Vull viure en un país normal on no s’amenaci el poble a cops de porra i articles de la constitució espanyola. On els carrers siguin nostres, també els foscos. Un país on les dones no cobrin menys salari que un home per la mateixa feina. On les dones siguin vives i lliures. Un país normal on no hi hagi presos polítics passant fred a les presons. Sense cap govern a l’exili. Un país on es puguin cremar banderes i sostenidors. On no cusin la boca als rapers. On no deixin sense ploma els escriptors ni esborrin les caricatures dels dibuixants. Viure en un país on no es prohibeixin els llaços ni els colors. Vull banyar-me nua a la platja, trepitjar descalça l’asfalt, ser valenciana i deixar d’escriure en una llengua sense nom.

Un país sense portes al camp ni tanques a les xarxes socials, sense censura. Un país normal amb una justícia justa. On ens puguem estimar lliurement i escriure el nostre nom a la paret. Un país sense feixistes, adormits o desperts, violents sempre. Un país sense el vot captiu, sempre amenaçat per la por. Un país d’acollida on es barregin els colors, les olors i els sexes. Vull viure en un país normal, on visqui gent diferent i anormal com jo.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb