Nosaltres, els cansats

  • «Crec que avui cal demanar paciència, serenor, decisió i intel•ligència al govern. I oferir-li el nostre suport»

Vicent Partal
08.06.2016 - 02:06
Actualització: 08.06.2016 - 09:23
VilaWeb

L’actuació de la CUP en la qüestió del pressupost és d’una irresponsabilitat política monumental, a parer meu només atenuada per la constatació que el retrat d’allò que són i allò que representen es fa cada dia més nítid.

Malgrat tot, en política els temps són llargs i les imatges, quan s’instal·len, són molt poderoses. Un unicorn blau, somniat i anhelat com si fos la perfecció, no el pots fer baixar del pedestal fàcilment. Sobretot no l’en poden fer baixar els altres fàcilment: hi ha massa emocions dipositades en el mite. Massa somnis. Al final la millor manera de sortir-se’n és que baixe tot sol. Ell.

I en aquest sentit, només en aquest sentit, he de dir que estic content per la conferència de premsa d’ahir a la nit i probablement n’estaré encara més després la votació d’avui. La confusió sobre qui eren en realitat i aquell ofec estètic que tan encertadament denunciava Unamuno dels catalans els van ser molt propicis el setembre passat, a les eleccions. Però no ha passat ni un any i ja es veu, nítidament, allò que molts no hi vam saber veure aleshores. Són el que són i qualsevol esforç voluntarista d’imaginar que podrien ser una altra cosa és inútil. I suïcida. Fa mal de dir, potser. I a mi, que vaig demanar el vot per Junts pel Sí i la CUP com si tant valgués l’un com l’altre, em tremola el pols mentre ho escric. Però en política, per sort, no hi  ha mai res inútil. I quan les coses queden clares, sempre és molt millor. Sempre.

Ara, altra volta i com tantes vegades ha passat, és l’hora dels cansats. I faig servir una frase en la qual, curiosament, van coincidir en poques hores de distància Joan Tardà i Carles Puigdemont. Els cansats són, som, els qui sempre trobem una raó per a anar endavant, els qui sempre estem disposats a tornar a alçar les portes, els qui no dubtem a preguntar al del costat ‘i ara què et sembla que fem?’. Els qui, dubtant sempre, no dubtem mai sobre què és fonamental.

Jo no sóc qui per a dir per on cal tirar a partir d’avui ni tinc les claus per a fer-ho. Però en aquest remake lamentable que acabem de viure em conforta haver vist com un govern seriós defugia l’espectacle i es concentrava en l’acció política, com no donava cap pilota per perduda i com reaccionava amb serenitat i mesurant els passos, sempre. Això em dóna confiança. Hi insistesc: tècnicament, ja ho sé que no serà fàcil, però ara també sé que hi ha una gent que no està disposada a deixar-se perdre enmig de la boira. El millor pressupost de les darreres dècades ja no es podrà aplicar, però no haurà estat perquè els qui l’han fet no s’hi hagen esforçat. Confie que Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i tots els altres, des del govern i des del parlament, respondran amb els gests clars que el moment reclama. Però crec que ara no toca ni trencar la legislatura ni deixar-se endur per la ràbia. Més aviat a l’inrevés.

Crec que avui cal demanar paciència, serenor, decisió i intel·ligència al govern. I també crec que demanar això reclama en contrapartida que els oferim, avui sense reserves de cap mena, el suport explícit i directe que es mereixen. De nosaltres, els cansats. D’aquells que podem defallir unes hores o una nit, però no pas més. Perquè sabem que la independència és l’única eixida sensata i l’única revolució possible. Perquè som conscients que els experiments de laboratori, per més mediàtics que siguen, s’acaben ofegant en les pròpies contradiccions. I perquè hem descobert, ni que siga un poc tard, que els unicorns blaus serveixen per a fer cançons excel·lents però no tenen cap utilitat a l’hora de canviar el món.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Victor
Victor
08.06.2016  ·  08:54

Als catalans ens agrada fer-ho sempre tot el màxim de complicat possible. Ara resultarà que farem un procés d’independència on no tant sols caldrà tenir més del 50% dels vots indendentistes, sinó més del 50% dels vots independentistes que siguin útils per fer la independència, lo qual ara ja està clar, exclou els de la CUP. Continuem treballant per aconseguir-ho. La CUP que faci el que vulgui, però, si us plau no estiguem pendents d’ells mai més. No serveixen.

Ricard
Ricard
08.06.2016  ·  09:30

Per construir qualsevol cosa el primer que cal és saber amb quins materials es pot comptar i ser realistes. Aquesta és la part bona del cop de porta de la CUP. Ara sabem definitivament que la CUP de l’Anna Gabriel (hi ha unes quantes CUPs) no serveix per anar enlloc. Només serveix per inflar una utopia sense efectes pràctics. Una utopia buida com un bunyol de vent. Fer passar la utopia per davant de les emergències socials que, amb totes les limitacions que es vulgui, es volien atacar amb aquests pressupostos és d’un cinisme esgarrifós. Incomplir la paraula donada per escrit és d’una deslleialtat imperdonable. Alguna CUP (Reguant i Salellas) diuen que no passa res i que el procés continua. Segurament sí que continua i ho farà perquè al darrere hi ha la força de molta gent, però no serà gràcies a la CUP. Si algú creu que així han ampliat la majoria social és que té pa a l’ull. És evident que hi ha un abans i un després que la CUP hagi destruït la seva pròpia credibilitat. Bé, ara sabem amb quins materials comptem i que els “garants del procés” en realitat són insolvents. A la vista del recompte ara sabem que som més lluny de la independència del que ens pensàvem. Però després de tants anys de remar, seguirem remant, això sí, perduda la innocència.

Josep-Anton
Josep-Anton
08.06.2016  ·  10:06

Lamento el meu error. Ells poden trencar els compromisos i entrabancar el camí a la independència amb el meu vot, que no em tornen ni puc canviar fins la pròxima votació. Lamento haver-me equivocat en un moment tan trascendental. No s’acaba res, però l’agonia se’ns farà molt llarga.

Pepi
Pepi
08.06.2016  ·  10:12

Sí, és això:

Reconèixer la ràbia per traspassar-la. Plorar si cal, i ja refets, continuar, fent costat a qui sàpiga on és el camí menys difícil per arribar.

Trobo a faltar la Muriel. Tenim sort de tenir gent com el Vicent, una mena d’àngels de la guarda del procés.

Francesc
Francesc
08.06.2016  ·  10:14

Ja fa temps que veig i vinc dient que la CUP no són ni gent fiable, ni gent responsable ni, en el fons, els interessa el procés. Només els interessen les seves revolucions de pa sucat amb oli i les seves assemblees.
Però han sabut enredar a molta gent.
També fa temps que em queixo de la condescendència i/o por amb que molts mitjans catalans els han tractat. I també em queixo i molt que ni l’ANC i OC els hagin cridat l’atenció i posat a lloc. Encara me’n faig creus del mail que he rebut aquesta matinada de l’ANC on no els critiquen.
Ho sento però deixaré de pagar la quota a l’ANC, com ja vaig fer amb OC per la mateixa raó: tebior respecte la CUP.
Visca Catalunya Lliure !!*!!

Joan
Joan
08.06.2016  ·  10:46

Totalment d’acord amb en Vicent Partal. No defallim. I amb en Víctor: crec que els periodistes hauríeu de fer una cobertura de la CUP proporcional al seu pes en el parlament, ni un minut, ni una línia més. N’estem farts que se’n parli a tot arreu i a totes hores. A la immensa majoria no ens interessa la seva revolució de la senyorita Pepis.

Mercè
Mercè
08.06.2016  ·  12:01

Molt d’acord amb el que dieu alguns; menys tebior cap a la CUP, ja! S’han de dir les coses pel seu nom. L’ANC també està perdent suport per aquesta raó.

Jordi
Jordi
08.06.2016  ·  12:21

Voleu dir que els de la CUP no s’han convertit en els quinta columnistes del procés independentista?

Carles
Carles
08.06.2016  ·  12:28

“Però en política, per sort, no hi ha mai res inútil. I quan les coses queden clares, sempre és molt millor. Sempre.”
Totalment d’acord. Era un miratge donar per fet que deu diputats havien de recolzar automàticament els altres seixanta-dos. Els seixanta-dos no tenien prou pes, senzillament.
Com diu la cançó: “Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio.”

ANTONI
ANTONI
08.06.2016  ·  12:38

A mi, personalment, el que mes em fot, son les cares rialleres d’aquesta gent, sembla que hagin fet una malifeta i que al damunt s’enfotin.
En la linia que insinua el Sr. Parpal, la meva mare sempre deia “els cansats fan la feina” per aixó em de seguir envadant, ara ja sabem tots que al Parlament nomes hi ha un grup que vulgui l’independencia de Catalunya donç amb les CUP, desgraciadament no es pot comptar.
canviem una mica d’estrategia, esperem a veure els resultats del dia 26 i busquem aliats seriosos i si hem de fer una volta i trigar mes, donç ho fem, algu va dir que la feina val mes fer-la bá que fer-la depresa.
Amunt els cors i sobretot no donem la raó al que no volen que fem servir el nostre dret a decidir

Teresa
Teresa
08.06.2016  ·  14:22

A mi el que em preocupa no són aquests nois d’una generació que no ha patit res, que tot ho ha tingut mastegat i que per això han de fer el paper de ‘molt revolucionaris’, pobrets… Quatre, que quan els van maldades recorren als pares que amb paciència els tornen a posar les coses fàcils. Aquests nens malcriats, unes persones adultes els van donar un vot que els fa viure uns moments de glòria. Si aquests adults, gent benestant, amb professions liberals, amb una hisenda guapa, amb segona residència, amb el viatget de cada any preparat, amb allò (sí de l’Unamuno) que els agrada tan com ara comentaris “aquest nois treballen molt, eh?”, “una mica de canvis nous està bé…”, “són molt ferms, ja toca posar un altre color…” “a mi lo social també m’interessa” i mil frases més dites després d’un ressopó i un teatre, d’un concert,… en fi d’activitats molt i molt ‘socials’. Aquests, que en essència són més convergents que els convergents, tenen la responsabilitat d’haver donat protagonisme a quatre nens malcriats. I sempre s’ha sabut, allò que cries, reps. Desenganyem-nos, ens agrada jugar a ser d’esquerres… a molts… i moltes esquerres…

Ignasi
Ignasi
08.06.2016  ·  15:04

Crec que cal fer bons diagnòstics de la situació politica i de les forces que hi participen. Les esperes ( com les llistes d’espera) són letals pels pacients i per a les revolucions. Una valoració kumbayà de la Cup, està retardant la Revolució democràtica dels somriures.

Reivindico els text que vaig escriure avans de les plebiscitàries, raonant el perquè de no votar a la CUP……
http://blocs.mesvilaweb.cat/ignasidizaguirre/2015/09/15/la-cup-es-un-voto-de-mucha-calidad-pero/

Emili
Emili
08.06.2016  ·  16:37

Hem apres la lliço i parlo de tots els de casa-5- que vam caure al que ara veiem que era un parany.Que ens esperin asseguts

Florenci
Florenci
08.06.2016  ·  19:42

Jo no se a què ve tant d’astorament. Què ens pensàvem que hi anava a fer un partit antisistema a dins del sistema? des del mateix moment que varen decidir presentar-se a unes eleccions crec que tenien clar l’objectiu, i l’estant complint.

Jordi
Jordi
08.06.2016  ·  19:43

Després d’escoltar el discurs del President, em trec el barret davant d’aquest Govern. Un 10, un excel·lent, una matrricula d’honor, un cum laude.

Ferran
Ferran
08.06.2016  ·  22:25

Senyors de la CUP: Recordem la Historia; “Roma no paga traidores”

salvador
salvador
08.06.2016  ·  23:40

Amb la putade que hans ha fotut els de la FAI, are soc mes Independentista que mai. Passem de aquesta gent que ells mateixos es autodestruiran. Anims sr. President.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any