Quina normalitat? Una societat sense memòria és una societat venuda

"Ara tornarem a la normalitat i tots els propòsits racionals, excel·lents, que llegíem i escoltàvem el març de l'any passat s'esvairan molt i molt de pressa"

Vicent Partal
Vicent Partal
12.10.2021 - 19:51
Actualització: 12.10.2021 - 21:19
VilaWeb
Camions de l'exèrcit italià transportant taüts a Bèrgam, el març del 2020, en una de les imatges més esgarrifoses de la pandèmia

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

A poc a poc els governs van alçant les restriccions que la pandèmia va imposar sobre la nostra societat, ara ja fa un any i mig. Ahir fou el de la Generalitat de Catalunya, per exemple. I el cap de setmana passat, la Generalitat Valenciana.  És evident que la guàrdia es mantindrà alta durant anys i no es pot descartar de cap manera un altre rebrot. La pandèmia de la covid-19 no es pot acabar si no s’acaba mundialment. I en aquest terreny la desigualtat de les accions és esfereïdora, si mirem cap al sud, si mirem els indicadors de l’altra riba de la Mediterrània.

Siga com siga, els anuncis de tornar a una certa normalitat crec que són una bona avinentesa per a reflexionar. Segons les dades que apleguem al Report Diari sobre el Coronarivus, als Països Catalans la pandèmia ha causat 33.240 morts, una xifra que ens hauria d’esparverar i que, tanmateix, tinc la sensació que ja no fa cap efecte en ningú. L’altre dia les estatístiques municipals ens recordaven que el 2020 havia estat l’any amb més morts a Barcelona després del 1918, per la pandèmia de la grip que se’n va dir espanyola, i del 1938, per la guerra de Franco. I ningú no es va immutar.

Recorde avui aquesta xifra perquè recorde perfectament com m’esgarrifaren a final de març del 2020 les previsions que parlaven de vint mil morts possibles per aquesta pandèmia al nostre país. I em recorde a mi mateix dient que això no podia passar i que si passava no ho podíem prendre com una notícia més. Que originaria canvis enormes, de segur.

I no era una mania meua, això. Alguns lectors deuen recordar la sèrie d’entrevistes nacionals i internacionals que vam fer aquells mesos, per mirar d’entendre què passava, i que en vam dir “Entendre el nou món“. Vam cercar gent diversa, de tots els àmbits possibles, i si hi havia cap acord entre ells era que això canviaria el món. Francesc Cabana, un home d’ordre, savi i que no parla mai per parlar, ho va resumir així: “No pot ser que el capitalisme continuï.” Guy Standing va defensar que era la gran oportunitat d’implantar la renda bàsica universal. John Ralston Saul fou contundent: “El sistema ha fallat i això hauria de ser el final.” Yuval Noah Harari va profetitzar que en qüestió d’hores el món canviaria per sempre. Sebastià Perelló indicava que calia una profunda reflexió sobre què significa viure plegats. Simona Levi va dir que teníem pocs mesos per a posar les bases d’un futur que podia ser molt millor

Mirar avui aquelles reflexions i recordar què pensàvem molts de nosaltres fa mal. De sobte, ens vam trobar sense màscares i vam entendre que això de fer de la Xina l’única fàbrica del món era un perill immens. Quan van haver de tancar els bars i les rellotgeries i les òptiques i els cinemes i les llibreries i tot allò que conforma la nostra quotidianitat vam témer per ells, per la seua supervivència, i vam creure que no seria possible que el sistema els deixàs a l’estacada, com va fer. Quan vam comprovar de quina manera s’hi encaraven els sanitaris, a allò que no sabíem ni què caram era, vam veure clar que a partir d’aleshores la despesa pública en salut es dispararia de segur, vist que tots havíem entès fins a quin punt era bàsica. Però no ha passat. Ni en ciència tampoc. Recorde una nit que vaig escoltar, fascinat, com Juli Peretó m’explicava que desenes de milers de científics de tot el món treballaven junts i contra rellotge per a identificar “aquella bestiola” i trobar la manera de controlar-la. El relat em va emocionar, em retornà la confiança en la humanitat. Ells van fer la seua faena i no la podrem agrair mai. Però alguns l’han aprofitada per a guanyar sumes pornogràfiques de diners, sense pensar en el bé comú, com pensaven tots aquells investigadors reunits al voltant d’internet.

I estic convençut, veient com van les coses, que ara tornarem a la normalitat i tots aquells propòsits racionals, excel·lents, que llegíem el març de l’any passat s’esvairan molt i molt de pressa. Fins i tot serà pitjor, perquè tenim indicis més que suficients per a pensar que el sistema encara s’ha reforçat més aquest any i mig.

I és per això que voldria invocar la memòria com a necessitat. La memòria com a construcció social. I això ho dic malgrat que no hi confie molt, la veritat. Perquè recorde, per exemple, molt bé que després dels atemptats de les Torres Bessones ningú no volia pujar a un avió i que al cap de mig any tothom havia oblidat aquelles imatges esgarrifoses i ja ni pensava en què havia passat. No hi confie, perquè he vist que, en unes altres ocasions, passaven coses que a la primeria semblava que podien canviar el món per sempre, però que tot seguit eren diluïdes per la potència del dia a dia.

Ara, així i tot, sense confiar-hi massa ni fer-me massa il·lusions, crec que un dels deures i les obligacions del periodisme és precisament aquest: anar més enllà de les notícies del dia i contextualitzar-les, també històricament. Recordar i fer recordar. Intentant que la banalitat d’allò que és quotidià no se’ns menge vius. I per això, si més no, avui sent que estic obligat a escriure aquest editorial.

Fa uns quants anys, Barbie Zelizer es va encarar magníficament amb les responsabilitats del periodisme i va dir: “Mentre el periodisme continue funcionant com una de les principals institucions de registre i record de la societat contemporània”, cal fiscalitzar la manera com recorda i per què recorda i per què recorda d’aquesta manera. És a dir: la manera com el periodisme oblida, per què oblida, i per què oblida d’aquesta manera. I crec que d’això se n’ha de parlar avui, quan anem retornant a una normalitat que jo diria que no vol mirar a la cara totes les coses tan greus que han passat. Per no haver d’extreure’n cap lliçó.

 

PS1. El Report Diari sobre el Coronavirus ha estat un esforç titànic de la redacció de VilaWeb, que continuem actualitzant en vista del gran èxit que ha tingut, però també perquè fa part d’aquest treball de construcció de la memòria col·lectiva. Recordeu que el podeu rebre còmodament a la safata de correu, cada vespre, sols deixant la vostra adreça electrònica en aquest formulari.

PS2. Entre més informacions, avui us oferim un reportatge de Martxelo Otamendi, que ha anat a Trieste a cercar la gent que hi arriba després d’haver fet cinc mil quilòmetres a peu, fugint de l’Afganistan. És també una realitat esfereïdora, que el director de Berria retrata magníficament, tant en text com en vídeo.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Ignasi de
Ignasi de
12.10.2021  ·  22:22

Lamentablement, i t’ho dic com a metge: les dades de Vilaweb no són fiables.
Encara que no t’ho creguis, les dades del departament de salut del principat, són properes a la realitat….quasi 24.000 morts a dia d’avui.
He estat fent estadístiques quotidianament sobre la COVID i lamentablement he hagut de prescindir de l’enorme esforç de Vilaweb, perquè les dades que feu servir no són reals. Sóc i seré subscriptor de Vilaweb.

Josep Usó
Josep Usó
12.10.2021  ·  22:27

S’oblidarà la major part perquè hi haurà molts esforços per tal d’aconseguir que res canvie. Però alguna cosa sí que canvia. Només hem de comprovar quina reacció té una bona part de la població juvenil, que sembla rebutjar tota mena de normes i reincideix una i altra vegada en allò que no sabem si anomenar botellot o què. Però em sembla molt escandalosa la posició dels “poders econòmics” que es limiten a tractar-ho tot com una font de dividends. Que vol dir guanyar diners sense fer res. I passant per damunt de tota mena de consideracions ètiques. Malauradament, quan ens torne a passar, repetirem el comportament, em tem.

Francesc Xavier Bueno
Francesc Xavier Bueno
12.10.2021  ·  22:36

Dades. Dades irrefutables que posen llum sobre una pandèmia de poques morts estadísticament i a la llarga poc rellevants (collita de morts de vells avançada) però que han servit d’excusa per fermar el jovent i controlar la societat.
Els registres civils de Catalunya van inscriure durant tot l’any 2020 un total de 79.778 defuncions, un 21,9% més que les 65.406 del 2019. Aquest increment de 14.372 morts es deu gairebé totalment a la covid-19, que oficialment va provocar poc més de 17.000 morts a Catalunya

Morts 2019 65.406 (65)
Morts 2020 79.778 (80)
Diferència: 14.372

A Catalunya al 2020 hi va haver un increment de morts de 14.372: van morir 65.406 al 2019 i al 2020 van ser 79.778.
D’aquest escreix de morts una bona part van ser “collita avançada”: persones molt velles i fràgils que potser tenien un any, parell o tres per endavant i que van morir abans d’hora per Covid al 2020.
Estadísticament aquests són el gruix de la sobremortandat. Evidentment també ha mort gent de mitjana edat (pocs comparats amb els de càncer) i un nombre irrellevant de joves (menys de Covid que per suïcidis i accidents a aquest grup).
Parlo de grans números, amb estadístiques fredes a la mà.
No parlo de casos aïllats irrellevants estadísticament com un mort de Covid de 45 anys ple de vida que comparat amb els morts de la seva edat de càncer no és res.

Els humans només morim un cop. No es una pocasoltada, és una realitat: un cop morts un any no tornem a morir a l’any següent. D’això es deriva que moltes persones mortes al 2020 van ser “collita avançada”, vaja que no moriran al 2021, 2022 i 2023.
Així doncs l’abast real de la pandèmia el coneixerem d’aquí 3/4 anys, per diferència de morts en un període més ampli.
No cal dir que molts dels vells que han mort de Covid al 2020 tenien una fragilíssima salut, només cal conèixer una mica el món de les residències -allà on sovint la vida s’allarga fins el patiment i la indignitat.
Occident, amb països amb societats gerontocràtiques creixents, ha salvat la vida de moltíssims vells i de moltíssimes persones amb salut fràgil (malalties cardiovasculars, diabètics, obesitat, etc.) però el cost d’aquesta salvació aquí és la condemna a la pobresa i l’increment de la mortaldat infantil al tercer mon: només hem traslladat els morts.
A nivell de la humanitat un absolut desastre, hem retrocedit una o dues generacions en tots els paràmetres. Si la gestió de la pandèmia l’hagués fet un extraterrestre tot pensant en els 7.000 milions de terrícoles la cosa hauria anat d’un modus ben diferent, però és clar, els humans votem per països, alguns dels quals rics i envellits…
La història ens jutjarà a nivell del resultat global pel conjunt de la humanitat i molt em temo que suspenem.

Núria Coma
Núria Coma
12.10.2021  ·  22:52

No canviarà res dieu.
Ha canviat tot. Ens han robat drets que mai haguéssim imaginat que es poguessin tocar, ens heu negat informació i manipulat d’altra, Vilaweb també. Ens han fet servir de conillets d’indi, fins i tot a les embarassades; ja hi ha les conseqüències de les que no informeu ni informareu. S’ha censurat, perseguit i castigat a científics que discrepaven sobre la versió oficial.
No s’ha permès el debat. S’ha inventat un certificat que discrimina persones. S’han tancat els CAP incomprensiblement deixant de diagnosticar malaties greus que ja causen morts ( ahir vam acomiadar un bon amic) i en causaran moltes més.
Hem hagut de veure com la gent gran moria sola, trista i espantada a les residències. S’ha prohibit i perseguit qualsevol cura possible, sense donar-li la més mínima credibilitat, hem fet un mal al medi ambient incalculable…
El que sí que no ha canviat és el que pensàveu grotescament ingenus,que canviaria.
El capitalisme segueix fort i cruel, la solidaritat es referia al veí del costat, mai als que sempre l’han necessitat. Les farmacèutiques s’han forrat i cap pregunta s’ha respost.

Aquest diari per molt que hagi fet tans esforços, que no ho dubto, en aquest tema no ha estat a l’alçada del què esperàvem algunes persones que volíem llegir alguna cosa més del que llegíem a tot arreu.
Jo també sóc subscriptora i ho seguiré sent

Ramon Vendrell
Ramon Vendrell
12.10.2021  ·  22:58

Respecte al comentari “d’Ignasi de” cal veure que ell parla de 24000 morts al principat, mentre que l’editorial parla de 33240 morts als Països Catalans, que son coses diferents, per tant crec que les dades si que son fiables.

Enric Queraltó
Enric Queraltó
12.10.2021  ·  23:01

Que trist, oi? Pensavem que l’horror de la pandèmia humanitzaria el mon i encara l’ha fet mes cruel.

Mònica Batlle
Mònica Batlle
12.10.2021  ·  23:03

Formo part del col·lectiu d’escèptics que mai vam creure que l’administració s’interessés realment pels autònoms, petits comerços i restauració. Que tampoc crèiem que l’administració pensés en els avis de les residències (encara no hi ha resposta oficial a l’informe de Metges Sense Fronteres). Ni se’ns va ocórrer que provessin d’augmentar la despesa de Salut.
El temps dirà si va ser encertat censurar quasi tots els epidemiòlegs i científics que proposaven altres solucions. Si és que mai s’arriba a treure res en clar de tots els balls de xifres que hi ha hagut i hi segueix havent.
En canvi, a nivell de la societat civil, sí que m’impressiona l’immens esforç que hem fet la majoria de nosaltres, i que encara estem sostenint.
I sí, si us plau, reviseu les fonts d’on traieu les dades i la informació teòricament “científica”. Trobaríeu molts alumnes de bioestadística capaços de fer més bona feina: nombres són nombres. I crec que VilaWeb s’ho mereix.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
12.10.2021  ·  23:03

Suposo que en general tothom que volia canviar alguna cosa de la societat va veure en la pandèmia una clau per poder-ho fer, una clau que faria que la gent ho fes de forma màgica.
Si mires l’història, les coses passen i la gent s’adapta. La grip del 18 va fer que la gent canvies la forma de vida? Va evitar guerres o va canviar alguna cosa important un cop superada?
No crec.
Tota aquesta gent sàvia que fa prediccions en funció de les seves esperances, no saben que la evolució ha fet que la gent s’adapti al que hi ha.

Jaume Asens
Jaume Asens
12.10.2021  ·  23:17

Gràcies pel teu magnífic “crit en el desert”……..

joan rovira
joan rovira
12.10.2021  ·  23:18

Una de les capacitats dels homínids actuals, també com a espècie, és la de somiar. Però, no sabem quins individus ho fan quan dormen, desperts o alhora. Per tant, les visions de la realitat, àdhuc les més feixugues, són difícilment compartides.

D’aquí que, enfront d’un perill col•lectiu com a espècie, en aquest estadi de la humanitat marcada per l’especialització; cada grup “dibuixa la seva caixa” per tal que la resta hi pugui trobar el “be que vols a dins”. És una espècie en progrés molt lent.

PS. Només a estones som petits prínceps, no troben? Paciència.

Jaume Riu
Jaume Riu
13.10.2021  ·  00:43

NORMALITAT
Fa un any i mig que em miro la pandemia, i el confinament inicial, com una oportunitat per repensar la civilització. Per tornar a la normalitat s’hauria de tenir memòria per consolidar els avantatges i les descobertes que s’han hagut d’inventar i d’aplicar per força a tot arreu.
La normalitat ha de permetre el que ara sabem, i abans de la pandèmia tampoc no era normal:
1. Consum de proximitat per eliminar el transport i els desplaçaments innecessaris de comprador i de venedor.
2. Reduir la feina professional presencial tant com es pugui, gràcies a la tecnologia.
3. Remunerar per resultats/beneficis, i no per la feina feta.
I, sobretot:
4. Fer ben visibles els polítics que són incompetents per governar en situacions complexes, per prescindir-ne.
Tot això ho hem provat i funciona.
M’agrada la qüestió que planteja l’editorial on Vicent Partal es pregunta la manera com el periodisme oblida, per què oblida, i per què oblida d’aquesta manera.
M’ha fet pensar.
Per cert, he vist d’aprop entre el patemts amics i saludats, i ho he llegit ara també en els comentaris de l’editorial, que el Covid ha alliberat una sensibilitat que es mantenia reprimida en força persones. Es tracta de la “perversió de les dades”, fins i tot les de VilaWeb, que són interpretades molt diferent, amb opinions que van des del negacionisme fins a la hipocondria. Ho lamento perquè amb aqiestes “distraccions” malbaratem les bones oportunitats.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
13.10.2021  ·  01:11

Vicent, et lamentes de que no s’hagin produït canvis profunds sense motiu. Perquè els periodistes —i VilaWeb no n’és una excepció— no heu fet bé el vostre paper. Si hi ha hagut tots aquests morts és també perquè la societat no ha pres les mesures que havia de prendre. I en això el periodisme també en té una forta responsabilitat. Calia fer servir totes les eines possibles contra la pandèmia. I totes vol dir TOTES!

Calia fer servir mascaretes, calia fer confinaments, calia aplicar distanciament social, calia mantenir una higiene estricta, calia desenvolupar vaccins, calia desenvolupar tests, etc. Però també i sobretot, per poder fer tot això de manera efectiva, calia fer rastrejos. I aquests rastrejos havien de ser massius. La comunitat científica va desenvolupar les eines per poder fer aquests rastrejos massius, però no hi ha hagut la complicitat per part dels mitjans de comunicació per aconseguir que la població adoptés aquestes eines vitals. I mai millor dit, això de VITALS.

Només cal que estudiïs el cas de Taiwan i facis els càlculs. Pregunta’t per què aquí no s’han fet servir de manera massiva les eines de rastreig. Pregunta’t perquè els mitjans de comunicació no heu fet ni la mil·lèsima part de campanya per que la gent adoptés les eines de rastreig en comparació a la campanya que heu fet per fomentar que la gent es vacunés. I no, no parlo de quan ja hi havia vacunes, tot i que encara era —i encara és— pertinent fer servir les eines de rastreig; parlo sobretot de quan la situació era esgarrifosa. Parlo de quan alguns us ho dèiem. Parlo de quan en Joan Guix dimitia que encara no s’havia assabentat de quina mena de polítiques i mesures estaven aplicant a Taiwan. Parlo de quan els governs més poderosos del món conspiraven contra els científics i pressionaven Google i Apple perquè desoïssin als científics independents.

Parlo de quan vareu fallar com a periodistes. Si, vàreu fer moltes coses ben fetes Vicent. Però res de copets a l’esquena. Massa gent a mort com per dinar-nos copets a l’esquena. En això que assenyalo vàreu fallar. I no hi ha excusa que valgui. No et lamentis. Rectifica!

Vicent Partal
Vicent Partal
13.10.2021  ·  01:57

Les dades de VilaWeb són fiables. La dada de 33.240 morts fa referència al conjunt dels Països Catalans. Al Report Diari sobre el Coronavirus les dades estan també desglossades. 23.947 al Principat -que són aquests “quasi 24.ooo morts a dia d’avui” de que parla el comentari-, 7.808 al País Valencià, 965 a les Illes, 410 a la Catalunya Nord i 130 a Andorra.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
13.10.2021  ·  02:57

Vicent, bé està el teu aclariment però pense que els lectors, pràcticament en la seva totalitat, ja se n’han adonat i se n’adonen de la diferència de les dades entre el Principat i els Països Catalans com també ha comentat més amunt un lector, Ramon Vendrell. Ho dic per a la teva tranquil·litat.
No penses que perquè un lector pose en dubte unes dades per un error de lectura, la resta de lectors van a creure-se’l. Ha passat més d’una vegada.
I efectivament, les dades de Vilaweb són fiables. El lector que fa una lectura atenta ho sap i ho agraeix. No en tingues cap dubte.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
13.10.2021  ·  03:25

Quanta raó tens, Vicent! Subscric totalment l’editorial d’avui perquè tot plegat jo també ho penso.
Pel que fa a l’aclariment sobre les dades, que també ha mencionat Ramon Vendrell, tal com comenta Secundí Mollà ens n’hem adonat molts lectors.
Només vull afegir que estic molt contenta de ser subscriptora de VilaWeb. VilaWeb és un oasi de periodisme com cal, i em dóna tranquiŀlitat saber que sou el meu diari de capçalera.

Joan López
Joan López
13.10.2021  ·  05:32

Jo faig un esforç per treure quelcom cosa positiva de la pandemia,i no mès trovo un,l’abril del 2020 el mon es va aturar de cop,la contaminaciò va casi dexapareixe,van tornar a sentir el cant dels ocells a las grans ciutats,tothom o casi tothom restaba a casa,i al mon va seguir girant. La resta tot son preguntas sense resposta i els governs van escanyar mes al ciutadà(toc de queda). 18 mesos desprès nomès la mascareta ens recorde la pandemia,el mon segueix girant i ara mes ràpid,els preus disparats,la feina mes precària,i la por segueix manan les nostres vidas. L’humà es l’unic animal que ensopega duas vagades amb la mateixa pedra. Internet està destruint tot allò que l’humà necesita,anar poc a poc,pas a pas,viure.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
13.10.2021  ·  05:41

L´estadística, com saps, es pot llegir des de molts punts de vista. La vostra lectura sempre mira del mateix costat, perquè serà. Posats a fer números, si veiem els naixements de l´any 20 a Catalunya són 56.000( un 6% increment sobre l´any anterior). Gran conclusió: pandèmia incrementa un 6% la natalitat. Au va!

Josep Segura
Josep Segura
13.10.2021  ·  06:24

A França, en Macron va fer un discurs solemne en el moment àlgid de la pandèmia, l’Abril 2020, em sembla.
“Res no podrà ser com abans”, seguit d’un reguitzell d’intencions plenes d’humanisme i d’ecologia.
Un any i mig més tard, res és com abans. És molt pitjor: augment de la delinqüència, puja de preus, del feixisme, anulació de la consciència ecològica, canvi climàtic…
Mentrestant, le Président fent ja campanya per les properes eleccions d’aquí més de mig any. Això no ha canviat.

Rosa Guallar
Rosa Guallar
13.10.2021  ·  06:39

I les residencies de persones grans amb dependència? És també un bon exemple d’això que dieu. Tothom és va posar les mans al cap aleshores, i res no ha canviat. Tothom va veure com no estan preparades per donar una atenció sociosanitaria digna. Tothom va veure com estan totalment mancades de l’atenció mèdica necessaria donades les multipatologies que afecten aquestes persones, mancades de personal qualificat, mancades del respecte als drets fonamentals de les persones. És molt trist el què s’explica en aquesta editorial, sobretot perquè està clar que res canviarà a millor.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
13.10.2021  ·  07:15

Qui domina el present domina el passat, qui domina el passat domina el futur (George Orwell 1984). I això ha estat exactament aquesta pandèmia laboratori de presents totalitaris que ja són possibles.

David Jaume Matas
David Jaume Matas
13.10.2021  ·  07:33

Discrepo una mica: el preu de l’energia i el canvi climàtic sí que faran canviar alguna cosa, cap a bé, espero! Veurem.

josep soler
josep soler
13.10.2021  ·  08:22

Si hem superat una pandèmia amb un estat en contra, que ens vol destrossar la sanitat i ens roba el 50% dels tributs, i en la Gestoria colonial hi tenim un govern inútil amb gent incompetent: és que tenim uns professionals de la salut que són autèntics súperdones i súperhomes.

Demostra empíricament que en un país ocupat com és Catalunya on hi manen els jutges franquistes i l’IBEX35, no cal tenir-hi un govern botifler que ens faci passar vergonya.
Podem fer resistència activa repetint les eleccions autonòmiques fins a la independència. Segur que no ens cansarem d’anar a votar els independentistes, abans es cansaran els franquistes del PPSOEComunsCiudadanos i els seus col·laboracionistes d’ERC.
Les puces sense gos no són res.

Josep Vilà
Josep Vilà
13.10.2021  ·  08:50

Ha canviat que s’ha fet evident que els mitjans sou la veu dels governs quan us criden a sometent.

Ramon Caralt
Ramon Caralt
13.10.2021  ·  08:56

Per entendre la condició humana, cal llegir més la Biblia hebrea. Quan van mal dades, ens vestim de sac i ens omplim el cap de cendra. Però quan ens tornem a veure les l’orelles, tornem als nostres ídols de sempre. Alguns periodistes deveu ser els dignes successors dels profetes. Ja podeu anar predicant! Tots plegats en fem el mateix cas que els en feien a ells!

Pep Agulló
Pep Agulló
13.10.2021  ·  10:10

PANDÈMIA I REVOLUCIÓ

La memòria, les imatges, les estadístiques fatídiques dels morts, els tràngols que provoca la natura a tot el món, no s’han congriat en el gresol de les ments, en el naixement d’una nova consciència planetària. Encara no.

Potser amb el temps alguna cosa s’haurà remogut, veurem. El capitalisme és molt poderós.

Però estic d’acord. Cal recordar !

PS. Avui els comentaris d’en Miquel Gilibert que ens té acostumats, i seguidors, tenen una rèplica de luxe amb l’article d’en Julià de Jòdar. Imprescindible.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
13.10.2021  ·  12:11

Pensàvem que era el moment òptim per implantar -millor exigir- la renda bàsica universal oimés tenint en compte que alguns economistes de prestigi també han dit que és una necessitat imperiosa per a l’economia mundial. No podem perdre l’oportunitat.
RENDA BÀSICA UNIVERSAL, JA !!

Respecte a Ignasi de: no es pot entendre que afirmi una inexactitud estadística greu i al mateix temps ens faci creure que ha estat fent estadístiques quotidianament.
Un estadístic professional ha de LLEGIR TOT EL CONTEXT que pot modificar substancialment el resultat i les conclusions.
Simplement, no em crec que treballi utilitzant xifres cada dia.

Carles Serra
Carles Serra
13.10.2021  ·  13:00

Gràcies Vicent per l’editorial, en el mateix fas referència sobre la memòria.
Ens podem centrar amb les dades sobre quants morts ha provocat durant aquest període el
COVID.
Però vui fer un esment els silenciats, els nostres avis/àvies, el colectiu que varen rebre amb molta força aquesta mortaldat/criminalitat.
Cal recordar el Chakir El Homrai, responsable de les residències, que el president Quim Torra demanava a crits la seva destitucio; però el seu partit ER i la Vergés, simplement el varen apartar, sobretot que seguís tenint la cadira/sou i de retruc el vot del seu colectiu marroquí.
Per cert, pertany el sindicat de l’UGT, com la Dolores Bassa; tela telita.
Aquest element en una empresa privada hages sigut despatxat i possiblement tenir que donar respostes en un jutjat.
Seguint recordant que residències debant de la falta de mitjans per poder protegir-se, varen comprar material, material que els hi va ser requisat per l’exèrcit espaÑol
Com bé ens recorda el Sr. Josep Soler 08:22. sobre la centralització de sanitat.
Cal seguir recordant que qui donava la informació del COVID en el mitjans de comunicació era l’exèrcit espaÑol? quanta imnominia, quants desprosits.
ja que dir que el govern d’això que alguns li diuen govern republicà, va assumir aquesta centralització; ja que dir i cordar un element sense escrupuls ni valors democràtics com Illa.
En fi Vicent, com bé dius, la memòria és molt curta i els mitjans de comunicació controlats pel sistema, ja que dir de TV3

Victoria Pedrola
Victoria Pedrola
13.10.2021  ·  13:49

Subscric els comentaris de Núria Coma i Mònica Batlle.
Ca infirmacio contrastada amb científics que no ho veuen igual i cap informació sobre curacións per altres metodes ue hi són claríssima ent. I ue tants rofessionala de la salut fam servir sense dir res,

Agnès Buscart
Agnès Buscart
13.10.2021  ·  16:10

Vicent posaria les mans al foc que les dades oficials no són veritables…
és tan fàcil com preguntar-se perquè no s’escolten veus dissidents…i són moltes…
perquè no expliqueu per exemple una doctora pediatra que la van fer fora de la feina per no estar d’acord amb el sistema i que ha guanyat el judici…un exemple d’entre mil…
i aquesta manipulació que ve de lluny continua amb el canvi climàtic… una altra pastilla que ens mengem per continuar enriquint els rics…de moment el nou impost per a vehicles…
tanta foscor m’horroritza.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
13.10.2021  ·  18:10

Dels 6.000.000 del Pujol als 8.000.000 del Aragones nomes cal dir que Catalunya es insostenoihle i pur terrorisme antiecologic. LaMAJOR DENSITAT D’EUROPA, mes cotxes, mes de tot, BARBARS !!!

Josefa Bancells
Josefa Bancells
13.10.2021  ·  18:19

D’acord amb la Núria Coma

Antoni Morros
Antoni Morros
13.10.2021  ·  19:06

Dades d’ara mateix.- Font: CovidVisualizer i Worldometer.
Al nostre planeta hi vivm 7.800milions de persones, aprox.
Han contret la malaltia 239.686.086 persones, se n’han curat 217.017.206 (el 90,54%).
Han mort tristíssimament 4.885.126 persones (el 2,04% de les que van emmalaltir suposadament de Covi19).
Hi ha 127.783.754persones que estan passant la malaltia.
S’ha vacunat a 3.755.766.858 (el 48,15% de tota la humanitat). No és un disbarat això darrer?
Són molt tossuts els números, oi?
Sembla molt evident que les coses no han anat com ens han dit que anaven, oi?
Qui tingui ganes de pensar una mica, que pensi i tregui les seves conclusions.
Pregunto, benvolgut director, per què no heu parlat mai del que reflecteixen aquest números? Per què no heu contribuït a informar millor als lectors?
Per què només heu seguit i amplificat la “veritat oficial”, quan sabeu molt bé que n’hi d’altres de veritats igualment respectable i científicament fonamentades?
No heu tingut cap dubte raonable, Sr. director, durant to aquest temps sobre el que ens ha estat dient de la pandèmia aquesta fins ara? Senzillament, no m’ho crec que no n’hàgiu tingut cap de dubte.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
13.10.2021  ·  20:27

Vostè, Sr. Partal o és un ingenu o s’ha equivocat de planeta. Qualsevol possibilitat és entranyable.

Per resumir, malament, com qualsevol resum.

La pandèmia de la COVID-19 no és sinó una oportunitat (més) per fer més rics als rics i més dòcils als ja sotmesos. Ideològicament parlant, s’anomena capitalisme o comunisme o sursumcordisme.

Les estadístiques dels morts, tots se’n foten, excepte els que estimaven els (seus) morts. Però, aquests, no tenen veu pública, mediatitzada. Són veus en la intimitat. La realitat real és la intimitat multiplicada per millers de milions de persones.

Per a tota la resta, Mastercard.

Esther Miquel
Esther Miquel
13.10.2021  ·  20:34

I tant que cal fer memòria.
Gràcies, Vicent Partal. I gràcies a tanta gent que ha fet tot el que ha pogut sense defallir per ajudar a tirar endavant.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies