I on és, després del PISA, la responsabilitat dels partits independentistes?

  • L'independentisme ha governat el país aquests darrers tretze anys i ara no pot passar per sobre del fracàs de l'escola catalana sense ni tan sols fer autocrítica

VilaWeb
Fotografia d'arxiu de les protestes contra el conseller Gonzàlez-Cambray.
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

La polèmica desencadenada pel report PISA porta, o hauria de portar, obligatòriament a una pregunta: quina responsabilitat hi té el govern, l’administració, en els mals resultats que s’han fet públics? I, derivat d’això, quina responsabilitat política hauria d’assumir el govern?

En el cas del País Valencià i les Illes, la reacció política ha estat estranyament satisfeta –com si a ningú no li interessés de parlar-ne. Tanmateix, en el cas del Principat hem vist un esperpent notable. Ahir la consellera Anna Simó va desmentir personalment la primera explicació feta pel departament que apuntava a una sobrerepresentació dels alumnes immigrants. Simó va dir: “Això va de pobresa infantil i segregació escolar”, però després afirmà: “Aquest govern treballa com ningú per abordar-ho.”

La frase és buida i tòpica. I esquiva el debat i les responsabilitats. Fins i tot diria que és molt poc convincent, si tenim en compte que ara ja fa molts anys que tenim govern independentista i que, més en concret, el Departament d’Ensenyament és a les mans d’Esquerra Republicana.

Aquests tretze darrers anys, amb els governs de Mas, Puigdemont, Torra i Aragonès, la política educativa del país ha recaigut sempre en forces independentistes. I, concretament, d’ençà del 2018, el departament ha estat continuadament en mans d’ERC. En relació amb això, em sembla que invocar el futur amb consignes simplistes, sense fer autocrítica ni reconèixer els errors que s’han comès, no és seriós. Ni crec que siga allò que la gent es mereix. Allò que els votants es mereixen.

Com deia abans, no és seriós especialment per part d’Esquerra Republicana, que ha gestionat el departament aquests darrers cinc anys –i menys encara sabent, com tots sabem, el nivell de crispació i desori que ha arribat a crear els últims anys en la comunitat educativa. Però no és seriós tampoc que Junts faça servir el PISA per atacar el seu rival, com ho fa, si resulta que ha tingut en les seues mans la presidència de la Generalitat onze anys dels darrers tretze –i, sí, ja ho sé que Junts és un partit nou, però tots sabem de què parlem: Mas, Puigdemont, Torra.

Una de les coses que els partits independentistes han repetit més com lloros durant anys és que calia governar per a demostrar que els independentistes ho podíem fer tot millor, de manera que fos clar que el país aniria millor si fóssem un estat independent. Bé. Doncs no ha estat el cas. No s’ha fet bé. I, en vista d’aquest fet evident, no ens mereixem, si més no, una bona autocrítica? O és que ara resulta que no hi ha cap responsabilitat política, en això que ha passat?

 

PS1. Considere Germà Bel un dels caps més ben moblats d’aquest país. De manera que us he de recomanar que llegiu l’entrevista amb ell que publiquem avui. I em centre en tres coses: la visió positiva que té de l’amnistia i la negociació, que continua pensant que és impossible un referèndum d’independència acordat i la seguretat que mostra en el fet que prompte apareixeran noves llistes electorals independentistes. No deixa mai indiferent.

PS2. El periodisme independent dóna forma a un món més just i ajuda a crear un país nou, deslliurat de les rèmores del passat. A VilaWeb no tenim cap propietari multimilionari, no depenem del govern, ni restem condicionats per cap empresa ni cap grup de pressió. Per això som lliures d’informar rigorosament sobre els esdeveniments nacionals i mundials. I per això també podem mantenir el periodisme que fem, d’accés obert i gratuït per a tothom. Perquè creiem que tothom ha de poder accedir a informació de confiança. Però, per mantenir-nos i continuar fent la nostra feina, ens cal tenir més subscriptors. Per això us demanem que us en feu en aquesta pàgina.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
SERGI ORTIZ
SERGI ORTIZ
06.12.2023  ·  22:17

Tenim massa estudiants de secundària que passen curs sense aprovar, que tenen plans individualitzats adaptats a les seves necessitats particulars.

I a 4t, es dóna la ESO a canalla que sovint no sap escriure, o multiplicar, o llegir, o totes tres alhora. I anem fent.

Però llavors, clar, si vénen de fora i els fan passar unes proves, a tots, allà se’ns veuen les vergonyes.

I els nouvinguts s’han de notar segur, en aquests números; quan fan com a llengua estrangera… El català! Posa’ls a fer un examen d’anglès.

Però en fi, hi ha mooltes coses més.

Josep Maria Boixareu
Josep Maria Boixareu
06.12.2023  ·  22:23

L’escola catalana no ha fracassat. Els resultats de l’informe PISA tenen una explicació que no és pot dir en veu alta…

Antoni Dalmases
Antoni Dalmases
06.12.2023  ·  22:25

Magnìfica, ràpida, clara i directa qüestió, la plantejada per senyor Partal.
Hi haurà algú dels “nostres” partits capaç de respondre amb solvència, sense dir bestieses i prendre’ns per idiotes?
Si callen, ja s’entendrà tot: la seva mentida i l’estafa dels discursos els fa prescindibles.
No en saben més o no volen saber-ne més? Són estúpids o maldats. O sigui: fora, ja!

Josep Usó
Josep Usó
06.12.2023  ·  22:31

S’ha fet creure que aprendre no requereix cap esforç. Segurament, els responsables d’educació dels darrers anys, en bona mesura hauran arribat a dirigir conselleries d’educació i ensenyament sense haver estudiat mai res seriosament. Als partits catalans han d’haver personatges com Iceta o com Barrera Simó. I a palades. Ara ni saben que s’han de plànyer. I ja, de demanar perdó, ni cal parlar-ne.

Xavier Clèries
Xavier Clèries
06.12.2023  ·  22:31

Els partits catalans independentistes tenen els vicis dels partits espanyols.

Jordi Butinyà
Jordi Butinyà
06.12.2023  ·  22:36

Partal, NO HI HA CAP PARTIT INDEPENDENTISTA! Viuen del mot independència i prou. TOT era mentida, CAP volia fer efectiva la independència amb el mandat del primer d’octubre perquè mai hi van creure. TOT AIXÒ i més és culpa d’ells i han de PLEGAR TOTS. Cal FOC Nou. Salut

Josep Gualló
Josep Gualló
06.12.2023  ·  22:49

En el primer comentari. Segi Ortiz fa unes explicacións que com a minim per a mí no son prou entenedores.

Per començar, no diu si parla com a docent, com a menbre del departament d’Ensenyament o com persona d’ERC. I en el darrer cas amb quin nivell i responsabilitat

Sigui com sigui, sería bo saber a qui defensa ò perquè

Evidentment cal aclarir com hem pogut arribar a aquest infórme tant desastòs.

Núria Coma
Núria Coma
06.12.2023  ·  23:04

L’informe és devastador.
Tenim problemes molt greus i alguns malgrat costi assumir-ho, ja va sent hora que s’encarin.

Ara posar al matiix sac als Presidents que hem tingut en els darrers anys em sembla un despropòsiit.

El MHP Puigdemont, ens va portar a l’1-O, jo encara no he esbrinat quan dormia, independentment de com va acabar tot, em sembla que no se li pot exigir res nés i de fet no se li exigia aleshores.

El MHP Torra, va ser maltractat, no respectat, caricaturitzat i tots sabem que no va tenir recolzament ni de propis ni extranys.

El govetnet de després, el de la rendició, el que no tenia cap desgast perquè no discutia res, a parer meu és el que té la major part de responsabilitat, quan l’únic que se suposava que feia era de gestor d’unes quantes carteres, que han fracassat totes.

Miquel Zaurín
Miquel Zaurín
06.12.2023  ·  23:15

L’argument d’en Vicent Partal, la renuència dels polítics catalans a l’autocrítica, em sembla convincent, però penso que s’hi pot afegir algun matís.

En primer lloc, la política educativa forassenyada que ens mena a una degradació intel·lectual col·lectiva és anterior a l’accés al poder dels presumptes indepes. Jo soc docent, però no cal ser-ho, per a saber que el Departament i les facultats de pedagogia la van adoptar als anys 80 del segle passat. A Via Augusta hi tenen una línia política pròpia. No els afecta de quin partit sigui el president de la Generalitat. Són una casta “Sí, ministre”, però postmoderna, i sense cap gràcia

En segon lloc, tot i que l’actitud dels nostres governants no té perdó, això no ens ha de desviar: cal pensar qui dicta les polítiques educatives, i no són ells. Cal parlar de l’OCDE. Cal parlar, a casa nostra, de la Fundació Bofill, la precària tapadora de La Caixa. Cal recordar que PISA distingeix com a models d’èxit aquells sistemes d’ensenyament caracteritzats per la discriminació de gènere, per la normalització de l’agressió física dels docents contra els alumnes, per l’adoctrinament en la competència individualista…

I per últim: fa quaranta anys, l’objectiu declarat de l’ensenyament era ajudar l’alumnat a preparar-se per a construir un món més just. Això ha canviat: ara és ajudar-lo a adaptar-se als requeriments que li faci el capital. Potser és un bon moment per pensar què volem ser, de grans; què volem fer-ne, del nostre món

Gerber van
Gerber van
06.12.2023  ·  23:19

Per descomptat, hi ha molt marge de millora en el sistema educatiu. Per exemple, la formació del professorat, els sous, la burocràcia, un sistema d’educació diversa centrada en les capacitats de l’alumnat, classes més reduïdes, una modernització del sistema de funcionaritat, despolitització d’enseignament (inclòs el dels jutges), un pressupost fix que no depèn de la política del torn i, sobretot, l’eliminació del dèficit fiscal de 20.000 MEuros.

I molt més.

Jaume Riu
Jaume Riu
06.12.2023  ·  23:25

INTENTAR PENSAR SENSE TENIR EN COMPTE COM ENS HAN DIT QUE S’HAN DE FER LES COSES

No he pensat mai que els independentistes ho farien tot millor, i ho trobo una afirmació sense cap consistència, és un eufemisme.

Però en canvi, la independència sí és l’oportunitat de repensar com ha de ser la policia pròpia de Catalunya en comptes dels Mossos d’Esquadra que hi ha ara (ho dèiem fa dos dies); repensar l’economia productiva en general i la fiscalitat en particular; repensar la funció legislativa en general i la justícia en particular, i repensar com ha de ser la política cultural en general i la política educativa en particular.

No perdem de vista que la independència és la única oportunitat que tenim de construir una república sense tenir en compte els partits polítics -tots-, que han acceptat la constitució espanyola per fer viable el règim del 78, i amb aquest “detall” s’han avingut a blanquejar la monarquia instaurada pel dictador Franco per perpetuar el genocidi econòmic que beneficia les mateixes elits de sempre, el genocidi jurídic i el genocidi cultural contra els Països Catalans.

Tant me fa doncs, en mans de quin partit polític estigui el Departament d’Ensenyament, perquè la revolució consisteix a intentar pensar sense tenir en compte com ens han dit que s’han de fer les coses.

Joan Carles Melgarejo
Joan Carles Melgarejo
06.12.2023  ·  23:28

ELS FLAUTISTES D’HAMELIN I L’ESCOLA

Honestament, no és culpa exclusiva de qui estava en el govern. Aquí l’han espifiada tots els governs d’Europa, d’esquerres, de dretes i del què sigui, per seguidisme. Els pedagogs han fet de flautista d’Hamelin, han colat les seves estrafolàries teories sobre innovació docent a mig planeta i les ratetes de la UE han seguit el so de la seva flauta, totes hipnotitzades. Doncs apa, totes les ratetes, xaffff, a l’aigua!!. També han seguit el so de la flauta a Finlàndia, i així els hi ha anat. Pataxaf, a l’aigua!! Evidentment, no pas a la Xina, on no estan per musiquetes ni punyetes i on es prima la cultura de l’esforç i de l’excel·lència des de fa 3000 anys. Occident, en canvi, ha reculat desenes d’anys si no centenars. Això ha estat un desfici que tindrà efectes socials, econòmics i polítics gravíssims a llarg termini. En això, els polític que miren a quatre anys vista, que no es volen buscar merders i que segueixen la flauta -no sigui cas que algú els digui que per què no segueixen ells també la flauta- l’han espifiada tots (ERC, CiU, PSC, CUP, Pudim, PP, etc etc etc). Hi ha generacions perdudes, potser per a sempre. És un altre símptoma de la decadència del què anomenem “Occident” i demostra que el progressisme va perdut. Un antic alumne valencià em va dir fa anys que es considerava d’esquerres, i que per això estudiava durament, per aprendre molt per tal de poder contribuir a canviar el món per a millor. Això si que és una persona d’esquerres, i per cert que és ara algú que ha triomfat a la seva feina (és el puto amo), és admirat arreu i és molt estimat pels bons i molt odiat (però respectat) pels dolents. I contribueix a canviar per a be les coses. De cap manera ho és l’imbècil que digui o pretengui justificar que el què toca és passar-s’ho be a les aules, que cal treure matèries i continguts, que no cal memoritzar, que no es pot traumatitzar la canalla i que per això no poden suspendre, que tots han de ser iguals i que no hi ha d’haver ningú que destaqui (no sigui cas que li facin mòbbing), que no cal aprendre res perquè tot està en els mòbils, que no s’han de fer classes presencials, que s’ha de prescindir de les matèries “clàssiques”, que cal posar ordinadors a classe, que no es pot sortir a fer activitats fora de l’escola no sigui cas que els nens prenguin mal, que no poden collir cap material (mineral, fòssil, roca, planta) perquè això és fomentar el col·leccionisme privat i això és dolent, que cal utilitzar el llenguatge inclusiu…Avui en dia no hi ha assignatures que es diguin FEN, però l’esperit està present. Tampoc s’ha resolt el problema de qui pot ser professor i qui no. No tothom val, ni molt menys. I ser professor no és una feina més. No es pot pensar en que es tracta d’un lloc de treball, és quasi un lloc de sacerdoci amb una responsabilitat enorme. Examinant què era qui feia el paper d’ensenyar històricament, era algú ple de saviesa, ple d’amor i sensibilitat, respectat per l’alumnat i els progenitors. Es dóna, això, actualment?. La solució, aquí i al mon occidental, és reconèixer el fracàs, fotre fora immediatament els flautistes de la vila (primer emplomar-los públicament a la plaça major de la vila, devant de tot el poble, no fos cas que pensin en tenir noves idees genials), evitar que les ratetes que han caigut a l’aigua s’ofeguin, copiar els models d’èxit (quant de menys, l’essencial del què funcioni d’ells) i deixar-se estar d’experiments amb gasosa.

Josep M. Burgués
Josep M. Burgués
07.12.2023  ·  00:28

Ahir volia fer un comentari i al bell mig d’aquest em vaig trobar movilitzat per la familia. Com que avui el tema és una continuació del d’ahir em permeto abusar de la votra paciencia i acabar-lo.
Quan parlava de la importancia de la lògica em referia al fet que començant per magistrats, polítics, experts, informadors, … fins al darrer indigent, hom en fa un ús o abús pervers. (Exemple – un de tants-: Argument: “voste ha fet això”. Contra-argument: “vosté també ho ahuria fet”. El primer és un fet i el segón una especulació. Pertanyen a categories diferents peró hom els posa al mateix nivell.)
Els joves veuen que aquestes argucies i trampes tenen exit i les adopten amb facilitat. Això dificulta enormement la transmissió de coneixements i el desenvolupament d’un sentit crític i autocrític… Crec que al final d’aquest procés hi ha el triomf d’autoritarismes i de idees reaccionaries (la porta de l’infern -l’actualitat ens en proveeix prous exemples).

Juntament amb l’anàlisi de la que parlava ahir, tampoc veig un desnvolupament i planificació de la educacío pròpies i originals per a aquest aquest pais. Crec que en altres temps hi eren però jo no les he vist mai. El que veig és un estol de profetes i visionaris enlluernats pel que fan en altres llocs i que miren d’implementar-ho ací. Trobo que la educació és massa sensible a les característiques de cada societat (tradicions, cultura, nivell cientific i industrial, somnis, pressupostos, partides, interessos) i que això difícilment funcionarà. Oimés en un pais com el nostre, obligat a finançar la seva propia ruïna. Cal un sistema educatiu nostre i nostrat i regit per un pacte d’estat. Molt sòlid i que tingui una evolució (els retocs) lenta i molt pensada.
Qui ho ha de fer? No ho sé, però crec que és imperiosament necessari.

Merci per la vosta paciencia.

Berta Carulla
Berta Carulla
07.12.2023  ·  00:57

Quin relat més autonomista, sr. Partal.

ER no és independentista, fa dies que es va plegar a la constitució española i encara més dies que va abandonar els socis, en el projecte comú, per abraçar el partit del govern español. De què estem parlant? De blindar un català com deia en rufián que en realitat significava clavar un punyal al cor de la llengua, com s’ha vist? De què estem parlant!

ER només pretén perpetuar-se al poder i per això col.loca els seus i externalitza, són pitjor que corruptes. . El pitjor és però que el PSOE ho sabia i per això els ha utilitzats i els utilitza. I així caven la seva tomba, que serà la de tots.

Però encara pitjor és que amb aquest panorama i la immigració que ens imposa españa (ho he dit fa una estona a l’editorial d’ahir, perdó per repetir-me): a Catalunya rebem el doble d’immigració que la següent comunitat que en rep més, que és Andalusia, que té 3 vegades la dimensió de Catalunya, o sigui que proporcionalment en rebem moltes vegades més que el doble, que la següent comunitat que en rep més. I això és així perquè españa vol (igual com va voler “les hemos destrozado el sistema sanitario”) l’estat ens escanya econòmicament i té les comunicacions i les infraestructures de tercer món per a la classe mitja treballadora, els preus als núvols, i compta per a tot això amb amb els lacais d’ER que el director de Vilaweb anomeneu independentistes.. Quina jugada aquesta españa, no la sap llarga ni re..

Només ens faltava això, guaita: llegir el sr. Partal recordant-nos que els indepes vam dir que nosaltres ho faríem millor!! És clar, sr. Partal que ho faríem millor, amb gent veritable i no titelles de madrit com tenim; i amb diners de veritati no billets del Monopoli per muntar al tren de la bruixa. I amb un sistema propi i no un per a expressament maltractar els professors amb les ratios i la multiculturalitat i les idees de bomber dels incompetents que ens governen i la buocràcia que ho palma tot i els jutges que ens imposen la llengua dels colons, i.., i..

Perquè si tots els professors parlessin català els pares espanyolistes i altres totalitaris se’ls endurien a altres comunitats i aquí respiraríem, i en lloc d’això mantenim aquell impresentable de Santa Coloma i tota la seva incompetència, per a que ens defensi la llengua i, en conseqüència, ens estem quedant sense català i sense professors per a ensenyar-lo i acabarem els catalans tancats a una vitrina vestits de sevillana perquè no caldrà la llengua ni el país per a treballar en el parc temàtic que serem!!! Sr. Partal!

Volem la llengua a les escoles i a les universitats i volem fer el que calgui per tal de recuperar-la, perquè recuperant-la recuperarem l’excel.lència.

Volem un païs lliure d’españa

i lliure de la incompetència i la mediocritat.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
07.12.2023  ·  01:29

Si dius que vols fer un estat, t’hi has de posar seriosament. Agafar-se les coses seriosament comporta un nivell d’exigència molt alt i disgustos sovintejats.
Algun dia els historiadors podran comprovar que, a partir de la segona legislatura autonòmica, el nivell d’exigència coľlectiva a Catalunya va començar a baixar.
L’informe PISA n’és una mostra. No tant per l’informe en si, molt discutible, com per les reaccions que provoca.
Ja he comentat algun cop que, al meu entendre, no tenim l’administració, autonòmica i local, amb prou nivell per fer el salt cap a un estat.
És l’única eina que tenim i no l’estem gestionant amb la perspectiva d’aconseguir una futura societat justa, lliure i fraternal.
Per això no ens en sortim.
Potser les coses algun dia canviaran però costarà bastant. Fa anys que l’arbre creix tort.

Montserrat Casals
Montserrat Casals
07.12.2023  ·  02:08

La baixada de nivells ja ve d’anys perquè, com es diu en algun altre comentari, es va posar de moda d’emmirallar-nos en la innovació de països que ara estan tornant enrere, ara que aquí l’escola està ben empantanegada i ja veurem com i quan es recuperen els nivells on s’havia arribat. Està clar que a l’escola la canalla hi ha d’anar a gust i gaudir, però amb esforç, responsabilitat, treball, obligacions, feines ben fetes i acabades, que no tot s’aprèn jugant, triant el que ve de gust, fent projectes i treballs en grup (que també, però no a tothora, i no és només aquesta metodologia tan fashon la que respecta la diversitat). Es va aparcar la sistematització, tan important per la lectoescriptura i les matemàtiques, i així estem… I parlant de la llengua, com s’ha d’estimar i respectar a l’escola si en la formació dels futurs mestres no hi és com a matèria i per a tenir un nivell bo de català s’ha d’espavilar cadascú per la seva banda, si és que ve de gust perquè no s’exigeix i mira, “tal dia farà un any”… Els mestres haurien de sortir de la universitat amb el C2, com als anys 80 que en acabar magisteri es feia el reciclatge i s’obtenia el reconeixement com a Mestre de català… Altre gall cantaria…

Lluís Paloma
Lluís Paloma
07.12.2023  ·  03:17

Pot semblar una poca-soltada, però la meva experiència a l’escola, fa més de trenta anys, no va ser gens bona, i clar, em pregunto per què tothom ha de perdre quinze anys de la seva vida en un lloc tan… discutible. Jo n’arrossego moltes mancances, i en realitat ho he hagut de desaprendre i reaprendre tot des que en vaig sortir. Fins i tot ja vaig decidir no tenir fills per a no haver-los de dur a l’escola. De manera que l’informe PISA no m’afegeix res de nou: no cal intentar millorar el model existent perquè el problema és estructural i cal canviar de model, totalment. Entre quatre parets no s’aprèn res.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
07.12.2023  ·  06:45

Efectivament benvolgut Partal, el tema d’avui és una continuació del d’ahir, amb menys comentaris en aquest hora, potser pel pont “de la Purisima” que hom diu ! Alguns comentaris són força interessants, alguns comentaristes força predictibles per una AI no gaire “I”, però el problema és seriós i tant de bo les pròximes eleccions a la “gestoria” tinguem sang nova, intel·ligent i valenta. Salut.

esteve prats
esteve prats
07.12.2023  ·  06:53

Molt interessants els comentaris de:

Lluis Paloma 03:17 , ja fa d’anys que als paisos anglosaxons existeix el “unschooling” com a resposta a un sistema escolar pensat per a crear ciutadans “convenients” al poder.

Melito Camprubi 01:29, algu recorda quan va ser la darrera vegada que els politics van solucionar algun tema important? jo no, perque mai ho han fet, es d’extranyar que no fessin la independencia?

Jaume Riu, 23:25, pensament critic i i ser responsable de les propies accions.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
07.12.2023  ·  07:45

El resultat PISA és conseqüència de la situació del país. I quina és aquesta situació?

Primer analitzem el factors interns:
El pitjor que he portat del Procés ja acabat no ha sigut no arribar a la independència sinó descobrir que ERC, el partit clau en el que havíem depositat moltes de les esperances, és un frau en tots els sentits: no volia la independència i està ple de incompetents que només estan per la seva fidelitat al partit. Què ens esperava amb una Catalunya independent dominada per ERC? Em fa angúnia pensar-ho.

Per un altre costat, en aquests anys hem vist el pitjor del espanyolisme, representat sobretot per l’odi de C’s però també per un PSC que partia de trets democràtics (el referendum és la solució, Iceta deia fa uns anys) a un Illa que ès una mòmia del passat. Mentre tant ha aparegut entre nosaltres VOX, feixisme pur i seguim amb un PP a l’estela de Aznar, un psicòpata de llibre. Tenim també uns Comuns que han degenerat en una colla d’arreplegats incompetents (Ada Colau els representa molt bé) una CUP’s que no sap que vol ser i la gran decepció d’ERC. Amb aquest panorama, només JxC és un partit amb cara i ulls que podria fer un bon pla d’ensenyament i representen menys del 20% de la població.

Ara anem als factors externs:
En general, Occident està sent arraconada pel Sud-est Asiàtic, amb la Xina i Corea com a països més capdavanters on la motivació pel progres i l’esforç és més elevat.

A Catalunya, en els darrers anys ens hem hagut s’enfrontar a la Espanya més desfetmada i bèstia contra Catalunya, buscant sempre el pitjor mal per a nosaltres, tant des d’una perspectiva econòmica com legal, destrossant la convivència i atacant al Català.

Per un altre costat tenim una inmigració de països subdesenvolupats descontrolada, important pobresa junt amb una població de nens i joves nouvinguts sense formacio que ens obliga a integrar-los en el sistema. Tot això sense recursos, ja que el control d’entrada el té Espanya i sense el nostres diners que els té Madrid. En definitiva, un allau d’immigrants que hem d’integrar a les escoles sense mitjans i un espanyolització a les escoles per la quantitat de hispano-americans que estan arribant.

Hem deixo tot el seguit de problemes sectorials, com la formació del professorat i la seva vocació o els plans d’ensenyament inapropiats, la burocràcia associada i els canvis constants sense sentit.

L’única possibiltat que tenim per revertir-ho tot és la independència encapçalada per JxC, l’únic partit amb gent competent.

Josep Vilà
Josep Vilà
07.12.2023  ·  07:45

Tinc dos nens a primària en escola pública i després d’unes quantes reunions de grup i particularsamb mestres m’ha cridat l’atenció que el programa i objectius previstos regulat per decrets sobre els nivells que s’han d’assolir en cadascun dels cicles de dos anys (1r i 2n) (3r i 4t) i (5è i 6è) eren desconeguts per aquells que els havien d’aplicar.
Un exemple molt senzill: a final de 2n cicle (4t) els alumnes hauran de poder desenvolupar amb suficiència petites converses en llengua anglesa… -me: si no saben ni els verbs ni construir una frase … -mestra/directora: no tenim especialista en llengua anglesa… what? que no saben anglès els mestres? … no prou – directora: ja els portes a extraescolars? …. what? … potser millor a una privada que allà parlaran tot el dia en anglès penso …
– deures? estàcontra la filosofia de l’escola – exàmens? no n’hi ha?
– hi habon ambient a classe? – bé, és difícil que escoltin… són màxim 15 xr grup però és molt difícil fer classe per alguns elements distorsionadors. -els expulseu? -nop, no serviria de res …
I així seguim.

De veritat algú s’esperava algun resultat bo en una institució opaca i endogàmica com és l’escola on tots són pobres víctimes de la societat: des d’alumnes, mestres, directores i ampes que es dediquen a fer cursos de sevillanes?

Francesc Solanelles
Francesc Solanelles
07.12.2023  ·  07:57

I això que comencem el curs mes aviat!
De totes maneres és difícil saber com ho faríem amb un República Catalana. Ara el Departament d’Educació no deixa de ser la “Delegación del Ministerio”. És a Madrid on tenen l’última paraula. Potser l’explicació que haurien de donar els partits independentistes és que dins d’Espanya no ho podem fer millor. Al final, el finançament, com en totes les polítiques públiques, és el factor clau. Sense diners no és pot fer res. Sempre sentim que si amb una millor gestió dels recursos, que si ens distraiem amb altres temes, … depèn de qui opini i els seus interessos. Per mi fins, que no puguem disposar dels nostres diners i tenir autoritat per fer les nostres polítiques, no les imposades per Espanya, no hi haurà la possibilitat que canviïn les coses.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
07.12.2023  ·  08:03

Controlar els resultats es molt bo pels ciutadants i nefastpel politiquillosdel Governet funest que nomes sap malgastar en publicitat per enganyar, estafar i comprar vots dels ciuradans, especialment si son curtets i mal educats. Escola publica ES BON per fabricar tontets que votin esquerra per la misèria, els okupes, drogates i ganduls que no volen treballar fins als 35 anys. Aragones vols dir que no tens nivell PISA?

Marcel Estadella
Marcel Estadella
07.12.2023  ·  08:17

Mes enllà de finançaments i altres excuses, el problema es de manca d’exigència. S’ha anant abaixant el nivell al del de mes baix rendiment per a que no es senti desintegrat, i el resultat es un a espiral: com menys exigeixes menys es fa, i avall que fa baixada.
No diré allò tan suat de “quan jo era petit….”, per que els temps han canviat. Però amb tant expert com tenim, algú haurà de posar llum a la foscor, i els responsables, posar-se les piles. Es indignant que pagant responsables amb sous de 90000 euros anyals tinguem aquests resultats; potser de aquí plora la criatura.

MIQUEL MILLAN
MIQUEL MILLAN
07.12.2023  ·  08:41

Hem d’acabar d’entendre que és com si la professió política, tant aqui com a ñ, estigués integrament formada per menors inimputables. Quina responsabilitat els vols demanar? No saben ni què vol dir la paraula.

Albert Miret
Albert Miret
07.12.2023  ·  09:01

Agafar l’ensenyament com a principal desastre català, no em sembla correcte. A Catalunya ha fracassat el sistema d’ensenyament, les Universitats, la sanitat, el sistema policíac, les exportacions, la lluita contra la droga, la cultura, l’habitatge, i segur que em deixo la meitat de coses, perquè la veritat és que ha fracassat tot. Per què ha fracassat tot? Perquè cap país del món pot superar una guerra silenciosa de tants anys contra tot el que a Catalunya li és vital. Perquè cap país pot resistir un robatori constant de més de vint mil milions d’euros anualment. Perquè a Catalunya no tenim justícia, sinó un òrgan exclusivament sancionador de no sabem què. Perquè han convertit Catalunya en l’abocador de la immigració sud-americana, africana, musulmana, xinesa, i totes les altres nacions del món. Perquè a Catalunya, l’estat no inverteix absolutament res. Perquè hem hagut de patir un governet d’inútils que només els importen els seus sous i integrar a tots els seus afiliats acrítics a una mole pseudogovernativa. Perquè el projecte de l’ofec de Catalunya els ha funcionat com no podia ser d’altra manera.
Ara no cal posar-nos a plorar, perquè tots sabíem el que passaria amb cinc anys en mans de traïdors en una i l’altra banda. Però no caiguem en l’error de culpar-nos uns i altres. Si no hem pogut continuar sent el país més productiu i intel·ligent del sud d’Europa, no ha estat per mandra ni per fer malament les coses, sinó perquè era impossible suportar tanta la mala llet d’un país armat fins a les dents i amb tots els poders del món.

Vicenç Cusi
Vicenç Cusi
07.12.2023  ·  09:11

Com més ignorant és el “poble”, millor pel poder. Ja els hi està bé i no crec que ho solucionin.

Antoni Díaz
Antoni Díaz
07.12.2023  ·  09:21

El país està malalt.
No tan sols es l’Educacio que no funciona. El informe PISA, és una auditoria externa sobre el estat de salut de l’Educacio, però quins resultats obtindríem si auditesim: La Sanitat, la Seguretat la Economia , La Fiscalitat ( la més alta d’Europa), les Infrestructures, els Serveis, l’Administracio, la Seguretat…
És molt fàcil donar les culpes de tot al Govern d’Espanya.
Si volem un País Independent, tenim que ilusionarnos, i això només s’aconsegueix, fent que l país funcioni començant per lo que ja tenim transferit, i tallant la corrupció.
Ningú voldra viure en un país en què res funciona i amb els impostos més alts d,’Europa a on els polítics s’han convertit amb una empresa de col·locació de amics i familiars, estiguin preparats o no. Aixo fa que estem governats per aquells que no tenen capacitat per fer ho, i que necesiten milers d’ Asesors pagats amb els nostres impostos,perquè els hi diguin que han de fer.
El informe PISA és tan sols la punta del Iceberg,

Agustí Delgado
Agustí Delgado
07.12.2023  ·  09:27

Puc donar fe que el sistema educatiu actual és bo, que el cos de mestres i professors és molt bo, però hi ha un cos administratiu per sobre que no ajuda perquè idealitza un alumnat que arriba sovint carregat de tensions familiars, de capricis i d’addiccions a les pantalles. Però així és com es troba en general el conjunt de la societat. Doncs, què n’hem d’esperar?

August Algueró
August Algueró
07.12.2023  ·  09:50

Però, de veritat la conselleria no sabia que el sistema educatiu que ens IMPOSEN era un absolut fracàs? Em preocupa més aquesta suposada ignorància, potser volguda i fins i tot desitjada, que els resultats en sí mateixos.
Quan qui destrossava ensenyament, en Voldemort-Cambrai ,rebia les queixes dels mestres i professors es limitava a emetre discursos d’un cinisme esfereïdor, i ningú el contradeia. De què s’esgarrifen ara?
Els docents ja no decidim res, és igual que siguem qui detecta els problemes, és igual que siguem qui té cura del nostres infants i joves, la prioritat és la felicitat de les famílies, no suspèn ningú s’acaba el problema del fracàs escolar. Espero que no els facin planificar l’erradicació dels incendis forestals, doncs em temo que la decisió serà eliminar els boscos. Si ara continuen menyspreant els docents i sobretot pagant-los malament, ai perdoneu no recordava que tenen 3 mesos de vacances i que ensenyar ho pot fer qualsevol, què voleu.

Joan Benet
Joan Benet
07.12.2023  ·  10:18

Les meves filles han estudiat al Liceu Francès.
Si és compara un examen del BAC amb la Selectivitat, aquesta darrera sembla una broma.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
07.12.2023  ·  10:58

Aquest informe devastador tots els partits com ERC JUNTS haurian de asumir responsabilitats, però tots volen ser ells i ningú vol admetre els errors i aixi no anem bé

Carles Serra
Carles Serra
07.12.2023  ·  11:03

Que trist apreciat Vicent, que trist; però alçades d’ara et sorprens Vicent? no hi ha productes demostracions del perquè hem arribat a tanta degradació i genocidi de valors com l’esforç i ja que dir del català.
Però mare meva, si un dels màxims portaveu es un incul i que li rebufa la llengua catalana com aquest Rufián, ja que dir tot recordant el nefast tripartit ER+PSO€+ICV amb Montilla com a cap visible, que l’ Ernesto Maragall com a màxim responsable de educació, que estava molt preocupant perquè varen sortir per televisió uns nois/noies que no es varen expressar correctament en castellà i en cap moment el vaig sentir dir sobre el genocidi que s’havia fet del català sobretot en el famós cinturon rojo.
I aquest d’ER tenien que muntar les estructures d’Estat.
Per favor Vicent, per professionalitat periodística, no tornis a definir ER de partit independentista; gràcies

Jaume Vall
Jaume Vall
07.12.2023  ·  11:46

Vergonya, cavallers, vergonya.

XAVIER DE
XAVIER DE
07.12.2023  ·  11:57

Crec que el dia que assolim la independència ens adonarem que fem les coses tant malament com abans de ser-ho.
Ensenyament esta en mans del funcionariat (gent sense gaires llums) tant per la direcció properes a partits polítics com dels propis mestres i professors. Les lluites que ténen son quan se’ls toquen els seus beneficis. Actúen com un lobby, son un grup molt heterogeni en quant a formació desde doctors, catedràtics, llicenciats, llicenciats en magisteri i tecnics diversos, tots ells estan mal retribuïts per la responsabilitat que ténen de fet les vacances son una mena de retribució que no atrau als millors docents. D’ altra banda la classe política gestiona ensenyament com un centre de despeses, amb la estratègia minimitzar la despesa (el mateix fan amb sanitat) el resultat al cap dels anys és molt visible. La excusa dels inmigrants es nefasta potser els inmigrants vénen amb bases formatives deficients però s’ hauría d’ haver detectat i abordat abans de l’ informe i haver-hi posat esmena.
La societat és allò que educa.

jordi Rovira
jordi Rovira
07.12.2023  ·  12:24

Molt em temo que, a desgrat de tots aquells que pretenen fer política i partidisme de combat, aquest tema va més enllà. Ja fa molt que els treballadors del benestar es van queixant, tant sigui a la sanitat, o a l’educació. I alguna raó deuen tenir, perquè es pot suplir la manca de recursos, però tot té un límit. I em sembla que el límit és en els recursos i l’idea de com ha de ser l’estat del benestar, i a què s’ha de dedicar. Si a la continuada retallada que estan patint tots els estats occidentals, i hem de sumar les urgències en la lluita per com es posen les benes a les ferides fetes per un neoliberalisme salvatge, tenim una idea prou aproximada del perquè de tot plegat. Amb tot hi ha cassos particulars. No seré el primer en descobrir que Catalunya pateix aquesta circumstància i l’afegit de la pressió espanyola per anar llimant l’autoritat i el prestigi de l’independentisme. Això ho hem de tenir en compte, al mateix temps que no ha de ser cap excusa de res.
Resumint doncs, el fracàs és en un neoliberalisme globalitzador que ha escampat el capitalisme arreu a costes dels nostres esforços, el nostre consum i les feines i el progrés que ens manlleven. Al mateix temps que ho fan arreu en aquells llocs on s’estan desenvolupant o en altres que viuen arraconats en una tradició que cada vegada resta més disgregada i sense sentit de ser. I davant aquest fracàs cal tenir una posició de classe; la dels que sempre paguem els plats trencats. Una posició que no és pas un greuge, tampoc un malcontentament; una posició que ha de ser també consciència i acció resilient. D’això els independentistes tots, ja en sabem. Anem doncs per bon camí, i només ens cal no perdre’ns per dreceres populistes, ni en combats estèrils. Tan es així que estem obligats a vigilar una mica i més, doncs ens les foten doblades…

Cosme Viladegut
Cosme Viladegut
07.12.2023  ·  12:31

Algú ha pensat a ensenyar els nostres fills la cultura de l’esforç? Algú els posa reptes dins l’aula? Els fem entendre que tot en aquesta vida és un repte?
No crec que tot sigui problema dels plans d’educació sinó que no ensenyem als nens que per tenir alguna cosa un s’han d’esforçar i merèixer-la.
Recordo que quan jo anava a l’escola només teníem un mestre/mestra per a tot el recorregut que ara en dirien l’ESO, només teníem un llibre enciclopèdic que tractava totes les assignatures això sí, separades una de l’altra per temari. Solíem tenir dos llibres de lectura obligada a classe en grup i en veu alta i si no volies passar vergonya t’havies d’esforçar a fer-ho bé. I desgraciat el dia en què el mestre havia de parlar amb els pares per alguna cosa.
Després del batxillerat, vaig poder anar a la Universitat. No recordo haver repetit mai cap curs.
Després de jubilar-me, he fet el C1 de tres llengües estrangeres i n’estic estudiant dues més.
Què vull dir amb tot això? Que no tot són flors i violes. Que no tot es culpa del sistema o de l’escola sinó que els pares i la societat en general estan o estem fallant en l’educació de les futures generacions, perquè no tot s’aprèn a l’escola. Crec que hem confós la paraula llibertat amb el llibertinatge i escola amb guarderia.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
07.12.2023  ·  12:46

No entraré a valorar moltes de les teves opinions, perquè les trobo subjectes a la veritat, però no crec que es pugui creure de forma absoluta que l’independentisme ha governat durant tretze anys el país, és com a mínim, agosarat. Vicent, tu creus que durant aquests tretze anys de govern hi ha hagut realment forces adeptes a la independència? Aquesta és la qüestió.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
07.12.2023  ·  12:53

Si els darrers cinc anys són cosa d’erc i onze dels darrers tretze de junts no hi surt el compte.
He trobat a faltar la veu de VW en els jocs florals dels 45 anys de la Const.78, recordant que la feren, sense obrir cap procès constituent, corts ordinàries sens haver legalitzat tot l’espectre polític i amb els 40 designats a dit per l’hereu pels 40 d’Aiete que nomenava el difunt, amb el govern monocolor del darrer ministre secretari nacional del Movimiento presidint-lo i controlant-lo i els militars ficant cullerada, i amb la censura de temes tabú: forma de l’estat, llengua oficial, autosmnistia… No sé si tot això dona per un editorial.

Fermí Alari
Fermí Alari
07.12.2023  ·  13:18

(Isabel Pahhissa)
Ve de més lluny, de principis dels 90, quan el govern català (convergent) es va entusiasmar amb la Reforma Educativa i la va voler aplicar a fons … sense el finançament que calia (quina sorpresa!).
A la resta de l’estat van ser molt més prudents i no van destrossar els instituts de batxillerat per convertir-los en això que nosaltres tenim ara, que m’estic de qualificar, tot i que amb més de quaranta anys com a professora, ho conec molt bé.

Pep Agulló
Pep Agulló
07.12.2023  ·  13:41

DESENGANYEU-VOS….

L’informe PISA ens diu que Catalunya ha excel·lit, en crear consumidors acrítics, no pas ciutadans responsables, per això és a la cua de la transmissió de coneixement i capdavanters dels plans del capitalisme, del Mercat…

Però la Generalitat plora llàgrimes de cocodril, i fa veure que és un desastre, i els mitjans s’omplen de la paraula incompetència, que sí, però que no és l’arrel del problema estructural, i que ens diuen que no tenen diners, però amaguen l’espoli fiscal, com també amaguen l’impacte de la massiva (la tassa més alta d’Europa) d’entrada de migrants que el país no pot assimilar, però d’això millor no parlar-ne, que la cultura de l’esforç crea fractura social entre els nens i nenes,

Des de les obscures oficines del Poder premien a tots aquests polítics… Això no canviarà sense una sacsejada…

ENS VOLEN EN LA IGNORÀNCIA D’UNA COLÒNIA FELIÇ…

PS. Em complementen, comentaris d’en Joan Carles Melgarejo, Albert Miret, Berta Carulla, i altres…

Josep Manel Barbero
Josep Manel Barbero
07.12.2023  ·  14:28

Sense entrar en detalls, vull entendre que l’entorn/context social del país també deu explicar alguna cosa.
Em pregunto si els resultats en educació no seran els mateixos que en la resta de sectors socials.
Una societat a la que amb repressió se l’ha portat a una profunda depressió (portem 6 anys des del 2017, llepant-nos les ferides emocionals i psicologiques, identitàries, linguistiques, nacionals…, rebent 155 i pals constants…), a la desconfiança social, a la manca de projecte sociopolític, a la desil·lusió …
Que es pot esperar d’una societat en aquest estat? Què és pot esperar d’una societat que viu una derrota com aquesta?

Santiago Martí
Santiago Martí
07.12.2023  ·  15:15

Diria que cal donar veu a alguns experts per poder saber què passa i com posar-hi remei. A mi m’agrada el que diuen els del Seminari Ítaca d’Educació Crítica.

Antoni Ramos
Antoni Ramos
07.12.2023  ·  15:53

Quan acabarem amb la moda de les tablets en lloc de llibres? Dues experiències amb els meus nets: 1. Llengua castellana: text amb quatre faltes d’ortografia!!! 2. Matemàtiques. Problema. La meva neta em consulta. No entèn què li planteja el problema. Ella interpreta una cosa, jo una altre, la meva dona una altre i el seu pare una altre. No és un problema de matemàtiques és un problema de llengua!!! Ni tot l’antic és caduc ni tot lo modern és perfecte. També cal replantejar-se que els nens de 12 anys s’incorporin als instituts on tindran professors sense prou formació pedagògica per a aquesta edat. No pot ser que cada ministre promogui la “seva” llei d’educació i el conseller de torn l’accepti sense més.

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
07.12.2023  ·  16:25

No cal remuntar-se al últims tretze anys, només al informatiu d’aquest migdia informen que el desgavell de tots els indicadors escolars des del 2019 fins avui fan plorar. Si l’objectiu és trobar culpables dintre del govern no ho han pogut deixar més simple.

Josep Bautista
Josep Bautista
07.12.2023  ·  19:17

Molt d’acord amb l’apunt del senyor Urquizu. Històricament sempre s’havia alabat el sistema educatiu català i la immersió linguística. Els desgavells venen des de 4 anys enrere, a qué ve doncs voler embolicar tot l’independentisme en ells. No hi han hagut tan mals gestors com els de ERC en tots els àmbits. Parlem clar doncs i posem la culpa en qui clarament la té que es el partit col.laboracionista que es ERC.

Lluis Molist
Lluis Molist
07.12.2023  ·  20:23

Nomes una pregunta: Algu em pot dir els porcentatges d’inmigracio de les diferentes ( collons quin mal em fa dir aixo ) Autonomies.

Aqui i rau la causa del fracàs. Siguem clars.

Laura Escorihuela
Laura Escorihuela
07.12.2023  ·  22:48

Abans que algú digui allò de que “la letra, con sangre entra”, diré una cosa que us farà explotar el cap: un dels joves que enguany va guanyar un dels 46 Premis Extraordinaris de Batxillerat no va anar a l’escola fins a 3r de la ESO. Fins aleshores es va dedicar a aprendre com ho fan els infants: jugant. I per imitació. Els companys de classe a 3r li deien “clar, és que tu no estàs cremat”. Ells, sí.
Cada infant és únic i té el seu ritme. És per això que el que cal ara més que mai és posar recursos a l’educació i abaixar ratios. I vetllar perquè la conciliació sigui un fet: perquè els infants puguin seguir el model cal que les famílies puguin passar temps amb els fills. No es pot inculcar l’esperit crític fent passar els infants per l’adreçador continuament, que és el que s’ha de fer quan els pares tenen pressa o els mestres tenen massa alumnes.

Jordi Torner
Jordi Torner
07.12.2023  ·  23:39

Totalment d’acord amb en Gerber van

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any