El Papa diu que qui critica la benedicció de parelles del mateix sexe és perquè no les entén

El papa Francesc ha defensat el pas de permetre la benedicció de l’Església Catòlica de parelles del mateix sexe, que aquestes darreres setmanes ha originat una cascada de crítiques en certs àmbits del món catòlic: els bisbes africans en el seu conjunt –menys els de Sud-àfrica i Kenya– s’han negat a aplicar-ho; i el cardenal Robert Sarah, prefecte emèrit de la congregació per al culte diví i disciplina dels sagraments, el va acusar d’heretgia. Per Francesc, el motiu de l’oposició és que no s’ha entès la benedicció d’aquests cristians.

“A vegades les decisions no s’accepten, però en la majoria dels casos quan no s’accepten és perquè no s’entenen”, ha dit en les primeres declaracions públiques d’ençà de la publicació del document del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, “Fiducia supplicans”, que obria la possibilitat de beneir les parelles en situació “irregular”, incloses les del mateix sexe.

“El perill és que si alguna cosa no m’agrada i em poso l’oposició al cor, em converteixo en una resistència i en trec conclusions lletges, en compte de parlar, expressar dubtes i portar endavant una discussió fraterna”, ha dit en una entrevista al programa de televisió Che Tempo Che Fa del Canal 9 italià. Francesc ha reconegut que a vegades se sentia sol quan prenia decisions i que a vegades aquestes decisions no eren acceptades, però ha insistit que era perquè no se sabia allò que es criticava.

Creu que justament ha passat això amb les benediccions a les parelles del mateix sexe, que el document exigia que no tingués elements semblants a un ritu matrimonial. De fet, distingia entre les benediccions rituals i litúrgiques, d’una banda, i les benediccions espontànies que s’assemblen més a gests de devoció popular, d’una altra. Precisament, en aquesta segona categoria és on es recull ara la possibilitat d’acollir també els qui no viuen segons les normes de la doctrina moral cristiana, però demanen de ser beneïts.

Per això, Francesc ha aclarit: “El Senyor beneeix tothom, tothom que va a ell. A cadascú. Després la gent ha de veure quin camí li proposa el Senyor. Però cal portar-los de la mà i ajudar-los a anar per aquest camí, no condemnar-los des del principi. Aquesta és la tasca pastoral de l’Església.” En aquest sentit, ha explicat que sempre demanava als confessors que perdonessin tots els pecats. “En cinquanta-quatre anys de sacerdot, tan sols he negat el perdó una vegada: per la hipocresia de la persona”, ha dit.

Seguint en la línia argumental sobre les confessions i el perdó, el Papa ha dit que Déu castigava per corregir, “per amor”, com “una mare i un pare que tenen més dolor a les mans que un nen al cul” si el castiguen físicament. “El Senyor mai es cansa de perdonar, som nosaltres els que ens cansem de demanar perdó”, ha afegit.