On i com és més probable d’encomanar-se de la covid-19?

La possibilitat d’infectar-se de la covid-19 varia segons quin sigui l’espai, la quantitat de persones que hi hagi i l’activitat que s’hi faci

VilaWeb
Trish Greenhalgh
20.01.2022 - 08:54
Actualització: 20.01.2022 - 09:54

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Després de dos anys de pandèmia, la majoria n’estem farts. Les xifres de contagis de la covid són més altes que mai, i en molts països les taxes d’hospitalització tornen a créixer amb rapidesa.

Malgrat aquest horitzó fosc, el nostre desig és tornar a la normalitat. Voldríem trobar-nos amb els amics en un bar, o convidar-los a sopar a casa; voldríem que les nostres empreses malparades tornessin a créixer com creixien abans de la pandèmia; voldríem que els nostres fills tornessin a les rutines de l’escola (on volem que tornin presencialment) i a les activitats extraescolars. Voldríem pujar a un autobús, cantar en un cor, tornar al gimnàs o ballar en una discoteca sense por d’encomanar-nos de la covid.

Ara bé, quantes d’aquestes activitats són segures i en quina mesura? Són les preguntes a les quals hem mirat de respondre en la nostra darrera investigació.

El SARS-CoV-2, el virus que causa la covid, es transmet fonamentalment per l’aire. Per això, la clau per a evitar d’encomanar-nos rau a entendre quin és el comportament d’aquestes partícules que circulen per l’aire. Això requereix coneixements tant de física com de química.

L’aire és un fluid compost per molècules invisibles que es mouen de manera ràpida i aleatòria. En aquesta mar de molècules, hi floten els aerosols respiratoris, que poden contenir el virus i acaben dispersant-se pels espais interiors, com es dispersa el fum d’una cigarreta en una habitació o un autobús. Una persona infectada pot exhalar aerosols que continguin el virus, i com més a prop hi siguem, més alta serà la possibilitat que n’inhalem els aerosols. A més, com més temps siguem en la mateixa habitació, més virus inhalarem. Si som en un espai exterior, l’espai és gairebé infinit i el virus no es comporta de la mateixa manera, encara que ens puguem encomanar igualment si parlem a prop d’una persona infectada.

Un infectat pot emetre partícules virals cada vegada que respira, però aquestes partícules són especialment abundants quan es tracta de respiracions profundes (com quan es fa exercici) o quan es vocalitza (parlar o cantar) de manera simultània a la respiració. Una màscara ben ajustada redueix la transmissió perquè disminueix la quantitat de partícules víriques emeses. És molt menys probable que ens contagiï una persona infectada que no porti màscara i que estigui tranquil·lament asseguda en un racó, que no pas una que se’ns acosti i comenci a discutir acaloradament.

Totes les variants del SARS-CoV-2 es transmeten per l’aire, però les possibilitats de contraure el virus depenen de la transmissibilitat i del grau de contagi de cada variant (la delta era més contagiosa que les variants anteriors, però l’òmicron ho és encara més) i de la quantitat de persones que estan infectades en un moment determinat (la prevalença de la malaltia). En el moment en què escrivim aquest article, el 97% dels casos de la covid al Regne Unit corresponen a la variant òmicron, i un de cada quinze ciutadans està infectat. És a dir, la prevalença és del 6,7%. Tot i que l’òmicron sembla més contagiosa, també sembla que causa quadres menys greus, especialment entre els vaccinats. Tanmateix, la gran velocitat de contagi pot arribar a saturar els sistemes de salut.

Probabilitat d’encomanar-se

En el nostre estudi hem calculat la manera com les diferents situacions de transmissió fan que variï la probabilitat d’encomanar-se: factors vírics (transmissibilitat, prevalença), factors personals (dur màscara o no dur-la, fer exercici o estar en repòs, fer alguna activitat de vocalització o estar en silenci), factors relatius a la qualitat de l’aire (interiors o exteriors, habitacions grans o habitacions petites, plenes de gent o amb poca gent, ventilades o sense ventilar).

Per fer aquest càlcul, hem analitzat minuciosament les dades empíriques relatives al nombre de persones que s’havien infectat en esdeveniments supercontagiadors en els quals els paràmetres clau (dimensió de l’habitació, quantitat de persones que hi havia, nivells de ventilació, etc.) estaven ben documentats, i posteriorment, hem representat com s’esdevenia la transmissió mitjançant un model matemàtic.

Els gràfics, basats en el nostre article i que mostrem a continuació, aporten un percentatge de possibilitats d’encomanar-se en diferents situacions.

Risc d’encomanar-se de la covid-19 en llocs poc concorreguts

Risc d’encomanar-se de covid-19 en llocs d’alta afluència

Una manera de facilitar el contagi de la covid és fer diverses de les activitats que apareixen en les caselles de color vermell de la taula, com per exemple:

–Reunir-se amb moltes persones en espais tancats i amb una mala qualitat de l’aire, com ara gimnasos mal ventilats, discoteques o a les aules d’una escola.
–Fer alguna cosa extenuant o agitadora, com ara practicar esport, cantar o cridar.
–Anar sense màscara.
–Romandre en un mateix espai molt de temps.

I per evitar d’encomanar-se de la covid, cal procurar de fer les coses que apareixen en les caselles de color verd o carabassa, com per exemple:

–Si heu de reunir-vos amb altres persones, feu-ho en espais exteriors o ben ventilats. Si és un espai interior, que la ventilació sigui bona i que se’n sàpiga la qualitat de l’aire.
–Reduïu al mínim el nombre de persones amb qui us reuniu.
–Passeu-hi només el temps imprescindible.
–No crideu, ni canteu, ni practiqueu exercici de manera intensa en un espai interior.
–Porteu la màscara ben ajustada i procureu que sigui de bona qualitat, des del moment en què entreu en un edifici fins que en sortiu.

Tot i que el gràfic dóna una probabilitat aproximada per a cada situació, el risc real dependrà de paràmetres específics, com ara quanta gent hi ha exactament en una habitació o quines dimensions té la sala en qüestió. Si voleu calcular les vostres xifres per a una determinada reunió o activitat, proveu el nostre Estimador de Transmissió d’Aerosols de la covid-19

Trish Greenhalgh és professora de Ciències de la Salut d’Atenció Primària a la Universitat d’Oxford. José Luis Jiménez és professor de Química i membre del CIRES (Cooperative Institute for Research in Environmental Sciences) a la Universitat de Colorado. Shelly Miller és professora d’Enginyeria Mecànica a la Universitat de Colorado i Zhe Peng és científic investigador a la Universitat de Colorado. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies