Opinions dividides al Berguedà, el Ripollès i el Solsonès per la consulta doble sobre els Jocs Olímpics d’Hivern

Els presidents dels consells comarcals hi són favorables, però el batlle de Berga i la plataforma STOP JJOO critiquen com s'ha formulat la consulta

VilaWeb
Redacció
04.04.2022 - 19:46
Actualització: 04.04.2022 - 21:46

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els veïns del Berguedà, el Ripollès i el Solsonès finalment no podran decidir si el govern presenta la candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030, però podran expressar si prefereixen quedar-se’n al marge. La votació es farà el 24 de juliol i seran, de fet, dues consultes diferents. Els ciutadans de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran seran els únics que podran decidir si finalment es fan els jocs, i contestaran a una pregunta clara i de resposta binària: “El govern de la Generalitat ha de presentar la candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern 2030?” Hi haurà una segona consulta per als berguedans, ripollencs i solsonencs amb la pregunta: “La vostra comarca s’ha d’involucrar en el projecte dels Jocs Olímpics i Paralímpics 2030?” En aquest cas, el resultat es tindrà en compte per cada comarca per separat.

Per a la plataforma STOP JJOO és un error que les nou comarques implicades al projecte no puguin votar en igualtat de condicions, i veuen molt tendenciosa la pregunta que es farà al Berguedà, el Ripollès i el Solsonès. “Tampoc no és acceptable que ens enviïn a votar el 24 de juliol, quan molta gent del Pirineu està de vacances, i és injustificable que ens enviïn a votar sense tenir un projecte olímpic tancat, sense fer públics els informes d’impacte ambiental i sense tenir pressupost”, ha afegit en un vídeo el portaveu de STOP JJOO, Bernat Lavaquiol.

Les administracions comarcals han rebut la consulta amb satisfacció, segons que han dit a l’ACN. La presidenta del Consell Comarcal del Solsonès, Sara Alarcón (ERC), creu que és una bona fórmula per a encabir tothom i diu que el govern ha estat sensible a les demandes de les comarques. Veu adequat que es demani l’opinió sobre els jocs amb dues preguntes diferents. Segons que diu, el govern ja va informar-los que al Solsonès no hi hauria els jocs directament, sinó que s’hi farien entrenaments o activitats complementàries. “Per tant, hi ha una coherència en les preguntes”, diu.

“Estem contents perquè el govern ha passat de no tenir en compte els tres territoris a generar una pregunta per a nosaltres i, per tant, vol dir que ens té en compte”, ha assenyalat el president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer (Junts). També creu que els Jocs Olímpics d’Hivern de 2030 són una oportunitat per a compensar la manca d’efectius i recursos d’aquests territoris des de fa molts anys. Si els jocs s’acaben fent, s’ha compromès a treballar perquè siguin un èxit. “La comarca té un sector de serveis molt ampli i aquesta publicitat per al nostre territori és molt important”, ha dit.

Jordi Munell (Junts), batlle de Ripoll, també s’hi ha expressat a favor a Twitter: “Defenso que el projecte dels Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu per a l’any 2030 és una oportunitat per al Pirineu de Girona, per al Ripollès i per a Ripoll. Hi ha moltes persones a casa nostra que treballen directament i indirectament en el sector del turisme d’hivern i el turisme de muntanya.”

Per contra, el batlle de Berga, Ivan Sànchez (CUP), ha dit que està sorprès pel fet que s’hagin presentat dues preguntes diferents, de les quals només la de l’Alt Pirineu i l’Aran servirà per a decidir sobre els jocs. “Aquesta pregunta és ambigua i dóna per fet que es faran els jocs”, ha dit. Un dels problemes d’haver fet una única consulta a tots els territoris hauria estat que el pes demogràfic és considerablement diferent. Sobre d’això, Sànchez diu que es podrien fer votacions ponderades: “Si l’Alt Pirineu volen els jocs, nosaltres no som ningú per a vetar-los.” Per tot plegat, el batlle de Berga demana valentia al govern i que demani al Berguedà, el Ripollès i el Solsonès si volen els jocs o no: “No ens hem de vendre per quatre molles. Sí que hi ha consulta, però quin tipus de consulta? Si ens creiem el país, la Generalitat ha d’actuar d’una altra manera.”

En canvi, Josep Lara (Junts), president del Consell Comarcal del Berguedà, està content amb la decisió del govern perquè, diu, han escoltat la demanda del territori. “Estem molt satisfets perquè inicialment semblava que hi havia un cert rebuig que se’ns consultés, però al final han entès que formem part del Pirineu i que aquí passaran coses”, ha dit. I, tot i que reivindica que els veïns del Berguedà puguin expressar l’opinió, ja li sembla bé que no sigui definitiva sobre l’organització dels jocs: “A les comarques directament més afectades és lògic que els demanin ‘sí’ o ‘no’.”

Crítiques per la consulta d’alguns batlles de l’Alt Pirineu i l’Aran

Després de l’anunci del govern també hi ha hagut algunes veus públiques de representants de l’Alt Pirineu i l’Aran que són partidaris dels jocs, però que veuen amb temor que es demani l’opinió dels ciutadans.

El batlle de Vielha, Juan Antonio Serrano (Unitat d’Aran) ha dit que no té gaire sentit proposar una consulta quan ja s’ha presentat la proposta tècnica del Comitè Olímpic Espanyol (COE). Per Serrano, haver volgut fer una consulta és un error polític i ha deixat caure qui caldrà responsabilitzar si finalment no es fan els jocs: “Ja sabem de qui serà la culpa.”

El president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús (ERC), ha dit que veu amb temor la consulta pel fet de supeditar el projecte a una pregunta amb resposta binària, i, com Serrano, diu que és arriscat fer-la quan ja s’ha presentat la proposta tècnica. A banda, creu que no és bona idea fer la votació el 24 de juliol, època de vacances i màxima afluència turística, cosa que creu que pot decantar l’opinió dels ciutadans cap al no.

En canvi, el batlle de la Seu d’Urgell, Francesc Viaplana (ERC), ha dit que està content que s’hagi posat data a la consulta i veu molt positiu que l’àmbit de la consulta vinculant sigui a l’Alt Pirineu i l’Aran com a unitat territorial, vegueria i part més afectada en aquest projecte. També ho veu bé per una qüestió demogràfica, perquè a l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya i l’Aran podran votar unes 55.000 persones, mentre que al Ripollès, Berguedà i Solsonès, 63.000. Si a la consulta s’hi afegissin les tres comarques de la Catalunya central, la veu de l’Alt Pirineu i Aran quedaria molt diluïda, ha dit.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes