Operació Judes: i ara què hi teniu a dir?

Hi va haver polítics i mitjans catalans que van acceptar sense més ni més les mentides d'una investigació que ahir fou completament desacreditada

Vicent Partal
Vicent Partal
03.03.2022 - 20:31
Actualització: 03.03.2022 - 19:35
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

L’Audiència espanyola va reconèixer ahir que els CDR acusats en l’operació Judes tenen el dret de reclamar, en el judici que els espera, la compareixença dels membres de la Guàrdia Civil que els van investigar. L’Audiència diu literalment que la raó que els assisteix és que “no hi ha cap fet delictiu concret determinant que centre la investigació”. Que s’ho van inventar tot, vaja.

Supose que tots deveu recordar que arran de l’operació Judes van detenir membres del CDR, nou dels quals els van empresonar. Eren acusats d’una presumpta pertinença a organització terrorista i de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables “de caràcter terrorista”. Tots, efectivament, eren membres dels Comitès de Defensa de la República però no havien fet, com ara constata el tribunal espanyol, res que es pogués considerar un delicte. I ho torne a escriure perquè és al·lucinant i indignant que, després de tot això que ha passat, ara el tribunal ens diga que “no hi ha cap fet delictiu concret determinant que centre la investigació”.

I tanmateix, sense cap fet delictiu que puga ni tan sols donar peu a una investigació, Xavier Buigas, Alexis Codina, Xavier Duch, Eduardo Garzón, Ferran Jolis, Jordi Ros i Germinal Tomàs van haver de passar tres mesos empresonats a Soto del Real. I tots, inclosos també David Budria i Clara Borredo, foren objecte d’una campanya de mentides, falsedats i desprestigi sobre ells i les seues activitats, que va sobrepassar tot allò que ens puguem imaginar.

L’operació en si no ens hauria d’estranyar, venint d’un país com Espanya. Simplement, és una actuació de caràcter polític, no policíac ni judicial, portada a terme per la policia amb l’ajut d’alguns jutges i de mitjans afins que van contribuir amb entusiasme a difondre un relat que avui ja es veu que era completament fals. Però és que, igual com va passar amb la detenció de Tamara Carrasco, l’operació Judes no pretenia trobar res. L’única funció era acovardir la població, infondre el terror de pensar que demà podrien anar darrere de qualsevol de nosaltres i, sobretot, afeblir la força dels CDR, que en aquell moment s’havien convertit en una referència popular poderosa i que avui, gràcies per exemple al fet que la gent es va empassar aquelles mentides, ja no són pràcticament res. Aquest era l’objectiu estratègic d’aquest atemptat contra les llibertats civils, objectiu que hem de reconèixer que s’ha complert de sobres.

Però si l’operació no ens hauria de sorprendre venint d’on ve, crec que, en canvi, sí que fóra bo d’extreure’n unes quantes lliçons tot plegats. Especialment perquè va haver-hi mitjans i polítics catalans, àdhuc independentistes, que es van afegir a la campanya de criminalització amb una alegria que en aquell moment vaig observar amb perplexitat i que avui espere que els faça una mica de vergonya, si més no. Aquella infame declaració de Joan Tardà quan deia: “A Catalunya no hi ha violència; però si hi ha set bojos que els posin a la presó i els jutgin”, espere que el perseguesca per sempre, ara que sabem que “no hi ha cap fet delictiu concret determinant que centre la investigació”. I espere que reflexionen un poc aquells mitjans i aquells periodistes catalans que es van fer ressò sense cap contrast periodístic de coses tan esbojarrades i sense trellat –i que ja indicaven fins a quin punt tot plegat era un muntatge– com ara que els detinguts tenien “precursors” d’explosius, uns precursors que en realitat tots tenim a casa.

La veritat, us ho he de dir, és que no confie molt que ho facen, ni tan sols que demanen perdó als qui van qualificar de boigs o que van associar gairebé a crims de manera completament indocumentada. Però també us he de dir que tampoc no és allò que em preocupa més. En canvi, sí que m’agradaria que vosaltres, els lectors normals i corrents, d’aquest cas tan amarg n’extraguésseu una lliçó útil de futur i l’aplicàsseu sempre d’ara endavant. Som enmig d’un enfrontament total en què l’adversari no dubta a fer servir els mètodes més extrems i il·legals contra el conjunt del moviment democràtic català. I això ha d’implicar que, d’entrada i mentre no es demostre molt documentadament la contrària, no hem de creure res que diguen ells, i encara menys si ho filtren, ni hem de dubtar del company independentista que tenim al costat. Crec que els companys que han estat víctimes de l’operació Judes, a qui envie un agraïment per la seua fermesa, trobarien potser una certa compensació si l’infern per on van passar servís perquè una altra vegada féssem les coses, com a país, d’una manera diferent.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
03.03.2022  ·  22:18

Ningú demanarà perdó. La pròpia misèria, intel·lectual i moral, els ho impedirà. Però el què està clar és que en la guerra total, tot s’hi val. De manera que si ve d’allà, deu ser mentida. I quan més insistesquen, més. Quina vergonya, cavallers.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
03.03.2022  ·  22:22

Molts ja sabíem que tot era un muntatge del conglomerat policía-guàrdia civil,jutges i mitjans de comunicació espanyols.Per cert,TV3 no ha dit ni mitja paraula sobre aquesta notícia,tan com va esbombar la detenció d’aquests patriotes.

Joan Benet
Joan Benet
03.03.2022  ·  22:25

Espero que l’exemple d’Ucraïna ens serveixi de lliçó. No perquè pensi que el conflicte que tenim amb Espanya haguem de resoldre’l a trets, però si per aprendre del coratge demostrat pels civils Ucraïnesos devant un exèrcit invasor. Amb una mínima part de la resolució que demostren tenir els seus dirigents i la seva població, ja seríem independents. Potser la propera anem amb més cascs i menys somriures.
Respecte a en Tardà i companyia, per mi és com si no existissin.

Victor Serra
Victor Serra
03.03.2022  ·  22:27

Ningú demanarà perdó, però nosaltres els hem d’assenyalar. No els ha de sortir gratis.

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
03.03.2022  ·  22:31

L’adversari no dubta a fer servir cap mètode. Cap.
Fins i tot sempre en va servir un de mètode que li va molt be. Es el de trobar el traïdor entre nosaltres, en aquest cas ERC. Un traïdor que pacta que l’alliberin i ell ja ho desmontarà, la JEC, potser li afina amb un diputat més (tot el periodisme d’estat no investiga res, oi) i es dedica a fer publicitat en contra del CxR, recolzar el gobierno de españa i a desunir el moviment independentista. Només faltava que si afeixis un tal Jordi Sanchez arropat per quatre maleantes i ja està.
Tot el meu suport a la gent valenta que es troba com ells..
Agraeixo els enriquidors comentaris de la senyora Carulla, del senyor Miret i en Pep Agulló, entre molts boníssims, sense oblidar el senyor Viñals que, en el tema de la nostra llibertat, es el far.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
03.03.2022  ·  22:34

Joan Tarda, independentista?!!!

Jaume Ortí
Jaume Ortí
03.03.2022  ·  22:47

Que l’enemic faci servir totes les trampes legals i il·legals és quelcom que hom pot esperar i més si ve d’un lloc com Espanya.
El que és vergonyós és la velocitat amb la que alguns indepes varen comprar de forma acrítica el relat espanyol. Esmentes Tardà però també Rufian va dir-ne de grosses. Què pretenien?

I, perdó per desviar-me del tema, no és el primer cop que accepten l’argumentari espanyol. Sobre el tema de la llengua, per exemple, fa temps que empren arguments que fins ara feien servir C’s.

El pitjor de tot és que la gent els segueix votant. Evidentment que no sortiran a donar explicacions (si no se’ls exigeix de forma continuada), per a què si la gent els continua avalant?

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
03.03.2022  ·  22:47

Ningu demanara perdo, seria massa honest.
El meu agraiment mes sincer per tots el que lluiten per tots nosaltres i pel nostre pais i es defensen de manera honesta.
Podria explicar algu perque s,ha tapat la pancarta del Palau de la Generalitat amb una de recolçament al poble d,Ucraina? Es veritat que ja esta resolt el nostre “problema”? A qui feia nosa la pancarta? Encara hi ha pendent un judici al President Torra i ara es tapa la pancarta.
Tot el meu recolçament al poble d, Ucraina i al seu Govern..

Eduard Elias
Eduard Elias
03.03.2022  ·  23:09

Jo demano per favor que als agents que es van inventar totes aquestes mentides els posin una querella criminal, carregant-hi tots els delictes que siguin d’aplicació, que segur que són molts: prevaricació, acusació falsa amb mala fe, fabricació de proves falses, etc.

Ja sabem que “els seus jutges” ho desestimaran tot, però això hauria d’arribar a Europa per dues raons: la primera és que allà sí que faran justícia i podem arribar a aconseguir que els que tinguin por de fer aquestes coses siguin ells i la segona és que Europa vegi el que està fent l’estat fatxanyol (jo ja fa temps que m’he acostumat a anomenar-lo així). És important per quan hagi de resoldre altres casos.

Vicenç Alay
Vicenç Alay
03.03.2022  ·  23:12

Molt escuet, subscric tot el que dieu, comentaris i article.
I demano als Joan Tarda, Rufians, Tv3, etc, que facin el gest que els pertoca a cada un d’ells. Que no ho faran? Potser no, però si es aixi pitjor per ells. Ara en tenen l’oportunitat.

Jaume Riu
Jaume Riu
03.03.2022  ·  23:24

MENTIR PER GOVERNAR
Els arguments falsos de l’operació Judes són només la notícia que ens indigna avui, però aquests darrers anys hem tingut la mateixa sensació moltes vegades, per exemple amb les llargues presons preventives de persones que després es reconeix que eren innocents, i no ha passat res. Hem sentit moltes declaracions oficials del govern i de la Casa del rei que després s’ha comprovat que no eren certes. Hem seguit el judici (sic) del Suprem, on hem escoltat amb atenció i en directe, les declaracions de testimonis que mentien descaradament. Hem sentit els arguments insostenibles que feia la fiscalia sense poder aportar proves perquè inventaven un malbaratament de recursos públics sense trobar cap despesa, o inventaven la rebel·lió sense armes.
Però sobretot, a la vista de tothom s’ha fet sentència des del tribunal que no era el tribunal natural, i tot plegat ha demostrat al món amb evidències objectives, que el regne d’Espanya necessita mentir per governar.
Tot i això, amb les falsetats que els mateixos tribunals es veuen obligats a reconèixer, encara conec gent que ja els va bé que els menteixin, i no puc entendre com encara no volen marxar del regne d’Espanya.
El fet d’estar informat i saber com es menteix des del govern del país i no ser independentista, és un fenomen inexplicable.

Eulalia Escude
Eulalia Escude
03.03.2022  ·  23:27

👏👏👏

Josep Jallé
Josep Jallé
03.03.2022  ·  23:39

Fa anys que tinc clar el que han fet, fan i faran – colonitzadors, forces d’ocupació i assimilats – els que els convingui per tal de seguir-nos controlant i fer-nos creure que ells son la llei i l’ordre “únics i autèntics”. Però, quan els índex internacionals els qualifiquen de democràcia tarada, llavors – com en aquest cas de l’Operació Judes – sembla que volen ser “justos”. Però … ca!. No fieu un pel a aquesta trepa nuclear de l’Estat del malestar. El seu ADN segueix ferm, amb maquillatges puntuals de cara a les galeries exteriors. La política com a l’art d’enganyar al babau. Compte doncs i no abaixem les prevencions vers aquesta genteta. Salut.

Jordi Parera
Jordi Parera
03.03.2022  ·  23:44

Sha de veure a quines dona credibilitat al llegir segons que. Perdo per desviarme del tema, pero he trobat un recull interessant de dades sobre Ucraïna https://www.ccma.cat/catradio/la-tarda-de-catalunya-radio/els-arguments-de-russia-per-envair-ucraina-tres-mentides-i-una-veritat-a-mitges/noticia/3149495/
El famosos 14000 morts no son pas de civils. En són 3407 si pero la resta son 4400 soldats ucrainesos i la resta milicians, no vull treure-li importancia a cap mort pero no vull que ningu menganyi tampoc; una mort de una persona estimada d’un dia per altre ja es una desgràcia.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
03.03.2022  ·  23:52

Aetos 2025. Som-hi!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
04.03.2022  ·  00:00

De “democràcia defectuosa” a “dictadura defectuosa”.

I entremig els nostres col·laboracionistes i quintacolumnistes d’erc (que servidor va ajudar a refundar i escampar fa trenta-i-escaig anys tal com s’havia pactat i ara es traeix) de l’alçada d’un Samaranch, un Estelrich, uns Barberà i Armelles, un Joan March, etc.

Hui, el moniato de Rufian, ha dit textualment “Putin no és boltxevic, sinó tsar”.

I avui mateix podem dir que Rufian sí és boltxevic, però dels de la pitjor mena:

stlinista que traeix la seua gent de Georgia, i posa el seu poble als peus dels hereus del tsarisme romanov disfressat de Duma i tiranitzant-lo des del Kremlin que són els mitjans de l’estat colonial actual.

El dia de la independència demane des d’avui mateix que siga expulsat com un pobre desgraciat “pied-noir”.

España té tan poc de nivell intel·lectual i d’honestedat que un venedor de metàfores de mercadet pot arribar a ser un dels oradors més brillants d’aquell parlament de guinyol que hi ha a la carrera de San Jerónimo.

Josep Blesa (ValènciA)

Jesús Albiol
Jesús Albiol
04.03.2022  ·  00:10

L’assetjador mai no afluixa, sempre intenta fer mal, fins i tot en aquells moviments que sembla mostren una certa humanitat (indults) o una certa justícia (exculpació momentània dels CDR).
Això cal tenir-ho present sempre, la finalitat de l’assetjament és la subordinació incondicional de la víctima o la seua desaparició.
L’Estat fa segles que assetja Catalunya, i ara ho veiem clarament, tan clarament que, ni volent, podem deixar de veure-ho. Aquest és el perill més gran per a l’Estat, la nostra resiliencia i l’empoderament del CxR. A partir d’aquí tot es pot reconstruir, sempre sabent qui és el responsable de totes les incoherències i malentesos de i entre els sobiranistes.

Ed Garrido
Ed Garrido
04.03.2022  ·  01:37

Es cert que el Cruanyes no ha dit ni mu sobre aixo? De qui reb ordres?

Salvador Molins
Salvador Molins
04.03.2022  ·  05:46

Sr. Partal no rebaixem plantejaments, no és “contra el conjunt del moviment democràtic català” és contra Catalunya lliure i plena, és contra la República Catalana Independent, és contra la natural voluntat de ser lliures, és contra l’independentisme que defensa tot això.

Contra els sotmesos, contra els claudicants, contra l’autonomisme república, contra els equidistants, contra el mentrestant indefinit, contra tots aquests Ñ no hi té res en contra, amb tots ells Ñ són molt bona gent, són “muy campechanos”.

Asun Tejero
Asun Tejero
04.03.2022  ·  06:19

Els covards, no acostumen a demanar perdò, la seva indigència intel·lectual els ho impedeix. Els bufons de la cort, no demanaràn perdò perquè tenen venuda l’ànima al amo. La vida tard o d’hora et retorna el que li has donat, en Tarda, Rufian i altris, mereixen el nostre despreci més absolut

Carme Perello
Carme Perello
04.03.2022  ·  06:43

Em ve al cap l’últim programa que es va emetre parlant de:
El cas de Mikel Zabalza.
Parlem del 1985, parlem ja que havien passat 20 anys de la mort física del dictador, però no de la mort de la seva herència.
Ara al més enllà del 2000, creieu que ha canviat algo?
No ho pregunto al lector, ho pregunto al polític que hem votat.
A mi se m’escapa i em quedo amb cara de póker, quan veig certes actituds…………..diplomàtiques???¿ no home¡¡¡
A tot li dieu diplomàtic.
Ezpaña i Catalunya també si està tornant, és un país de xerramica alcahuetassss.
Quan una sèrie de Rasputins-catalans, continuen amb la corretja de la mala convivència a Catalunya, és que infondre mal al país, és el que prioritza.

Demanar perdó, vergonya, humilitat, DEMOCRÀTICS…..no acabaria mai.
Molt de bocatxancles, i també en les nostres files; s’ha de dir perquè és així.

No podem esperar res de res, en partits ezpañols, que encara no saben que la justícia, la política, el funcionari, no són “MI AMIGO PACO”.
Que continuem amb la cadena de l’amiguisme en les poltrones per un fi de bé de cada ú.
i sí, aquí a Catalunya, també passa.
I això és talla de socarrel, quan algú es vol presentar a algún càrrec polític:

Se li ha d’exigir un mínim de treball pel seu poble.
Se li ha d’exigir un mínim de curriculum d’estudis ( no cal anar a Georgtowm perquè) i el currículum no ha de ser inventat.
Se li ha de deixar clar, que a partir d’ara, hi haurà una nòmina que anirà en consonància real de la majoria de nòmines, i no es podran apujar la nòmina quan vulguin: això també li hauran de dir CORRUPció.
I si a partir d’aquí, es comença a posar els punts a les “i” i no a les “b”, comencem anar una mica bé.
Després ja està el tema de JUDICATURA……complexa pero no impossible.

Teresa Puig
Teresa Puig
04.03.2022  ·  07:26

M’agradaria poder tenir la llista de persones per anar a preguntar què tenen a dir.

Albert Miret
Albert Miret
04.03.2022  ·  07:33

Imperdonable. Totalment imperdonable. Encara recordo el dia que ens vam acostar a casa seva per fer-los una mica d’escalf mentre els estaven detenint i no ens deixaven passar pels carrers propers. Els havia tancat la policia municipal. Tot ple de cotxes de la policia i dels crits de rebuig dels que hi érem mentre els estaven detenint. L’escenari era el de sempre. Policies malcarats amenaçant amb metralladores impedint que ho poguessis veure de prop. Fins al vespre a les notícies, a banda de saber que se’ls havien endut no vam saber ni perquè, ni de què els acusaven. La policia estava actuant amb el guió de sempre: “si no entens per què els detenen, et preguntaràs el perquè i per si un cas prendràs precaucions i tindràs por de no saps què. Aquest és l’argument per a tenir un poble-remat que tingui sempre prou por per a tenir-lo callat i a casa. “Si els han detingut, per alguna cosa serà”. Al vespre, per una televisió acollonida i un locutor que encara ho estava més, veiem pel vídeo de la policia els materials que els havien trobat, i en veure-ho no sabíem si riure o plorar, perquè tots teníem a casa i al súper de la cantonada el mateix que sortia allà, a banda d’una brutícia i un desordre prefabricat i descomunal que ja coneixíem d’altres pel·lícules de detencions.
Tothom ho sap això, però la pregunta és perquè “se n’adonen” ara, després de més d’un any i d’haver desfet la vida d’aquests pobres ciutadans, que en realitat mai hi havia hagut motiu de cap mena per detenir-los ni per tan sols per desconfiar d’ells? Quant de temps fa que ho saben els policies, els jutges i els fiscals espanyols? Ho sabien el mateix dia de la detenció i no sabien com amagar la barrabassada, o és que ara l’ordre és amagar tots els crims comesos perquè els Tribunals Europeus estan a punt de fet públics els abusos i les injustícies que ha estat fent espanya contra Catalunya sense cap classe de legalitat? N’hi ha més casos de recuperacions de memòria instantània des que s’ha dit que la sentència dels Tribunals Europeus serà dura.
Sobre el comportament d’en Joan Tardà i dels seus companys, prefereixo no dir-ne res. Tots sabem el que estan fent i serà la història de Catalunya la que ho explicarà.

josep ortinez
josep ortinez
04.03.2022  ·  07:46

No és pot menystenir la força de la Síndrome d’Estocolm.

No pot ser que uns diputats que es diuen demòcrates hagin votat i mantinguin una llei que diu que la veritat d’un policia és més veritatst que la de un ciutadà.

Pep Agulló
Pep Agulló
04.03.2022  ·  08:30

AL FINAL DE TANTA INFÀMIA ENS FAREM MÉS RESISTENTS…

Ho enteneu perquè Joan Fuster els deia “ells”…

Ells persisteixen implacables en la repressió i la mentida, alguns de nosaltres persisteixen en l’error de cercar aliats en camp enemic, de posar tots els ous a la cistella dels partits… Fins quan?

Joan Cuscó
Joan Cuscó
04.03.2022  ·  09:06

“Eixamplant” la base de la manipulació dels mitjans de l’operació Judes, a part del comentari que va fer el Tardà i que espero que públicament demani disculpes, cal afegir, per exemple, La Sexta en la que hi col.labora el Junqueras i La Razón on hi col.labora el Sergi Sol.

Pepi Oller
Pepi Oller
04.03.2022  ·  09:12

Totes aquestes declaracions il·lustren la desconfiança de molts polítics pels activistes, que tan mal ha fet.
Desconfiança totalment injusta.

Julià de
Julià de
04.03.2022  ·  09:13

Per a quan el desgreuge públic en forma d’homenatge?

Cristina Guasch
Cristina Guasch
04.03.2022  ·  09:15

Xavier Buigas
David Budria
Clara Borredo
Alexis Codina
Xavier Duch
Eduardo Garzón
Ferran Jolis
Jordi Ros
Si la majoria de polítics que ens governen tinguessin només la meitat de dignitat i enteresa que vosaltres heu demostrat, aniriem bé.
I a tots els actors d aquesta injustícia espero que d alguna manera els hi retorni.

Joan López
Joan López
04.03.2022  ·  09:47

Totes les mentidas,montatges,represiò que no s’atura,fiscalia,jutges,espanya es una democràcia malaltissa, però treiem el 52%de vots i de cop tot s’atura, i tornem a ser-hi uns esclaus dels castellans i agenollarse davant del preparado.(MWC) Quina frustracciò,quins politics,quina merda tot plegat.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
04.03.2022  ·  09:55

El que la premsa venuda al regim va dir sobre la operació Judes ja costava molt de creure: les inexactituts i contradiccions eren prou manifestes per a qualsevol lector mínimament capaç de anàlisi i critica. Recordava molt el famós “informe” de la CIA sobre el 17A… Però ningú demanarà perdó ni rectificarà res. Així són els venuts que es fan passar per “politics”.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
04.03.2022  ·  10:05

L’estat espanyol no decep. Joan Tardà, que no és tan inepte per no saber com les gasta la policia i la judicatura, és un exemple de cinisme, però val a dir que gràcies a la seva traïció, que inicialment ha fet mal, anem curant ferides i identificant els botiflers.

ramon Feixas
ramon Feixas
04.03.2022  ·  10:45

Crec que Catalunya davant la violència, repressió i necessitat d’exhibició per part dels franquistes provocadors, va actuar molt millor que no pas actuen els dirigents ucraïnesos en la seva dèria de ser satèl·lits de Hollywood, amb un resultat esgarrifador per tota població ucraïnesa. Quan es busca la llibertat enfronts d’un règim sanguinari, és una gran imprudència el no evitar el vessament de sang. La consciència col·lectiva catalana no ignora que la violència no és efectiva contra els professionals de la violència, de l’espoli i violadors de cultures. Per suposat que qui té massa pressa vol una DUI ja que posi un DIU al pas del germen republicà. Un desastre com el d’Ucraïna, a pesar dels que gaudeixen de dir que existeix un altre Hitler (Lucifer en termes religiosos), sembla que pot despertar percepció dels valors vinculats a la dinàmica de l’espècie, Entre aquests valors de que la capacitat d’un humà no coaccioni un altre humà. Si la sensació després d ela morbosa sentència del suprem fou de derrota ja que el monopoli de la violència va violar l’activitat pacifista catalana, en la perspectiva actual a Ucraïna es pot anar percebent l’enganyifa que embolcalla els expansionismes imperials. Els processos socials necessiten els seu temps, i que l’olla vessi durant la cocció. El mot “covardia” es pot analogar de moltes maneres. L’asfixiant propaganda capitalista dels nostres medis aprofitant la desgraciada situació dels ucraïnesos fingint estimar-los, pot obrir canals de percepció, encara que tothom sap que la manipulació de masses va de bracet de la por i d’un concepte massa tradicional de la caritat.. Tot ha de fer els seu curs, però la majoria d’humans sap que l’essència de la destrucció no és patrimoni ni de Hitler, ni de Putin, ( que ara són els dimonis del nostre àmbit cultural).Algun dia la consciència social evolucionarà i el concepte bàsic de bons i dolents s’esvairà com la boira de les valls en un dia assolellat. Mentre, toca a qui toca. En aquest moments als Ucraïnesos. Humanitzar als escaladors de poder i als malats d’usura suposa alguns segles, ja que ara els admirem com a líders (sants antigament a Europa).

.

Antònia Calvo
Antònia Calvo
04.03.2022  ·  11:06

Venint d’on venien les acusacions, algú dubtava de la seva innocència? NO!

Gerard Palacín
Gerard Palacín
04.03.2022  ·  11:14

Està clar que hi va haver instructors que no van fer bé la seva feina, jutges que tampoc ho van descobrir de forma immediata, tot i no haver-hi proves de cap tipus. Llavors, s’ha torturat -perquè enviar a la presó a innocents és tortura- a ciutadans innocents i ningú dona la cara.
I si ara als responsables d’aquet treball mal fet i presumptament prevaricador els posessin tres mesos a la presó, no seria just?

Aleix Gaus
Aleix Gaus
04.03.2022  ·  11:37

Cap te la valentia dedemanar disculpes és la prepotencia de la marca ñ

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
04.03.2022  ·  11:57

Si és la guerra total, només hi ha un nom pels que ells diuen que són els nostres polítics (al Congreso i Senado, al Parlament, a la Generalitat, i altres llocs):
Traïdors.

Genís Pujal
Genís Pujal
04.03.2022  ·  12:00

Els TN de TV3 semblen mes el salvame deluxe Català que no pas un mitjar serios i plural, compren les noticies a les gran agencies, a pes, les maquillen una mica, i ja està, la majoria de noticies importants, com el cas dels CDRs, ni mu, i si deixen malament els polItics, no les diuen, sobre tot si poden perjudicar els partits autonomistes, jo fa temps que he deixat de mirar el TN.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
04.03.2022  ·  13:15

Qui els rescabalarà del mal que la injustícia ESPANYOLA els ha causat? Quin dolor més gran, sent innocent, sentir-te acusat injustament, i a més, IMPUNEMENT?
“Som enmig d’un enfrontament total en què l’adversari no dubta a fer servir els mètodes mès extrems i il·legals contra el conjunt del Moviment Democràtic (i pacífic cal afegir) Català”. Però, “ells”, efectivament, “ells”, qui dubta que se’n sortiran “de rositas”? Quant més, un “paripé”, un simulacre ,Per això són “ells”!!!

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
04.03.2022  ·  13:39

És molt lamentable haver de viure a una “patria” irracional en comptes de a un estat de dret, igual, just i democràtic. És una pena descobrir, havent arribat a patir la injustícia constant, el suprematisme i la discriminació des de la dictadura, la tiransició, fins al “govern més esquerrà i progressista” que poden arribar a capir i permetre’s a Ponent, que el problema, i el feixista, no era Franco només. Era el país d’El País tot sencer o quasi.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
04.03.2022  ·  13:56

Gentussa sense principis com Joan Tardà, Rufian, Aragonès, Torrent, Giro, Vilagrà, Puigneró… ens governen i controlen La Nostra televisió.
Amb ells serem esclaus durant segles.

Toni Cortadellas
Toni Cortadellas
04.03.2022  ·  14:01

Això te fàcil solució : un parell de trets a la nuca dels g. c. “inventors” . Es barat i ràpid .

Victòria Peris
Victòria Peris
04.03.2022  ·  14:39

Amb el q hem vist els darrers anys no crec que poguem dir q Tardà és independentista.

Josep Soler
Josep Soler
04.03.2022  ·  15:05

Estan d’acord en general amb la majoria d’opinants anteriors (excepció feta de Ramon Freixas) trobo incorrecte focalitzar les crítiques cap al Sr Tardà, que no ha estat altra cosa que un fidel portantveu del que avui anomenem Junquerisme, que en definitiva no es altra cosa, que el gir radical de un partit abans de disciplina independentista catalana, al de obsoluta col·laboraciò amb el partit actualment més egemonic del estat Espanyol, com és el PSOE.
Llastimosament la llista de virtuals col·laboracionistés es molt llarga i avui, probablement perquè la covardia crea les seves pròpies simpaties, també hi tenim a gent de JUNTS, i dels que sempre els hi ha estat difícil destriar “el gra de la palla” com son molts dels joves de la CUP.
El model de resistència dels ucranians, segurament que no agradarà als que en la balança de la llibertat d’un poble, no si consenteix cap quota de sacrifici.
Malament anirem si creiem que aquesta llibertat només s’assoleix amb manifestacions i rams de flors a dojo.

Pau Arbués
Pau Arbués
04.03.2022  ·  15:44

Han passat més de dos anys de les detencions. En en el camí, a la mateixa causa, van afegir quatre companyes més a la dissort acusatòria feta pública en un vomitiu escrit de la fiscalia. Tant de bo que amb la resolució de la Audiència N. les defenses puguin contrarestar la voluntat condemnatòria d’ADN franquista dels jutges i fiscals. Tant de bo els posin entre espasa i paret, demostrant les irregularitats que van cometre en perseguir a ciutadans pacífics. Tant de bo que hi hagi una absolució, i que finalment les encausades puguin respirar amb tranquil·litat i refer vides que no han quedat indemnes a la repressió. Tant de bo que els orquestradors siguin algun dia jutjats i condemnats, perquè aquesta serà la única compensació que poden rebre les encausades. I tant de bo ens caigui la bena dels ulls, i ens quedi clar qui ha col·laborat en la desmobilització, intentant dinamitar els CDR des de molt abans del 23S i cap a on ens vol dur.
Encausades 23S: Edu, Queralt, Germi, Clara, David, Rafa, Alexis, Txevi, Xavi, Jordi, Ester, Sònia, Ferran,
Tot el suport. Sou exemple de lluita!

jordi Rovira
jordi Rovira
04.03.2022  ·  17:51

Sí. Crec que en plena ofensiva de l’exèrcit rus, podem dir que les seves pràctiques han de ser considerades com a il·lgals. I és exactament això el que ha fet la classe política espanyola. Ho ha fet en petit format. Normal i lògic si tenim en compte que Espanya és una realitat de petit format. Normal i lògic si tenim en compte que el format espanyol és també un format fallit. Un projecte polític retardatari, i que de fet,no és més que un llast. Aquesta és una crisi estranya. Ara mateix no sé què hi ha de provocat, i què va sorguint des del magma que el propi foc genera. Ben cert que tot plegat conté un perill. Cal dir també, que el perill ja hi era abans. Espanya és una unitat de perill universal dins la seva insignificant petitesa que no deixa d’entorpir el nostre desenvolupament, i el desenvolupament global del sud d’Europa. L’imperi rus és un perill contemporani que no deixa de ser present en aquest ball constant entre la seva fragilitat i la seva inseguretat. Ho és en aquesta gran plana central europea que els ha patit i els patirà.
Cal doncs posar-se del bàndol que toca. Amb això estic d’acord amb l’editorial. En tot cas, només recordar que des de l’aïllament català, i des de la funció d’avançada, hom pot entendre que algú prengui precaucions. Crec que ara podem entendre l’altra magnitud que tenia tot plegat. Just al contrari del que li sembla entendre “la llumenera del senyor Borrell”. A voltes el camí es va construïnt des dels senyals negatius que et diuen on no n’hi ha de camí. En Borrell és una fita segura des de la negació del que diu i pensa.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
04.03.2022  ·  19:29

Algun subscriptor ho ha esmentat, jo em faré ressò aquí.

No hi ha prou amb lamentacions, indignació, retrets, queixes, etc., etc.

Cal passar als fets, a la acció, que els delinqüents mentiders i prevaricadors siguin jutjats pela seus delictes.
Cal iniciar querelles contra tots els implicats.

Els PNs, GCs mentiders ha de ser jutjats pel delicte de fals testimoni amb l’agreujant d’estar suposadament representant la llei. Per tant condemnats a presó, acomiadats i inhabilitats per a qualsevol càrrec públic. D’entrada volem que es publiqui la llista de noms, com van fer els naZiobalistes espanyola amb els professors de Sant Andreu de la Barca.

Els jutges, fiscals i advocats de l’estat per prevaricació, aplicant les mateixes penes d’inhabilitació, comiat i, si procedeix, presó.

Els mitjans de comunicació també jutjar-los, i, si han mentit volgudament, acomiadar-los, i obligar-los a publicar en primera plana diversos dies un desgreuge.

I, finalment, els polítics falsos independentistes, els col·laboracionistes, els botiflers, cal exigir la seva retractació, publicar els noms i, el que és més important, que el ciutadà obri d’una vegada els ulls i reclami la seva dimissió i deixi de votar-los, tot enviant-los a la paperera de la història.
Aquí faig especial esment al partit d’en Junqueras, ER (abans ERC), i els seus acòlits poltroners, Rufian, Sergi Sol, Sergi Sabrà, Tardà, etc., etc. Tots ells responsables de posar pals a les rodes a l’octubre de 2017, per a impedir la consolidació de la independència, i als quals vaig deixar de votar des d’aquell moment.

Si, cal passar als fets, no tan sols viure de laments.
Querella criminal, querella criminal, querella criminal.
No oblit ni perdó.

Montse Milian
Montse Milian
04.03.2022  ·  20:21

Tant de bo l’independentisme faci les coses d’una altra manera a partir d’ara.
Per tant, cal fer les coses d’una altra manera, fer efectiva la unitat i preparar-nos eficaçment i real per fer el pas cap a l’embat definitiu.
Posem-nos-hi sense més dilacions.

Oscar Bernades
Oscar Bernades
04.03.2022  ·  20:31

Molt bé, un ús tàctic de les investigacions policials i de la instrucció judicial, propi d’estat autoritari, però més enllà de lamentar-nos d’una cosa que ja sabíem (i sinó és pitjor), la pregunta és com utilitzar i treure profit d’aquests excessos de l’estat per desacreditar-lo una mica més?

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €