Francina Armengol
Francina Armengol en un moment de la videoconferència.

Entrevistam la presidenta Francina Armengol per Skype. És dimarts a migdia, la vigília del dia de Reis. Segons les dades facilitades pel govern, aquestes darreres vint-i-quatre hores s’havien detectat 567 positius més, la taxa de positivitat arribava al 10,43% dels casos, s’havien mort quatre persones i n’hi havia 102 a les UCI. Això situava els gràfics en els nivells dels dies més durs de la primera onada de la pandèmia de la covid-19. La incidència no és igual a totes les illes, i aquests dies les que tenen una situació més complicada són Mallorca i Eivissa.

També acaben de sortir les dades de la desocupació del mes de desembre i, per tant, la fotografia fixa de l’any 2020. Fotografia en blanc i negre i moltes ombres per als 84.339 desocupats. I s’hi han d’afegir unes perspectives molt fosques per al sector del turisme, si més no per al primer semestre del 2021.

De tot això en parlam amb Francina Armengol, qui no descarta haver de prendre mesures més restrictives per a contenir l’expansió del virus. També parla de les relacions amb els governs valencià i català i espera, com a militant socialista, que Salvador Illa sigui el pròxim president de Catalunya.

Com estau?
—Bé, però amb molta preocupació per la situació sanitària tan complexa i per la ciutadania, per les derives econòmiques que implica. Però amb força per a tirar endavant.

Per què a les Illes, concretament a Mallorca i també a Eivissa, sembla que el virus és absolutament descontrolat?
—Aquí el virus s’ha comportat de manera diferent que en altres territoris. La letalitat ha estat sempre més baixa. La segona onada va començar abans, cap a mitjan o final d’agost, però des del setembre tornàvem a estar bé. I ara hem tingut una pujada molt grossa a Mallorca i a Eivissa i Formentera. Els epidemiòlegs ens diuen que això va molt lligat a la relaxació social. Això és un problema. Supòs que la gent perd la consciència de la protecció necessària contra aquest virus. Molts contagis són a casa, dins les famílies. També ha coincidit amb l’època de fred i que la gent ha deixat d’estar-se a les terrasses i ha fet més vida dins.

El sistema sanitari de les Illes està preparat per a la pressió que hi ha ara i per a la que s’espera en dies vinents?
—És cert que ara hi ha molts contagis, una mitjana de 500 cada dia. Pensau que de cada cent persones que es contagien, vuit acaben a l’hospital, i una a l’UCI. Això significa que augmentarà la pressió sanitària. Avui tenim cent persones a crítics, i això ja ens equipara a la pitjor xifra de la primera onada. La situació és complexa i difícil. Hem hagut de prendre mesures de gestió hospitalària. No agrairem mai prou als sanitaris la feina que fan, i així i tot, som conscients que no podem arribar a extrems de pressió sanitària inassumibles. Hem de continuar amb mesures de restricció a la ciutadania per a evitar els contagis multitudinaris com els que hi ha ara.

Les teniu previstes aviat, aquestes restriccions?
—Cada catorze dies revisam la situació de cada una de les illes i miram les mesures que s’han de prendre. Aquesta setmana no tocava revisar-les, però Eivissa havia pujat molt i hem pres unes mesures que entren en vigor aquest dijous, 7 de gener, que és el toc de queda a les deu del vespre i el tancament de tots els bars i restaurants amb interior… A Mallorca ja tenim unes de les mesures més restrictives d’Espanya. Totes les festes hem estat amb aquesta alta restricció, però els nostres equips sanitaris analitzen la situació cada dia i treballam per veure si s’han d’augmentar les restriccions a partir de dilluns.

En la primera onada, vau defensar l’estratègia de tancar ports i aeroports. Ara ho tornau a preveure?
—No. En aquesta segona onada hem variat l’estratègia. Les illes necessiten estar obertes perquè vivim de la mobilitat i del turisme. Però a la vegada necessitam protecció. Per això hem batallat durant mesos, juntament amb el govern de les Canàries, per aconseguir que la gent que véngui a les Balears ho faci amb una PCR negativa. No tan sols els estrangers, sinó qualsevol persona que arribi del territori espanyol. Fins ara hem fet proves a 49.000 viatgers. Ara tenim la seguretat que qui arriba aquí ho fa en condicions sanitàries òptimes.

Funciona bé, el sistema?
—És cert que la part internacional la controla el govern d’Espanya mitjançant Sanitat Exterior i s’hi feia un control aleatori. Nosaltres hem demanat que el control es faci passatger a passatger. Quant a la gent que arriba de territori espanyol, ho fem directament amb personal del Govern de les Illes Balears, ho pagam nosaltres i controlam persona a persona. Han de venir amb PCR negativa. Si són residents, ho paga el govern. Funciona i ens dóna tranquil·litat.

Hem d'aprofitar aquesta crisi per desterrar el turisme d'excessos que no ens interessa

S’hauria d’endarrerir l’inici del curs escolar?
—Tenim molt clar que hem de tornar a les escoles amb tota normalitat. S’ha fet un gran esforç, i ho hem d’agrair als docents de la nostra terra. A totes les aules hi hem instal·lat els mesuradors de CO2 per saber si estan ben ventilades, i també hi hem posat aparells de ventilació. Les aules són espais segurs. La relació dels infants és fonamental. Amb totes les mesures de seguretat. Allò que els va més bé, tant als infants com als adolescents i els universitaris, és la rutina de l’escola i de l’estudi. Mentre puguem controlar la situació, pensam mantenir el sistema educatiu tal com el tenim plantejat.

El ritme de vaccinacions a tot l’estat espanyol és més lent que no s’havia previst. També a les Illes. Quan preveis que se’n podrà augmentar el volum?
—Ho explicava el ministre Illa, el ritme augmentarà a mesura que tinguem la tranquil·litat de l’arribada de les vacunes quan toca. Hem de recordar que les primeres van arribar dos dies més tard a les Illes, a Menorca i Eivissa encara amb més dificultat. Vam haver de refer el pla de vacunació, però així i tot, en la primera remesa ens en van arribar unes 5.800, i el 52% ja s’han administrat a pacients i a treballadors de les residències. Ja tenim vacunades 28 residències de les 57 de les Illes Balears. Si el transport es fa regular, nosaltres també podem accelerar la vacunació. Hem de recordar que s’ha de posar una segona dosi al cap de vint-i-un dies i és molt important que disposem de la vacuna vint-i-un dies després. Ens preocupa el subministrament.

Quan heu decretat les mesures tan dures, sobretot del tancament de restauració i lleure nocturn, heu rebut gaire pressió per part dels empresaris per a evitar-ho?
—Com a govern, hem seguit una estratègia de diàleg i de consens de mesures. La gran majoria les han enteses, perquè la salut va davant de tot, i sense salut no hi ha economia. És cert que hi ha sectors econòmics específics, com l’oci nocturn, amb els quals hi ha hagut més dificultats. És comprensible, però també és molt clar que aquesta pandèmia fa que no puguis conviure amb una activitat econòmica com aquesta. Hem de fer un replantejament d’algunes qüestions per al futur.

Amb quina capacitat econòmica afronten les Illes la travessa de la crisi?
—Som una comunitat molt vulnerable, perquè vivim molt dependents del sector dels serveis i del turístic. La mobilitat i el turisme són les activitats econòmiques més afectades. És obvi que les restriccions que hi ha als països emissors impedeixen que puguis tenir turisme i la mateixa situació de la malaltia fa que molta gent tengui por de volar, de viatjar, i això afecta la nostra economia d’una manera terrible. I és ver que ara les Illes Balears tenen una baixada econòmica molt dura, molt dura, duríssima, però tot d’una que es puguin reobrir les fronteres i que la vacunació sigui un èxit internacionalment i això ho faci possible, també les Illes Balears seran una economia que tornarà a repuntar de seguida.

La baixada econòmica és molt dura, duríssima, però quan es reobrin les fronteres repuntarà ràpidament

Acabam de saber unes dades de desocupació molt dures.
—Tenim un pla de xoc continuat. Fa un any que estam en aquesta situació i és terriblement desesperant per a molts ciutadans de les Illes. Òbviament, hi ha ajudes directes, mitjançant préstecs i avals a les empreses perquè puguin aguantar vives. També ajudes a treballadors. Des del 2016, tenim la renda social garantida, que supleix molt l’ingrés mínim vital que hauria de funcionar amb més agilitat. Plantejam la protecció de la gent, les empreses i els treballadors. La proposta dels ERTO pel govern d’Espanya és absolutament encertada. A les Illes hi hem batallat molt. També és molt important la bonificació dels fixos discontinus, perquè aquesta és una figura laboral a la nostra comunitat autònoma. Pensam que a partir del 31 de gener això ha de continuar.

Heu signat uns acords de recuperació econòmica amb una base de sectors econòmics, socials i polítics molt àmplia. Què proposau?
—Es treballa com reactivar un turisme que volem de més qualitat i menys quantitat, i això és una de les apostes fermes que fem com a govern i com a societat. A més, treballam a veure com serem capaços, amb els fons de resiliència europeus, d’incentivar altres economies que poden venir lligades al coneixement, a la biotecnologia, que és fonamental, amb projectes específics a les Illes Balears. Tot el que fa referència a l’energia verda, als sectors culturals… Tot això ha d’anar compassat amb el turisme com a motor econòmic.

Els empresaris turístics de les Illes són conscients que, quan la pandèmia amaini o quan els vaccins ja hagin fet el seu efecte, res no tornarà a ser com abans?
—Crec que la ciutadania en general entén que la situació ens ha posat davant el mirall d’algunes qüestions, de febleses i de fortaleses que vivim com a societat. Crec que la gent entén que no pots posar tots els ous dins el mateix paner i que hem de tenir una economia molt més diversificada i amb més valor afegit. El sector turístic continuarà essent molt important. Hem d’aprofitar aquesta crisi econòmica per desterrar segons quina mena de turisme que no ens interessa. Em referesc, per exemple, al turisme d’excessos d’alcohol i de més matèries. Hem d’aprofitar els fons europeus per refer aquesta estratègia turística i aquests productes turístics.

Hi ha intel·ligència treballant en això? Un grup de gent que pensi un pla B i vagi més enllà d’oferir sol i platja i turisme de gatera?
—Abans de la covid ja havíem fet un decret llei contra els excessos. Contra aquesta classe d’oferta i amb un replantejament de reconversió d’aquestes zones. Ara, sí que hi ha grups de treball específics per a fer inversions, per a replantejar la zona de la platja de Palma, la de Magaluf a Calvià, la de Sant Antoni a Eivissa, que són tres focus clars, i altres zones de les Illes que també estan afectades per aquest turisme d’excessos i massificat que no ens interessa. Aquesta és una de les estratègies clau que volem plantejar amb fons europeus.

A Madrid s'ha obert una altra manera d'entendre Espanya des de la pluralitat política i territorial

Fa unes quantes setmanes, vàreu expressar el suport al president Ximo Puig per a una mena de Commonwealth de la Mediterrània. En què s’hauria de concretar, això?
—Compartim amb el president Puig la línia estratègica de sumar esforços per a aconseguir més possibilitats per als nostres conciutadans. Ara començam a treballar conjuntament amb el País Valencià i Catalunya en qüestions de fons europeus per a traure projectes que siguin interessants dels tres territoris.

Com ara quins?
—Per exemple, projectes per a la conservació de la nostra Mediterrània. Projectes innovadors en l’àmbit tecnològic, de la biomedicina, en què Catalunya ja treballa. També hi treballa el País Valencià des de la intel·ligència artificial. I, per tant, anar establint estratègies que, econòmicament, ens facin ser un pol molt més potent dins la resta d’Espanya i dins Europa. Des del punt de vista de l’estratègia davant el govern d’Espanya. Tenir estratègies comunes per a defensar interessos molt semblants. A més, hi ha els lligams culturals i històrics que fan que tinguem una relació molt específica, de treball, d’amistat, de famílies compartides entre Catalunya i les Balears o les Balears i el País Valencià. Hi ha molts docents de la nostra comunitat autònoma que vénen del País Valencià i compartim estimes. Ens entenem millor perquè vivim històries molt semblants. Això uneix molt.

Això que dieu, Madrid ho entén?
—Crec que el president Sánchez ho entén perfectament i crec que, de fet, aquest és un moment clau per a Catalunya, les Balears i el País Valencià. S’han aprovat els pressupostos generals de l’estat del 2021 amb una gran majoria de forces polítiques perifèriques o nacionalistes. S’ha obert una altra manera d’entendre Espanya des de la pluralitat política i des de la pluralitat territorial. Això ens va bé. Crec que és un moment que s’obre una nova oportunitat per a fer bascular molt més el poder des de Madrid cap a la perifèria. I crec que no tan sols el poder polític, sinó també el poder econòmic. Madrid rep més finançament, molts recursos, i moltes empreses directament s’hi instal·len. Això, a part de la política fiscal que fa la comunitat de Madrid, que hi estic del tot en contra. Evidentment, a la zona mediterrània ens resta. Ho hem de compensar. I, sincerament, crec que al govern d’Espanya també li interessa.

Crec que Salvador Illa és molt bon candidat per al PSC a Catalunya. És bastant obvi perquè veig les reaccions de bona part del ventall polític contra ell

Parlau d’una nova manera d’entendre Espanya, també des de Madrid, però a Catalunya hi ha exiliats, presos polítics i no hi ha president per una sentència judicial. Com ho païu, tot això?
—Fa molt de temps que Catalunya està enquistada en una situació molt complexa. Des del principi sempre he estat molt clara. Sempre he dit que això era un problema polític que s’havia de resoldre des de la política. Mai s’havia de judicialitzar el tema català. I crec que per les dues parts hi va haver equivocacions i crec que, sincerament, la judicialització ha perjudicat una entesa necessària. Tots els projectes polítics són absolutament defensables i s’han de defensar. Ara hi ha unes eleccions, a veure si són capaços d’establir altres formes d’entesa i de col·laboració i de proposta política. Crec que a Espanya li ha faltat una proposta engrescadora interessant per a Catalunya i a Catalunya li ha faltat l’habilitat per a fer propostes que poguessin ser negociades o pactades o sumades. Crec que la imposició mai no és bona per a cap dels dos costats i la judicialització no ha duit res positiu sinó tot al contrari.

Què n’esperau, d’aquestes eleccions?
—Com a militant socialista, li desig tots els encerts del món, i pens que si en Salvador Illa fos president de Catalunya, tendríem una gran entesa i una gran possibilitat d’aliances. Dit això, com a presidenta de les Illes Balears sempre he intentat tenir bona relació amb el govern català, perquè compartim moltes qüestions. Entre altres, l’Institut Ramon Llull, per tant, organismes de projecció de la nostra llengua en el món. Aquesta relació sempre l’hem mantinguda i ara la mantenc amb en Pere Aragonès, amb qui tenim bona relació.

És bo que el ministre Illa abandoni Sanitat enmig de la pandèmia?
—Crec que és molt bon candidat per al PSC a Catalunya. És bastant evident i bastant obvi, perquè veig les reaccions de molta part del ventall polític contra ell, i crec que són desmesurades. Òbviament, la decisió de si ha de continuar al ministeri o no depèn del president Sánchez i d’ell mateix. En aquests moments és una decisió difícil que pren.

Hi insistesc. És bo que abandoni el ministeri enmig de la pandèmia? És políticament acceptable?
—Entenc que els companys catalans li han demanat que sigui el candidat. És el millor candidat. Tot i que jo tenc una relació espectacular amb en Miquel Iceta i és un polític de primer nivell. Entenc que s’hagi decidit per la figura de Salvador Illa en aquests moments com a candidat a Catalunya. Per mi és un gran ministre de Sanitat. Això ho he dit públicament en moltes ocasions i hi tenc molt bona relació, molt bona connexió a l’hora de prendre les decisions. Jo m’imagín que accepta el repte perquè Catalunya és casa seva i perquè presidir el govern de la teva comunitat és realment del millor que pots fer i entenc que intentar arranjar la situació territorial catalana també és d’una rellevància molt important per a tot Espanya. Dit això, supòs que treballa per refer el seu equip i que es pugui seguir amb la política que ha fet com a ministre. Té molt bon equip i estic segura que la persona que el substituirà tirarà endavant amb la mateixa línia de treball que s’ha seguit fins ara.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.