L’artilleria que es fa servir aquests dies previs a les eleccions al secretariat nacional de l’ANC és absolutament fora de lloc en una entitat com aquesta. L’endemà de les eleccions, els 77 membres que surtin escollits –vinguin d’on vinguin i pensin com pensin– hauran de treballar braç a braç per afrontar un mandat que culmini la feina d’aquests darrers anys. No era això, companys. L’esperit de l’ANC ha estat sempre de donar la mà, construir plegats la independència del nostre país. No podem fallar.

Qui desplega aquesta desmesurada artilleria amb articles d’opinió personal o fent declaracions anònimes incendiàries a mitjans de comunicació comet una enorme irresponsabilitat. Perquè la transversalitat es basa en el fet que persones diverses trobin el consens per treballar conjuntament per l’objectiu que els uneix. Per contra, el to bel·ligerant d’aquests articles pretén situar aquestes eleccions en un ‘o vas amb mi o vas contra mi’, un terreny en què la transversalitat queda dilapidada. Què pretenen?

La munició d’aquesta artilleria és l’anomenat ‘partidisme’, una acusació fàcil de fer i difícil de demostrar perquè –no ens enganyem– si hi ha algú amb objectius subterranis no serà qui mostra obertament la seva militància. En la meva experiència al secretariat nacional he vist com persones que havien tingut vincles clars amb partits defensaven les posicions que lliurement consideraven en cada moment i, en canvi, persones que feien gala de la seva ‘no militància a partits’ s’aferraven a defensar postulats en la línia d’un partit en concret, fins i tot fent servir les males arts de la política i tergiversant decisions que ja havien estat aprovades pel secretariat. Aquestes persones són les que aquests dies escriuen articles denunciant el partidisme.

D’aquests articles, també inquieta que s’esquincin les vestidures per denunciar que no es pot fer campanya utilitzant el pitjor tarannà de les campanyes: voler destruir a qui consideren el rival.

Un joc massa brut que l’ANC no es mereix, i menys per a afrontar quelcom que ens és tan natural com posar les urnes.

Encertadament, els afectats per aquestes acusacions no han entrat en el joc de les provocacions i la declaració de guerra ha quedat només en una ofensiva que té data de caducitat aquest dissabte.

Com diria Anaïs Nin, ‘no veiem les coses com són, sinó com som’.

Ignasi Termes, membre del secretariat nacional i coordinador de mobilització de l’ANC (2012-2015)

Jaume Terribas, membre del secretariat nacional de l’ANC (2012-2015)

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.