01.05.2026 - 21:40
|
Actualització: 02.05.2026 - 01:11
L’Alguer ha engegat un nou pla de promoció del català que amplia i reforça l’actual política lingüística municipal. Després d’anys amb una presència irregular, sovint limitada a iniciatives aïllades o de caràcter simbòlic, el consistori vol fer un pas més. El projecte, impulsat pel comú amb finançament de la regió de Sardenya, es desplega en tres grans eixos: administració, cultura i educació.
L’augment pressupostari ha estat fonamental. Fins ara, el finançament es limitava a les aportacions derivades de la legislació italiana de protecció de les minories lingüístiques, especialment la llei 482/1999, que reconeix el català de l’Alguer. Però enguany s’hi ha afegit una dotació extraordinària i també recursos propis del municipi, que permeten d’activar nous projectes i ampliar-ne l’abast.
Aquest impuls arriba en un context ambivalent. El català és encara àmpliament entès i manté una forta càrrega identitària, però n’ha retrocedit l’ús habitual, especialment entre els joves. El nou pla vol incidir justament en aquest punt feble: portar la llengua als espais on avui té menys presència.
De servei tècnic a eina de normalització
El primer eix del pla és el reforç de l’Ofici Lingüístic Municipal. Fins ara, aquest servei havia funcionat sobretot com a suport tècnic: traduccions, assessorament puntual i col·laboració amb entitats, amb una incidència limitada en el funcionament ordinari de l’administració. El nou enfocament vol ampliar aquest paper i donar-hi més centralitat. “Posam l’activitat de l’ofici lingüístic a disposició de la comunitat, de l’administració, de calqui persona o entitat que vulgui traduir textos en alguerès”, explica el responsable de polítiques lingüístiques municipals, Giovanni Chessa.
Però l’objectiu ja no és solament oferir servei, sinó facilitar usos. Això vol dir reforçar la presència del català en documents i canals institucionals, millorar la relació amb les entitats i fer-lo més accessible en el contacte amb la gent. Aquest tomb respon a una constatació de fons: sense presència en l’administració, la llengua és relegada a àmbits culturals o simbòlics.
El reforç de l’ofici vol incorporar la llengua en la gestió quotidiana, encara que sigui de manera progressiva. Amb tot, el desplegament dependrà de factors pràctics, com ara recursos, organització i capacitat d’implantació i no implica, ara com ara, cap transformació immediata del model. De fet, l’ofici lingüístic encara no té seu física pròpia oberta al públic, un element que pot condicionar-ne l’abast immediat.
El català entra als espais de projecció
El segon eix del pla se centra en la presència del català en espais culturals i de projecció pública. En aquest àmbit, es destaca especialment la intervenció al Museu del Corall, un dels equipaments més emblemàtics de la ciutat.
El projecte preveu la traducció integral dels continguts –texts, vídeos, audioguies i materials digitals– i la incorporació al recorregut museístic, de manera que el català hi sigui present sistemàticament.
“Havem treballat per construir un projecte concret, en grau de donar resultats tangibles també en l’àmbit turístic”, diu el vice-síndic i regidor de Polítiques Lingüístiques, Francesco Marinaro. La iniciativa no és solament simbòlica. Vol situar el català en un espai de gran visibilitat i, alhora, reforçar-ne la utilitat en àmbits com la divulgació cultural o el turisme.
Aquest mena d’intervencions formen part d’una línia empresa l’any passat, com ara la incorporació del català en documents institucionals, però fa un pas més: passa de la presència formal a l’ús efectiu.
El català fa un pas històric a l’Alguer i encapçala tots els documents oficials
L’escola, el front decisiu
El tercer eix, i el més determinant a mitjà termini, és l’educació. El pla vol reforçar la presència del català a les escoles amb l’objectiu de capgirar la pèrdua d’ús entre les generacions més joves, especialment en un context en què la transmissió familiar s’ha afeblit. Una de les iniciatives principals és el programa “La vida continua”, que utilitza la música com a eina d’aprenentatge. El projecte inclou la creació de repertori en alguerès i la incorporació a l’aula mitjançant cors, amb la voluntat de fer de la llengua una experiència quotidiana i compartida entre els infants.
“Després hem treballat en un CD amb cançons. La idea és fer cantar els minyons a l’escola”, explica Francesco Marinaro. L’objectiu és introduir el català de manera natural, vinculant-lo amb pràctiques expressives i dinàmiques de grup, més enllà dels formats estrictament acadèmics.
En el projecte, hi participen artistes locals, com la cantant Claudia Crabuzza, i s’ha concebut amb criteris pedagògics i lingüístics. Com explica Chessa, és “un cor de minyons que canten cançons alguereses, una bella iniciativa perquè és feta de professionals”. L’objectiu és que aquestes activitats no s’acabin en accions aïllades, sinó que contribueixin a crear hàbits d’ús.
De la voluntarietat a una certa estructura
A aquesta iniciativa s’hi afegeix Escola Nova, impulsada amb finançament municipal propi, que vol garantir classes regulars de català a infantil i primària. Es pretén superar un model basat en el voluntarisme, en què molts docents introduïen la llengua per iniciativa pròpia, i avançar cap a una presència més estable dins l’horari escolar. El programa també incorpora la producció i reutilització de materials didàctics en alguerès, com ara jocs educatius –per exemple, jocs de memòria–, que es distribueixen a les escoles. D’aquesta manera es pot introduir la llengua en el dia a dia de l’aula amb eines adaptades als infants.
“Volem que sigui una cosa sistèmica, que cada setmana hi hagi una hora o dues d’alguerès a l’escola”, explica Chessa, en contraposició amb un model basat fins ara en el voluntariat i la iniciativa dels docents. La idea és que el català passi a formar part, ni que sigui parcialment, de l’estructura educativa i dotar-lo d’una mínima estabilitat: hores fixes, materials i una certa planificació. Tot i que ja s’ha començat a desplegar, es preveu que s’aplicarà amb més continuïtat a partir del curs vinent, quan les escoles reprenguin l’activitat al setembre.
Una demanda social latent
El reforç de l’educació respon també a una demanda social que s’ha fet visible aquests darrers anys. Fa tres anys, més de quatre-centes famílies van demanar que els seus fills poguessin rebre ensenyament en català, una xifra que evidencia un interès que va més enllà de l’àmbit institucional.
Demanda històrica a l’Alguer: quatre-centes famílies opten per fer classes de català
Aquesta demanda s’ha fet en un context de dificultats –manca de professors, obstacles burocràtics i absència de currículum oficial–, però ha contribuït a situar la qüestió lingüística en el debat públic.
Alhora, aquests darrers anys s’han fet passos per superar aquestes mancances, com ara processos de certificació lingüística de l’alguerès –amb convocatòries els anys 2022 i 2025– que permeten d’acreditar nivells de competència, com el C1, i avançar cap a la professionalització dels professors.
Paral·lelament a les polítiques institucionals, el municipi també dóna suport a iniciatives populars, com el Correllengua Agermanat, que el 5 de maig arribarà a la ciutat. “També el patrocini l’ha donat l’administració i treballem per fer que aquesta manifestació vagi bé”, explica Francesco Marinaro. Aquestes iniciatives tenen un paper complementari de reforçar la dimensió comunitària i simbòlica.
