentisme i assegurar-se una cadira comode al regim del 78. Ja fa temps que penso que si tallar una cama al Junqueres li dones pous vots a ERC, en Junqueres ja seria coix.

Deixar anar en Junqueres desde la Generalitat implicaria que existis la Generalitat, cosa que ara mateix, no passa.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
09.01.2020  ·  22:30

Treure’ls de la presó comportaria, a més, un xoc entre dues legitimitats, la de la justícia europea, amb qui compliria la Generalitat i la de la justícia espanyola acatada pel govern de Sánchez.

El que passa és que probablement Junqueras no voldria seguir. I el Govern de la Generalitat tampoc. Perquè, de fet, qui controla el govern d’aquí si no els mateixos que el de Madrid?.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
09.01.2020  ·  22:44

En Junqueras no voldria sortir,en cas que l’hi obrissin la portà de lan presó.ERC a signat l’acord amb en Sanchez.perque Junqueras ho ha volgut. I el mantindran peti qui peti.El que no poden imaginar hores d’ara,es que els que petaran seran ells.I sera un esclat ben merescut.

francesc felip
francesc felip
09.01.2020  ·  23:02

L’estat espanyol és un gegant. Malalt, sí, però un gegant. Si obrissim presons, el de menys seria que el Sr. Junqueras sigui europarlamentari. És violaria una llei espanyola, i en 24 hores el Govern estaria detingut. Europa callaria. I aleshores què?. El TS pot prevaricar i saltar-se sentències europees, però no es estúpid. Si ho ha fet sense dubtar es perquè té assegurada la impunitat degut a que la pressió espanyola (en forma de favors) arreu deu ser brutal. Davant d’això i la insistència d’ERC de distingir entre els del 155, penso que els que no ens rendim hem de donar ple suport al Consell per la República i al MHP Carles Puigdemont.

Joan López
Joan López
09.01.2020  ·  23:08

Jo no entenc a ERC, no la puc entendre que mès le han de fer per veure que Ñ es mentidera i que una vagade investit el gran mentider,ja no li cal l’ajuda de ERC,i sassoli (socialista italià) ja també ha replegat velas i si posa al costat del seu company socialista(Sànchez). Bé segueixo dient que només el consell per la republica ens portarà el que desitjen tothom.
PD. on est Tsunami democratic ?

Roser Caminals
Roser Caminals
09.01.2020  ·  23:12

Creure que mantenir Junqueras a la presó és responsabilitat del poder judicial i que l’executiu està lliure de culpa és un sofisma i una mentida.
La pregunta que es planteja el Vicent a l’última frase només té una resposta: la cúpula d’ERC no és independentista. La qüestió és fins a quin punt representa o no la posició dels seus votants.

Maria Teresa Vernet
Maria Teresa Vernet
09.01.2020  ·  23:14

A l’Oriol Junqueras li obren la porta de la presó i se’n va corrents cap a la cuina, no fos cas que algú digui que està massa prop de la porta! Només espero que els ciutadans de Catalunya amb els seus vots, li expliquin de la manera més clara possible el seu error. Potser ho entendrà…o potser encara tampoc. Insisteixo: només els vots a Catalunya poden fer aparcar aquesta vía estúpida (per dir-ho bastant correctament) en que s’ha embarcat ERC.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
09.01.2020  ·  23:17

¿A on ens vol dur Esquerra amb aquesta presa de posició?

Esquerra, i els seus seguidors, a partir d’ara donaran suport total al govern de Pedro Sànchez.

I, així, s’oposaran a tothom qui pressioni per la llibertat dels presos o per emprendre un camí efectiu cap a la independència –amb l’excusa que desestabilitza un govern progressista i doncs afavoreix l’extrema dreta.

I, amb això, hauran aconseguit finalment i ben efectiva de dividir el moviment independentista, que és el que, com a bons espanyolistes, com a servidors del poder de Madrid que són , pretenen.

És ben clar.

Berta Carulla
Berta Carulla
09.01.2020  ·  23:19

Jo np obriria presons perquè seria descarregar culpa al Suprem i cal que la tingui tota. ERC ha amortitzat el seu líder i de tota manera tampoc no ho farà.

Joan Rius
Joan Rius
09.01.2020  ·  23:19

Amb l’estratagema d’ampliar la base ajudant a estabilitzar l’estat espanyol i el règim del 78, ERC està aconseguint l’efecte contrari, és a dir, desmotivar la sòlida base de l’independentisme. Estic convençut que JXCAT en el lloc d’ERC faria el mateix. Comprenc el pànic amb què ambdós partits fan política sota l’amenaça de la inhabilitació, la preso o el drenatge patrimonial dels seus dirigents i militants. Com estem comprovant, el dret de l’estat espanyol i dels poders fàctics que l’intrumentalitzen, estan per sobre de la democràcia. Sens dubte, durant el procés d’independència de Catalunya, s’han posat en evidència les pràctiques feixistes dels poders de l’estat. En aquestes circumstàncies ERC cerca aliats per a assaltar la presidència de la generalitat i governar la caricatura de l’autonomia de Catalunya. Vejam on ens porta tot plegat…

jaume vall
jaume vall
09.01.2020  ·  23:21

És un error que previsiblement no li passarà factura electoral.
Per tant, no és un error, als seus ulls.

joan guinarda
joan guinarda
09.01.2020  ·  23:22

Val la pena llegir-se la entrevista a Germà Bel….

Mercè ariza
Mercè ariza
09.01.2020  ·  23:25

Estic d´acord amb Frances Felip

Mònica Vidal
Mònica Vidal
09.01.2020  ·  23:26

“L’independentisme és el que és perquè cerca, per damunt de tot, la manera de forjar tan de pressa com siga possible les condicions per a aconseguir un estat propi”. Sembla que erc no ho té tan clar i, en qualsevol cas, molt em temo que qui no vol transitar la via és el propi Junqueres. Sense obviar el detall del que pot comportar una acció tal com és obrir les presons.

Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
09.01.2020  ·  23:28

Mala peça al telé tenim el que volem la llibertat de Catalunya i per tant la dels nostres descendents.
I vaticino que continuarà el trist l’espectacle dels panxes contentes del polítics catalans on hi veurem a aquesta taula coixa on no els hi donaran ni cadira per a seure a ERC a JXCAT al president Torra i altres figures rellevants. No sé si hi convidaran a la CUP – suposo que no – però tampoc hi assistirien ells estan per sobre d’aquestes misèries humanes.
I sortiran tots cofois i ens diran que han vist un cove ple de peixos meravellosos i que en repartiran uns quants a cada català per deferència del govern de Borbonia. I la felicitat serà complerta.
Salud i ………..

Gemma R.
Gemma R.
09.01.2020  ·  23:29

Totalment d’ acord amb l’ editorial, i afegeixo, mira si no está desvinculada la repressió i la judialització de la política per part del PSOE, que l’ advocacia de l’ Estat va escriure una carta al PE demanant que es fés cas al TJUE i es reconegués a Oriol Junqueras, fins que el TS es pronunciés. És a dir, que demanà ajud per la investidura, però per a no enfrontar-se amb la judicatura ni amb la dreta, va afegir lo del TS. Per altra banda la fiscalía s’ està plantejant demanar 3 anys de presó amparant-se amb l’ article 203 del codi penal, per la persona va baixar la bandera espanyola de la Generalitat l’ altre día, si aconsegueixen identificar-la. I per últim, en una entrevista a CatRadio, Aragonès ha dit que si inhabiliten al President Torra, no s’ ha de desobeïr la JEC, ell agafarà les seves funcions fins que no es celebrin noves eleccions autonòmiques i hi hagi nou govern. Sort que en el pacte hi havia una desjudicialització, i sort que el PSOE pobret no en té cap culpa. Avui el segon diari més llegit d’ Alemany diu que el President Puigdemont segueix reclamant la independècia a diferència del vicepresident Junqueras que ja no està en aquest camí. En fi, que jo ja no sé ni què dir. Igual que als nacionalistes espanyols no els pots fer raonar encara que els hi expliquis i demostris que els manipulen, començo a tenir la mateixa sensació amb els votants d’ ER, perquè si no ho veuen, és que ells també hi han renunciat a la independència, perquè és impossible que si la segueixen volent no vegin l’ evident.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
09.01.2020  ·  23:30

Una part ho és de un tot, i un tot no ho és sense una part.
Una cosa és que hagiu begut oli i una altra és que vulgueu que en bevem tots.

Jaume Sans
Jaume Sans
09.01.2020  ·  23:33

Ja ho dius : ‘…… si ets independentista…….’ . I aquests xicots d’ERC no se sap ben be que son.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
09.01.2020  ·  23:34

Esquerra està fent un paper ben galdós. Rufián sense parar de repetir allò dels postconvergents, quan ells estan exercint de neoconvergents. Sembla mentida que no hagen après que el PSOE sempre triarà España i no democràcia, i que l’estat mai compleix el que acorda.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
09.01.2020  ·  23:36

No traien Junquearas de la presó ERC juga amb foc i es cremarà.

Es pensen que mantenint Junqueras a la presó provocaran que el parlament europeu i el TJUE s’efrontaran a Espanya i faràn que caigui encara més fons. Però això no és el que passarà. El parlament eropeu no farà res i el TJUE, com que el parlament europeu no hi recorrerà, tampoc farà res. Llavors tot acabarà amb que Junqueras perdrà l’acta de europarlamentari i ERC ho haurà acceptat.

En canvi traient Junqueras de la presó la victòria estaria cantada en tots els fronts. Encara que tant Junqueras com els que hagin participat en treurel de la presó hagin de marxar a viure una temporada a un país civilitzat. Junqueras aniria al parlament europeu amb tots els drets, Espanya s’hauria d’empassar una derrota monumental i cap tribunal de cap país civilitzat no extradiria a ningú per haver acatat la resolució del tribunal de Luxemburg.

GUILLEM BUJOSA
GUILLEM BUJOSA
09.01.2020  ·  23:37

En Marxena es descobreix perque diu que el 12 de juny en Junqueras havia estat jutjat i condemnat (tot i que la sentència no era encara pública) Es a dir la condemna fou prèvia a la sentència. La sentència feia molt molt de temps que fou presa (a la galàxia…franquista…)

Encarnació Parets
Encarnació Parets
09.01.2020  ·  23:38

M’he perdut. L’acord per investir en Sanchez el van signar PSOE-erc, oi? Què hi té a veure el Govern? erc és EL Govern o al Govern? Pot, erc, usurpar el Govern de Catalunya sense conseqüències? Si és que sí, endavant l’aberració a l’espanyola. Si és que no, ELECCIONS.

joan rovira
joan rovira
10.01.2020  ·  00:10

Ho explicava de manera fàcil el comentari d’En Jordi Buïl 12:04 a l’editorial d’ahir. Els nostres dirigents no tenen mentalitat d’estat. La Consellera Clara Ponsatí ho va dir molt clar que, la majoria, anaven de catxa amb l’estat espanyol.

Actualment, el comandament d’Esquerra, sense bellugar-se d’on era, vol continuar essent sotmesa per l’estat espanyol. No tenien, en la seva mentalitat espanyola, cap pla. I no s’esperaven una reacció tan cruel.

Mentre els comandaments de JuntxCat i La Crida continuen la disputa amb els hereus de l’antiga CiU reconvertida en PDeCAT. Les CUP van fent provatures. I a la reserva Demòcrates, Primàries, Front Republicà i Front Nacional.

Pel que fa als espanyols continuen barallant-se pels colors: blaus, vermells, taronges, morats o verds. Lluint paradoxa: republicà i monàrquic, socialista i carceller, comunista i capitalista, franquista i joseantoniano, feixista i opusdeista, etc. Tots totalitaris.

Aquest és el panorama a la península d’Espanya espanyolitzada. Perfectament conegut i tolerat internacionalment, sempre que no es posés a la llum pública el desgovern que sustenta, a tots els nivells, el sistema colonial hereditari espanyol.

Per tant, el parany és voler fer creure, després del que hem viscut els darrers dos anys, que els nostres dirigents són independentistes i tenien la intenció de fer efectiva la independència. Que una majoria aclaparadora del poble català va votar el Primer d’Octubre.

Tot just estem vivint els primers embats per aturar el procés de descolonització que el Primer d’Octubre porta implícit. Els intents de l’estat, dels col.laboradors interns com dels internacionals, ho tenen difícil per revertir l’anhel de llibertat del poble català.

Ramon Perera
Ramon Perera
10.01.2020  ·  00:16

Avui estic poc d’acord amb l’editorial. Donada la complexitat de tot plegat, només puc comentar, sense aprofundir-hi, alguns aspectes.

L’editorial incorre en una contradicció important. Referint-se a la seva reacció [la reacció d’Esquerra], l’editorial diu “Crec que és un error” [segona línia]. Però parlant de la mateixa reacció, el títol de l’editorial parla de “parany conceptual”. Jo veig les dues valoracions totalment incompatibles.

I l’editorial es tanca amb una altra afirmació que tampoc puc acceptar. Diu “…avui no sé imaginar-me cap posició més poderosa i favorable a l’independentisme català que obeir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, obrir la presó alliberant Oriol Junqueras i permetre-li de prendre possessió del càrrec d’eurodiputat.” Sense tenir en compte la repressió que una acció com aquesta desfermaria per part de l’estat espanyol [m’abstinc de cap altra valoració], fa només 72 hores que l’independentisme tenia a les seves mans una acció encara més poderosa a favor de la independència i sense riscos especials. Em refereixo a haver votat contra de la investidura de Pedro Sánchez.

Igual que altres catalans em sento molt dolgut pel comportament d’Esquerra i per aquesta raó vull fer un exercici de política-ficció. Em refereixo a una cosa que ja va pasar una vegada a la història del Principat i qui sap si podria tornar a passar alguna cosa semblant.
Es tracta d’un partit fundat a mitjans de març d’un cert any i que assolí una incontestable majoria absoluta a les eleccions municipals d’abril del mateix any.
“Els dies 17, 18 i 19 de març de l’any Y se celebrà al barri de Sants de Barcelona la Conferència d’Esquerres, on es va fundar com a partit polític X, de la unió de les organitzacions Estat Català de Francesc Macià, el Partit Republicà Català de Lluís Companys i el grup L’Opinió de Joan Lluhí, a més de diverses associacions comarcals i locals.”
“…X va esdevenir el partit més votat a les eleccions municipals d’abril de Y.”
Quin goig seria que ara aparegués un partit independentista de veritat capaç de guanyar la majoria absoluta a les eleccions!
[https://ca.wikipedia.org/wiki/Esquerra_Republicana_de_Catalunya]

Joan Mir
Joan Mir
10.01.2020  ·  00:21

Joan Mir
“La independència és el millor instrument per aconseguir el progrés social” és una frase repetida per ERC. Per tant, amb un govern “progressista” a Espanya i un tripartit d’esquerres a Catalunya, ERC aconsegueix el seu objectiu principal sense que calgui la independència. Aquesta és una explicació coherent a la seva actuació.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
10.01.2020  ·  00:23

Complim la sentència de la Cúria europea.
No és tan difícil d’entendre, oi?
El MH Torra ho té clar.
I ha arribat l’hora que l’exili governi el país. Portem dos anys de retard.

Matilde Font
Matilde Font
10.01.2020  ·  00:23

Ja ho vaig escriure ahir. Pense que ERC, o els seus dirigents, encara tenen la idea que som autonomia i no un país sobirà, si més no emocionalment. Per tant encara no han desconnectat i veuen impossible aconseguir la independència si no ens la dóna Espanya.
Per un altre costat, no tinc clar que si obriren la porta de la presó, Junqueras sortiria desobeint el TS.

DANI FRANCH
DANI FRANCH
10.01.2020  ·  00:51

Erc ja fa temps que ha abandonat el projecte independentista i es diu poc

Robert Mora
Robert Mora
10.01.2020  ·  00:57

Ja ho va dir Antonio Machado: “Se hace camino al andar”. Nomes es transitable allo que es transita previamente. No hi ha camí que abans no fos quelcom intransitat i/o intransitable.
Per altra banda (O potser la mateixa vista des d’altre angle) és que el diàleg no es entre iguals perquè l”Estat no reconeix a l’interlocutor eixa categoria, Des de l’Estat no hi ha reconeixement. L’estat imposa un diàleg entre desiguals, bé en aquest cas un dels poders de l”Estat, l’executiu atès que Catalunya no té poder judicial propi, però per primera vegada en la història de la democràcia espanyola hi ha una instància fora de l’abast espanyol a la que encomanar-se.
En aquests moments els tres partits independentistes haurien d’actuar com una assemblea constituent nacional catalana (i no amb la malfiança crònica amb què es tracten entre ells) amb dos propòsits fonamentals. 1er obligar a l’Estat a tractar amb Catalunya d’igual a igual i 2on. Implementar a través del TJUE una mena de poder judicial propi.
Tot és il•lusori fins que esdevé realitat.
i per equilibrar aquesta desigualtat caldrà
transitarà viaranys nous mai trepitjats.

Santiago Bosch
Santiago Bosch
10.01.2020  ·  01:36

Molt clar !
ER NO ÉS INDEPENDENTISTA.
Ja està tot dit !

Daniel Moller
Daniel Moller
10.01.2020  ·  01:57

Pacte sota taula:

– ERC investeix a Sánchez
– Sánchez inhabilita a MHP Torra, desestabilitza el govern i provoca eleccions a Catalunya.
– Si ERC és la força més votada (Amb això i conten però no és segur que així sigui) El PSC envesteix un president d’ERC amb els comuns. Si no és la força més votada torna el tripartit.
Llarga vida a l’autonomia.!

L’única opció de trencar aquesta conxorxa és que l’ANC es presenti a les eleccions, gent nova per accions agosarades.
Tenen l’organització, la implantació en el territori, i voluntaris pel que faci falta. Des del meu punt de vista deixaríem als partits actuals amb una representació simbòlica al parlament i obtindríem una folgada majoria absoluta.
Òbviament això no és una idea original, sense anar més lluny avui l’han fet una pregunta a la Clara Ponsatí a l’acte amb subscriptors. Ho trobareu millor expressat a:
https://jmarfany.blogspot.com/2019/11/lassemblealunica-i-darrera-opcio.html?spref=tw

Àngels Folch
Àngels Folch
10.01.2020  ·  02:01

No, l’acord L’ACORD NO ERA UN BON! I no l’era perquè no era un acord, era una enganyifa. De debò algú es va creure que era un acord entre iguals, d’estat a estat, de país a país (?), entre dos conjunts polítics diferents? Crec que encara no s’entén què és Espanya, encara hi ha massa gent que es pensa que Espanya realment va fer una transició d’una dictadura a una democràcia. Em pensava també que al 2010 ja havíem constatat el que donava de sí la transició i que amb Espanya no hi havia res a fer. Aquesta colla d’ERC encara havien de néixer o han perdut la memòria? Tot plegat fa tan fàstic que n’hi ha per tancar la barraca i deixar-los que es podreixin en la seva pròpia misèria intel·lectual, política i humana.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
10.01.2020  ·  02:02

Encara no he vist cap crítica del PSOE al desacatament que el TS ha fet del TJUE. Deu ser que està d’acord a desobeir la legislació europea. Deu ser que ja li està bé que el líder del partit que li ha regalat la legislatura segueixi a la presó. I deu ser que al senyor Aragonès i al seu partit, ja els està bé la posició del PSOE. És un bon indici de com anirà la, encara pendent de veure, mesa de diàleg. Una vergonya el PSOE i una vergonya ERC. I ho deixo aquí pel respecte que em mereixen els presos polítics, que per en Junqueras, també n’hi hauria.

Joan B. Gabarró
Joan B. Gabarró
10.01.2020  ·  02:11

Aviam que tarda ER en adonar-se que han picat com uns babaus amb l’estratègia del trampós “la pastanaga”.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
10.01.2020  ·  02:37

Jo tampoc puc entendre de cap manera que ERC no vulgui obrir la presó perquè Junqueres pugui exercir d’eurodiputat. Quan una llei és injusta és de justícia dessobeir-la.

Jaume Parisi
Jaume Parisi
10.01.2020  ·  03:08

Vicent, és dificil no donar-te la raó, pero quan veus que el teu enemic va a fotre’s una hòstia de campeonat, fins i tot sembla contraproduent fer-lo rectificar.
En aquests moments el TS esta intentant demostrar a tot el mon que una DUI per part de Catalunya és una CAUSA JUSTA

Joan Cintero
Joan Cintero
10.01.2020  ·  04:02

Si el que vol Esquerra es un dialeg entre governs, se ha equivocat de internocutor. Aquest no es Pedro Sanchez que es transitori, sini el rei, que es el autentic igual

Carme Garcia
Carme Garcia
10.01.2020  ·  05:56

Algú hem pot dir el perqué ,s’en enriuen el Aragones i cia de les paraules del President Torra dient que depent quins fets son intransitables i inútils?
Perqué tinc jo que seguir fent depent quines accions, tots els dilluns i movilitzar-me? si veig per part de ER que no volen fe cap pas que ajudi al poble de Catalunya a ser lliure i lliurar al seu Junqueres.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
10.01.2020  ·  06:08

Aquí rau la diferència entre considerar-los enemics o no. En considerar-los forces d’ocupació o no.

Rosa Guallar
Rosa Guallar
10.01.2020  ·  06:46

Quan Junqueres va triar entrar a la presó en comptes de l’exili, vaig pensar que volia ser màrtir i així guanyar les eleccions. Aquest pensament m’ha acompanyat fins avui. Ara, quan veig que passen els dies i ERC no fa prou per a que en surti, encara m’ho sembla més. Un màrtir és una “persona que pateix per ser fidel a una causa”. Esperen que per pena i solidaritat reculli els vots de la “bona gent” que el vulgui compensar del “patiment” i el facin president de la Catalunya Autonòmica que tenen pactada amb el Pedro Sanchez. Volen erigir-lo President Màrtir en comptes de defensar el dret que tenen/tenim els seus electors a que exerceixi com a Parlamentari i de retruc els de Turull, Rull, Sanchez i Romeva. ERC està covant el futur persident de la Generalitat Autonòmica.

jordi Rovira
jordi Rovira
10.01.2020  ·  06:59

Estic ben d’acord amb el subtítol de l’editorial d’avui. I per tant sóc independentista pel convenciment total de la incapacitat de gestió d’un estat espanyol que no sap donar resposta als problemes que té la població de Catalunya en general. Alhora que descobrim aquest anys el resultat de l’estratègia d’haver sortit a l’exili com actua de mirall ensenyant quantes més possibilitats de maniobra hi ha en un entorn competent i capaç, encara que ni ens sigui ni amic explícit, ni enemic declarat. Així doncs la suma d’una percepció amb una constatació esdevé una prova. I la prova recau també sobre els nostres presos polítics, sobre la incapacitat de lleialtat institucional de l’estat, la desobediencia prevaricadora dels alts càrrecs del poder judicial espanyol. I la prova ha de fer pòsit davant el món, en un conflicte que cada vegada més es torna clarament obert, i descarnadament en l’estadi de guerra judicial consumada. I és en les guerres on es perd o es guanya. Per això mateix, torno a recordar que hi han més independències que es perden, que no pas que es guanyen. Com Espanya va perdre Cuba i Filipines, va perdent Catalunya.

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
10.01.2020  ·  07:03

algú pot aclarir-m’ho?. ERC ha segrestat el seu líder a la presó i per això no l’alliberarà tot i tenint-ne les claus?. El líder també s’ha autosegrestat, en un acte de massoquisme i autoodi majúscul? Calculen que això de l’autoodi, o massoquisme llastimós, ja és bo “per ampliar la base”?. No serà que potser, i principalment, els fa molta por de que el seu líder es trobi amb els altres (Puigdemont, Comín, Ponsatí) a Brusel.les, i allí s’acabi de destapar tot el tapat des del 1-10-17?. No hi tenen res a dir les diputades, i eurodiputades, (dones, germanes, etc) d’ERC sobre aquesta situació?. Sincerament, hem arribat a un punt en què la sociologia s’està convertint en una branca de la psiquiatria. O el meu cap s’ha fet petit i hi ha coses que per més que ho intenti no m’hi caben.

Jordi Vidal
Jordi Vidal
10.01.2020  ·  08:16

Sr Partal, gran editorial, ras clar i curt.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
10.01.2020  ·  08:25

El MHP hauria de convocar eleccions i que sigui la gent que decideixi què vol.
ER està sent coherent amb el què vol des de les eleccions imposades el 21D, al meu parer volen ser infinitament independents, és van espantat de l èxit de l’1 octubre i han treballat tot aquest temps per abaixar l’euforia, només cal parar atenció a les declaracions que fan actualment i les que feien abans l’1O. L’únic motiu que els obliga a mantenir l’engany és que saben que molts tenim molt present l’1 d’octubre. A aquestes alçades qui voti ER sap què vota igual que qui vota Vox, tot i que de dir que aquests últims van sense complexos.

marga guasch
marga guasch
10.01.2020  ·  08:57

D’acord amb el que diu Partal de que el problema és l’estat mateix (i el sistema, com diu la CUP, a la que tenim oblidada fa temps), jo voldria fer una pregunta a la majoria dels comentaristes que es permeten opinar sobre el que fa o ha de fer ERC, desde una óptica clarament de JxpelsMHP: vostés creuen que està dins l’estratégia d’ERC (jo no ho sé), que el govern de Catalunya deixi anat a Junqueres dos dies a la UE per tornar després a la presó ?, i encara: vostés creuen que ERC s’atreviria a ficar-se en les accions que fa i ha de fer el MHP a l’exili ?. Santa paciència amb els que es creuen tenir la exclusiva del mando perque l’han detentat molt anys !

Albert Miret
Albert Miret
10.01.2020  ·  08:59

Haig de dir, que a mi em sembla que obrir la presó perquè l’Oriol Junqueras pugui sortir-ne és el que espera el feixisme espanyol amb candeletes, per acusar-lo de tots els pecats del món, fotre-l’hi una cadena perpètua i dir al Tribunal de la Unió Europea: “ho veuen com aquest home ha d’estar pres”? L’estat espanyol ha comès la barbaritat d’enfrontar-se directament al TJUE. Gaudim-ne i aprofitem-ho. D’això n’és completament responsable, i amb això proclama a Europa que amb l’estat espanyol no hi ha manera d’entendre-s’hi, i gràcies a això, els europeus entendran molt més bé què és aquest país de mafiosos, i ara nosaltres hem d’esperar a veure les conseqüències i no obrir cap presó. L’Oriol Junqueras s’haurà d’esperar una mica, i ERC haurà de veure fins a quin punt es va equivocar intentant un pacte impossible que en dos dies ja han violat dues vegades que sapiguem. Una diluint la vicepresidència d’aquell Pablo que plorava l’alegria en quatre, no dos no, sinó quatre vicepresidències perquè no pugui ni aixecar el cap. L’altra, no movent ni un dit per fer que l’Oriol Junqueras pugui anar a signar el seu escó al Parlament Europeu. I com diuen els espanyols: “Y lo que te rondaré, morena”, i això és només el principi, perquè el que heu fet és afegir gas a un globus desinflat i rebentat. La gran cagada ja està feta. A partir d’ara, anem tots junts a lluitar contra l’estat espanyol d’una puta vegada i deixem-nos de guerretes estúpides i pactes impossibles, i si no podeu fer-ho senyors polítics, plegueu i marxeu a casa, però per fer el que feu no us va votar ningú. Ja superats els quintos i anem junts per la plena i que tothom deixi de bufar les guixes de l’altre.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
10.01.2020  ·  09:11

Sovint oblidem que un Estat es construeix per al voluntat dels individus que el conformen. És doncs, una voluntat expressada positivament car la base de l’Estat rau en la cessió de sobirania individual al conjunt de la societat que es vol fer. Els independentistes no podem deixar de ser-ho, per al qual cosa tard o d’hora hi arribarem. Els partits son instruments per afer possible el que cada individu entén que ha de ser la relació d’ell amb al resta de la societat. Ara, Esquerra ha decidit una estratègia, que pot agradar o no, però crec que hem d’esperar a vorer els resultats. Estem immersos en un partida d’escacs, i tot i que sembla que Esquerra la va perdent, encara no estem al final de la mateixa. La meva crítica va més bé dirigida cap a la resta del moviment independentista, que sense tenir una estratègia viable més enllà d’una confrontació abrandada probablement estèril que ens duu a un esta de violència, al menys per ara, veiem com es fragmenta en diverses opcions, afeblint les possibilitats de l’independentisme. Si des de l’independentisme no aplegat al voltant d’ERC es vol fer alguna cosa més que no siga acontentar-se amb el seu radicalisme, caldrà que comence a pensar en aportar una opció i una estratègia ben diferencia i única, o efectivament el proper Govern a Catalunya estarà format per unionistes més ERC.

josep soler
josep soler
10.01.2020  ·  09:17

I a més a més és un parany evident per tothom que te ulls a la cara i els usa per mirar.

I no pas un parany nou.

1.- Fa 23 anys es va repetir el parany també amb PSOE i en fa menys de 10, també vam comprovar que no mana pel poder ejecutiu a Espanya.

2. Fa 40 anys també ens van prometre l’Estatut del 79 i 3 anys després ens el van decapitar amb la LOAPA

3.- Fa 88 anys ens van prometre l‘Estatut del 32 i el 39 ens el van afusellar

4.- Vam anar a votar el Primer d’Octubre del 2017 perquè ja ens ho sabíem això.

Per a molt joves que siguin les noies i el nois d’ERC, NO POT SER QUE NO HO SÀPIGUIN.

El mestre Junqueres ja ho deia abans de l’Octubre del 17: “Espanya no negocia i quan ho fa, no compleix les promeses” .

En Junqueres ha destrossat la teoria de la gravetat de Newton: ens ha demostrar que les pomes madures caigudes, poden tornar a pujar a les rames soles…

Josep Salart
Josep Salart
10.01.2020  ·  09:29

Prou de parlar d’en Junqueras i d’ ERC ¡¡¡. Sembla que tingui alguna cosa a veure amb la independència del nostre país.

Es un cas que ja resoldran ells com a partit polític amb els seus advocats, botxins; intermediaris, botiflers i totes les eines que tinguin a la seu del seu partit. Prou.

Nosaltres a lo nostre, i a treballar molt per fer entendre que tot el vot independentista s’ha d’agrupar només al voltant de polítics que ens demostrin quemestan amb nosaltres.

N’hi ha molts d’aquests, només cal escoltar-los perqué t’ennamorin ¡¡¡¡¡¡

JOSEFA IGARTUA
JOSEFA IGARTUA
10.01.2020  ·  09:32

Ahir al CCCB tan la sra. Ponsatí com el sr. Anwar estic per dir que tenien al cap la desobediència. Tenim poder som mooolts els que sortim al carrer votem guanyem i tot degueix2igual. Som tan pacifics i educats que ho aguantem tot.

Pep Agulló
Pep Agulló
10.01.2020  ·  09:43

UN COP DE PUNY A LA TAULA

Un matís d’això que s’anomena “parany conceptual” d’ERC. Parany vol dir trampa aliena no detectada? Més aviat és un “apuntalament conceptual”, del tot conscient perquè tota la seva estratègia neoautonomista no faci llenya. De vegades la neutralitat dels mots més aviat confon…

Per referir-me a la crítica de l’ultim paràgraf de l’editorial he de recordar que en l’entrevista amb Clara Ponsatí i Aamer Anwar, si alguna cosa em va refermar amb la convicció que defenso, va ser que veuen la única sortida a l’atzucac amb la necessitat de donar el cop de puny a la taula de tota la ciutadania de Catalunya i dir prou. I aquí puc connectar amb l’últim paragraf…

Que se m’entengui, obrir les presons no és cap via intransitable. És un acte revolucionari perquè sig nifica un enfrontament amb l’estat que no es pot frivolitzar, ni en les conseqüències ni en la seva consideració de si tenim les eines per afrontar-ho. Perquè si fem aquesta proposta “tan elemental” On són les masses de gent preparades o organitzades, armades per fer front a la repressió ? O és que tornem a considerar que Europa ja ens empararà? On està allò de que només podem comptar amb les nostres forces?

Estic força cansat d’escoltar idees “superrevolucinàries”, que hi estic d’acord desde la meva posició política, però que perquè siguin realitzables han de tenir una maduresa política de la situació, que avui no es dona ni en els partits ni sobretot en la ciutadania.

PS. Consti quan l’Aamer i la Clara ho expresaven per definir que sense aquest prou! que poses l’Estat contra les cordes el procés català no podia avançar, era per posicionar-se en una via de sortida de la situació actual. Era un “councel”.

Antoni Oller
Antoni Oller
10.01.2020  ·  09:46

Quan vaig llegir ahir a VW la notícia de la roda de premsa d’ERC, em va sortir pel dret aquest comentari sense pensar massa, i ara aprofito l’editorial per tornar-hi, perquè em ve de gust compartir més la reflexió; faig copy-paste fins a l’última coma: “Mira que en aquests moments soc enormement crític amb ERC, bastant convençut de l’error de la seva estratègia a llarg termini, i completament convençut de l’error a curt termini d’investir Sánchez. Però … això que ha dit l’Aragonés, que és un disbarat obrir la presó emparant-se en el TJUE, això ho subscric: el primer que faria Junqueras és no voler sortir! Europa té unes ganes boges de que el conflicte català sembli que s’acaba, que només ho sembli (tan tontos com per creure que s’acaba de debò, no ho son oi), és a dir, unes ganes boges de tancar la porta evidentment en fals. Per això, l’excarceració de Junqueras els vindria molt bé per acostar-se al tancament de porta en fals. Però recordo (i ho acabo de trobar: El Nacional 24 de desembre) que l’Enric Vila va dir una cosa que em va sobtar: “Lligant la independència a la seva llibertat, Junqueras està bullint els espanyols al bany maria, però alhora fa números per convertir-se en màrtir. És difícil que la justícia espanyola faci en quatre dies el que no ha fet en 500 anys”. Jo no sé si això ho subscriuria el propi Junqueras, però sospito que si li proposen “fugar-se” al Parlament Europeu, a manera de brindar-li a ehhjpanya una coartada perfecta per no haver de baixar del burro, ell ho refusaria. Per una vegada estic d’acord amb el petitet.”
Després de llegir l’editorial aprofundeixo un pèl més; d’una de les frases de l’Aragonés segons l’article (“Aragonès ha defugit especular amb opcions que consideren que no són viables, com obrir les presons. ‘Al cap d’un minut les tornarien a tancar i ho faria el mateix Tribunal Suprem, si no els Mossos d’Esquadra que són a la porta’. “) m’ha encantat la sinceritat respecte als Mossos, només li faltava haver-se equivocat i haver dit “els grisos”, és un reconeixement en tota regla de que no tenen cap autoritat sobre el cos, és com dir, “a més a més hi ha presència de l’exèrcit enemic a la porta”. Respecte ahir no he canviat d’opinió (malauradament no vaig poder ser present a l’acte amb la benvolguda i estimada Consellera Ponsatí, sinó potser sí que hauria canviat d’opinió), però la matiso: de les dificultats d’excarcerar Junqueras, la dels Mossos a la porta em sembla infantil, sospito que la més seriosa és la voluntat del propi interessat. Se’m podrà dir: “però algú li ha preguntat?”, i jo respondré que amb 99% de probabilitat SÍ, li han preguntat, només cal veure com, quan la Meritxell Budó va dir que el Govern faria el que calgués, el “heavy metal” va saltar com si l’haguessin mossegat al cul. Per tant, penso que lo dels Mossos a la porta és una excusa infantil per protegir la voluntat del propi interessat. Que jo la entenc, i encara no sé si la comparteixo. Imaginem que sí, que el Govern facilita la presència de Junqueras dilluns a Estrasburg: el deep state respiraria profundament perquè podria proclamar que “ha sido el pérfido Quim Torra que le ha ayudado a fugarse”, i a la vegada trauria un pes de sobre a la UE perquè no s’hauria de seguir mullant, que ja prou esforça van fer l’altra dia amb la “doctrina Junqueras”. Estic convençut que Junqueras creu que ja ens va bé “fer bullir els espanyols al bany maria” com va dir l’Enric Vila. El contrapunt a aquesta reflexió és l’eventual encert o desencert de seguir confiant en Europa …¿? jo segueixo en dubte, sobretot pensant que Franco va morir al llit, es clar que llavors “Europa s’acabava als Pirineus” i ara Ñ és al cor de la UE, corcant-la! Esperem a la reacció d’Estrasburg a la evident falta de disciplina d’un estat membre, esperem però sense gaire esperança. Perdoneu el rotllo.

Carles Serra
Carles Serra
10.01.2020  ·  09:50

Gràcies per la editorial Vicent; home, sent el màxim portaveu d’ERC, un element que es diu Rufian, que es declara no independentista (això va dir ell a la 6) amb un partit que ens diu que ens vol portar a la independència, ja te collo…, i sentint les paraules de l’Aragonès parlant de la dreta per justificar la decisió del TC sobre Jonqueres, aïllant d’aquest despropòsit el PSO€ i Podemos /Comuns ; de veritat, per cagar-si

Josep Maria Rovira
Josep Maria Rovira
10.01.2020  ·  10:21

una gran majoria de catalans som coneixedors de que i qui representa l’estat espanyol, fexista imperialista i corrupte, i defensat a ultança per els que en viuen i lacais conscients i inconcients, amb métodes de tot tipus, que quan fallen utilitzen sense rubor les clavagueres, és per això que qüasi es pot dir que no es reformable, la posició correcte i pràctica és independitzarse i crear un estat nou amb bases de control democràtic. I AQUÍ ENS TROBEM.

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
10.01.2020  ·  10:22

Bé, si tenim DIGNITAT, un pic hi hagi convocatòria d’eleccions, s’hauria de votar en massa una llista transversal que dugui al programa: referèndum constitucional per aprovar la nostra nova Constitució republicana i aixecar la suspensió de la DIU. Ja hem demostrat a la comunitat internacional que la nostra és una causa justa. El referèndum d’autodeterminació, com ja va dir TJUE, es va fer. Passem pàgina i avancem. Demanem el reconeixement internacional i mirem cap al món, deixant enrere l’estat Ñol que no és el nostre estat. Sospito que l’única opció ara per ara és que Puigdemont encapçali una llista i com a segona, i futura Presidenta de la República, hi hagi na Borràs. Aquesta llista hauria d’incloure el grup 1er d’Octubre d’ERC, el Front Republicà (Poble Lliure, Fachín i altres), els postconvergents independentistes i els indepedents de Junts pel Sí i Junts per Cat. Força i dignitat!

Vicenç Ferrer
Vicenç Ferrer
10.01.2020  ·  10:27

Tot el que s’ha de dir sobre el posicionament del Aragonès i ERC sobre la decisió del Suprem, ja s’ha dit i millor del que podria dir jo. Espero que les properes eleccions a Catalunya mostraran si ERC te el dret a parlar en nom del govern de Catalunya. Jo estic d’acord amb el Vicent en el seu Excel.lent editorial. I ni ho crec ni ho vull!

Agnès Buscart
Agnès Buscart
10.01.2020  ·  10:31

Tristesa…
Jo veig en Junqueres vivint a Brussel·les…em sembla que ell no.
Llàstima tot i que reconec que té dret a quedar-se.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Miquel Antoni Gordó
Miquel Antoni Gordó
10.01.2020  ·  10:31

Absolutament d’acord. Només actuant les coses es mouran. Si ens quedem quiets no cal cap via, ni transitable ni el contrari.

Federico Ruiz
Federico Ruiz
10.01.2020  ·  10:47

Sr. Partal, el seu plantejament teòric és irreprotxable. És evident que té vosté les coses molt clares. I una d’elles és que no va a fer una crítica directa a la direcció actual d’ERC. El fet és que ells han decidit una tàctica a mitjà termini (anys) que només pot dir-se autonomista, el que implica el reconeixement d’un únic estat, l’espanyol, i que las negociacions amb ell se sostenen a nivell de executius, de governs, no d’estats. ERC té tot el dret de fer-ho, però no ens enganyem, ahora juguen al autonomisme. I, per tant, són perfectament coherents.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
10.01.2020  ·  10:53

L’independentisme navega sense carta per un mar de contradiccions. Jo estic totalment d’acord que a l’estat se l’ha d’afeblir, sense donar-li treva, es l’única possibilitat que tenim en aquests moments d’obtenir petites victòries. L’estat és molt poderós però s’està corcant i això ho sap tot el món, no deixem que es refaci. Ara bé, recordem quan temps i amb quantes performances hem exhibit el “silf and talk”?, doncs hem de parlar amb aquest estat del que en volem sortir. Parlar si, però no de de vaguetats, només d’amnistia i referèndum d’autodeterminació. Per això molts creiem que ERC s’ha venut a molt baix preu. Una altra consideració és que encara que no vulguem, encara que ens costi admetre-ho, encara som dintre de l’estat espanyol, sotmesos i el camí absolutament pacífic i legal per sortir-ne passa de forma clara pel desgast internacional. Aquests camí és llarg, molt llarg. Si hem d’esperar les sentències del Tribunal de drets humans d’Estrasburg poden passar 10 anys tranquil·lament però tampoc aquestes sentències ens faran lliures. El camí doncs és afeblir l’estat tan com es pugui, desobediència i quan arribi el moment crític no hi haurà més remei que l’enfrontament. El u d’octubre de 2017 ja va passar, ja ens hi vam enfrontar. Vam perdre. El que no es pot fer de cap manera, perquè ens desorienta, ens afebleix i ens posa en contradicció, és dir que obrirem la presó perquè surti l’Oriol Junqueras, perquè pugui prendre possessió d’eurodiputat. Això és una ximpleria, primer de tot perquè no tenim la força ni la cohesió per fer una acció d’aquesta categoria que correspon a actes de l’enfrontament final, segon, perquè el mateix TJUE ho veuria com un delicte, al marge de la llei, tercer perquè l’Oriol no sortiria -ell mateix ho ha dit-, quart, tinguem-ho clar, no tenim les claus de la presó, les tenen ells, cinquè, l’”escabetxina” que hi hauria ni ens la podem imaginar. Siguem seriosos, deixem de tirar trets a l’aire, esmenem les contradiccions, diguem-nos la veritat, establim un ordre realista i avancem.

Sal·lustià Herrero
Sal·lustià Herrero
10.01.2020  ·  11:02

Si obrir les portes de la presó fos la solució, imagine que els advocats de l’Oriol Junqueras, els seus familiars, amics i votants estarien d’acord… Però, segurament, els funcionaris de les presons, els policies que les custodien, el mateix implicat, etcètera no ho permetrien; des de l’extrema dreta i el Psoe, mateix, amb la complicitat privada, o inclús pública, de Podemos, segurament li treurien a Catalunya les competències en institucions penitenciaris, amenaçarien o aplicarien directament, de nou, el 155… el Govern espanyol autoanomenat “progressita” cauria, hi haurien eleccions i tornaria a guanyar el Psoe amb ajuda de Podemos o l’extrema dreta i segurament ens quedaríem igual o pitjor, perquè no veig una opció alternativa viable, tal com està electoralment la situació actual, tot i que pense que l’estat espanyol és un estat feixista que manté el seu feixisme també quan governa en psoe (loapa, gals, corrupció sistèmica, picaresca estatals, opressió de els colònies dels Països Catalans…).

Ara bé, el que potser podrien fer els advocats de la Generalitat Catalana és demanar-li, d’urgència, al Parlament Europeu i els TJUE si davant de la situació de contradicció entre els tribunals de justícia si han d’obeir a Suprem que aplica resolucions il·legals o al TJUE, i denunciar la situació de segrests de totes les preses polítiques. Jo crec que en allò que s’escriu, tot i que no ens agrade les decisions polítiques dels diferents partits independentistes, hauríem de tractar de respectar les opcions que decideixen els diferents partits… per fer possible allò de la “unitat estratègica”, tot i que fos de mínims i amb contradiccions fefaents. Perquè, concloure, des d’un ‘purisme’ impostat (o ‘autèntic’) i considerant-se superiors moralment i política, que, els altres tots són uns “traïdors”, uns “venuts”, uns “miserables” (nosaltres no, clar!), que hem de fer foc nou, sub-sanar-ho tot de soca-arrel, crear un partit polític superindependentista “de veritat”, que arrossegue tota la població catalana i tots els votants al darrere, em semblen fantasies d’ahir i d’avui… i segurament no servirien per resoldre res de res. I tanmateix, em sembla una errada que en les Corts espanyoles (Congrés i Senat) no es parle en català, sempre que tinguem l’oportunitat, per demostrar i visualitzar públicament que tenim llengua, cultura, història i nació distinta a la població espanyol i que estem oprimits i formem part de l’estat “por justo derecho de conquista” i l’aplicació i interpretació de lleis i normatives feixistes… Algú dirà, si són lleis feixistes s’haurien de desobeir, oi? Sí, si tinguérem alguna possibilitat de guanyar-li a l’estat i a la UE, però una decisió així, potser davant de la UE ens faria perdre el petit crèdit que hem guanyat darrerament… Planteje preguntes i dubtes davant tantes afirmacions contundents, que em sembla que és la millor manera d’acostar-se a la realitat.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
10.01.2020  ·  11:06

Jo segueixo astorat de veure que el debat està en aquest nivell tan infantil.

A veure si ho entenc bé. Després de les hòsties de l’1-O, del judici farsa, de les euroordrees, de la cacera de Puigdemont, de la difamació contra Torra, del decret pel canvi de seu d’empreses, de la intervenció d’Economia, de les inversions promeses i mai realitzades, de les competències no traspassades, de l’Estatut, de la inhabilitació i embargament dels responsables del 9N, del Consell de Ministres al Palau de Mar, dels més de mil represaliats post 1-O, dels civils empresonats (protestes post-sentència i els 9 CDRs), del terrorisme inventat, de l’imam de Ripoll, de Borrell, de Sixena… (la llista l’he feta tal com ha rajat per tant l’ordre no expressa ni importància ni cronologia)

Després de tot això, encara estem amb si ERC “s’equivoca” en el seu diagnòstic sobre l’estat? ERC no s’equivoca en absolut, ERC vol gestionar l’autonomia tal i com també faria JxCat si estigués en la seva posició. El que seria interessant és entendre a fons quins són els mecanismes psicològics que faciliten la cultura de la rendició per una banda i els que permeten que els rendits controlin i facin xantatge a la seva pròpia població per una altra.

Siguem seriosos i siguem adults. Si volem un estat ens hem de començar a pensar com un estat. Cap dels nostres partits ho fa. Nosaltres, acceptant rebaixar el nivell de crítica tampoc.

Jordi Isern
Jordi Isern
10.01.2020  ·  11:16

Les teves darreres editorials em sorprenen molt, Partal. Ahir deies que la culpa de la desunió era de tots (??). Fals. Qui ha dinamitat la unitat i ha renunciat a la independència és ERC. Fins i tot va preferir anar a les europees amb Bildu que amb JxC (???). Tampoc van voler anar junts a l’ajuntament de Barcelona (si ho haguessin fet ara el Maragall seria alcalde, per cert). També dius que l’acord de Sánchez és un bon acord si es compleix (????). Com vols que es compleixi un acord en què el PSOE no es compromet a res? Si un mentider compulsiu com el Sánchez no presenta una proposta seriosa per escrit abans de la investidura no se l’investeix, això és una regla bàsica no dels negocis, sinó del sentit comú. El Sánchez no oferirà res perquè no pot oferir res (què oferirà, un referèndum d’autodeterminació? El concert econòmic?). Tot plegat fa plorar. ERC no ha acordat cap mesa, ha acordat coses secretes, imagino que indults i un nou tripartit presidit per ells. Aquesta és la realitat que has de denunciar. Sense DIU no hi haurà mai independència, la resta són enganys als quals tu, fins ara, no hi havies caigut. Què té ERC que enreda fins i tots els més lliures i independents com tu?

david graupere
david graupere
10.01.2020  ·  11:20

Del tot d’acord: un permís temporal seria una opció molt conservadora.

Si no volen moure res, que convoquin eleccions.

Josep Soler
Josep Soler
10.01.2020  ·  11:57

Tothom veig que conclou que ERC ha deixat de ser independentista, entre d’altres coses per aquesta estranya raó actual, de descartar responsabilitats al govern del Sr. Sanchez, pel que fa a aquesta permanent i mai interrompuda persecució de l’independentisme, a càrrec del poder Judicial.
Tot plegat et porta a considerar si aquest partit creu que les seves bases també acceptaran de passar de ser els “patas negrras” de l’independentisme, a fer com aquell altra tant criticat del Sr. Pujol, i a sobre copiar-li la encara mes criticada política del “peix al cove” (el Sr. Tarda no para de denunciar-lo un dia si i l’altre també, amb aquell seu to tant concloent) per fer el mateix i al capdavall creure’s que les bases del seu partit, combregaran amb aquesta tan innovadora política. Hi ha coses que de tant surrealistes costen bastant d’entendre, de veritat.

Ramon Simon
Ramon Simon
10.01.2020  ·  12:02

Ho dire mol simple, els meus son a la preso, els teus al estranger, no recorde aqueste actuacio !pujol i ciu, no se qui busca mes el sillo. Penseu CATALUNYA esta per sobre de tots.

Núria Nadal
Núria Nadal
10.01.2020  ·  12:02

Esquerda republicana no ha vulgut mai la independència.
Ens fa passar amb raons ,mes o menys,estrafolaries….per no arribar a plantar cara a la ñ.
I la questiò d’obrir les presons,és una “trampa” xq el sr.junqueres no voldrà sortir.

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
10.01.2020  ·  13:09

Vicent, dius: ‘Per això avui no sé imaginar-me cap posició més poderosa i favorable a l’independentisme català que obeir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, obrir la presó alliberant Oriol Junqueras i permetre-li de prendre possessió del càrrec d’eurodiputat. I no entenc com això, tan elemental com és, Esquerra ho qualifica de via intransitable.’
Jo tampoc ho entenc…

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
10.01.2020  ·  13:29

D’acord amb Jordi Isern.
Afegeixo que fins que no demostrem, amb vots i també fent-los el buit, que ER ja no ens interessa, aquest martiri autonomista no s’acabarà. Un bon Tortosa i ja s’ho faran.
El president Torra ha d’aguantar com sigui. Precisament perqué ha de defensar la institució que representa i ha d’evitar el tripartit que s’està coent com sigui.

La ciutadania es mou, i molt, només quan creu en la iniciativa. L’1 d’octubre n’ès la prova. Tots hi crèiem. L’ocupació de l’aeroport n’és la prova. El Tsunami va revifar moltes esperances, puntualment sense complir. Malhauradament.
Quan sorgeixi una iniciativa o un partit creibles, tothom es posicionará i sortirà. Estem tots preparats des de fa molt de temps.

Jo crec que és millor que en Junqueras no surti. Serveix per retratar l’estat espanyol, obliga el Parlament Europeu a pronunciarse i dona protagonisme a l’arribada de Puigdemont i de Comin, que podran aprofitar el moment per fer un discurs demolidor contra Espanya.

Torno a insistir que fins que la ciutadania no entengui que el cami és seguir les directives dels qui están a l’exili i promoure el Consell per la Republica, les coses no canviaran. Si som dos milions de vots independentistes, perqué no som dos milions de membres del Consell? Perché els diaris no en parlen? Què hi ha darrera aquest silenci?

Carles Amela
Carles Amela
10.01.2020  ·  13:34

Els d’ERC diuen que el diàleg és l’única via possible. D’acord, però sempre després de “posar l’estat contra la paret”, com diu l’articulista. Perquè si no…. quina força tens per negociar?
Jo crec que l’estat espanyol només s’avindrà a negociar si tirem endavant l’independència, perquè llavors sí que es veurà obligat a acordar actius i passius amb l’estat català.
La resta és perdre el temps. Felicitats per l’article!

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
10.01.2020  ·  17:35

“Per això avui no sé imaginar-me cap posició més poderosa i favorable a l’independentisme català que obeir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, obrir la presó alliberant Oriol Junqueras i permetre-li de prendre possessió del càrrec d’eurodiputat. I no entenc com això, tan elemental com és, Esquerra ho qualifica de via intransitable.”

A veure, Sr. Partal, jo crec que al cap de dos anys hem de treure’ns del cap una idea en la qual insistim com dogma de fe quan, en realitat, és aigua passada que ja no mou molí.

La idea que el referèndum de l’1 d’octubre va ser organitzat per implementar el seu resultat.

No, el referèndum va ser organitzat per establir una taula de negociació amb l’Estat Espanyol que mai va arribar en els termes que ells esperaven (la taula d’ara és un picnic per la República). De fet, el resultat va ser una mica insuficient, en termes numèrics, i tots els partits polítics, tots, van aprofitar de la circumstància per no començar a implementar la República. D’alguna manera el resultat els va tranquil·litzar, sí, sí inclòs a JuntsxCat i sí, sí inclòs a la CUP perquè ningú sabia que fer en cas d’un resultat a favor d’un 50% + 1 vot. Ningú.

No obstant això, els partits polítics podrien haver utilitzat els magnífics resultats, en termes que més de 2 milions de ciutadans votessin independència, per iniciar un atac en tota regla a la Cort del Regne fonamentant-se en la “força de la gent” però tampoc ho van fer i no ho van fer per dues raons.

Una. La resposta violenta però previsible de la Cort del Regne en primer lloc contra ells, contra els polítics.
Dos. Perquè a la velocitat de la llum, els partits polítics començaren a fer l’única cosa que saben fer de veritat “salvar al soldat partit”.

I ara què podem fer per retornar a què la força de la gent pugui reprendre la iniciativa?

A mi només se m’ocorre un camí (i dic un camí perquè es tractarà de caminar, i sovint costa amunt, no serà un picnic, ni una onada amb ínfules de tsunami), el camí d’oferir als catalans independentistes una opció política transversal del tipus SNP (Scottish National Party).

Tenim molt treball per davant, nosaltres els de peu i, sense l’ajuda i el compromís sincer del quart poder, vostès, els diaris independentistes independents, difícilment guanyarem la partida.

La pilota es troba en la seva teulada, Sr. Partal.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
10.01.2020  ·  18:23

Vicent, esplèndida Editorial. Tanmateix em quede, sobretot, amb els 5 últims rengles: “Per això avuí no sé imaginar-me cap posició més poderosa i favorable a l’independentisme català que obeir el Tribunal de Justìcia de la Unió Europea…”. Més clar no pot ser!!!

Jaume Riu
Jaume Riu
10.01.2020  ·  22:48

Tot ve de lluny, quan el republicà Josep Tarradellas a l’octubre de 1977 es va avenir de forma incomprensible a admetre la monarquia per poder restablir la Generalitat que necessitava el rei per “blanquejar” la transició.
Dit això, coincideixo amb la primera reflexió que fa Albert Miret i també penso que obrir les portes de la presó és una temptació que hem de descartar perquè és el que vol el regne d’Espanya i no ho necessitem.
Jordi Cuixart ho va deixar ben palès quan va declarar que la seva llibertat no era l’objectiu.
Sí, Miret, gaudim del moment on el regne d’Espanya ha entrat en barrena o en el pendent ferroviari que deia Vicent Partal.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes