‘La tertúlia proscrita’

Demanda històrica a l’Alguer: quatre-centes famílies opten per fer classes de català

  • La formació de professors i la simplificació dels tràmits creen un clam social que és previst que capgiri la poca presència del català a l'escola

VilaWeb
Alexandre Solano
12.02.2023 - 21:40
Actualització: 13.02.2023 - 08:58

El català creixerà amb força a les escoles. Les famílies alguereses per primera vegada podien demanar de fer activitats curriculars i extraescolars en català i el resultat ha estat de quatre-centes sol·licituds, una xifra que ha superat les previsions més optimistes.

Fins ara hi havia traves burocràtiques significatives per a matricular en la llengua pròpia, atès que en la inscripció escolar no hi apareixia l’opció i els pares ho havien de demanar expressament. Però enguany, la Regidoria de Cultura, Turisme i Afers Generals, en col·laboració amb la Consulta Cívica de Polítiques Lingüístiques, que agrupa les entitats en defensa de la llengua, han activat el projecte En Alguerès – Per una Escola més Rica, que ha permès de sol·licitar-ho en línia; tan sols calia omplir un formulari de manera fàcil i ràpida. La resposta ha estat multitudinària. Ara, la regidoria haurà de vehicular les peticions i enviar-les a les escoles del municipi.

Fins fa poc, tampoc no hi havia prou professors per a introduir el català a tots els centres. No obstant això, el setembre del 2022 es van fer oficialment les primeres proves de certificació del coneixement del català. Això ha permès que ara com ara hi hagi vint-i-quatre professors titulars amb el C1 de català en la variant algueresa, un model validat per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2003.

El president de la Consulta Cívica de Polítiques Lingüístiques, Stefano Campus, que també és president d’Òmnium Cultural de l’Alguer, explica que hi ha hagut una feina coordinada de les entitats amb l’ajuntament per fer arribar als pares el projecte de classes en català. De fet, es mostra optimista i diu que si en compte d’haver començat durant les festes de Nadal, haguessin pogut començar abans, segurament haurien arribat a les mil sol·licituds.

Tot i això, troba que és una bona notícia perquè partien d’una presència gairebé nul·la del català a l’escola, i ara, en canvi, amb la demanda que fan les quatre-centes famílies, passa a ser un clam de la societat, i no solament de les entitats lingüístiques, cosa que fa augmentar la pressió.

La setmana que ve hi haurà una reunió amb la regidoria, les direccions escolars i les entitats, en què les escoles hauran de concretar les seves necessitats, com ara de material didàctic o de suport lingüístic, per a poder començar les classes de català el curs 2023/2024.

El català s’institucionalitza a l’Alguer

Les proves per a obtenir el certificat de català entre els professors són conseqüència de l’aprovació de la llei sarda 22/2018, que preveu l’ensenyament de català a les escoles alguereses i, per tant, fa necessària la certificació del coneixement del català per als mestres que vulguin optar a fer les classes. La llei també ha de permetre que els catalanoparlants s’adrecin en la seva llengua a l’administració regional i estableix unes hores de la programació de la ràdio i televisió públiques en les llengües pròpies de l’illa, és a dir, català, sard, sasserès, gal·lurès (cors) i tabarquí (lígur).

Tanmateix, a l’escola, la situació del català encara no s’havia normalitzat, ni de bon tros. Als anys noranta, no era obligatori ni era matèria curricular, cosa que feia que solament una part minoritària dels alumnes, fora de l’horari lectiu, en rebés alguna noció amb jocs, cançons o contes. El 1998, la col·laboració del municipi amb Òmnium Cultural i la tasca de voluntariat van permetre d’engegar el Projecte Palomba per ensenyar català dins l’horari escolar, formar el professorat i elaborar materials d’aprenentatge per a tantes escoles com fos possible. Però la iniciativa es va acabar el 2011.

D’aleshores ençà, si hi havia hagut alguna mena ensenyament havia estat per la iniciativa d’algunes escoles, que ho incloïen en el projecte. Quan el model de voluntariat semblava esgotat i l’ensenyament en català en crisi, la llei regional va tornar a introduir la llengua en el sistema educatiu. Ara, en els mesos que resten de curs, és previst de fer algunes proves pilot, abans de tenir estructurat el projecte de cara al curs vinent.

Tot i aquesta fita en l’àmbit escolar, Campus reconeix que cal anar més enllà i que, malgrat haver-hi una actitud propositiva de les institucions, Òmnium Cultural veu necessàries més accions del consistori en favor de la llengua. Ara com ara, el pes de la promoció i defensa de la llengua el porten les entitats, gràcies al voluntariat, i diu que cal que l’ajuntament creï una oficina de normalització lingüística, amb dotació pressupostària i amb un projecte estratègic de política lingüística que vagi més enllà de l’escola i que abraci l’administració municipal, els joves o els mitjans de comunicació: “Si no es fan aquestes coses, no es podran revertir.”

Una llengua viva

La ciutat, de 44.000 habitants, manté el català com a llengua pròpia, malgrat ser desvinculada políticament de la resta dels Països Catalans d’ençà de la guerra de Successió. El català conviu amb l’italià, llengua majoritària, i amb el sard. Les dades de l’enquesta d’usos lingüístics del 2015 revelen que gairebé tota la població l’entén i una part important el sap parlar. Tanmateix, el retrocés ha estat clar aquesta darrera dècada, i es manté un trencament en la transmissió generacional, amb un ús molt més elevat amb els avis que no pas amb els fills.

Font: Generalitat de Catalunya, municipi de l’Alguer, enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer, 2015.

Campus explica que no n’hi haurà prou tan sols amb aquesta iniciativa a les escoles per a revertir el trencament de la transmissió generacional, però que és un primer pas que demostra que hi ha un interès entre la població i que, fins i tot, hi ha una part important de pares que no parlen català que volen que la mainada n’aprengui.

El responsable de l’Ofici de l’Alguer de la Generalitat, Gustau Navarro Barba, indica que el català forma part de la idiosincràsia de la ciutat i que forma un element distintiu, “La ciutat catalana de Sardenya”. De manera que, per la major part de famílies alguereses, que els seus fills estudiïn algunes hores de català ja li està bé.

Segons Navarro, l’inconvenient és que hi ha una generació que va deixar de transmetre el català als fills. Perquè es recuperi, considera que cal voluntat de la comunitat i una voluntat política forta i troba que aquest interès perquè la llengua es mantingui viva hi és: “No vol dir que tothom parlarà alguerès, però sí que hi haurà tota un seguit de gent que recuperarà allò que els avis van parlar normalment.” Tal com remarca, aquests darrers anys hi ha hagut una revalorització de la llengua, no solament d’identitat, atès que permet la comunicació amb una comunitat més gran, amb gent de fora de Sardenya, i això sempre és un valor afegir.

De fet, el síndic de l’Alguer, Mario Conoci, del Partit Sard d’Acció, s’ha compromès a millorar la protecció del català: “La llengua algueresa és part fonamental de la nostra identitat, i per això cal preservar-la i protegir-la.”

Font: Generalitat de Catalunya, municipi de l’Alguer, enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer, 2015.

Ara com ara, un 24% de la població té el català com a llengua materna i un percentatge més gran (26%) com a llengua d’identificació, és a dir, que el considera propi. El percentatge baixa quan es demana sobre la llengua d’ús habitual: un 18,5% de la població té el català (i un 4,2% el sard). Tot i això, en cap cas és relegat a l’àmbit familiar, sinó que és present al dia a dia, especialment en botigues o petits comerços (25%) i fins i tot allà es fa servir més que no pas a casa.

A més, un gruix molt important de la població en té una visió positiva. El 77% de la població resident a l’Alguer voldria poder parlar català de manera fluida i un 92% es mostra a favor de la introducció del català i el sard a l’escola.

Entre la millora i la recessió

El nou marc legislatiu, amb la llei del parlament sard del 2018, situa el català de l’Alguer a un nivell de protecció més gran que no pas el que hi ha ara com ara a la Franja de Ponent o a Catalunya Nord, però, alhora, ara és quan el coneixement i l’ús habitual és més baix. El català es va mantenir com la llengua majoritària fins a la Segona Guerra Mundial, malgrat haver estat circumscrit dins l’illa de Sardenya únicament a la ciutat de l’Alguer. Però la immigració de parlants de sard i italià, l’escola i els mitjans de comunicació en italià han fet que com més va menys famílies el transmetin als fills i que vagi perdent ús social.

Aquest fet ha coincidit amb la presa de consciència lingüística, amb un primer retrobament amb la resta dels Països Catalans a la segona meitat del segle XIX, que va restablir els lligams culturals per a totes dues parts; i una de segona que comença amb el Creuer del Retrobament (1960), quan cent quaranta-un intel·lectuals i membres de la societat de la resta dels Països Catalans van ser rebuts al port de la ciutat per milers d’algueresos, inclòs el síndic Fedele Cilliano.

A la segona meitat del segle XX es va impulsar el moviment de conscienciació i recuperació de la cultura catalana de l’Alguer. Mentrestant, així i tot, la llengua ha tingut un retrocés clar, tenint en compte, per exemple, que la població va passar de 21.000 habitants el 1951 a 37.000 el 1981. La immensa majoria dels nouvinguts no era catalanoparlant.

Ara la llengua té la capacitat de recuperar espai a l’escola, en un moment en què la supervivència dependrà, en gran manera, de si és capaç de ser vista com una llengua útil més enllà de ser un tret distintiu de la població.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any