L’artilleria que es fa servir aquests dies previs a les eleccions al secretariat nacional de l’ANC és absolutament fora de lloc en una entitat com aquesta. L’endemà de les eleccions, els 77 membres que surtin escollits –vinguin d’on vinguin i pensin com pensin– hauran de treballar braç a braç per afrontar un mandat que culmini la feina d’aquests darrers anys. No era això, companys. L’esperit de l’ANC ha estat sempre de donar la mà, construir plegats la independència del nostre país. No podem fallar.

Qui desplega aquesta desmesurada artilleria amb articles d’opinió personal o fent declaracions anònimes incendiàries a mitjans de comunicació comet una enorme irresponsabilitat. Perquè la transversalitat es basa en el fet que persones diverses trobin el consens per treballar conjuntament per l’objectiu que els uneix. Per contra, el to bel·ligerant d’aquests articles pretén situar aquestes eleccions en un ‘o vas amb mi o vas contra mi’, un terreny en què la transversalitat queda dilapidada. Què pretenen?

La munició d’aquesta artilleria és l’anomenat ‘partidisme’, una acusació fàcil de fer i difícil de demostrar perquè –no ens enganyem– si hi ha algú amb objectius subterranis no serà qui mostra obertament la seva militància. En la meva experiència al secretariat nacional he vist com persones que havien tingut vincles clars amb partits defensaven les posicions que lliurement consideraven en cada moment i, en canvi, persones que feien gala de la seva ‘no militància a partits’ s’aferraven a defensar postulats en la línia d’un partit en concret, fins i tot fent servir les males arts de la política i tergiversant decisions que ja havien estat aprovades pel secretariat. Aquestes persones són les que aquests dies escriuen articles denunciant el partidisme.

D’aquests articles, també inquieta que s’esquincin les vestidures per denunciar que no es pot fer campanya utilitzant el pitjor tarannà de les campanyes: voler destruir a qui consideren el rival.

Un joc massa brut que l’ANC no es mereix, i menys per a afrontar quelcom que ens és tan natural com posar les urnes.

Encertadament, els afectats per aquestes acusacions no han entrat en el joc de les provocacions i la declaració de guerra ha quedat només en una ofensiva que té data de caducitat aquest dissabte.

Com diria Anaïs Nin, ‘no veiem les coses com són, sinó com som’.

Ignasi Termes, membre del secretariat nacional i coordinador de mobilització de l’ANC (2012-2015)

Jaume Terribas, membre del secretariat nacional de l’ANC (2012-2015)

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb