Eudald Planella, pagès.

La setmana passada parlàvem del projecte cinematogràfic de Pep Puig, 40 hectàrees. La terra i el pagès, format per deu peces audiovisuals de quinze minuts accessibles a Penedès Televisió. Pep Puig el resumeix en tres grans aspectes. El primer: ‘Parlen els pagesos. Els pagesos ben poques vegades ocupen un paper protagonista quan ens referim a la vinya i el vi. Aquest poc protagonisme pagès, segurament el podríem fer extensiu també als pagesos que treballen els altres conreus. El relat sempre ve dels elaboradors, dels enòlegs, dels publicistes. Mai, o quasi mai, dels pagesos. També, quan es parla del camp o del món rural, la interpretació que se’n fa ve donada majoritàriament des de la ciutat.’

Un segon aspecte: ‘El projecte 40 Hectàrees se situa de ple a la comarca del Penedès, però allò que diu la transcendeix. Les qüestions i reflexions tenen la voluntat d’anar més enllà (futur de la pagesia, sostenibilitat i respecte del medi ambient, producció d’aliments saludables…) i encara que es parli d’un conreu específic com el de la vinya, pagesos de l’horta, la fruita, dolça o seca, i el cereal, per posar-ne alguns exemples, s’hi poden sentir identificats.’

I, finalment: ‘Aquest és un treball d’exteriors, de paisatges, de llum. Un dels grans protagonistes és el paisatge i la terra cultivada transformant-se.’

Un dels pagesos protagonistes del projecte és un noi jove, Eudald Planella, que Puig defineix així: ‘Sense cap vincle anterior amb la terra, els pagesos nouvinguts obren la possibilitat de donar un impuls renovat a la feina de pagès. Aquest és el cas de l’Eudald Planella, un jove pagès que explica el desig i les dificultats de ser pagès quan es comença de zero.’

Ens concentrarem amb el retrat d’Eudald Planella perquè representa el futur de la pagesia, es vingui o no es vingui de família pagesa. Només amb l’aposta dels joves per tornar a la vida de pagès, a treballar la terra, a vincular-se amb la natura, la cultura agrària, rural, de la masia i del conreu, la pagesia té garanties de perviure.

En la primera escena el jove pagès Eudald Planella parla amb un de veterà i li recorda la primera conversa que hi va tenir:

«—Em vas desanimar bastant aquell dia que et vaig dir que volia ser pagès.
—Tu em vas dir que tenies dues carreres. Jo et vaig dir que miressis de tirar endavant amb aquests estudis. Això de l’agricultura és una feina molt pesada.
—Tu sempre has dit: ‘El pagès és el germà pobre de la gran família’.
—Si ho fas per vocació, hi estic d’acord. Ara, si ho fas per força, per anar-hi a guanyar calers i fer-te ric, o per treballar una setmana i la següent anar-te’n de vacances, doncs no faràs mai res.»

Aleshores, Eudald Planella explica en veu en off, mentre se’l veu passejar entre oliveres i vinyes: ‘Havia començat la carrera de ciències polítiques i mentre passaven els anys m’adonava que el meu futur era la terra i que jo volia fer de pagès. Passa que no era prou clar si m’hi podria dedicar, perquè jo no tenia un patrimoni donat, com podien tenir altres joves que vénen de tradició pagesa. Era un dels factors que m’anava en contra i a casa m’ho deien: “No veus que no tenim terres ni tenim tractor, que no tenim res? No t’hi podràs guanyar la vida.”‘

‘Si volia aprendre a fer de pagès, havia d’aprendre’n dels mateixos pagesos. I és que és curiós que quan et dirigeixes a un pagès, el primer que et diu és: “No t’hi dediquis, no t’hi guanyaràs la vida, això és molt dur. Aquí no hi ha futur.” Clar, a mi cada vegada que em deien això, la meva resposta és just la contrària.’

‘A nivell administratiu sóc un projecte de pagès, perquè encara no m’he incorporat al sector com a autònom i tributant. Ho faré aquest any. No he pogut fer-ho abans perquè una de les coses que se’t demana per a ser un jove agricultor és tenir un volum suficient de terra per a tenir una renda agrària que te’n permeti viure. Per incorporar-te amb vinya necessites vuit hectàrees. Per incorporar-te amb oliveres, em penso que n’has de tenir quinze. Per incorporar-te amb cereal, quaranta hectàrees. Vés a un jove qualsevol que tingui ganes de fer de pagès, però que a casa seva no tinguin res… Has de tenir paciència.’

‘Jo encara aprenc moltes coses. Primer he decidit aprendre a fer de pagès amb el model tradicional. No he volgut trencar amb el coneixement que he adquirit de tots aquests pagesos que han confiat amb mi.’

Aleshores Eudald Planella dóna una dada crucial: A Catalunya resten 26.000 pagesos actius  i d’aquests, només 4.000 són menors de quaranta anys. I li comenta a un altre jove pagès la possibilitat de fer una borsa de pagesos joves.

‘Jo allà a Vallbona ja sóc l’últim pagès.’ Amb aquest comentari desolador d’Eudald Planella s’acaba la peça documental confegida per Pep Puig. Quan s’aplicaran polítiques agràries públiques d’altura?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb