Què és l’OTAN? Totes les respostes sobre aquesta organització

Us resolem tots els dubtes que pugueu tenir sobre l'OTAN i el seu rol en la guerra entre Ucraïna i Rússia

VilaWeb
Blai Avià i Nóvoa
26.02.2022 - 10:30
Actualització: 26.02.2022 - 11:30

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Tot i no haver-hi intervingut, l’OTAN ha estat un dels actors destacats de la guerra entre Rússia i Ucraïna: ha estat invocada, alternativament, per la Unió Europea, els Estats Units, Ucraïna i Putin mateix. Però, què és l’OTAN? Per a què serveix? Per què Rússia no vol que Ucraïna s’hi afegeixi? En aquest article, us resolem tots els dubtes que en pugueu tenir.

Què és l’OTAN?

L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, més coneguda per l’acrònim “OTAN” o el nom “Aliança Atlàntica”, és una organització internacional de cooperació política, militar i econòmica fundada l’any 1949 pels dotze països signataris del Tractat de l’Atlàntic Nord: Bèlgica, el Canadà, Dinamarca, els Estats Units, França, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Noruega, els Països Baixos, Portugal i el Regne Unit. Té seu a Brussel·les, i el seu secretari general és l’ex-primer ministre noruec Jens Stoltenberg. El pressupost de l’OTAN és de 1.850 milions d’euros.

Per a què serveix l’OTAN?

L’OTAN va néixer amb el propòsit de mantenir la pau a Europa i garantir la seguretat dels països occidentals envers la Unió Soviètica (URSS). L’any 1954, en resposta a l’adhesió d’Alemanya Occidental a l’OTAN, els països de l’òrbita soviètica van crear la seva pròpia organització de cooperació per contrarestar-la, l’anomenat Pacte de Varsòvia. Al Pacte de Varsòvia s’hi van afegir tots els països socialistes d’Europa, amb l’excepció de Iugoslàvia: Albània (que se’n retirà el 1968), Alemanya Oriental, Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, Polònia, Romania i l’URSS.

Atès que els països capitalistes i socialistes no es van atacar entre si durant la guerra freda, en les seves primeres quatre dècades d’existència L’OTAN no va fer cap operació militar, en el sentit estricte del terme. De la mateixa manera, el Pacte de Varsòvia tampoc no va coordinar cap ofensiva militar de portes enfora durant aquest període, tot i que les seves forces van envair Txecoslovàquia el 1968 i en van destituir el president, el reformista Alexànder Dubček.

Amb la dissolució del Pacte de Varsòvia, el juliol del 1991, i la caiguda de l’URSS, cinc mesos després, molts es qüestionaren el futur de l’OTAN, que havia estat creada per protegir l’occident d’una superpotència que ja no existia. Amb la fi de la guerra freda, l’organització modificà el seu propòsit a les tasques de manteniment de pau i seguretat regionals. A partir d’aquest punt, l’OTAN intervingué en uns quants conflictes, com ara la guerra de Bòsnia (1993), la guerra de Kossove (1999), la guerra de l’Afganistan (2003) o la guerra civil de Líbia (2011).

Qui forma part de l’OTAN?

Originalment, l’OTAN tenia dotze membres, però al llarg de les dècades següents, aquesta xifra s’ha anat ampliant. El 1952 s’hi van afegir Grècia i Turquia, el 1955 s’hi va afegir Alemanya Occidental, i el 1985 s’hi va afegir l’estat espanyol. Després de la caiguda de l’URSS, s’hi han adherit uns quants països ex-socialistes de l’est d’Europa. L’any 1999 s’hi van afegir Txèquia, Hongria i Polònia. L’any 2004 s’hi van afegir Bulgària, Estònia, Letònia, Lituània, Romania, Eslovàquia i Eslovènia, i l’any 2009 s’hi van afegir Albània i Croàcia. Finalment, l’any 2017 s’hi va afegir Montenegro. En total, avui dia l’organització té trenta membres.

Mapa de l’expansió de l’OTAN al llarg de les dècades (fotografia: Wikimedia Commons).

Per què Rússia no vol que Ucraïna entri a l’OTAN?

Rússia considera aquesta expansió progressiva de l’OTAN cap a l’est d’Europa com una amenaça existencial per a la seva seguretat. En particular, Moscou veu amb molt mals ulls l’adhesió dels països bàltics, dos dels quals són veïns directes seus, perquè entén que això és equivalent a l’expansió de l’exèrcit nord-americà a la seva frontera. D’ací ve que Moscou hagi descrit la hipotètica adhesió d’Ucraïna, una nació amb la qual té importants vincles històrics i amb qui comparteix una frontera de centenars de quilòmetres, com una “línia vermella“. Ucraïna va començar el procés d’integració a l’OTAN l’any 2008, però encara és lluny de ser-ne membre. Aquell any mateix, Rússia va enviar l’estat fronterer de Geòrgia en resposta a una possible adhesió a l’OTAN, tot reconeixent-ne les autoproclamades repúbliques pro-russes d’Abkhàzia i Ossètia del Nord.

És cert que els Estats Units van prometre a Rússia que l’OTAN no s’expandiria?

El govern rus diu que l’any 1990 James A. Baker, secretari d’estat dels EUA d’aleshores, va prometre en una reunió a Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de l’URSS d’aleshores, que l’OTAN no s’expandiria cap a l’est d’Europa. Gorbatxov, per la seva banda, ha confirmat i desmentit unes quantes vegades la suposada promesa de Baker.

Si bé l’existència d’aquesta promesa no pot ser verificada, atès que fou suposadament feta en una reunió privada, el 17 de maig de 1990 el secretari general de l’OTAN va jurar públicament que l’organització no s’expandiria cap a l’est d’Alemanya.

L’OTAN diu que aquestes promeses no són vàlides, perquè mai se’n va deixar constància per escrit i perquè es van fer en una situació política europea completament diferent, en un moment en què encara existien l’URSS i el Pacte de Varsòvia. Rússia considera que l’expansió de l’OTAN cap a l’est és una traïció, i Putin ha citat aquestes promeses com a prova unes quantes voltes.

Té exèrcit, l’OTAN?

L’OTAN no té un exèrcit propi en el sentit estricte del terme, però sí que disposa de forces armades, que provenen de les contribucions dels estats membres. S’estima que l’OTAN té un exèrcit potencial d’uns 3,5 milions de soldats. Avui dia, hi ha més de 150.000 efectius de l’organització desplegats en unes quantes missions, principalment a Europa.

Per què l’OTAN no ha actuat en el conflicte a Ucraïna?

Aquests darrers dies, molts s’han demanat per què l’OTAN no ha intervingut en defensa d’Ucraïna, i més si es té en compte que l’objectiu de l’organització és garantir la pau i seguretat regionals. El principal motiu és que l’OTAN és reticent d’entrar en combat amb Rússia, atès que significaria un enfrontament directe entre forces russes i nord-americanes. Putin, de fet, ha insinuat que podria prémer el botó nuclear si l’occident, i per extensió, l’OTAN, intervingués en el conflicte. Així i tot, l’OTAN ha enviat equipament militar als seus membres de l’est d’Europa i ha desplegat tropes de reforç a la regió.

Per què Finlàndia i Suècia no formen part de l’OTAN?

Durant la guerra freda, Suècia i Finlàndia van optar per mantenir-se neutrals i refusaren d’adherir-se a l’OTAN, tot i ser a l’oest d’Europa i formar part del bàndol capitalista, per evitar represàlies per part de l’URSS, el país veí. Aquesta doctrina de neutralitat, batejada amb el terme “finlandització“, ha estat mantinguda després de la fi de la guerra freda, però ara tant Hèlsinki com Estocolm han començat a replantejar-se-la arran de la invasió russa d’Ucraïna. Ahir, Rússia amenaçà aquests dos països amb possibles conseqüències polítiques i de seguretat si decidissin d’afegir-se a l’OTAN.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes