Aquesta Commonwealth que no cap dins Espanya

Puig i Armengol assumeixen que no es pot continuar vivint dins l'Espanya actual, que és una font de problemes i de malestar

Vicent Partal
Vicent Partal
08.12.2020 - 20:51
Actualització: 08.12.2020 - 21:08
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Josep Vicent Boira, que té el cap especialment ben moblat i sap de què parla, va posar en circulació fa anys la denominació Commonwealth per a fer referència als Països Catalans. Feia una proposta formulada en La Commonwealth catalano-valenciana, un llibre d’aquells de capçalera amb què va guanyar el premi Ramon Trias Fargas del 2009, és a dir, just abans que esclatàs el procés independentista a Catalunya.

Boira, tot i que les seues inquietuds intel·lectuals i el seu encomiable compromís social el converteixen en molt més que això, és essencialment un geògraf. I els geògrafs tenen la mania de la paciència. Els geògrafs solen tenir una consciència del temps que abraça un període molt superior al que la biologia ens confereix als altres humans. Perquè ells saben, sobretot, què és la persistència. Vaig fer uns quants cursos a la vella Facultat de Geografia i Història de València i recorde perfectament la frase colpidora amb què una professora, amb una mica de mala bava, ens va rebre el primer dia: “Que no els enganyen els de socials: la geografia perdura…” Devia ser professora de natural o d’alguna cosa així i supose que per això tirava una pedra amb molta intenció sobre els seus col·legues “de socials”, geògrafs o historiadors –que pel cas eren tot u. L’avís era enverinat, però he procurat tenir-lo en compte. Perquè és evident que l’acció humana canvia les coses d’una manera molt més que notable, però també és cert –i a veure qui ho discutirà, això– que la consistència de la geografia més bàsica, de la terra, no s’esborra així com així.

Per això els Països Catalans, i el nom no fa (tota) la cosa, retornen sempre. D’una manera o d’una altra, per un camí o per un altre i malgrat els intents sempre tan ben treballats d’esborrar-los, precisament, del mapa.

Que ara el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la presidenta del Govern Balear, Francina Armengol, es declaren partidaris de la Commonwealth, i partidaris entusiasmats, no és, doncs, cap notícia menor. Ja ho sé que, vist amb la perspectiva política del dia a dia, és molt temptador riure-se’n, limitar-ho tot a una trampa contra l’independentisme o remarcar la hipocresia personal: Puig, per exemple, vol la Commonwealth, però no vol de cap manera que es veja TV3 al País Valencià… Tanmateix, de vegades la passió pot originar una gran ceguesa.

Al Principat ara no hi ha ningú en condicions de lliurar aquesta batalla perquè ja s’està en una altra fase i tan sols és qüestió d’anar-se’n, d’abandonar Espanya tan de pressa com siga possible. Però el debat i el combat hauria d’interessar i hauria d’interessar molt. Tant per patriotisme, si és que els irritats comissaris polítics que tenim em permeten encara de fer servir l’expressió, com per interès. Perquè la reemergència dels Països Catalans, ni que siga com a Commonwealth, implica al cap i a la fi dues coses, totes dues prou interessants: el retorn de la nació, en un moment en què han esdevingut clars els límits del regionalisme mental i administratiu del muntatge de Barcelona-Girona-Lleida-Tarragona, i també, alhora, l’afebliment visible d’Espanya, del projecte d’Espanya. D’una Espanya que Puig i Armengol creuen que encara pot existir d’una altra manera però que de Vinaròs cap amunt –i de Vinaròs en avall per poc que hi penses– ja no té cap mena de credibilitat.

Que el debat cresca i es faça gran, molt gran, serà molt útil per a tots, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Que a València i Palma es marque la Commonwealth com a solució dels maldecaps que ha creat Espanya a cada territori és un immens pas endavant i un aclariment polític monumental, venint d’on venim: venint dels Aznars, els Zaplanes, els Mates i tota aquella tropa que va voler fer de València un districte de Madrid, com ara voldria Ábalos. Que la cosa s’articule tindrà, a més, un efecte fabulós, a València, a Palma i a Barcelona. A Barcelona també.

A Barcelona també, perquè el president Puig i la presidenta Armengol, socialistes del PSOE tots dos, somien una Commonwealth que servesca instrumentalment per a equilibrar i compensar la voracitat madrilenya, d’aquest Madrid que ja es creu que és Espanya ell i prou. Però, fent-ho, els dos presidents assumeixen –i ens n’envien el missatge– que no es pot continuar vivint dins aquesta Espanya, l’actual. Que aquesta Espanya de les autonomies i constitucional és una font de problemes i de malestar, no solament nacionals, sinó també socials. Un impossible polític. I que no podem, no poden ells com a governants, donar als nostres ciutadans la dignitat que es mereixen essent com som presoners d’aquest forat negre que tot ho xucla, sense contemplacions ni lleialtat a ningú més que a ell mateix. La Commonwealth, doncs, se’ns apareix com un antídot magnífic, ací i allà, contra l’autonomisme, el perenne i el neo, i contra la pretensió que es pot governar res des d’una trista gestoria subordinada que porta el nom d’una institució medieval.

És això que em fa apreciar sobretot que Puig i Armengol hagen arribat fins ací, fins en aquest punt. Tot i que, fent-ho, em trobe obligat també a advertir, a advertir-los, que aquesta Commonwealth no cap dins Espanya. I que provar de refer aquesta Espanya i substituir-la per una altra Espanya és un exercici irreal i condemnat al fracàs. D’entrada, i no és poca cosa, perquè ja es van encarregar d’escriure un article de la seua irreformable constitució que ho prohibeix, que prohibeix cap Commonwealth sobre el paper i que prohibeix molt en concret la catalano-valenciana, com s’ha demostrat històricament. Però després perquè, en el fons, el projecte Commonwealth remarca la constància de la geografia i remarca alhora la incompatibilitat eterna que hi ha hagut entre les nostres terres i les de l’altiplà, entre els nostres interessos i els seus. Incompatibilitat que no la soluciona qui governa o qui deixa de governar a Madrid, com el president Puig crec que ja comença a entendre, vist que fa dos anys que el partit de la Moncloa és el seu i no hi ha cap indici de millora del finançament.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
08.12.2020  ·  22:22

Probablement, ni l’un ni l’altra són plenament conscients del què proposen. Ells han d’estar convençuts que els valencians i els illencs som espanyols. Però arriba un moment en el qual, una vegada comprovat que qualsevol solució que es plantege dins la teoria imperant no és vàlida, se’n busca una de diferent. El forat negre ja farà tant com puga per treure’ls d’on estan, ara mateix; però, de moment, benvinguda siga la mirada amplia sobre el País.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
08.12.2020  ·  22:33

De fet, aquesta commonwealth ja existia a l’edat mitjana i durant l’edat moderna: era una confederació de regnes i es deia Corona Catalo-Aragonesa. Amb la renaixença, vàrem passar a dir-li Països Catalans.
Estic convençut que, quan Catalunya sigui una República independent d’espanya la resta de territoris que en diem Països Catalans es confederaran altra cop, potser en diferents temps, i ho faran lliurament. Hi incloc també Andorra i el que anomenem Catalunya Nord.
PS: Si us plau, VW, deixeu de referir-vos a Catalunya com a “principat”, personalment em fa molt mal a la vista.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
08.12.2020  ·  22:34

No volem ser una regió d’Espanya.
No volem ser un país ocupat.
Volem, volem, volem, volem la Independència,
Volem, volem, volem Països Catalans.
Ho catàvem als 70s i ho continuem cantant ara. No ens n’oblidem pas.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
08.12.2020  ·  22:39

A Catalunya la meitat dels habitants son espanyols i l’altre meitat son catalans.
D’aquests catalans, la meitat son espanyols i l’altre meitat, està perduda fent-se creus de com pot ser la gent tan cega.
No hi ha cap polític fent-se creus, pot-ser algun però pocs.

Si ara sumem el País Valencià i les Illes, el numero de gent fent-se creus no se si augmentarà gaire, però el de la resta serà aclaparador.

Ni tan sols poden dir Països Catalans.

Si ER Convergent ens ha venut i haurien de ser els mes independentistes de tots, com creieu que funcionarien els Països Catalans?

Jaume Riu
Jaume Riu
08.12.2020  ·  22:49

La Commonwealth catalano-valenciana que s’ha formulat aquests darrers temps també té una lectura interessant que jo formularia com l’oportunitat de marxar d’Espanya.
Sense veure pas una posició proactiva en aquest sentit per part dels valencians, la visió positiva és que el regne d’Espanya no pot sobreviure si la Commonwealth catalano-valenciana prospera. Marxaríem perquè no ens podrien retenir.

Alfons Tur
Alfons Tur
08.12.2020  ·  22:51

La situació econòmica espanyola està arribant a un atzucac de dimensions colossals: el sector de la construcció no dóna més de si, la indústria de l’automòbil ha encetat el camí cap a la seva davallada definitiva i el turisme ha quedat tocat de mort per la pandèmia. La conseqüència està essent un deute públic creixent i està posant en evidència la feblesa estructural de l’economia espanyola. El futur és molt negre, i la crisi energètica, de la qual no se’n parla i que esdevindrà a finals de la dècada serà l’element desllorigador del final del règim actual. Probablement en Ximo Puig només hi veu una part del problema, però el que ja s’hi entreveu l’ha espantat prou per fer les declaracions que ha fet.
Efectivament la iniciativa, proposta o el que sigui que Puig ha posat damunt la taula, i que Na Francina Armengol hagi recollit el guant de seguida és molt significativa pel que pot suposar indirectament. Com a tal, una proposta de reforma espanyola des de la perifèria és absolutament inviable perquè fins i tot això posa en qüestió el règim del 78 i va contra la idiosincràsia centralista mesetària i tira per terra el negoci tal i com està muntat. El que serà interessant serà veure la reacció des de Madrid (dins del propi PSOE i a fora) davant d’aquests moviments i la reacció dels Puigs, Armengols i similars quan la via que proposen es manifesti impracticable per l’oposició del seus mateixos companys….

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
08.12.2020  ·  23:05

Fa molta mandra, llegir una i altra vegada, voluntaristament (perquè l’evidència en contra és tossuda), els grans esforços que han fet en Puig i n’Armengol per veure que Espanya no és el que hauria de ser, com han arribat al concepte de “pancatalanisme”, “commonwealth” o com se li vulgui dir a base de veure que junts constituïm una cultura comunia, etc. Tot sense cap evidència sòlida en aquest sentit, i tot sense cap efecte immediat o en cap termini raonable (el Sr, Boira, per exemple, ha aconseguit que el corredor mediterrani hagi avançat un sol metre ? En tot cas haurà avançat el corredor madriterrani).

No hi ha en. aquests moments una majoria ni una. minoria significativa de la població valenciana o balear que desitgi o fomenti una commonweath. El pobres resultats dels partits nacionalistes balears o valenciants ho demostres abastament elecció darrera elecció. El PSIB i el PSPV governen sense cap mena de sensibilitat nacional, supeditats totalment a Madrid, i els dirigents hi són perquè els hi ha posat Madrid. Punt.
Catalunya no és un model atractiu pels nostres cosins, entre altres coses perquè tant valencians com balears saben que, en aquest moment, Catalunya és un cavall perdedor que ràpidament- com ells- està perdent l’ànima. La cultura catalana del principat devalla a passos gegantins, i a l’àrea metropolitana de Barcelona està tenint lloc una batalla que estem perdent, com vàrem perdre la de València. En 10 anys el català no es parlarà més que en aquelles zones que els pocavergonyes de C’s anomenen Tractòria. L’economia catalana davalla i està totalment supeditada a Madrid. La burgesia catalana de sempre ha dimitit o ha desaparegut. El poder financer català és nul o ha estat segrestat anant precisament a parar a Madrid per seu social valenciana interposada (algú recorda quan hi havia un índex de la Borsa de Barcelona?). En aquestes circumstàncies, algú creu que Catalunya és un plat atractiu per València, que viu de ser la platja de Madrid, o per les Illes, que han apostat per un model turístic massiu, castellanitzat i massificat ? Jo crec que no. Però potser m’equivoco. Si Catalunya fos una república pròspera, democràtica i avançada, les coses serien diferents. Però tal i com estan les coses no crec que jo ni ningú ho vegi.

Ximo Puig, Francina Armengol, Enric Juliana o el Papa de Roma poden parlar de Commonwealth Catalana, però és el mateix que si parlessin de l’economia de Kazakstan o les perspectives de la cria de l’espàrrec al Perú: pura xarrameca sense sentit. Un pur “wishful thinking” que s’esvaeix com les ombres ho fan amb la primera llum del dia.

Als valencià i illencs patriotes, que n’hi ha potser els costi entendre la situació, o s’agafin a qualsevol esperança que pugui aparèixer, però enganyar-se condueix al desengany i a la frustració final. Més punyents quantes més il·lusions t’has fet. Si caus de 3 metres no et costa aixecar-te. Si caus de 20, la patacada pot ser definitiva.

El que hem de fer és deixar-nos de Commonwealth i de pancatalanisme (ja vindran si volen) i tirar pel dret d’una vegada. Com he dit mantes vegades no tenim en aquest moment la força política (tristíssim espectacle que no s’atura) ni segurament social (estem tots massa cansats, desanimats i emporuguits veient l’acció galdosa dels nostres dirigents), però com més aviat anem a l’arrel del problema, plantegem una solució i ens hi posem, més aviat assolirem l’objectiu buscat.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
08.12.2020  ·  23:21

Nosaltres hem de tirar pel dret. El nostre objectiu és la independència. Una commonwealth si bé després millor. Però no m’entretindria en aquest projecte. D’Espanya cal fugir-ne com més aviat millor.

jaume vall
jaume vall
08.12.2020  ·  23:42

Avui (ahir dimarts 8) he llegit un article de Martí Estruch.
Ha dit :
” . [si aixó és una guerra], …. jo hi veig el següent: l’exèrcit, la Guàrdia Civil, la policia “nacional”, els jutges, les empreses de l’Íbex-35 i les del BOE, la banca, els bisbes, els partits polítics, els grans mitjans de comunicació, el CNI amb els seus fons reservats, la Borbonalla i Joaquín Sabina. Tots en perfecte estat de revista i disposats a “morir matando”.
A l’altre costat, hi veig l’ANC i Òmnium, amb les seves casuístiques particulars, la CUP, Junts i Esquerra, més preocupades pel foc amic que l’enemic, amb els dirigents empresonats o a l’exili, quatre diaris digitals, un bon grapat d’entitats i organitzacions benintencionades, alguns aliats internacionals, individuals, i la gent, la famosa gent, amb la seva força mobilitzadora i la seva resiliència.”

Ha sabut posar en un contingut text algunes de les idees que jo tenia pel cap. I ha arribat amb una feridora conclusió, que jo faig meva : ara mateix no podem guanyar el desafiament que hem proposat a l’estat espanyol des de 2012, i més descarnadament des d’octubre de 2017.
Potser, només potser, el millor que podríem fer és acceptar-ho. Així, no. Amb aquestes forces actuals -minses i desunides, amb aquests lideratges actuals -derrotats i envejosos-, no.
Com que no poso tots els actors d’aquesta tragicomèdia al mateix nivell de responsabilitat, particularment faré confiança a qui em sembla més responsablement agosarat i llest, al President Puigdemont. Una vegada més, amb sentit crític, esperant que en endavant, ´la seva proposta encara sigui més engrescadora, més oberta, més ecologista, més socialdemòcrata, més previsora (en el sentit que Y.Harari proposa, sobre els reptes que han d’abordar sí o sí , més aviat que tard, els dirigents polítics).

Amb la constatació que l’ esperança nascuda el 2010, regada i adobada fins fa uns mesos, està destinada a la decepció. Pensar que un país de 7M dhabitants, sense força coercitiva, on només un 50% dels mateixos vol la independència i no es posen d’acord amb l’estratègia, poden vèncer un estat de 47 M dhabitants, amb força, molta força, on el 90% dels quals es posen d’acord malgrat diferències ideològiques per impedir-nos-la, és somiar. És no veure la realitat. Vam deixar perdre una possible oportunitat de tastar la llibertat plena, i la història no és tan benèvola amb els acovardits. Probablement haurà de passar una dècada, sinó una generació, perquè el proper tren ens trobi amb més fortalesa acumulada per saltar-hi.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
08.12.2020  ·  23:54

Ho sent Vicent. Més amunt de Reus no entenen gens de què els enraones. Ni més a l’oest de la línia que travessa des de el Matarranya fins a la Baixa Cerdanya i vira cap a “l’Empordanet” tampoc. Fa anys quan començava a fer el bloc de VW en parlava irònicament “d’Obèlix i Astèrix” (les probinsias espanyoles de Varcelona i Txirona).

Per a ells no és una realitat sinó una abstracció miraculosa com puga ser el dogma de la Santíssima Trinitat. La catalanitat per a varcelonins i txironins és esperar a trobar-se fent calçots el mes de febrer qualsevulla família d’El Pinós, el Carxe o Felanitx.

En 1974, pujàvem a Perpinyà uns de la meua família a jugar al casino de Canet i l’endemà passaren dues coses estranyíssimes per a
tots nosaltres:

1. Que una botiga tenia sostenidors i faixes que feia el meu padrí a la seua fàbrica de València. Cosa que li va il·luminar que si venia el mateix a Canàries i desgravava a Perpinyà també ho podria fer. I per què no?

2. En baixar de l’hotel a desdejunar a una “brasseria” que feia front per front pel costat al Castellet, com no ningú sabia francès, un d’ells l’en demanà en valencià…”perquè el valencià se pareix molt al francès, digué”…al que, el cambrer ens respongué també en “valencià” cafè, cafè-en-llet, suc?…i ens demanà si érem de Barcelona…al que va respongué…” qui ah!….de València, de València xe!”…mig ofesos….

En passar La Jonquera de tornada, bon estudiant com era, vaig veure la duana com una cosa que els llibres m’havien amagat: que allà, a “frança”, també hi havien “valencians” i que els textos no deien ni pruna.

El MHP de la Generalitat Valenciana, creu en la Commonwelth nostrada, però com a falca per a encabir dins de l’estat español. Cosa impossible per dues raons:

1ª això convertiria l’estat español en una mena de Confederatio Helvetica. Cosa impossible.

2ª Que els obelixians i asterixians hagueren viatjat aquesta nació al sud de la Sénia i a les Illes (exceptuant-hi Menorca) tant com han anat a l’Alta Cerdanya, Màdrix o París. Ni ho han fet ni ho faran. El Noucentisme i el Neonoucentisme els gripa les neurones. No cal saber ni el Virolai, ni la Santa Espina, ni de memòria “la Vaca Cega” maragalliana, ni Els Segadors. Aquesta nació és molt més gran que eixa miconïua de folclore.

Vénen a la font amb el cànter ple a vessar en comptes de dur-lo buit. No estan suficientment madurs. I no se n’adonen que els hi manca “massa crítica” per a enfrontar-se al drac…sense adonar-s’hi que “l’única COSA que realment eixampla la base” som els 5’2 milions al sud de la Sénia, els 800.000 illencs i els 120.000 nordcatalans que farceixen els forats que tenen com al formatget Emmental que en són.

Josep Blesa (València)

Josep Gualló
Josep Gualló
09.12.2020  ·  00:06

L’ARTICLE DIU QUE LES AUTONOMIES NO PODEN FER ACORDS ENTRE ELLES

Doncs ja som al cap del carrer. Abans de fer una “Commowealth”, o el que és el mateix “La República Federal dels Països Catalans”, hem de sortir d’Espanya per separat i ajuntar-nos despres. Sona a somniar truites i ho és però l’altre opció, és impossible.

L’objectiu immediat es guanyar per majoria absoluta les eleccions del 14-F i implementar la república proclamada fa tres anys. Aconseguir-ho es molt difícil, però no impossible si estem disposats a deixar-nos hi la pell i a no deixar entrar a les nostres files a traïdors que actuarien de cinquena columna.

Lograt aquest objectiu, el següent és consolidar-lo i defensar-lo, sabent que el contraatac serà mes fort que la batalla que ens ha donat la victoria. Els universitaris de la meva generació (nomes els nois) durant les vacances d’estiu rebíem formació militar, superior. Aprofitem-la.

El País Valencia i les Illes seguiran els nostres passos quan estiguin preparats. Deixem que siguin ells qui decideix quan i com. I esperem-los amb els braços oberts.

Carles Viñals
Carles Viñals
09.12.2020  ·  00:28

Gràcies, Sr. Partal pel seu voluntarisme, però en honor a la veritat no puc sinó subscriure de principi a final les opinions del Sr. Miquel Gilibert. La realitat imperant no convida, perdoni’m l’expressió, a exercicis de masturbació mental.

Una federació dels territoris d’història, parla i cultura catalanes sería possible, avui mateix, NOMÉS des d’una Catalunya sobirana, lliure i independent. Sobiranía, llibertat i independència de molt difícil assoliment, donades les condicions polítiques, econòmiques, demogràfiques i morals, totes elles desfavorables i, el que és pitjor, en continu retrocés.

Estic dient doncs que no hi ha esperança per als catalans ? La meva resposta és: Sí; dic que no hi ha futur per als catalans si no reaccionem ARA MATEIX, amb un PRIMER PAS que no podem negligir. Aquest primer pas se’ns presentarà a les properes eleccions.

La victòria electoral d’ERC o la seva desfeta, resoldran la incògnita més transcendental que plana ara mateix sobre el nostre destí. Decidiran, ni més ni menys, si som un poble digne de viure en llibertat o, per contra, mereixedor de morir en esclavatge. Sincerament, ho veig així, i així ho exposo a la consideració dels qui em llegeigin.

Ens queda MOLT POC TEMPS, amics meus, per perdre’l en l’edificació de castells damunt la sorra.

Gerber van
Gerber van
09.12.2020  ·  00:54

Almenys aquest debat farà molt nerviós a Espanya i això ens ajudarà per a avançar en el nostre proces cap a la independència. Benvingut sigui aquest debat, sr Partal. Mentrestant nosaltres fent cami.

Carme Garcia
Carme Garcia
09.12.2020  ·  06:02

No hem crec en Puig, aquesta Commenwealth sona a federalisme.
Tot ideat per Madrid, mitjançant els seus líders dels “Paisos Catalanas”?, per entabanar Aragonès i tenir l’excusa per fer-nos veure , de cara a les eleccions que el PSOE vol solucionar el problema .

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
09.12.2020  ·  06:44

Aneu somniant i intenteu fer somniar a la resta.

Gemma R.
Gemma R.
09.12.2020  ·  07:03

Sempre és bona noticia que la gent vagi obrint els ulls. No hi ha res més frustrant que veure amb claretat d’ ón ve el problema, i que molts dels afectats semblin tenir una vena als ulls.

Albert Miret
Albert Miret
09.12.2020  ·  07:54

Ens passem la vida adorant els mateixos paradigmes sense adonar-nos que fent sempre el mateix, arribarem sempre als mateixos resultats. La solució és en l’enfrontament contra una bèstia que ha disposat de tres segles de temps per acumular totes les forces possibles i ha prohibit tot procés  de desenvolupament dels altres? No. La solució és en aliar-s’hi, com s’estila en un partit que ens prometia la lluna i només ha sabut anar fins a la cantonada a regalar al seu botxí una guillotina d’or contra Catalunya? És ben clar que no, això ens està portant a la mort del nostre poble. La solució és fer una comunitat amb uns veïns als quals els ha faltat temps per a deixar-nos sols cada vegada que han pogut només per poder arreplegar una mica més d’almoina de la bèstia central? No. La solució podria ser aïllar la bèstia central entre tots i no només entre els països catalans, simplement perquè el seu projecte nefast d’apropiació de tot només ha servit per empobrir Catalunya primer i seguidament (com era del tot previsible) arruïnar tota espanya? Difícilment, perquè espanya té una societat que ja també és delinqüent en la seva majoria i acostumada a viure paràsitament. La solució ens la regalarà una Unió Europea ja envaïda per legions d’alts càrrecs de fatxendes madrilenys i transformada en un trist Banc d’Alí Baba que també acabarà enfonsant Europa a la claveguera espanyola? No. L’única solució realista és econòmica i d’aliances amb altres països on encara existeixi un mínim de sentit ètic i humanístic? Probablement.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
09.12.2020  ·  08:01

Si tant hi creuen que deixin el PSOE, ja que saben perfectament que són brindis al sol.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
09.12.2020  ·  08:16

Bon dia! Opino com Carme Garcia, Gemma R o Joan Cuscó per cirar-ne alguns.
Ara aquesta ‘commenwaelt’ no toca, no és ni creïble ni possible.
Nosaltres anem fent camí per marxar ben aviat d’aquesta Ñ que mai, mai ens voldrà bé.
Fugim, si podem ben prompte.
Hi sortirem guanyant.

Jordi Miralda
Jordi Miralda
09.12.2020  ·  08:34

Molt d’acord amb això que expliques, Vicent. Jo diria que Ximo Puig i Francina Armengol són els nous Pasqual Maragall del País Valencià i les Illes: no són independentistes, tampoc ho era Pasqual Maragall quan va ser batlle de Barcelona i President de la Generalitat. Però ja sabem cap on ens portaven les iniciatives de Pasqual Maragall, i tot comença per aquí.

Els Països Catalans són més reals i més importants que mai, però hi ha un problema amb el nom. Els valencians i els illencs no volen anomenar-se catalans ni se senten catalans, inclús si s’accepta “català” com el nom de la llengua comuna. Cal una solució, un nom amb el qual s’identifiqui tothom i tot el país. I per mi, la solució és que siguin els Països Balears, Catalans i Valencians. I que després pugui abreujar-se a Països Balears, Països Catalans, o Països Valencians, però que el significat sigui el mateix. No podem deixar que una qüestió de nom aturi la vertebració del país sencer.

Pep Agulló
Pep Agulló
09.12.2020  ·  08:59

MILLOR DISCUTIR DE BOIRA QUE NO PAS D’EN PUIG

En aquest cas, la paraula no fa la cosa per qui la diu.

Commonwealth d’autonomies? O Commonwealth d’estats sobirans?

El debat és encara molt grenyal per més llevat voluntariós que volem fer pujar el suflé. I quedi clar la necessitat de superar el regionalisme imposat per Espanya. Jo em quedo, de moment, amb la “mata de jonc” que en el terreny de la cultura i la llengua tenim molt a fer…

Aquest personatge que ens parla de Commonwealth, no vol que es vegi TV3 a la terra dels valencians…

Potser, com diuen alguns identitaris regionals, no t’entenc el que enraones…

Rosa Gispert
Rosa Gispert
09.12.2020  ·  09:09

Què discuteixin ells (Puig i Armengol) amb el seus (de dins i de Madrid) tant com vulguin però que no ens vinguin amb cants de sirena per posar pals a les nostres rodes, amb un nou “Pacte de San Sabastià”

Ja tenim prou frustració i mals de cap amb la claudicació del projecte independentista d’ER. Si després del 14 F s’afegeixen a l’Iceta per eixamplar tot el que volen eixamplar, s’haurà acabat per molts anys el projecte independentista. Què és el que a Madrid volen.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
09.12.2020  ·  09:18

Aquest editorial s’ha convertit en el Dia de la Marmota.

Montserrat Vela
Montserrat Vela
09.12.2020  ·  09:23

A mitjans de la dècada passada en determinats cercles espanyols es va teoritzar i parlar molt sobre el concepte de “rendes extractives” i la seva influencia sobre l’organització econòmica i política. En cap cas, però, es vinculava aquest concepte amb el de nació espanyola, probablement perquè per molts Espanya és una qüestió causi biològica i per tant desvinculada del territori i la cultura que s’hagi pogut desenvolupar en ell amb tot el que això comporta.

Jo, sempre he cregut que el concepte de nació espanyola formava part indissoluble de l’existència d’aquestes rendes extractives i que històricament s’havien dedicat a promoure’l per maquillar les desigualtats que aquest model genera entre el mateixos “espanyols”. De manera que l’aniquilació sistemàtica de la diferencia que s’ha produït a l’Estat espanyol ha adoptat una forma cultural però que en realitat amaga la intenció de mantenir privilegis en certes classes, impedir que la gent pensi es el millor per perpetuar un determinat estat de les coses.

És per això que crec que si aquesta Commonwealth neix de la critica a una determinada distribució territorial de les rendes no em sembla una qüestió menor ja que debilita el mateix concepte d’Espanya i això, es digui el que es digui, afavoreix la nostra independència.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
09.12.2020  ·  09:24

Crec que la situació de feblesa econòmica i cultural, augmentada dia a dia, degut a la sangonera Madrid, i per tant la espanya castellanoparlant, està essent tan evident que fins i tot en Ximo Puig i la Francina Armengol han de dir alguna cosa per contenir una possible indignació creixent, tan al regne de València com a les Balears.
Es a dir els cal marejar la perdiu venent un fum en el qual els dos dirigents no creuen, per tal de modular la indignació de la part de gent amb conciència identitària.

Malauradament Catalunya no està essent un bon referent, sobre tot gràcies a la ERConvergent de mossèn Junqueras.
Sí, d’en Junqueras, aquell vicepresident de la Generalitat de Catalunya que al 2017 havia de tenir les estructures d’estat preparades i no ho va fer. Avui sabem que realment ni ho va intentar seriosament, perquè el seu objectiu era fer caure el projecte del MHP Carles Puigdemont i assolir ell la presidència d’una Generalitat submisa i agenollada davant el naZionalisme espanyol.

Al referèndum del 2017 més de dos milions de catalans van votar si a la independència, més del 90% de la participació, malgrat la anormalitat del procés amb urnes segrestades i amb violència policial de la GC i PN.
Un referèndum que es va guanyar aclaparadorament, i al que el poble de Catalunya anava il·lusionat.
Contra el demagògic argument de que dos milions i escaig de persones no són tots els catalans, cal respondre que sense els entrebancs posats pel feixisme espanyol i els seus mitjans de comunicació, i el botiflerisme de moltes grans empreses, en un referèndum acordat la participació hauria estat molt superior, i que amb total certesa el SI a la independència hagués guanyat per més del 70%. Per a fer una comparació, molt per sobre del 51% amb una participació del 35%, amb el que s’ha acceptat el Brexit.

Si al proper 14-F els catalans no castiguen fort a ERConvergent, no votant-la més que els que estan a sou del partit i els seus parents, i aquells que fanàticament no veuen o no volen veure que la ERConvergent de mossèn Junqueras no te res a veure amb la ERC que havíem votat temps enrere, aleshores ho veuré molt negre el futur.

Per començar a veure la llum al final del túnel cal votar el 14-F massivament, això sempre, i cal votar independentisme, per tant NO votar la ERConvergent de Junqueras, a més caldria votar units no fragmentats. En aquests moments la llista encapçalada pel MHP Carles Puigdemont seria la més adient.

Mercè Duran
Mercè Duran
09.12.2020  ·  09:26

Bravo Miquel Gilibert!

Joan Aymamí
Joan Aymamí
09.12.2020  ·  09:56

“La geografia perdura” és una expressió magnifica. Per evitar una “Qüestió de noms”, els serveis tècnics de la UE, els estadístics suecs, francesos, italians, eslovens i, potser, fins i tot espanyols, han inventat la “nomenclatura” NUTS1 on es descobreix ES5 com el conjunt de Catalonia (ES51 segons NUTS2), Valencian Comunity (ES52 segons NUTS2) i Balearic Islands (ES53 segons NUTS2).
Així dons, ES5 es una unitat “estadísticament” coherent segons aquests que no s’estan de tonteries. Clar que potser un dia Marchena s’adonarà del pecat i farà que Borrell & Co ho “constitucionalitzin”…

Serafi Vives
Serafi Vives
09.12.2020  ·  10:05

I qui no ens diu que aquesta proposta no és una nova maniobra del PSOE per distreure a l’independentisme?
Molt sospitós que no permetin de veure tv3 a València, que nosaltres no veiem la valenciana i la de les illes, com abans si veiem, i no es queixin als seus companys d’expoli.
Penso que tenim d’anar per la independència i quan en siguem, allargar els braços als germans per construir el que calgui. Fins i tot evitar que a la Ramon Llull no hi siguem tots.

ramon Feixas
ramon Feixas
09.12.2020  ·  10:09

També s’importa la paraula leader perquè quedi com a il·lustre una persona que es creu amb el dret d’arrastrar als altres sense tenir en compte les capacitats naturals dels que són manegats i abocats a fer proselitisme del leader. No és estrany que uns polítics successors en el càrrec del que ha estat un niu de corrupció hagin de fer coses per emmenar el territori que governen en la sang patriota del franquisme. Ja es molt que reconeguin quelcom, per contradictòries que siguin le repatànies com el tema de la televisió. És un passet que indica que el poble valencià i mallorquí no tenen el s ulls tancats i que els seus dirigents ha de refer estratègies, per que , com sempre, en el desig de millora comú, el poble va el davant. No es pot esperar que uns polítics que , amb més o menys devoció, han tingut la seva pairalia a Madrid, de cop i de volta esdevinguin tant generosos amb la seva gent, com ho han estat els presos polítics i exiliats que són el govern legítim de Catalunya. La gent que escala poders té les seva estructura tant material com de comportament recurrent que els aguanta en els eu privilegi. Ja és molt , en aquest moments que vegin clar que Madrid no ajudarà a mantenir-lo, sobretot amb els precedents en el lloc. és el poble qui els ha d’impulsar a la coherència davant quelcom tant evident com l’orgullosa rabior d’un “imperio” els poders del qual gaudeixen de tenir la presó i al’exili a pacifistes defensors de la democràcia i els drets humans i de les nacions. És lògic que hi hagi ridícules picabaralles pica-baralles de si posar un nom genuí com “països catalans” o buscar-ne un que més o menys encaixi i no fereixi gelosies com es diu en aquest cas. El que sí que és clar, és que així com el gran error de la UE va ser fer una unió europea volent que els països del sud s’adaptin als del nord i que de moment Brexit n’és una expressió, com per exemple ho van ser homes de negre a Grècia, també seria un greu error de mantenir aquest espai políticament i jurídicament a Espanya, ja que són dues cultures ben diferenciades, si és que del que quedaria d’Espanya se’n pot dir una cultura, ja que només cal seguir el tètric espectacle de l’hemicicle amb les extremes dretes picant a la fusta i clamant allò que no neguen als demés: llibertat. l?ideal seria que fos avui que es tinguéssim ja data per l’aprovació de la constitució catalana, però el camí del pacifisme és molt lent i cal l’ulll molt obert per aprofitar el temps en construir. La base principal per provocar esdeveniments és la cosnciència social. Ho demostrar perfectament que entitats usureres , per fer més beneficis fan obra social. malauradament ho saben bé i en ho matxaquen a totes en la seva publicitat, i caldria prendre d’ells, ja que la finalitat és oposada però el mètode per adoctrinar o alliberar pot se rel mateix.

PERE SIO
PERE SIO
09.12.2020  ·  10:24

Les peticions de Puig i Armengol, càrrecs territorials del PSOE, demostren com durant 40 anys d’aquest partit al poder, segueix encara avui sense tenir cap model territorial per a l’Espanya. El PSOE ha negat sempre la plurinacionalitat d’Espanya, va descafeïnar les autonomies a la Transició, ens ha enganyat sempre amb un federalisme inexistent i que no vol, i ha apostat per defensar l’unionisme, la monarquia i el model de l’Espanya franquista de sempre.
Les peticions de Puig i Armengol, dues peces regionals del PSOE, són un crit desesperat al menyspreu i l’ofec econòmic que pateixen les Comunitats que dirigeixen, per la voracitat dels Governs de l’Estat i les oligarquies extractives instal.lades a Madrid, símbol de la Unitat sagrada i intocable d’Espanya.
Les seves declaracions no tindran cap més efecte, més enllà que potser ser recompensades, amb quatre molles addicionals de pa, quan el PSOE revisi el model de finançament amb anys de retard.
El PSOE forma part del problema endèmic d’Espanya i mai pot ser la solució per canviar aquest model.

Eugeni Cruset
Eugeni Cruset
09.12.2020  ·  10:25

Jo, un nacionalista, independentista català però no prou preparat per escriure un comentari com el del sr. Gilibert només em queda que aplaudir-lo.

Victor Serra
Victor Serra
09.12.2020  ·  11:12

Estic totalment d’acord amb l’Editorial. Si podem treure alguna conclusió del 2017 i del que ha vingut després és que la independència no serà una linea recta. Tot el que suposi millorar les nostres forces i afeblir l’enemic, haria de ser benvingut. Espanya pot esclafar Catalunya almenys per una temporada. Però no pot esclafar Catalunya, País Balencià i Balears.
Fa temps que penso que ens hem oblidat del Concert Econòmic perquè volem anar de dret a la independència i començo a tenir clar que si no tenim el Concert Econòmic primer i podem controlar les nostres bases fiscals, difícilment podrem fer el següent pas.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
09.12.2020  ·  11:18

“Juntáronse los ratones para librarse del gato…. ” Soc valencià i estic en la quinta joventut, és a dir, cronològicament en la directa. Catalans, balers, valencians… : ¿ Tenim consciència del que ha representat, representa i representarà viure subordinats, sotmesos a Espanya, continuar sent assimilats, absorbits, anulats per ella? ¿Hem de renunciar indifinidament a la il·lusió, al dret de ser nosaltres mateixos, ni millors ni pitjors, però sense transferir-li nostra identitat? Si eixe és el futur que ens espera a mi, als meus fills, als meus nets…, o amb el que ens hem de conformar, no vull viure per a vor-re-ho. Taules de conversa, acords, pactes, proyectes…, els que vullgueu, però entre iguals. Primer que res, entre iguals Independència. Ells ja la tenen. No siguem babaus

Aleix Gaus
Aleix Gaus
09.12.2020  ·  11:36

Ells la unitat territorial la tenen molt arrelada. Només és podra reconèixer quan siguem lliures de l´estat espanyol i tinguem una República,no podem fer volar coloms. Voler fer un nou encaix dins l´estat central que tots ja sabem és impossible, per tant només queda un camí per enpendre i és la plena llibertat

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
09.12.2020  ·  11:43

Aviat els passarà el mateix que a Maragall quan va voler reformar l’estaut.

El problema és que quan se’n adonin no tenen cap partit on anar. Quan se’n adonin els fotran fora del PS i posaran al seu lloc espanyolistes fanatics com Iceta.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
09.12.2020  ·  12:12

Com gairebé sempre, tot a la política es redueix al finançament. Tristament amb només uns pocs diners tot canvia o es relativitza. Sinó mireu la grollera, esperpèntica, cridanera, hipòcrita i mal calculada política electoralista dels dirigents i candidats autonomistes d’ERC negociant amb el govern espanyol. De ben segur que ara ja no ho comparteixen, decebuts, molts dels seus fidels votants.

david graupere
david graupere
09.12.2020  ·  12:43

És una distracció que no durà enlloc… cal respondre a Puig i Armengol que o bé volen anar a la independència com a estats confederats o bé volen fer una macroregió espanyola que no canviarà en res el poder real assentat a Madrid.

Sr. Partal, el País Valencià ha de triar: o esser un estat confederat amb Catalunya o bé esser una regió espanyola a mercè de Madrid. NO ÉS SERIÓS oferir esser una macroregió, això fa riure de pena.

MAGDA GIFRE
MAGDA GIFRE
09.12.2020  ·  14:55

Molt d’acord amb el sr Gilibert. Hi afegeixo que, al meu parer, Puig i Armengol no tenen altre objectiu que minimitzar tant com puguin les nostres ànsies d’independència. Per molt que ens reprimeixin no desapereixerem i ho saben, per aoixò fan propostes ridícules i inversemblants qu només enganyarien als tontos i si alguna cosa bona n’hem tret de tanta maldat repressora és que ens hem fet conscients de l’estafa gegantesca que representa Espanya. Si a molts ja no ens enganya ni RR(c) amb lex seves rendicions i renúncies, menys ens enganyaràn els “policies bons” del PSOE.
Penso, com Carles Vinyals, que la victòria o desfeta electoral de ERC decidiran si som dignes de llibertat o mereixem l’esclavatge. Espero que molta gent com jo, votant de ERC durant molts anys i ara ex-votant per sempre, hagi obert els ulls i vist que amb ells no anem enlloc. Han optat per rendir-se a l’amo i fer seva la tasca de mantenir el ramat dòcil I quiet, tot prometent- li un futur a llarg, indefinit, termini.

Robert Mora
Robert Mora
09.12.2020  ·  15:16

Puig i Armengol són del PSOE per raons instrumentals, perquè ni a les Illes ni al País Valencià hi ha quelcom ni somniablement paregut a una CDC, Junts o ERC. Són on són perquè han nascut on han nascut.
L’important però no és d’on es ve sinó allà on es vol arribar.
La Commonwealth de la Mediterrània està condemnada a existir en una o altra forma.

Dolors Oller
Dolors Oller
09.12.2020  ·  15:47

A favor de que la geografia política sigui un mite d’incumbencia comú. No sé quina força té avui l’imaginari catala/valencià/illenc. Que hi és i ens és comú “n’estic tan segura com si fos descendent del rei en Jaume. A més això ens donaria el domini mediterrani (els ñols són atlantiste) per poder pactar amb forçes més poderoses a qui interessi tenir relacions amb els nostres ports: “reculo plaçentós a les petites repúbliques de l’EM i del primer Reneixament. Polítiques de proximitat. I perdoneu la fantasia, però estic força desesperada.

jordi Rovira
jordi Rovira
09.12.2020  ·  16:58

No hi veig res de voluntarisme en aquesta mirada geoestratègica que una i altra vegada ens proposa l’editorial de Vilaweb. Tot al contrari. I per si fora poc, la mateixa editorial d’avui recull aquest possible retret quan esmenta el record de les paraules d’una professora que se suposa va marcar l’opinió de l’editorialista.
Lluny doncs del voluntarisme, marca una línia molt clara, que ve assenyalada com un corrent de fons, per sota de les idees d’un determinat catalanisme regionalista, el qual també té les seves derivades valencianes i mallorquines. Un regionalisme que sonmiava en construir el seu mercat nacional. I un regionalisme que topa també “un i altre cop” ( com aquella vaca cega maragaliana ) amb la concepció geoestratègica de l’Espanya centralista que deriva en aquell essencialisme anacrònic que li serveix de pal de paller. Un essencialisme aferrat a la conquesta.
Estem ja en el moment madur on “el pendent ferroviari desbocat” ha fet aflorar les tensions internes que tenallen Espanya com a nació. Una nació impossible. Una nació que precisa de l’aniquilació de 26 milions d’espanyols per a ser l’Espanya que volen. És doncs ben evident, la inexistència d’Espanya. La inexistència de la seva unitat. I per acabar-ho de reblar, ens adonem ara que aquest és un problema irresoluble. Diu l’editorial: “Que aquesta Espanya de les autonomies i constitucional és una font de problemes i de malestar, no solament nacionals, sinó també socials. Un impossible polític. I que no podem, no poden ells com a governants, donar als nostres ciutadans la dignitat que es mereixen essent com som presoners d’aquest forat negre que tot ho xucla, sense contemplacions ni lleialtat a ningú més que a ell mateix.” Una lleialtat onanística, doncs com molt bé explica el comentari d’un lector, una cosa és funcionar aprofitant el vent a favor, i una altra ben diferent, si has de remar per donar forma a un nou model estructural econòmic i social. Aquesta Espanya és un zero a l’esquerra que poc pot sumar i res té a aportar. I d’aquí els nervis i malestar evidenciat en els diversos sectors que pensaven tenir això ben lligat del tot. Un nervis que s’han de tenir monitoritzats, tan com tindríem els moviments de l’enemic en qualsevol batalla tradicional. La derrota o la victòria la poden donar factors que no són ben bé d’índole històric ni social. I sí, torna a tenir raó l’editorial ( en la meva modesta opinió ), la raó la poden donar elements més interns i més estructurals. Com això d’un passadís mediterrani tan present com menystingut.

Berta Carulla
Berta Carulla
09.12.2020  ·  17:12

Rotundament no cola. Si Urkullu des del país basc va estar assetjant el President Puigdemont el setembre i octubre de 2017 pel pànic que tenia d’haver-se ells de fer càrrec de subvencionar Espanya, i no per afecte cap al President o camaraderia, d’igual manera trobo molt interessada la iniciativa del president valencià, ara que s’acosten unes eleccions a Catalunya que es llegiran com un plebiscit (encara que tècnicament no ho siguin perquè els vots a ERC en veritat serviran al PSOE i per tant a l’Estat per més que les bases tinguin altres interessos, si és que els tenen que ja ho començo a dubtar).

En la meva opinió tota passa que és faci per salvar Ñ des de l’independentisme, veritable, català illenc o valencià, és un pas contari a la independència de Catalunya i per tant en contra de la unificació dels PPCC. Com s’ha demostrat fins ara.
Pura estratègia per encàrrec dels socialistes espanyols.

Espanya és un pato. Fa cua cua, camina com un pato i neda com un pato.
O un escorpí, que necessita travessar el riu a esquenes d’algú però no pot estar-se de picar-lo. La irresponsabilitat és deixar-hi l’alè de vida que queda en salvar-lo.

Percebo amb tristesa que el director ha deixat de veure viable la independència.

Decididament dimiteixo del progressisme.
És tota una decepció.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies