El papa permet la benedicció de parelles del mateix sexe, sempre que no imiti el ritu del matrimoni

El papa Francesc ha aprovat un document doctrinal que permet la benedicció de parelles entre persones del mateix sexe i altres “irregulars” sempre que no imiti el ritu del matrimoni.

Segons que informa el portal oficial del Vaticà, Vatican News, amb aquesta declaració, aprovada pel papa, serà possible de beneir parelles formades per persones del mateix sexe, si bé al marge de qualsevol ritualització i imitació del matrimoni.

En la declaració, s’explica que en el cas de la petició de dues persones de ser beneïdes, encara que la seva condició de parella sigui “irregular”, serà possible que el ministre ordenat hi consenti, però sense que aquest gest contingui elements semblants a un ritu matrimonial.

El document aprofundeix en la qüestió de les benediccions, tot distingint entre les benediccions rituals i litúrgiques, d’una banda, i les benediccions espontànies que s’assemblen més a gests de devoció popular, d’una altra. Precisament, en aquesta segona categoria és on es recull ara la possibilitat d’acollir també els qui no viuen segons les normes de la doctrina moral cristiana però demanen de ser beneïts.

La declaració comença amb una introducció del prefecte del Dicasteri, el cardenal Víctor Fernández, que explica que la declaració aprofundeix en el “significat pastoral de les benediccions” i permet “d’ampliar i enriquir la seva comprensió clàssica” amb una reflexió teològica basada en la visió pastoral del papa Francesc.

Una reflexió que, segons que explica, “representa un veritable desenvolupament respecte d’allò que s’ha dit fins ara sobre les benediccions” i arriba a incloure la possibilitat “de beneir a parelles en situació irregular i a parelles del mateix sexe, sense validar oficialment el seu estatus ni modificar en absolut l’ensenyament perenne de l’Església sobre el matrimoni”.

Després dels primers paràgrafs, en què es recorda l’anterior pronunciament de 2021, ara ampliat, la declaració presenta la benedicció en el sagrament del matrimoni i declara com a inadmissibles els ritus i oracions que puguin crear confusió entre “el que és constitutiu del matrimoni i allò que ho contradiu”, per a evitar reconèixer de cap manera “com a matrimoni alguna cosa que no ho és”.

Així, es reitera que, segons la “perenne doctrina catòlica”, només es consideren lícites les relacions sexuals dins del matrimoni entre un home i una dona.

Un segon capítol analitza el significat de les diverses benediccions, que tenen com a destí persones, objectes de devoció i llocs de la vida. Recorda que “des d’un punt de vista estrictament litúrgic”, la benedicció requereix que el que es beneeix “sigui conforme a la voluntat de Déu expressada en els ensenyaments de l’Església”.

En tot cas, es precisa que qui demana una benedicció “es mostra necessitat de la presència salvadora de Déu en la seva història”, perquè expressa “una petició d’ajuda a Déu, una súplica per una vida millor”. I afegeix que aquesta petició ha de ser acollida i valorada “fora d’un marc litúrgic”, quan es troba “en un àmbit de més espontaneïtat i llibertat”.

D’aquesta manera, assenyala que, considerades des de la perspectiva de la pietat popular, “les benediccions han de valorar-se com a actes de devoció” i afegeix que, per a conferir-les, no és necessari, per tant, exigir com a condició prèvia una “perfecció moral prèvia”.

Aprofundint en aquesta distinció, sobre la base de la resposta del Papa Francesc a la ‘dubia’ dels cardenals publicada el mes d’octubre passat, en què demanava de discernir sobre la possibilitat de “formes de benedicció, sol·licitades per una o diverses persones, que no transmetin una concepció errònia del matrimoni”, el document afirma que aquest tipus de benedicció s’ofereix a tothom.

Així, s’indica que existeixen “diferents ocasions en les quals les persones acudeixen espontàniament a demanar una benedicció, sigui en peregrinacions, en santuaris o fins i tot al carrer quan es troben amb un sacerdot”, i en aquestes benediccions “ningú pot ser exclòs”.

En aquest sentit, puntualitza que, tot i queda prohibit d’activar “procediments o ritus” per a aquests casos, el ministre ordenat pot unir-se a l’oració d’aquelles persones que, “encara que estiguin en una unió que de cap manera pot parangonar-se al matrimoni, desitgen encomanar-se al Senyor i a la seva misericòrdia, invocar-ne l’ajuda”.

El tercer capítol de la declaració obre la possibilitat d’aquestes benediccions, que representen un gest cap als qui “reconeixent-se desemparats i necessitats de la seva ajuda, no pretenen la legitimitat del seu propi estatus, sinó que preguen que tot el que hi ha de veritable, bo i humanament vàlid en les seves vides i relacions, sigui investit, santificat i elevat per la presència de l’Esperit Sant”.

Aquestes benediccions, segons assenyala, no han de ser estandarditzades, sinó confiades al “discerniment pràctic en una situació particular”. A més, es proposa que “en l’oració breu que pot precedir aquesta benedicció espontània, el ministre ordenat podria demanar per a ells la pau, la salut, un esperit de paciència, diàleg i ajuda mutus, però també la llum i la força de Déu per a poder complir plenament la seva voluntat”.

També s’aclareix que, per a evitar “qualsevol forma de confusió i escàndol”, quan una parella del mateix sexe demani la benedicció, “mai es farà al mateix temps que els ritus civils d’unió, ni tampoc en connexió amb ells”. I afegeix: “Ni tan sols amb les vestimentes, gestos o paraules pròpies d’un matrimoni”. Així, es planteja que aquest tipus de benedicció “pot trobar el seu lloc en altres contextos, com la visita a un santuari, la trobada amb un sacerdot, l’oració recitada en un grup o durant una peregrinació”.