El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

‘Rajoy promet una pluja de milions a Catalunya per a “segellar les esquerdes” del “procés”‘. Aquest era el titular que avançava la premsa del 28 de març de l’any passat. No obstant la solemnitat amb què el president espanyol va voler revestir la promesa, les seves paraules van ser rebudes amb escepticisme pels empresaris que van acudir a la trobada de Barcelona, farts ja de bones paraules i pocs fets. Segurament, tenien fresques a la memòria les dades del 2106 que s’havien sabut feia poques setmanes. Unes dades que deien que la inversió de l’estat espanyol a Catalunya havia estat de 644 milions, xifra que representava només el 56% del total pressupostat al costat del 113% que havia rebut Madrid.

 

Les dades del primer semestre d’enguany fan pensar que serà si fa no fa igual que l’any passat perquè a final de juny l’estat havia executat un 29% del pressupost anual. Ara com ara, a l’espera de tenir les dades oficials de la intervenció de l’estat espanyol per a l’exercici complet, només disposem de les paraules d’aquesta setmana del ministre de Foment, qui parlava de 793 milions executats, xifra que representaria un 71% de la pressupostada inicialment. Ho veurem…

 

En canvi, no apareix enlloc l’esmentada ‘pluja de milions’ promesa per Rajoy l’any passat. Feu memòria, ‘4.200 milions d’euros en infrastructures a Catalunya fins al 2020’. Com podeu veure, parlem d’unes xifres reals molt allunyades de la promesa i molt baixes en proporció a l’aportació de Catalunya a l’estat espanyol. Si, ja ho sé, això no és nou.

 

I què passa si sondem el futur? Si mirem endavant, veurem que les coses no són millors, ni de bon tros. Em refereixo a les licitacions fetes durant el 2017 per l’estat espanyol a Catalunya. Recordem que les d’avui representen el treball de demà. Doncs bé, segons posava en relleu aquesta setmana la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), la procedent de l’administració general de l’estat espanyol ha caigut 66 milions (-23%) el 2017. Aquesta quantitat arriba als 218 milions d’euros si hi incloem organismes amb ingressos propis d’explotació, com poden ser Aena-Enaire, Adif, Renfe, Correus o les autoritats portuàries de Barcelona i Tarragona. Aquest resultat, no solament és molt inferior a la mitjana dels últims deu anys, sinó a les expectatives que va generar l’anunci de la ‘pluja de milions’.

 

Bé, aquesta és la realitat. Es pot adduir –i això és cert– que hi ha un munt d’obres adjudicades anteriorment i que són aturades per motius diferents. Segons que citava fa pocs dies el president de la CCOC, Joaquim Llansó, a tall d’exemple, la connexió de la A-2 amb la AP-7, la variant de Vallirana, va a un ritme molt baix; com les obres de la N-II a Girona, la N-340 a Tarragona, els accessos al port de Barcelona, la B-40… ‘La raó principal és que la majoria de les ofertes que s’han fet per a aquestes obres són formulades amb riscs importants per part dels contractistes… És a dir, que a l’hora de la veritat no surten els números. Però l’administració ja sap quan l’adjudica que no sortiran’, afegia.

 

Sigui com sigui, la xifra de què parla sembla molt baixa si veiem les licitacions totals a l’estat espanyol. Divendres passat van conèixer la dada completa de l’exercici 2017. Les xifres difereixen una mica de les de la CCOC (les de Foment compten l’IVA), encara que la davallada en relació a l’any anterior continua essent important: del 16%. Però sense cap dubte la cosa que fa més mal és comprovar que les licitacions fetes l’any passat a Catalunya representen un esquifit 9,6% de les de tot l’estat espanyol. Hem de recordar una vegada més que hi aportem el 19% del PIB?

 

Això és molt greu. Mireu, aquesta setmana hem sabut noves i positives dades sobre la indústria, des de les comandes i l’activitat fins a les exportacions i el clima d’optimisme que hi ha entre els empresaris en aquest camp. Les empreses fan bé els deures, però per ser competitius no n’hi ha prou de fer productes de qualitat i millorar la productivitat interna. Les infrastructures tenen un paper decisiu i a l’hora del partit que som cada vegada seran més importants. En aquest sentit, encara som febles, i no anar endavant avui significa perdre terreny demà. Ens juguem això.

 

Si en voleu saber més, hi ha un estudi interessant, ‘Per un nou model de gestió d’infrastructures a Catalunya’, fet l’any passat pel Grup de Treball, Foment, Infrastructures i Equipaments (FTN). S’hi comparaven les infrastructures de transport entre regions europees similars o properes geogràficament a Catalunya, es posaven en relació amb el PIB, la població i el territori, i s’arribava a la conclusió final que Catalunya mantenia unes necessitats molt significatives i no satisfetes en el transport de mercaderies en avió, carreteres, ports i ferrocarrils. Només s’estimaven correctes els indicadors corresponents a autopistes i el transport aeri de passatgers.

 

Queda moltíssim a fer en aquest terreny. És el gran coll d’ampolla que tenim de fa molts anys per a poder desenvolupar encara més la nostra activitat amb l’eficiència que requereix la competència. I, cosa que és pitjor, cada dia es farà més estret. Veient aquestes dades, no sembla que des de Madrid hi hagi cap mena d’intenció de resoldre-ho, més enllà de les paraules, és clar…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.