L’OMS rastreja més de vuitanta passatgers d’un vol en què anava una víctima de l’hantavirus

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha començat a seguir el rastre de més de vuitanta passatgers d’un vol entre l’illa de Santa Helena i Johannesburg en què anava una de les persones que s’han mort per un brot d’hantavirus vinculat a un creuer immobilitzat a Cap Verd.

Segons que ha informat l’organisme, el vol –operat el 25 d’abril per la companyia sud-africana Airlink– transportava 82 passatgers i sis membres de la tripulació. Entre aquests hi havia una dona neerlandesa que havia abandonat el vaixell amb símptomes gastrointestinals i que es va morir poc després d’arribar a un hospital de Johannesburg, on van confirmar la infecció.

La dona era parella d’un altre passatger que també s’havia mort dies abans a bord del creuer. L’OMS ha indicat que el seu estat de salut va empitjorar durant el trajecte aeri i que, arran d’aquest cas, s’ha activat el protocol de seguiment de contactes per a localitzar tots els passatgers i demanar-los que es posin en contacte amb les autoritats sanitàries. El brot s’ha detectat al creuer MV Hondius, de bandera neerlandesa, que continua fondejat davant les costes de Cap Verd, sense permís per a desembarcar-hi per precaució. Fins ara s’han registrat tres morts, dos ciutadans neerlandesos i un d’alemany, i pel cap baix set casos confirmats o sospitosos.

Un ciutadà britànic ha estat evacuat i és ingressat en estat crític en un hospital sud-africà, i dos membres de la tripulació necessiten atenció mèdica urgent. L’empresa operadora, Oceanwide Expeditions, assegura que no s’han detectat nous casos simptomàtics a bord aquests darrers dies. Tot i que l’hantavirus es transmet habitualment pel contacte amb rosegadors infectats o els seus excrements, l’OMS estudia la possibilitat, poc freqüent, de transmissió entre humans en situacions de contacte molt estret, com podria haver passat entre alguns passatgers que compartien cabina.

Les autoritats sanitàries insisteixen que el risc per a la població general és baix, però mantenen una vigilància estreta per a entendre l’origen del brot i evitar-ne l’expansió. En paral·lel, es fan anàlisis genètiques del virus a Sud-àfrica per determinar-ne la variant i aclarir si correspon a una soca amb més capacitat de transmissió.

El vaixell, que va salpar de l’Argentina a final de març en una expedició polar amb prop de cent cinquanta persones a bord, ha recorregut zones remotes de l’Atlàntic sud. Segons l’OMS, els primers contagis es podrien haver produït abans de l’embarcament o en excursions en entorns amb presència d’aus i rosegadors.

Mentrestant, es treballa per evacuar els casos més greus i definir la destinació final del creuer. L’empresa Oceanwide Expeditions, encarregada del creuer, diu que vol fer escala a les Canàries quan s’evacuïn els afectats, malgrat que aquesta tarda les autoritats espanyoles han proposat que el vaixell no s’aturés a les illes. “El nostre pla és dirigir-nos cap a les Illes Canàries, bé a Gran Canària, bé a Tenerife, a tres dies de navegació”, diu l’empresa en un comunicat.

Oceanwide afegeix que hi ha discussions en marxa. El govern espanyol ha explicat que no descartaria una aturada a les illes en cas que durant el trajecte apareguessin nous casos simptomàtics. “En aquest cas, pel principi de prestació de socors, estaria justificada l’atenció”, diu. Si no, demana que no s’hi faci escala.