No ha pogut ser. A la píndola d’abans-d’ahir comentava que el març havia anat raonablement bé, ateses les circumstàncies, però al final han pesat més els mesos de gener i febrer, molt dolents, i sembla que el primer trimestre haurà tancat en negatiu, amb la qual cosa n’hi ha prou per a retallar les previsions de creixement de tot l’any, perquè en principi tothom pensava que el primer trimestre seria positiu. L’FMI, el Banc d’Espanya i l’AIREF, entre les institucions públiques, i Funcas, entre les privades, ja havien rebaixat les previsions, i finalment, aquest matí, el govern espanyol ha anunciat que també s’hi afegia. Això significa que la sortida a la crisi s’allargarà una mica, i tots en culpen l’allargament de la pandèmia i el previsible retard en l’arribada dels fons Next Generation europeus.

Des del primer dia diem que les previsions en una economia subjecta als moviments d’un factor exogen són molt difícils de fer i que caldrien revisions successives i importants cada dos per tres. Ara tot just hem començat, però de cap manera podem donar per vàlides les xifres que ens donen avui, perquè continuem pendents del comportament de la covid-19 i, sobretot, de la velocitat de vaccinació de la població. Per tant, som només al primer esglaó, que pot tornar a variar, positivament o negativa, els mesos vinents.

Sí que pot sorprendre el volum de la retallada del govern espanyol –havia estat el més optimista sobre el creixement del 2021–, que ha passat del 9,8% al 6,5%, segons que ha anunciat aquest matí la vice-presidenta segona espanyola i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño. És cert que el 9,8% era la hipòtesi més optimista (comptant la incidència important dels fons europeus) i la part baixa de la forquilla la situava en el 7,2%. De totes maneres, és difícil de creure que, malgrat la rebaixa actual de les previsions calculades el passat mes d’octubre, això no tindrà impacte en el pressupost general de l’estat, com ha dit Calviño; un pressupost elaborat amb l’anterior quadre macroeconòmic. Potser per això vol esperar fins a l’últim moment i ha etzibat: “Els factors que han originat aquesta revisió els sabem bé. Alguns poden representar més despesa pública, com l’extensió dels ERTO o els ajuts directes d’11.000 milions per a les empreses, però altres signifiquen una millora dels resultats fiscals, perquè hi ha hagut una caiguda de la recaptació menor de la prevista l’octubre passat.” Bé, haurem d’esperar a saber la xifra de recaptació fiscal, però, tal com han anat les coses, em sembla una afirmació, com a mínim, plena de dubtes.

De moment, l’única referència que tenim és l’estimació en temps real de l’evolució del PIB que fa l’AIREF i que ara per ara assenyala un creixement del primer trimestre negatiu del -0,6%, una mica pitjor de l’estimació que va fer el Banc d’Espanya i que el deixava en el -0,4%. Si acaba així, l’estat espanyol no haurà entrat en recessió tècnica (dos trimestres seguits amb creixement intertrimestral negatiu) per una dècima, atès que el creixement del quart trimestre de l’any passat va ser rebaixat fa poques setmanes per l’INE del +0,4% al 0%.

Després de les paraules de la ministra Calviño, les previsions d’enguany queden en un creixement del 6,5% per part del govern espanyol, un 6,4% segons l’FMI, un 6% del Banc d’Espanya, un 6,6% de l’AIREF i un 5,9% segons el panel de Funcas, que fa una mitjana de vint serveis d’estudis privats. Com veiem, totes al voltant del 6%, que ens allunyen de la recuperació ràpida de la qual es va parlar en un primer moment. Si la xifra que ha donat avui el govern per al 2021 fos encertada, voldria dir que encara quedaria entre un 5% i un 6% de creixement el 2022 per a arribar al nivell del PIB del 2019. Això vol dir que si les previsions de l’any vinent del 7% anunciades per Calviño, o del 5,6% que ha fet el panel de Funcas, són aproximades, tancaríem la crisi, en termes globals de l’activitat de l’estat, a final de l’any vinent. I, tot sigui dit, de manera molt justeta. De fet, val més pensar que es tancaria ja entrat el 2023.

Voldria afegir només una reflexió encertada que fan a Funcas sobre aquest tema. Diuen que el compliment d’aquestes previsions depèn que s’evitin els riscs a la baixa lligats a la gestió de la pandèmia, l’efectivitat de la política econòmica i l’adopció de reformes. En primer lloc, la rapidesa del desplegament de la vaccinació i la seva efectivitat són factors decisius per a la temporada d’estiu. En segon lloc, diuen que la intensitat de la recuperació serà proporcional a l’efectivitat de les mesures de suport a les empreses que actualment són al llindar de la insolvència malgrat ser viables. I, com anem repetint aquí, recorden que la crisi no representa únicament la destrucció d’una part important del teixit productiu dels sectors més afectats, sinó que, a més, les empreses que sobrevisquin estaran més endeutades i descapitalitzades.

I cal no oblidar en cap moment que aquestes xifres i les que aniran sortint poden tenir importants modificacions, depenent de moltes variables, però la més immediata és com avanci la vaccinació.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.