Un positiu de covid-19 a casa: què he de fer? Les normes bàsiques per a conviure-hi

  • L'aïllament i la ventilació, les dues armes principals per a evitar d'encomanar-se dins la família

VilaWeb
Redacció
28.01.2022 - 21:50

D’ençà que va començar la pandèmia, les mesures de control per a evitar de tenir covid han anat variant a mesura que els estudis científics aconseguien d’explicar més bé el comportament del virus. Hem deixat enrere la neteja dels productes quan tornem de comprar o les dutxes quan arribem del carrer. La variant òmicron ha fet créixer significativament les infeccions i, com a conseqüència, moltes cases s’han vist obligades a conviure amb un contagiat. És una situació que es repeteix arreu i els consells per a evitar d’encomanar-se també han canviat respecte de les primeres onades.

Els experts consultats per VilaWeb assenyalen que una volta la variant ha entrat a casa nostra, esquivar-la és molt complicat. Encara que seguim les restriccions al peu de la lletra. “La probabilitat d’infectar-te és molt alta malgrat fer les coses bé. Però no s’ha d’evitar. Hi ha gent que advoca més per infectar-se i així oblidar-se’n. Jo continuo pensat que el risc de contagi és pitjor que el risc de no encomanar-se i cal mirar de prendre mesures”, reflexiona Quique Bassat, pediatre i investigador d’ICREA i d’ISGlobal, centre impulsat per Fundació la Caixa.

Què ha de fer el contagiat?

La realitat de cada unitat de convivència és diferent segons l’espai. Però sempre que sigui possible, el contagiat ha de delimitar un espai personal on viurà sol uns quants dies. L’objectiu és minimitzar la interacció amb la resta de familiars: “No és prohibit el trànsit d’una zona a una altra –com ara el lavabo i la cuina– sempre que es porti una màscara ben col·locada, perquè redueix la possibilitat d’emetre virus cap a zones comunes”, remarca Xavi Abad, cap de la Unitat d’Alta Biocontenció de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

En cas d’interacció entre els convivents i l’infectat, els experts coincideixen a remarcar la importància de la distància i la màscara –FFP2. Saber-la dur ben posada és tan important com portar-la. Cal que cobreixi sempre el nas i la boca.

Mentre s’està aïllat, cal portar màscara?

Un dels dubtes més freqüents és si el contagiat, mentre s’està aïllat a l’habitació cal que porti la màscara posada. No és un requisit, a més que pot resultar incòmode i molest. Però sí que ha de ser curós en la ventilació de l’espai i airejar l’habitació cada cert temps per evitar la concentració de virus. “Les cases són fetes per ser habitades, no perquè cada habitació sigui hermètica. Pots tenir la porta tancada, però per sota hi passa aire”, explica Abad, que descriu la situació gràficament: “Hem d’entendre que el contagiat és una font emissora que regularment va emetent virus a l’aire. Si no es ventila, quan aquesta persona surti cap al lavabo o li recullin el menjar, hi haurà un intercanvi d’aire entre l’habitació i el passadís.”

I si es comparteix un espai?

Hi ha molts habitatges que solament tenen un bany, cosa que obliga a compartir-lo. En aquest cas, és important dur la màscara a l’interior mentre sigui possible i ventilar-lo quan se’n surti. No hi ha normes clares sobre quanta estona cal ventilar l’espai, atès que tot depèn de la mida del bany, de les dimensions de la finestra i del corrent d’aire que hi hagi, però els experts consultats consideren que amb quinze minuts n’hi ha prou. “I si és possible de tenir la finestra oberta permanentment i alhora la porta perquè hi hagi corrent d’aire, millor encara”, diu Quique Bassat, tot i que aquesta possibilitat en ple gener és més complicada.

Cal netejar les superfícies que el contagiat ha utilitzat?

Aquest és un dels passos que en la primera onada era obligatori, però que a mesura que s’han tingut més evidències científiques ha caigut. L’investigador i professor a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Salvador Macip diu que no cal ser radical ni obsessionar-se amb la neteja dels espais compartits perquè la possibilitat que hi hagi una transmissió del virus per via del tèxtil i més superfícies és molt improbable. “Cal centrar-se a ventilar entre la sortida del contagiat i l’entrada de la resta de la família, i així eliminar els virus que es puguin quedar suspesos a l’aire”, assenyala.

Sobre els estris que el positiu faci servir per menjar, com ara plats, coberts i la safata mateixa amb què es transporti el menjar fins l’habitació, els experts recomanen de netejar-los de la manera habitual. Quant a la roba, com que el virus gairebé no persisteix sobre superfícies, n’hi ha prou de posar-la a la rentadora. “Si vols, et pots donar un marge de seguretat i rentar-la amb aigua calenta“, apunta Abad.

Quan és segur d’acabar l’aïllament?

Potser és el punt que pot ocasionar més dubtes. Salvador Macip, per exemple, diu que va en contra de la recomanació oficial –que xifra en set dies l’aïllament. Sosté que és entre el cinquè i el sisè dia quan s’assoleix el pic d’infecció i que a partir d’aleshores, comença a baixar: “Entre un 20% i un 30% de les persones continuen essent contagioses al setè dia. És una xifra massa alta per a jugar-te-la. Si vols ser cautelós i prudent, el tall dels deu dies és el més segur. Al desè dia es calcula que menys del 5% pot infectar.”

Quique Bassat tampoc no està gaire d’acord a desconfinar-se al setè dia. Considera que si es tenen símptomes passats set dies, cal prolongar l’aïllament fins que no estiguem quaranta-vuit hores seguides sense cap símptoma.

Per estar-ne més segurs, podem fer-nos una prova d’antígens, tot i que cal ser conscient que, si és positiva, no vol dir que encara encomanis. A vegades la positivitat es manté tot i deixar d’infectar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any