No oblideu mai que un home tot sol també pot canviar el país

  • Ferran Zurriaga és un exemple clar, en aquest temps de desencís, que per a fer les coses que cal fer no cal esperar a veure qui ve darrere, ni discutir-se sobre què fan o deixen de fer els altres

Vicent Partal
30.11.2022 - 21:40
Actualització: 30.11.2022 - 22:52
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

En el llibre Idea general de la revolució al segle XIX, el pare de l’anarquisme modern, Pierre-Joseph Proudhon, descriu la nostra vida d’una manera que talla l’alè, de tan detallada, rotunda i magníficament expressada. No tinc notícia de l’existència de cap edició en català d’aquest text, de manera que us haureu de conformar amb una mena de traducció apressada i segurament maldestra, però que espere que faça bona l’eloqüència del vell llibertari.

Diu Proudhon: “Ésser governat és estar permanentment en custòdia, inspeccionat, espiat, dirigit, reglamentat, adoctrinat, predicat, controlat, mesurat, censurat, comandat per éssers que no tenen ni la capacitat ni la virtut de fer-ho. Ésser governat és ésser, tothora, a cada transacció i a cada moviment, anotat, enregistrat, censat, tarifat, timbrat, posat al costat, contribuït, patentat, llicenciat, autoritzat, postil·lat, amonestat, empès, reformat i corregit. Ésser governat és, sota el pretext de la utilitat pública i en nom de l’interès general, ésser posat a contribuir, a exercir, a rescatar, ésser explotat, monopolitzat, colpejat, pressionat, robat, per a després, al primer gest de protesta, a la primera resistència mostrada, ésser reprimit, acusat, vilipendiat, vexat, perseguit, desarmat, empresonat, afusellat, metrallat, jutjat, condemnat, deportat, sacrificat, venut, traït, ultratjat, deshonorat…”

Aquest dibuix del món, llegit en abstracte, convidaria al desencant i a la rendició, a la desesperança davant el poder. Però Proudhon mateix ens recorda de seguida que tot això, tot aquest esforç per mantenir-nos dòcils i dominats, té un punt feble important en la resistència dels individus, en el poder moral de les persones, en la força de la gent que sap que té la raó. Perquè tot aquest poder aclaparador al final no té mai prou força per a doblegar, per a atemorir i fer rendir cap home, cap persona que sàpiga fermament què és i què vol per a la seua gent. I que tinga prou voluntat i prou dignitat per a posar-se a caminar sense esperar a veure què fan els altres.

Ahir es va morir a Olocau el mestre Ferran Zurriaga, un d’aquests homes que es van posar a caminar sense esperar a veure què feien els altres i sense espantar-se davant el monstre descrit per Proudhon. Treballant des de, i contra, la profunditat del franquisme més fosc i també de la democràcia més decebedora, Ferran Zurriaga ha estat un home determinant, clau, en la construcció de l’escola, del país i la societat que tenim avui.

Savi i treballador, i discret i humil, Ferran Zurriaga va emprendre amb Carme Miquel i més mestres aplegats entorn de Lo Rat Penat la renovació pedagògica valencianista que al cap dels anys tants fruits notables ha donat i tant ha canviat la nostra societat. Després vingueren les Rutes Universitàries, la fundació del Moviment Social-Cristià de Catalunya (MOSCA, un partit valencià del qual un dia hauríem de parlar) i del vell Partit Socialista Valencià –que cal no confondre amb l’actual. I la creació de l’Escola Tramuntana, que va esdevenir la Masia i fou una de les primeres escoles plenament valencianes. I un treball ingent per a implantar el català a les escoles una volta mort Franco, fent de tot i a tot arreu.

Per aquesta raó avui voldria tenir-lo present, recordant que en uns moments excepcionalment difícils aquests mestres, aquests honorables ciutadans del nostre país, no van dubtar gens a consagrar-se a una tasca que es preveia feixuga, incòmoda, perillosa àdhuc, però que acabà ocupant-los la vida sencera i millorant la nostra societat, malgrat que tenia una possibilitat d’èxit aparentment nul·la. Pura utopia.

El seu exemple, per això, és especialment important avui, enmig d’aquest desencís pastós i poc justificat que sembla haver-se apoderat de la nostra societat. Avui és important de recordar que ell, i tots els Ferrans Zurriagues d’arreu del país, no va demanar mai qui o quants els seguien. Ni va posar condicions al seu sacrifici. Ni es va excusar una sola vegada a l’hora de fer la seua faena, discutint què feien o deixaven de fer els altres. Ferran Zurriaga simplement va fer la part que li tocava de fer a ell –més que la que li tocava, de fet– i amb el seu gest ens va recordar una vegada més que un home sol també pot canviar el país. I que, per tant, no s’hi valen excuses per a deixar de fer la tasca que ens correspon a cadascun de nosaltres.

El trobarem a faltar molt.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Joan Rius
Joan Rius
30.11.2022  ·  22:10

Gràcies per aquest missatrge tant encoratjador i per donar-nos a conèixer aquest Homenot que com tants d’altres ens han indicat el camí. Ep! i cadascú de nosaltres en portem un a dins que hem de fer emergir.

Josep Usó
Josep Usó
30.11.2022  ·  22:11

Un gran home, Ferran Zurriaga. Només que cadascú fem alló que podem i que sabem que està bé, ja es fa molt camí’.

Rosalia Julian
Rosalia Julian
30.11.2022  ·  23:02

Gràcies, per fer nos saber d’aquest mestre savi que ha dedicat la seva vida a una tasca imprescindible per la llengua valenciana

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
30.11.2022  ·  23:16

Tot el meu respecte i agraiment a les persones com Ferran Zurriaga. Fa molts anys que vaig llegir Proudhon, i ja no recordava la seva magistral descripció del governs. Sorprén que sigui tan encertada i vàlida cada cop més per a la nostra societat present. Sens dubte cal que recordem als antics mestres de la revolució que ens volen fer creure que ja estan superats i passats de moda i de temps històric; res d’això, una enganyifa més. Són més actuals que mai i cal rescatar-los, especialment els que creien que la revolució és cosa, per començar, de cadascú i els que creien en la iniciativa personal, que si és valenta i encertada ja trobarà companys de ben segur. Els que creien en la Llibertat.

Daniel Llorca
Daniel Llorca
30.11.2022  ·  23:30

No conec a Ferran Zurriaga però ja el trobo a faltar

Josep Jallé
Josep Jallé
30.11.2022  ·  23:39

Avui, casualment, hem tornat a reveure aquell film de Gary Cooper “Sol davant el perill” i, en llegir desprès el comentari – … que si es valenta i encertada ja trobarà companys a ben segur – m’ha vingut a la memòria el paral·lelisme. Doncs, així és, com al film on tot un poble troba excuses per no tenir, cadascú, una actitud personal davant de tanta renuncia.
La sorprenent reacció dels governs, dels titelles dels interessos, és el pa de cada dia.
Cal tenir actituds personals, pròpies, com ens assabenta el director amb l’exemple de Ferran Zurriaga.
Gràcies i … salut!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
01.12.2022  ·  00:11

M’he assabentat aquest matí de casualitat.
M’ho ha explicat Empar, tot dient-me que Albert estava molt fotut, doncs li havien trucat a l’Escola per comunicar-li la nova-dolenta. Tot i que s’ho veien vindre.

D’en Ferran em resta el record d’alguns escrits, i uns quants sopars a la fresca de l’estiu a sa casa fent-la petar al corral de darrere amb la porta del paeller oberta i la vora a una vintena de persones que s’acaramullàvem amb una fartera increïble i ell més content que un gínjol.

Coques, esgarradet, truites diverses, anxoves nadant en un dels millors olis del món al peus de la Calderona, llonganisses, botifarrons, tomaca fregida, all-i-oli, embotits diversos, cuixot, vins i xampany valencians, i un fum de llepolies, arrop-i-talladetes, pastissos, etc.

I la seua humilitat, humanitat i mestratge suau en acabant en amical conversa. Això que amara les gents, tot imaginant-me les seues classes amb aquest caient tan penetrant i convincent alhora.

Josep Blesa (València)

PS: EM FA MOLT DE GOIG QUE HAGES TINGUT LA VALENTIA D’HAVER DEDICAT AQUEST EDITORIAL A UN HOME QUE VA OBRIR CAMÍ ALLÀ ON NO N’HI HAVIA, PER A CONEIXENÇA DE LA RESTA DELS NOSTRES -I SEUS- CONNACIONALS. QUE TANT IGNOREM.

Belén Solé
Belén Solé
01.12.2022  ·  07:43

Gràcies per apropar-nos a una figura com ell. I que el seu exemple doni molt fruit!

Marta Sanchis
Marta Sanchis
01.12.2022  ·  08:24

Moltes gràcies, Vicent

Carme Perello
Carme Perello
01.12.2022  ·  08:25

Gràcies per a fer-nos creure en nosaltres mateixos mitjançant la figura de Ferran Zurriaga:
Si indivualment podem moure el que tenim al voltant com en Zurriaga, ni ens imaginen tots a una.

Joan Benavent
Joan Benavent
01.12.2022  ·  08:50

No n’havia sentit a parlar. Hui, tot i la descoberta, em sé una mica més ignorant que ahir. Perquè persones compromeses i honestes com ell, activistes per a mi anònims, és a dir, el nom dels quals desconeguem una gran majoria, n’hi deuen haver uns quants, ara i, no cal dir-ho, en el passat. Si no, poc s’explica que, a dia de hui, els valencians encara hi som i tenim veu. El nostre país, als Ferran Zurriaga, mai els hi estarà prou agraït.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
01.12.2022  ·  11:02

Moltes gràcies, Vicent, i també a Josep Blesa pel seu relat tan entranyable.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
01.12.2022  ·  20:19

Ni que siga a deshora, gràcies, Vicent, per assenyalar-nos amb el teu dit la lluna malgrat la foscor que ens “imposen els núvols”. Tot un descobriment per a la gran majoria que t’honora i avala VilaWeb.

Jaume-P. Sayrach
Jaume-P. Sayrach
01.12.2022  ·  23:04

Sempre he cregut que jo puc canviar el meu petit món i veig que de seguids s’ajunten altres persones. Malgrat tot,el meu món és meu.

Salvador Molins
Salvador Molins
02.12.2022  ·  03:21

Seguint, l’exemple d’aquestes honorables persones cal que tirem endavant pel bé de la societat, per la nostra llengua i per la independència plena de Catalunya i de tots els Països Catalans.

Gràcies Sr. Vicent Partal, per aquest i demés editorials.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes