No ens volen, ens espien, però ens necessiten

“Les declaracions de la ministra Robles admetent el cas Pegasus reafirmen que l'estat espanyol està disposat a tot per no perdre els milers de milions del ‘peatge’ anual català”

Jordi Goula
Jordi Goula
27.04.2022 - 19:50
Actualització: 27.04.2022 - 19:05
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Si he de dir la veritat, les declaracions de la ministra espanyola Margarita Robles d’aquest matí sobre l’espionatge amb Pegasus no m’han sorprès pas. Potser sí que ho digués amb tanta claredat, però no pas el fet en si. Era una realitat cantada, després d’haver menyspreat els analistes de Toronto que ho han esberlat i The New Yorker per publicar-ho. És una malifeta més, com ho han estat tantes i tantes, durant anys, decennis i segles. Catalunya va ser una conquesta molt preuada fa segles i, ara com ara, ni la volen ni la poden perdre. Però hem de veure-ho des del punt de vista econòmic. Deixem de banda els sentiments. Això és cosa dels pobles i les persones, catalans i espanyols, els quals, per cert, han atiat contra nosaltres durant anys i panys, per terra, mar i aire. El govern espanyol i, sobretot, l’anomenat deep state, no en tenen, de sentiments. Ells saben de poder i de xifres. I les xifres diuen que la prioritat és no perdre la possibilitat de munyir una vaca que dóna bona llet i en molta quantitat… i no es queixa gaire.

Les anàlisis que es fan dels esdeveniments traumàtics que passen al món, moltes vegades i de manera inexplicable, deixen de banda l’economia. I malauradament, en els temps que corren, l’economia és la base de tot. Pensem, per exemple, amb la guerra d’Ucraïna. Hem vist reportatges esgarrifosos del que han fet els russos, hem vist ciutats destruïdes, hem vist com la fam s’apoderava dels ciutadans que resistien… Però el rerefons, la causa darrera, de la barbaritat que ha comès Putin no la sabem. Avui, els analistes es demanen què voldrà fer amb Ucraïna quan guanyi la guerra. Ara sembla que l’interès es concentra en el Donbass. Algú es creu que a Putin li interessen els russòfons de la regió? Bé, sembla que molta gent d’aquí sí que s’ho creu, i m’ha sorprès com provaven d’emblanquir els actes de violència de Putin. Però jo no m’ho crec.

Una raó, i no goso dir “la” raó de la guerra, poden ser les riqueses immenses que té el subsol d’aquesta zona en forma de “materials rars”. Tot just uns dies abans de començar la invasió, Reuters informava sobre un estudi científic que havia revelat el potencial d’Ucraïna –concretament, a la zona del Donbass– com a reserva sense explotar d’un dels metalls més importants per al futur de la mobilitat i la tecnologia, el liti, del qual Europa és molt deficitària. Sembla que el govern de Zelenski havia signat una aliança estratègica amb la UE sobre aquesta qüestió, que, evidentment, la invasió russa ha deixat en suspens.

Però no ens desviem. Aquí a VilaWeb, vam publicar fa uns mesos (29 de juny de 2021) què deia el conseller Jaume Giró. Recordem-ho. El conseller d’Economia elevava el càlcul del dèficit fiscal de Catalunya i el situava entre 18.000 i 20.000 milions d’euros, una xifra superior als prop de 16.000 milions que s’havia establert en els darrers càlculs, del 2017, corresponents a l’any anterior. Afegia: “No és una cantarella, és una injustícia. I el que fan els pobles que pateixen injustícies és denunciar-les fins el dia que es resolen.” El conseller va afegir que el dèficit representava entre 2.400 euros i 2.600 per cada persona que vivia a Catalunya i any “en serveis de salut o educació i prestacions que s’evaporen”.

Vet aquí la raó de fons que tots ja sabem, però que massa vegades sembla que oblidem. L’estat espanyol té assegurats aquest grapat de milers de milions només mantenint l’statu quo actual. És a dir, amb molt poca feina. Sempre, és clar, que ningú es bellugui ni faci res per a mirar de reduir-los o eliminar-los. Dins la lògica de qui obté el guany sense fer res, no es pot descartar mai el “tot s’hi val”. I ho tenen ben après, per això estem com estem des de temps immemorials. Potser l’error que hem comès els qui tenim tan clara la qüestió és haver-ne fet poc ús. Fer-ne el pal de paller, en lloc de deixar que els qui volen tapar el fons de la qüestió expliquin mil històries falses sobre la realitat. L’arrel de tot el que ens puguin fer, cal buscar-la en aquests guanys “caiguts del cel” –com es diu ara en el cas de les elèctriques– i que són el peatge que hem de pagar després d’anys i anys de parlar-ne poc i fer encara menys.

Sí, ara ens han espiat. I s’enduen uns milers de milions cada any a canvi de res. I, a més, ens posen la resta de comunitats estatals en contra, tot dient que som un poble d’egoistes. Bé, és així. A canvi de rebre menys inversió que els altres territoris i, en conseqüència, tenir unes infrastructures pitjors. I, per descomptat, impedir que aquí puguem gaudir d’una sanitat i una educació més bones, d’acord amb la nostra aportació a les arques de l’estat. Com deia el conseller Giró, és una injustícia. Ja ho sabem. No és cap novetat. Però és una injustícia que, com que es fa crònica, queda en un segon terme massa vegades. Fins i tot per als nostres polítics, que sovint mostren una falta de memòria sorprenent. Ens han espiat, s’enduen diners i ho continuaran fent, mentre aquí ho acceptem i mirem cap a una altra banda.

 

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies