Pablo Iglesias o quan els espanyols s’enfaden si els dius espanyols

  • Protegits pel nacionalisme d’estat, banal, fins i tot els progressistes espanyols se sorprenen i s’irriten quan els demanes què pensen que són sense nosaltres

VilaWeb
Pablo Iglesias i Gabriel Rufián en una fotografia promocional de La Fábrica.

A les xarxes s’ha organitzat una petita polèmica de resultes d’un agut comentari del periodista i escriptor de Campanet Pere Antoni Pons. La cosa és que Gabriel Rufián havia entrevistat Pablo Iglesias i el fundador de Podem ho havia agraït amb un comentari força elogiós en què comparava el candidat a la batllia de Santa Coloma amb Jordi Évole. Pons va respondre: “El polític que havia de transformar Espanya –però no ho ha fet– diu que el polític que havia de fer la independència –però no l’ha feta– seria el substitut ideal del periodista que havia de renovar el periodisme –però no ho ha fet–. Més espanyol, impossible, tot plegat.”

Iglesias s’ha sentit ofès perquè entén que Pons fa servir la paraula “espanyol” com a insult i li ha demanat que es disculpàs, cosa que aquest, coherentment, no ha fet. La seua resposta és, en canvi, impecable: “No és culpa meva, Pablo, si les dinàmiques de poder i els valors hegemònics que defineixen Espanya –i que vosaltres heu contribuït a reforçar i naturalitzar– són els que són. A més, això que et prenguis el meu comentari com un insult diu més de tu que de mi, eh. Abraçada.”

La reacció de Pablo Iglesias no m’ha sorprès gens ni mica. Li reconec que és un dels polítics espanyols menys nacionalistes, però això no li ha estalviat episodis furibundament espanyolistes que tots tenim a la memòria. Dels insults a David Fernàndez per haver-se abraçat amb Artur Mas la nit del 9-N a aquella delirant, i denigrant, exaltació dels “néts d’andalusos i extremenys” que ell veia com els destinats a frenar Junts pel Sí en la campanya de les eleccions del 2015.

I no li ha estalviat aquests episodis perquè, per més que el sorprenga, en el fons i per definició tots els espanyols són nacionalistes, banalment nacionalistes –amb l’excepció dels castellanistes comuners, aquells que reconeixen Castella com la seua nació i assumeixen que el projecte nacional d’Espanya els ha robat la identitat, i els independentistes andalusos.

I això és així perquè els espanyols, com passa en la majoria de les nacions-estat, són nacionalistes, funcionen com uns perfectes nacionalistes, però ho fan gràcies al fet de tenir un estat propi sense ni necessitat d’afirmar-se com a tals. De manera que si els convé poden prescindir aparentment de les seues necessitats nacionalistes i presentar-se com a neutrals, o fins i tot com a “no nacionalistes”.

Aquesta és, de fet, la tesi central de Michael Billig en el seu aclamat llibre Nacionalisme banal. Billig hi explica magníficament que una de les conseqüències de tenir un estat és que el nacionalisme (el nacionalisme propi d’aquell estat) “deixa d’aparèixer com un nacionalisme i desapareix en l’entorn ‘natural’ de les ‘societats’”. La bandera penja en els edificis, ningú no discuteix la llengua dels rètols, les institucions pensen i actuen de manera inconscient aplicant un marc que aparenta ser el natural, neutral. I és fonamentant-se en això que ells es poden permetre el luxe de no reconèixer-se com a nacionalistes, però ho són. Encara més: Billig també explica bé un mecanisme molt més pervers quan diu: “Complexos hàbits mentals naturalitzen, i d’aquesta manera ometen, el ‘nostre’ nacionalisme, al mateix temps que projecten el nacionalisme com un tot irracional sobre els altres.” És a dir, que el poderós i omnipresent nacionalisme d’estat no es concep com a nacionalisme, per això en diem banal, però, protegits pel nacionalisme d’estat, ells poden ser nacionalistes i alhora dir que el nacionalisme és irracional.

La paradoxa del mapa pot servir per a aclarir-nos. Als Països Catalans ens podem discutir, si algú ho vol i en té ganes, sobre els nostres límits: si el mapa arriba a Oriola o s’acaba a Guardamar, si fineix a Alcanar i ja no baixa a Vinaròs, si inclou Catalunya Nord, Andorra i la Franja o no, si l’Alguer sí o l’Alguer no. Els bascs pràcticament no es discuteixen en res, però podrien debatre si la seua nació abasta Navarra o no, si inclou Treviño o no. Els portuguesos, a tot estirar, discutiran el traç fronterer a Olivença. I els gallecs poden dubtar si Galícia equival a l’actual comunitat autònoma i prou o si s’allarga a la Galícia estremeira, el Bierzo, la Vall de Xàlima, l’Eo-Navia… Però, en qualsevol cas, en quatre de les nacions de la península és fàcil de fer la cartografia. Sabem on comencen i on acaben. En canvi, quin és el mapa de la cinquena? Quin és el mapa d’Espanya? L’heu vist mai?

I quan dic el mapa d’Espanya vull dir un mapa de l’Espanya sola, un que no fagocite els territoris de les altres nacions. On hi ha un mapa de la nació espanyola que es veja i es visca a ella mateixa igual i no superior a les nacions catalana, basca o gallega –i a l’asturiana, aragonesa, andalusa i tots els matisos que vulgueu–? D’on a on va l’Espanya-nació?

No trobareu cap resposta a la pregunta. Ni trobareu enlloc un mapa així, no un mapa fet des d’Espanya i fet i pensat pels espanyols. Per tant, no existeix aquest mapa de l’Espanya-nació en el cap de Pablo Iglesias ni en el de ningú més –i ja em perdonaran, sobretot, els andalusistes la provocació que poden veure ací a sota. I què vol dir això? Doncs és ben evident. Vol dir que per a ells la seua nació, naturalment, banalment, va de Portbou a Algesires i de l’Estaca de Bares a Maó. És a dir que ocupa sempre, sempre, una part o tot el territori de les altres nacions peninsulars. I que, per tant, el seu nacionalisme –banal i no reconegut, però com una casa de pagès– es basa en aquesta ocupació. Però ells ni ho pensen. Ells, fins i tot els més esquerranosos, simplement es deixen endur per la comoditat del nacionalisme d’estat. I aleshores se sorprenen quan els recordes que són espanyols. I se sorprenen molt especialment si tu –que vius dins la seua idea d’Espanya– els parles de fora estant i fas evident, doncs, que no ho ets.

Un apunt final, només. Em deveu haver sentit parlar en algunes altres ocasions del deure de la descortesia, aquest concepte desenvolupat per Malcolm X com a instrument per a posar en relleu el conflicte racial a l’Amèrica del Nord. Dit de manera ràpida, la cosa consisteix a posar-los davant l’espill. A deixar de ser respectuosos amb el poder. A deixar de reverir les seues decisions banals. I de clavar-los per la cara, per tant, i tothora, que són uns privilegiats que viuen còmodament en el seu privilegi, fins i tot quan semblen ser sensibles a l’oprimit. Això és el que ha fet, en aquest cas de Mallorca estant, Pere Antoni Pons. I aquesta és la manera de combatre el nacionalisme banal.

 

PS. Demà es farà a Perpinyà la primera semifinal de la Lliga del Paraulògic. Serà al Casal Jaume I, a les deu del matí. Si voleu assistir-hi com a espectadors, hi esteu convidats.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
04.05.2023  ·  22:11

Fa més de cent anys, crec que la revista Cu-cut, la van tancar de males maneres per afirmar, davant de les demandes de catalans, valencians, gallecs, alguna cosa com “És espanyol el qui no pot ser cap altra cosa”. S’ho van prendre molt a mal. Igual que ara. Pobre Pablo Iglesias. Ha quedat ben retratat.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
04.05.2023  ·  22:54

Un vell professor d’historia em deia sovint

“Els reis de Castella van ocupar la nostra Terra amb les armes il·lícites del dret de conquesta. A més, han procurat sempre fer un genocidi legal, cultural, econòmic, espiritual… Aquesta gent cortesana la tenim dins. Fins que no se’n vagin de casa nostra estarem en perill d’extinció”

Sempre me’l he cregut i ara ho puc confirmar. Som en perill extrem encara que algú digui que un 52% són independentistes.
Érem un 52% inclosos alguns veïns simpatitzants. Ara ja no.

Daniel Mir
Daniel Mir
04.05.2023  ·  23:06

Molt maca la pell de xai. Quan pretén ser pell de brau li peten les costures.

Albert Ventura
Albert Ventura
04.05.2023  ·  23:09

No ho entenen. Es com explicar-los la profunda vergonya que sento quan algu em diu espanyol a l’estranger.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
04.05.2023  ·  23:10

Moltes gracies per la visio, certa, que ens doneu del mapa d,españa.
No l,havia vist mai, crec que caldria fer-ne difussio es molt grafic

Joan Mollà
Joan Mollà
04.05.2023  ·  23:22

Com que la paraula “nacionalisme” té, històricament i volgudament, connotacions negatives, la solució és no fer-la servir. Per això, del nacionalisme d’estat o nacionalisme banal ells en diuen “patriotisme”. I tan contents.
Doncs fem igual, nosaltres no som nacionalistes, sinó patriotes.

Ricard Portabella
Ricard Portabella
05.05.2023  ·  00:04

Jo vaig estudiar la carrera de Sociologia a Madrid (perque en aquell temps no es podia fer a Barcelona). A tercer vaig tenir l’assignatura de Relacions Internacionals ( ni més ni menys). El professor parlava sempre d’Espanya com a sinònim de peninsula ibèrica i com si tingués 3000 anys d’història (estil Aguirre). Un dia ja no vaig poder més i li vaig preguntar com podia parlar d’Espanya en aquells termes, quan, si més no, tenia l’evidència estatal portuguesa que posava en questió aquella visió. Em va mirar com si jo fos un marcià i em va respondre amb displicència : és que Portugal, en el fons, és Espanya. Això dit per un professor de Relacions Internacionals de la UCM. En fi, jo sempre dic que els espanyols, com tots els nacionalismes d’estat, són com els gats: es veuen en el mirall però no es reconeixen.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
05.05.2023  ·  00:27

És clar que sí, senyor Mollà. Nosaltres som patriotes. I és una vergonya ser espanyol, perquè ho és qui ni pot ser altra cosa. I ells són els nacionalistes excloents. I ells són els separatistes. Perquè ens tracten com a ciutadans de segona, excluent-nos de les inversions que ens pertoquen i no deixant que siguem nosaltres.
Són ells els que ens separen com una colònia de la metròpoli. Extraient recursos i fent-nos viure pitjor.

A veure si comencem a dir les coses pel seu nom i dominem el relat.

Jaume Riu
Jaume Riu
05.05.2023  ·  00:47

NINGÚ NO LA RECONEIXERIA
El mapa d’Espanya sense Galícia, Astúries, Euskadi ni els Països Catalans, és molt benèvol per part de Vicent Partal, perquè si els ho preguntem a ells, també es podria retallar algun altre territori.
De fet tornem a recordar aquell vell aforisme que enuncia Espanya com un estat que no s’identifica amb una nació, mentre que Galicia, Euskadi, els Països Catalans i Astúries per exemple, són nacions que no s’identifiquen amb un estat.
Per això els espanyols ens examinaven de FEN Formación del Espíritu Nacioanl, i han necesitat prodigar l’adjectiu nacional sempre que poden, de manera que tenien la CTNE Compañía Telefónica Nacional de España, i una RENFE Red Nacional de Ferrocarriles Españoles, i ja es veu quin complexe d’inferioritat tenen, quan hi han de posar l’adjectiu nacional encara que en el mateix nom de l’empresa ja es diu que és d’Espanya, o és una companyia espanyola.
A la guerra hi havia dos bàndols, els nacionals i els altres.
Només es fa publicitat d’aquella característica que, si no es diu, ningú no la reconeixeria.

Joan Benavent
Joan Benavent
05.05.2023  ·  01:19

Quan algú diu que és espanyol o que se sent espanyol es retrata de cap a peus. Allò que porta algú a definir-se a sí mateix d’aquesta manera és la por a la veritat. Espanya és un eufemisme que es va inventar una gent amb l’objectiu de sotmetre uns altres. Els castellans tenen el monopoli de les armes, el poder, i es creuen amb el dret providencial d’assimilar-nos, als catalans, als bascos i als gallecs. Sense armes amb les quals plantar-los cara, ens obliguen a viure sota l’imperi de les seves lleis, imposant-nos el seu idioma i els seus costums “sin que se note el cuidado”. El nom “Espanya” el fan servir per embolicar-nos, per entabanar-nos i ofegar-nos en un mar de confusió. Què coi és Espanya? Madriz? Valladoliz? Catalunya és Espanya? I Euskadi? Sí? No? Qui ho diu? Què posa el teu dni? Si és que sí, per què no ens respecten? Si és que sí, per què parlar català ha tingut i continua tenint connotacions de caràcter delictiu? Espanya ésun no acabar fins que ens hagin exterminat del tot. La pregunta que cal repetir és: què s’han cregut aquests superbs, arrogants, genocides, què s’han cregut aquests castellans per obligar-nos a parlar l’idioma que ells volen que parlem i fer-nos la vida impossible als catalans? Per quins set sous van ocupar per la força de les armes els nostres països, robant, saquejant, matant i violant, i a què estan esperant per anar-se’n i deixar-nos viure en pau d’una vegada? Tot el rotllo que es gasten aquests personatges de la “villa i corte” que prometen canviar-ho tot, no és més que això, un rotllo suat. La història real va de castellans contra tota la resta, la història va d’uns que es creuen els amos de tot el que no és seu, incloses les vides d’uns altres, la història va d’uns que no escolten els altres ni ganes, perquè en el fons es creuen moralment, culturalment i intel·lectualment superiors i es creuen amb el dret de dominar-los i aixafar-los quan els vingui de gust. Abandonem la retòrica i diguem-ho clar: ells tenen les armes, totes, i això és el que realment els fa superiors. Espanya és un eufemisme que els castellans fan servir per encobrir la veritat de tot plegat Hi ha Castella, la puta Castella que es creu l’ama de tot, i unes altres nacions que al cap d’uns segles de repressió indiscriminada es troben a hores d’ara en un estat ruinós. Ens volen fer creure que comparteixen el poder deixant-nos caure unes poques miserables engrunes. Allà on aquesta gent posa les grapes i les botes ho destrossa tot. Quan sento a algú dir que és espanyol, me’l miro i veig algú que o bé no sap el que diu, o bé és un ignorant, o un idiota, o un farsant, o un despota, o un oportunista, o ves a saber què. En qualsevol cas, un covard que manca de valor per dir les coses pel seu nom. Quan u diu que és castellà, parla amb sinceritat. O català. O basc. O gallec. Jo fa temps que ja no em deixo embolicar amb eufemismes d’aquesta mena, amb espanya, espanyol i la mare que els va parir.

enric llopis
enric llopis
05.05.2023  ·  04:59

Aquest és el problema de la “izquierda española”, que no son “izquierda”. No entendran mai res, viuen ancorats en l’Espanya dels “señoritos”, del Felipe González. Es segueixen creient lo de la transició, i aixó a Catalunya ho tenim superat. NO SOM ESPANYOLS senyor Iglesias i no ens enganyareu més amb pastanagues ni bastonades, ha passat la època dels esclaus.
Deia l’Ovidi:
… Jo que no tinc ni casa
Ni cotxe, ni un carret
Em vaig trobar aquell dia
La fera en el carrer
Tremolant i mig mort
Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure’m tan fotut
Em va dir molt planera
Xicot, per què tremoles?
Jo no te’n menjaré
I doncs, per què t’escapes
Del lloc que tens marcat?
Vull parlar amb l’Alcalde
I dir-li que tinc fam
Que la gàbia és petita
Jo necessite espai
Els guàrdies que la veuen
La volen atacar
La fera es defensa
No la deixen parlar
Com són molts i ella és sola
No pot i me l’estoven
I emprenyats per la feina
A la gàbia me la tornen
Per ordre de l’Alcalde
Es fa saber tothom
Que la fera ferotge
Ja no ens traurà la son
I gràcies a la força
No ha passat res de nou
Tot és normal i “maco”
I el poble resta en pau

Agustí Delgado
Agustí Delgado
05.05.2023  ·  07:03

De tota manera, això de comprometre’s a fer coses i no fer-les és propi de qualsevol ésser humà. Aquí tenim un partit actualment hegemònic que s’havia compromès a fer la independència -però no l’ha fet. Hauríem de dir-ne: Més català, impossible?

Carles Serra
Carles Serra
05.05.2023  ·  07:26

Aquest element que va d’esquerres i sobretot de pogre Pablito, va venir en el meu poble de Rubí, a recordar-los en els que ens varen venir de les espaÑes, recordad de donde és vuestra sangre, per no dir-li’s, recordad que sois espaÑoles.
Ara a Rubí, els descendents d’aquells que ens varen venir, controlen l’ajuntament fa anys, han ajudat en el genocidi de la nostra cultura i llengua, per això en aquesta campanya municipal la futurissima alcaldessa del PSO€, reparteix 🎈 que el mateix porta incrustat AMAR RUBÍ.
En fi Vicent, alçades d’ara crec que no cal que m’escarrasi més, és allò que ja fa molts anys va dir en Pla, el 90% de l’ideològia dels espaÑols es FRANQUISTA.
El drama Vicent és que malgrat aquesta realitat històrica, els partits que es fan dir independentistes, pacten i apalanquen amb aquest del 155 i ens canten A POR ELLOS

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
05.05.2023  ·  07:56

Jo no vull parlar dels veïns, tenim molta feina a casa. Dimissió govern inexistent, mercenari i lo pitjor, que no obeeix al poble que l´havia votat. Concentracions a les places fins que marxin!

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
05.05.2023  ·  07:57

Jo tinc el record de Pablo Iglesias fent discursos en el període de preparació del Referèndum de l’1-O.
Va dir que si fos català no votaria en aquell referèndum perquè no tenia les suficients garanties.
I tot un professor de ciències polítiques es va quedar aquí. No va analitzar les causes d’aquesta falta de garanties, ni les solucions per aconseguir un referèndum més net que facilités la participació de tothom. Inclús podia haver dissenyat un model de campanya de propaganda.
No senyor, no. Va obviar les webs tancades, les amenaces als síndics, la policia nacional entrant a les impremtes buscant paperetes, les prohibicions de reunions, l’amenaça del Piolín al port de Barcelona.
Aquest va ser el joc brut en què va participar el Pablo Iglesias.
S’ofendrà també per tot això que estic dient?

Albert Miret
Albert Miret
05.05.2023  ·  08:12

Aquest seu diguem-ne nacionalisme, però en realitat n’hauríem de dir estupidesa popular de l’espanyolisme frenètic que estem patint avui dia, és el mateix impuls que el que els va fer declarar la guerra als Estats Units d’Amèrica, i avui els fa contraris a qualsevol intent de democratització a què els obliga la Unió Europea a canvi de molts diners. Ells són ells, i com que són ells “por la gracia de dios”, tenen dret a tot, incloent-hi la negació de la realitat i del més mínim enteniment, el no fer el que han promès i han signat per a pertànyer a una unió que, pobres, se’ls van creure en un moment de debilitat. És tan banal el seu nacionalisme, que avui ja el tenen com a tretzè manament de Déu, que mana no només per sobre de la península, sinó per sobre de tota la humanitat.
L’imperi de la barbaritat sanguinària la van l’han anar perdent fins a quedar-se en una península incompleta (Portugal) i ara, cada dia més es van trobant en la necessitat d’empetitir-la en només Madrid per a poder controlar-la, perquè per qualsevol ment normal, (els seus joves ja van entenent -en veure Europa-, que tot el que li han explicat és una puta bola) i que no estan disposats a agenollar-se davant del principi en què es basa tota l’españolidad: “la sangre, el toro, la mentida, la manca de vergonya i la negació i destrucció de qualsevol intent cultural, perquè davant de qualsevol cultura, ho perden tot. El seu món s’està acabant, i com tot el que s’acaba, comença en un caos.

Mireia Canal
Mireia Canal
05.05.2023  ·  08:23

En el llibre: “El Campanar Abandonat. Memòries d’un escriptor exiliat” de Josep Carner-Ribalta hi vaig trobar aquesta frase: “Com a catalans nacionals no podem tenir res en contra i podem normalment simpatitzar amb els andalusos, els aragonesos, els asturians, etc. però l’espanyol, aquell que d’aquesta denominació política en fa una professió i un objectiu, sigui de la regió peninsular que es vulgui, automàticament es converteix en representant de l’enemic de Catalunya”.

Pep Agulló
Pep Agulló
05.05.2023  ·  08:25

NO VOLEN DESCOBRIR QUE VAN DESPULLATS…

“El seu nacionalisme…es basa en aquesta ocupació. Però ells ni ho pensen.” Per això quan els parles català et surten amb allò, tan obvi per ells, de “estamos en Espanya”. La pell de brau. Sempre es defineixen per l’orgull d’oprimir i humiliar nacions…

Ells preserven aquesta “normalitat banal” del seu nacionalisme, no pas exaltant els seus símbols. No en tenen que designin una realitat positiva, perquè els seus símbols (bandera, himne, etc.) feixistes de significat, no tenen cap força, per més metres de bandera que exhibeixin…

Només els queda la ignorància, el masclisme i l’exaltació legionària de la raça… Ser espanyol. ¿Algú sap què vol dir per una dona, ser espanyola?

PS. Justes, de precises, les paraules de l’editorial…

Antoni Roca
Antoni Roca
05.05.2023  ·  08:34

“La reacció de Pablo Iglesias no m’ha sorprès gens ni mica. Li reconec que és un dels polítics espanyols menys nacionalistes”.
Que santa Llúcia ens conservi la vista.

Àngel Vidal
Àngel Vidal
05.05.2023  ·  09:04

Molt bon article, però sisplau, no us oblideu de Canàries. Per què sempre parlem dels països catalans, el país basc i Galícia però no tenim en compte Les Canaries? Els pobladors originaris van patir un genocidi i una colonització ferotge que dura fins avui dia. I encara queden molts canaris que es miren Espanya des de “fora”. Però sempre són els grans oblidats.

Dario Beksic
Dario Beksic
05.05.2023  ·  09:04

Fins i tot aquest mapa és discutible, o com a mínim, mostra el resultat d’assimilació de l’Aragó. El mateix mapa en el segle XVI (per a posar un exemple), seria ben diferent.

Aquesta assimilació ens ha de servir com a alerta – no és impossible i potser hi som més a prop del que pensem.

Nicolás Cabezas
Nicolás Cabezas
05.05.2023  ·  09:09

Bon dia ¡
Vicent, com andalús independentista i independentista català que sóc, em molesta aquest mapa d’Espanya on inclous Andalusia. Una altra cosa és com es trobi avui dia fruit de l’ocupació des de fa més de 500 anys, entre d’altres motius.. Fa molts anys que segueixo Vilaweb i les teves editorials, i sempre he estat atent a llegir un argument per a no incloure Andalusia com a nació sense estat però no l’he trobat. M’agradaria molt poder-ho llegir/escoltar. Salutacions ¡

Jordi Miralda
Jordi Miralda
05.05.2023  ·  09:34

Espera’t, que quan vas a León, et trobes una pila de comentaris que diuen “León no es Castilla”.

Carles Blasi
Carles Blasi
05.05.2023  ·  09:39

Bon dia Vicent
Com cada dia MAGISTRAL la teva editorial d’avui. Jo no sé on està el teu límit en la finura de les teves anàlisis de la realitat. És un plaer anar-s’en a dormir havent llegit l’anàlisi de la realitat que Vilaweb ens envia cada nit. Molt agraït per aquests moments de la teva vida que dediques a que tots un dia poguem ser una mica més feliços i això en el meu cas passa inexorablement per viure en un estat més just, més solidari, més ben gestionat i més controlat pels ciutadans. Moltes mercès i que la vida et doni un llarg recorregut en benefici de tots.

enric llaudet
enric llaudet
05.05.2023  ·  09:54

Brillant el mapa.

Aitor Quiney
Aitor Quiney
05.05.2023  ·  10:54

Una profunda vergonya ser espanyol. Mai he dit que sóc espanyol. Sóc canari i quan em demanen perquè sóc independentista català els hi dic: perque sóc canari i visc a Catalunya. En el mapa imaginari espanyol, Canàries ha estat sempre dins un rectangle a sota de ses Illes Balears.

Marta de
Marta de
05.05.2023  ·  11:06

Absolutament lúcid. Un goig llegir tanta veritat i tan ben exposada.

Francesc Casajuana
Francesc Casajuana
05.05.2023  ·  11:13

Un comentari per a resumir l’evidència entre ser nacionalista català o “no nacionalista” o “nosotros los demócratas”.

El mapa d’Espanya que ha posat en Partal i el mapa dels Països Catalans, podem discutir sobre l’exactitud de les fronteres, si un territori va més cap aquí o cap allà. Però a mi mai se’m passaria pel cap dir que els valencians o mallorquins, andorrans, etc… són uns “no-sé-què” (afegiu adjectiu, des de polonesos fins a on la vostra imaginació us porti), en canvi, poseu-me algun exemple d’algun “nosotros, los demócratas” que defensi, només per posar un cas, la llengua catalana o la basca amb la mateixa convicció que ho fa amb “la lengua de todos”.

Vaig més lluny encara, us imagineu l’Abascal, ni que sigui per guanyar vots, defensant la integritat del català com ho fa amb l’espanyol? (esteu rient o m’ho sembla 🙂 ).

Només en conec un (ara em passo a l’ironia) que va dir que no atacaria la llengua catalana durant el seu mandat, i va ser un gallec, Franco. Però ja coneixeu el què va passar.

Joan Maria Ribera
Joan Maria Ribera
05.05.2023  ·  11:21

Maco el mapa

JOAN TORRECILLAS
JOAN TORRECILLAS
05.05.2023  ·  11:26

Ni Andalusia ni Lleó poden considerar-se España. Han sigut regnes durant segles.
Pablo Iglesias, és un nacionalista español fins al moll del os, igual que el company de foto.
Pablo Iglesias i tota la tropa, va ser convenientment promocionats i alçats per diàris i teles, per tal de aniquilar el moviment del 15M
De la mateixa manera, que per la transició, els poders varen triar a Felipe González-encarregat de diluir i controlar les forçes d’esquerra.
Sempre dic el mateix: podemites son els hereus dels qui varen deixar abandonats als nostres avis. Els hereus dels qui,per la transició varen acceptar tot lo estipulat i manat pel règim. Els que s’han encarregat de desfer la potencia social que hi havia amb el 15M.
De voler assaltar el cel, s’han conformat amb 4 poltrones, que els hi acabaran treient.
El Felipe, venia i ens deia: “vosotros habeis hecho grande Cataluña”-
Pablo: venia deia: “la sangre de vuestros abuelos andaluza, extremeña”
Ambdós son iguals, nacionalistes espanyols que no han volgut mai que els qui vàrem arribar de fora, ens sentíssim catalans i lluitessim per el nostre país.
Asun

Rafael Benavent
Rafael Benavent
05.05.2023  ·  11:44

Els que, sense menyspreu ni supremacisme, no som ni ens sentim espanyols, formem part obligada d’eixe matrimoni a la força, malcasats, “por imperativo (i)legal de les armes”, “por derecho de conquista, del l’estado espanyol”. Tant clar com que no tenen ni senten nostres llengües i cultures com a pròpies, sinó en competència i objecte de combatre i fer-les desaparèixer si els fóra possible. Ninguna “mare pàtria” que se senta i ho siga vertaderament, no es comporta així. Què, doncs, és el que passa, el que tenim?: Imposició! Amb tot respecte: Vergonya ni dignitat que no en tenen!

Sal·lustià Herrero
Sal·lustià Herrero
05.05.2023  ·  12:55

No volen que els diguem nacionalistes espanyols però arraconen, invusubilitzen i genocidi em el català a Renfe, a ADif, a TVE i totes les televisions, ràdios i mitjans de comunicació espanyols, públics i privats, prohibeixen expressar-se en català al Congrés, al Senat i al parlament de la UE, apliquen una política nacionalista contra els Països Catalans i contra el català… Els hauria de caure la cara de vergonya si en tingueren… Però com no va a elogiar Iglesias a Rufian si els dos són tan espanyols… Ja els va bé fer-se la pilota per consolidar el règim del 78, el de la monarquia espanyola dictada pel dictador feixista, una monarquia i constitució anticatalana i de la via penal contra un referèndum d’autodeterminació… No hi ha tanta distància ideològica i nacionalista entre tots els partits espanyols, són iguals quan es tracta d’espoliar, atacar el català, dividir, reprimir i oprimir els Països Catalans.

Antoni Morros
Antoni Morros
05.05.2023  ·  13:21

Molt bé pel comentari d’en Joan Benavent. Molt bé.
Bon editorial!!!

jaume vall
jaume vall
05.05.2023  ·  14:49

Jo aniria reduint el temps i l’energia destinats a les penositats que venen d’Espanya. Els vents de Ponent no ens porten res de bo, ja ho sabem.

Ara, com ho manegem nosaltres? Des de la desunió, la por i l’egoïsme, no crec que ens en sortim.

De la unió -ni que sigui temporal- de la gosadia i de la cooperació solidària en podem esperar un nou embat guanyador.

Potser caldria començar a pensar en un ens transversal que aplegui les diverses sensibilitats (representades per partits polítics dits independentistes) on només s¡hi pugui pertànyer a títol individual, que englobi també gent d’Omnium, CxR, ANC, Primàries, Súmate, Assemblea Constituent, etc. Que ens tornem a reunir, a discutir, a proposar, a sentir-nos molts i forts.
Intueixo que pot anar malament, perquè amb el temps les misèries partidistes voldran imposar-se. Però, què fem, si nó? Tan sols constatar com de dolents són els nostres veïns mesetaris no ens farà un pais millor.

Lluis Molist
Lluis Molist
05.05.2023  ·  14:58

Em sembla Vicenc que demanas massa. Com vols que aquests nazionalistes espanyol entenguin lo que els dius….?

Jordi Torres
Jordi Torres
05.05.2023  ·  15:31

L’Espanya-nació és una fal·làcia, un relat. L’estat espanyol és un artefacte militar i administratiu creat per extraure els recursos a les nacions que ha fagocitat, però que mai ha aconseguit digerir. Per tant, quan algú s’afirma en la seva espanyolitat està negant la nació dels altres. El supremacisme espanyol està implícit en el seu disseny.

Carlos Guimarães
Carlos Guimarães
05.05.2023  ·  16:12

Un petit apunt, si m’permeteu “Els portuguesos, a tot estirar, discutiran el traç fronterer a Olivença.” És que no ho discutim. Només volem que s’apliquen els tractats internacionals i la frontera sigui la legalment establerta, pas la actual, imposada i sense reconeixement internacional 💪

PAU BOLDU
PAU BOLDU
05.05.2023  ·  16:45

Sou Castellanos de cap i cul, i viuen del treball dels altres. Rey de Castilla y su castellano. I nosaltres l’ultima colòn8a a exprotar i robar, amb l’ajuda d’ERC

JAUME GUIU
JAUME GUIU
05.05.2023  ·  17:05

Em dol i molt que gent que ha vingut a viure i guanyar-se la vida honradament, a Catalunya i que a demés respecta la llengua i les costums d’aquí, se senti menyspreada; però, encara em dol més que d’altres individus d’aquesta mateixa procedència, malparlin de Catalunya i ens vulguin posar la bota al coll, vaja que ens vulguin fer espanyols o desaparèixer. Sempre he cregut que d’allà on no hi estic a gust el millor es fugir-ne. A veure si ho aprenen, la porta es oberta

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
05.05.2023  ·  17:06

Als espanyols els fa tanta vergonya que els diguin que són espanyols que els que s’autoanomenen progres i cosmopolites prefereixen dir-se “ciutadans del món”

Carles Ortiz
Carles Ortiz
05.05.2023  ·  20:40

El senyor Michael Billig incorre en un greu error en el seu llibre en confondre imperialisme per nacionalisme. Els EUA no són nacionalistes, són imperialistes.
La gran diferència entre uns i altres és que un nacionalista “vol ser”, en canvi, un imperialista “vol que tu siguis”.
Això mateix passa aquí, Espanya no té un “mapa” com dius, perquè simplement no és una nació, només és un ens politicoadministratiu.
Llegiu Alexandre Deulofeu.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
05.05.2023  ·  21:20

M’agrada el concepte:

“És espanyol aquell que no pot ser altra cosa”

Jo sóc andalús i independentista català.

Aureli Ferrando
Aureli Ferrando
06.05.2023  ·  00:38

Quin plaer llegir i estar tan d’acord amb l’editorial d’en Partal com amb els comentaris! Un petit detall, per mi molt simptomàtic, és que cada volta més els espanyols confonen el significat d'”oir” i “escuchar”. Ara ja tot és “no t’escucho” enlloc de dir “no te oigo”. Em pregunto si aquesta confusió que a mi em molesta tant, i que ja sent dir cada volta més als valencians, no vetla una cosa més greu: si no senten deu ser perquè no escolten!

Salvador Molins
Salvador Molins
06.05.2023  ·  01:30

Catalunya és una Nació, un poble i un país mil’lenari, un GOI -Grup Objectivament Identificable-, una gent que sols volem respectar i ser respectats.
Siguem independents!
La Independència no ens l’ha de donar ningú, edifiquem-la i si els paletes no en saben acomiadem-los.
Visquem la Llengua catalana, visquem la Nació sencera i visquem la Independència, són indestriables!

Siguem-ho i fem-ho ara, no esperem quan ja siguem morts.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
07.05.2023  ·  00:58

Recomano començar a preguntar-los, com a cosa de rutina, quina és, per a algú d’a peu, la utilitat de la Unidad de España. Perquè no en té ni una, ni per a la gent d’a peu ni com a concepte polític.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes