Ximo Puig i Francina Armengol caminen pel carrer dels Cavallers cap al Palau de la Generalitat (Fotografia: EFE / Manuel Bruque).

Quan els valencians contemplen amb mirada llarga el blau de la mar, des de qualsevol punt de la costa, saben que més enllà hi ha les Illes. Eivissa i Formentera ben a prop de la Marina. Mallorca, més amunt, una mica més a l’est. I Menorca, encara més al nord i més a l’est. Una diagonal que s’acosta o s’allunya en el mapa. Quan els illencs esguarden la mar blava cap a ponent, saben que més enllà hi ha el País Valencià. Un canal marí que és un corredor de migració de cetacis clapat de praderes de posidònia fràgils i protegides els uneix.

Turisme, faena i parlar salat

Malgrat aquesta proximitat geogràfica, malgrat el desig que la mar cusa més que no separe, no és fins fa un parell de dècades que les Illes i el País Valencià s’han trobat la mirada. I ho han fet amb dos vehicles molt potents: la cerca de treball i el turisme. El naixement de la companyia de ferris ràpids Baleària que des de fa uns anys uneix Dénia i Eivissa i Formentera, va ser fonamental per a fer més curta la distància física i mental. El fet que durant anys el PP no convocàs oposicions de professorat al País Valencià va propiciar que molts professors valencians cercassen i trobassen faena a les Illes. A Menorca, a Mallorca, a Eivissa, a Formentera.

Intercanvi profitós d’accents i de coneixement d’anada i tornada que, d’una altra banda, no era nou. Uns cinc mil mallorquins van emigrar de l’illa a començament del segle XVII. Van mirar a ponent i van arribar a la Marina. I amb la Marina hi ha cognoms, gastronomia, pedra seca i una llengua compartida que va més enllà del parlar salat. De Manacor o Santa Margalida a Tàrbena, Xaló o la Vall d’Ebo. El record d’aquest viatge és motiu de celebració anual.

Aliances i front comú

Però ara les mirades que es troben són les dels governs. La pandèmia ha empetitit els recursos i les administracions i ha engrandit les necessitats. Cal unir esforços. Ximo Puig i Francina Armengol són companys de militància al Partit Socialista. Tots dos van arribar al govern l’estiu del 2015. Puig va assistir a la presa de possessió d’Armengol. També hi havia Pedro Sánchez, a qui la dirigent dels socialistes illencs havia donat suport en la cursa per a recuperar el lideratge del PSOE. Ximo Puig, no. Així i tot, pràcticament de seguida Puig i Armengol van recuperar velles sintonies i van parlar d’establir ponts de col·laboració, etcètera.

El gran mal que els unia era l’infrafinançament per part de Madrid. El mes de febrer del 2016 van fer una cimera a Palma i van signar l’Acord del Consolat de Mar, tot demanant de trencar allò que consideraven una injustícia de l’executiu de Mariano Rajoy. Ara, quan a Espanya governa Pedro Sánchez, encara batallen, amb la boca més petita, contra aquesta mateixa situació d’arbitrarietat.

La mirada blava

Puig i Armengol volen anar més enllà i, en veient els darrers moviments, sembla que ja no miren tant a Madrid. Posen els ulls a la Mediterrània. Ja fa mesos que el president valencià va recuperar un terme encunyat feia anys per Josep Vicent Boira: “la Commonwealth de la Mediterrània”, que incloïa les Illes, Catalunya i el País Valencià. Armengol va recollir el guant i va dir que sí. Que s’havien de teixir aliances per a eixir del forat econòmic, social i fins i tot anímic en què la pandèmia ha deixat la societat i les economies.

Aquesta Commonwealth que no cap dins Espanya

En aquesta entrevista a VilaWeb, la presidenta de les Illes deia el mes de gener que el seu pla de recuperació econòmica implicava col·laborar i anunciava que ja treballaven amb el govern valencià. Citava tot allò que uneix els territoris. La llengua, la cultura, els afectes. I no s’oblidava dels professors.

Ahir, a València, Puig i Armengol van explicar en què consisteix treballar junts, en què consisteix aquesta aliança en positiu, com la va batejar Ximo Puig. Remarcant el mot “positiu”, potser per estalviar-se retrets que podrien arribar, aquests sí, d’Espanya. S’han proposat una relació estratègica entre el País Valencià i les Illes Balears perquè comparteixen, a més d’una llista de greuges, una coincidència d’interessos. I ja en van definir els quatre eixos bàsics.

A la compareixença conjunta els van acompanyar els membres dels governs, que s’han arromangat i han fet els comptes i hauran de presentar els projectes. Els responsables d’economia o de captació de fons europeus, per exemple.

La cursa dels fons europeus

L’accés als fons europeus de recuperació, tant els Next Generation com els New Green Deal, pot ser una palanca per a sortir del forat econòmic. Amb tot, sense voler-ho, han de mirar a Madrid. El govern espanyol s’ha atribuït el poder de decidir on aniran els diners que arribaran d’Europa. Per això, aquesta aliança és necessària. Com la que demana que s’acabe l’infrafinançament, com la que demana que s’aprove el règim especial de les Balears.

Puig i Armengol han de presentar uns projectes impecables i irrebatibles. També únics. Han de cercar qüestions on no tinguen competència. I és per això que parlen d’economia blava, del blau de la mar, per a atraure talent científic i investigador en les disciplines que tenen a veure, per exemple, amb les ciències marines.

Per això ideen plans que tenen relació amb l’extensió a les Illes del corredor mediterrani amb una connexió Madrid-València-Palma, tant per a mercaderies com per a persones. També volen fons per a impulsar l’eficiència energètica en el transport marítim, la intel·ligència artificial a l’hora de gestionar els ports.

El País Valencià i les Illes volen concórrer conjuntament a convocatòries de projectes d’investigació i divulgació del corredor dels cetacis, per la protecció de la posidònia, per la recollida de residus i plàstics.

Totes dues economies depenen tant del turisme per a remuntar que un dels eixos centrals d’aquesta col·laboració va lligat a la millora de la sostenibilitat de l’explotació turística a una riba i a una altra.

La presentació d’aquests plans conjunts ahir a València va ser la primera escenificació. D’ací a un parell de mesos, repetiran la cimera en alguna de les Illes i n’ampliaran els participants: l’empresariat, els sindicats, les universitats i tots els agents necessaris per a fonamentar l’aliança estratègica ara que les mirades s’han trobat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.