No es pot investir Sánchez perquè el PSOE no pot garantir allò que promet

Qualsevol acord que no inclogui el reconeixement de la DUI del 2017 és traidoria … Com deia jo pel gener i ara s’ha confirmat amb lo dels 8.000.000 “la tupinada i el cens inflat ja els tenen a punt” …
https://x.com/jaumemoll/status/1612868018618650624?s=20

El PSOE i el seu somrient president han sigut destituïts pel veritable poder de l’estat espanyol. Ni legislatiu, ni executiu ni res . El veritable poder el detenten uns magistrals feixistes i amb el càrrec caducat. No es pot pactar res amb qui ja no pinta res. Sobta que encara es mantinguen unes negociacions impossibles.

Això va francament bé. Si continua aquest aquelarre, la predicció de Deulofeu, encara s’avançarà uns anys.

No poden investir en Sánchez perquè és una promesa electoral. Ras i curt. Es van comprometre que sense referèndum no hi hauria investidura. Si ho fan en Sánchez no serà l’únic que no serà de fiar. Que em tornin el vot perquè serà un frau democràtic en tot regla. En som uns quants que ja ens hauran vist prou. I a partir d’ara, seguint els consells d’en Puigdemont, haurem de cobrar per avançat. Primer que demostrin que no ens prenen el pèl, i després ja veurem si els tornem a votar. Estic indignat

El millor seria que quedi en evidència la realitat de l’estat espanyol, pur franquisme.

Després de bastantes setmanes, estic amb tu Partal.
Investir Sánchez seria un error. Un error molt greu.
El poli bo no controla, o no vol controlar els polis dolents.
I perdríem l’única figura que ens queda: en Puigdemont.

Jo reconec que ja fa dies que em vaig movent com el vent, sobre si donar o no suport a aquella colla de sapastres, però vist el panorama, em pregunto si l’Estat explotaria d’una vegada si es dona suport a Sánchez presentant una bona llei d’amnistia, entre més coses. L’Estat ho suportaria? Veuríem fets encara més impensables? La llàstima és que l’acord firmat per ERC és una baixada de pantalons tan colossal que fa feredat, i tot per collar Junts (i de pas ocupar unes quantes poltrones uns quants anys més). En Jordi Zamora ha fet esment a Deuloféu. Quina seria la millor manera de donar una empenteta a tot plegat?

Poca cosa a afegir, avui.
Com bé diu l’editorial, no s’ha d’investir Sánchez a canvi de promeses que no li vé de gust complir, i que no podrà complir ni fent de la necessitat, virtut.

L’escenari d’unes eleccions en què guanyi la dreta no és molt afalagadora, però posats a negociar, millor amb l’amo que no pas amb el masover.

Ara, calcem-nos bé pels temps a venir….

Tots sabem qui mana i quin peu calcen. Realment, és el cop d’estat que tots sabíem que hi hauria. S’ha destapat davant Europa perquè saben perfectament que ningú els hi dirà res o com a molt, els hi tocaran el crostó. I qui dia passa, any empeny. I d’aquí a poc temps sols serà un record per oblidar. Quin fàstic de política. Realment, estava tot lligat i ben lligat. Oi?

El més gros i prevaricador del jutge que ha trobat un mort a l’aeroport, és que déu saber que el consulat del país del pobre home mort per l’infart, ja fa temps que va desvincular la seva mort del moviment del Tsunami democràtic.
I el jutge espanyol això no ho sap.
Vés per on!

Doncs jo arribo a la conclusió contrària. Precisament perquè passa el que està passant cal investir Pedro Sánchez i obligar-lo a fer reformes profundes com disoldre l’Audiència Nacional i fotre fora els del CGPJ i jutjar-los per rebelió . Evidentment això causaria una reacció del règim que reforçaria el seu intent de cop d’Estat. No se m’acudeix una manera millor de posar l’Estat Espanyol en perill real.
Si no investim Pedro Sánchez, hi haurà noves eleccions però no sabem què passarà . En tot cas salvarem el Règim almenys uns mesos més. I si guanyen PP i VOX faran el cop d’Estat igualment però amb la diferència que podran presentar la legitimitat democràtica d’haver guanyat les eleccions, cosa que no poden fer ara i que és la bomba de relotgeria que té l’Estat Espanyol. No la desaprofitem.

Si surt investit en Sánchez, a mi ja m´han vist prou. I a molts milers mes.

Sembla que aquestes negociacions fan pessigolles insuportables a la dreta espanyola i debiliten l’Estat fins a tal punt que amb prou feines es pot posar dempeus. Només per això, les negociacions valen la pena. Gairebé estaria a favor d’un acord de govern.

Que l’Estat es debiliti fins a col·lapsar-se.

No sé qui deia que un bon negociador cedeix en coses que no depenen d’ell.
Exemple: el català a Europa, l’ amnistia, …

És clar que no ha d’haver-hi investidura, malgrat l’entusiasme de pensar que una amnistia que reconegui l’aplicació judicial del dret de l’enemic al Procés i als catalans, perquè aquesta ficció no és possible.
M’agradaria un (altre) gir imprevist de guió que, enmig de la roda de premsa per anunciar l’acord, el MHP en suspengués la signatura tot al•legant que no es donen les condicions, que Espanya està dividida entre els partidaris i els contraris a l’amnistia i, és clar, cal primer que una majoria es determini a favor.
Ja ho hem viscut, però sembla que només els catalans mereixem que ens prenguin el pèl.

Ara com ara, investir Sánchez és sumir Espanya en el caos, només per això ja ens convé. És una via perillosa, però pot ser la definitiva per assolir la independència.

Em sumo a les veus dels Srs. Serra (22:43) i Gerber (22:52).

I Feijóo que ens pot garantir….que ens destroçaran com a País, com a nació….això ens pot garantir Feijóo…?

Fa ja molts dies que tinc clar que no es pot investir P.Sánchez per res del món; perquè no complirà res de res, i perquè no en té el poder, que rau en altres instàncies que el gobierno, que només fa de masover, sinó en fosques i disiiulades aliances de interessos sobretot econòmics i també polítics, difosos pel deep state, des dels jutges, els militars i els eclesiastics fins a la policia i el funcionariat.

He trobat molt encertada la reflexió que heu fet Partal sobre el pendent ferroviari: en efecte España està arribant al fons del cul de sac on s’ha anat ficant des de fa anys, i els riscos d’aquest fet són cada dia majors i més greus; d’aqui ve la histèria general generada entre les dretes i part de les esquerres, i nombroses institucions de l’estat. Intueixen que s’està acabant el bròquil…..

Acabo de sentir al sr. Pallin comminar a Junts perquè actui am sentit democràtic. La veritat: no sé per què els catalans hem d’actuar amb sentit d’estat quan l’estat que teòricament hem d’apuntalar no és el nostre. Ara hem de salvar l’emvolic feixista que tenen a Madrid? Per l’amor se Déu!

P.s. la tertúlia d’avui d’en Grasset anava tota en contra de Junts i cantant el meravellós acord aconseguit per erc. El comentari de la Barrios defensant el mig cop de’estat que té lloc a Madrid, va per nota. Això també ho he de pagar jo?

https://twitter.com/florencimp/status/1721653794298036558?t=MKCi-INkwGgj_d9mVFTIMg&s=19

És agradable veure com, de mica en mica, españa esdevé una nova Iugoslàvia, i Castella en una nova Sèrbia.

El miratge de carrossa triomfal amb cavalls àrabs es van transformant en carabassa i ratolins.

Sobretot, quan se n’és més bruixa que ventafocs.

Josep Blesa (València)

Us recomano sentir els d’Octuvre analitzant els acords ERC/PSOE
https://youtu.be/bxJ4PsPhosI?si=Xbte2-kDQ2GiK7zl.
A la vista de tot el que està passant espero que els de Junts no caiguin en aquest parany. Amb Espanya no hi ha res a fer.

Entenc què planteja en Partal a l’editorial. Ara bé, veient les imatges dels enfrontaments entre els manifestants a la seu de Ferraz i la Policia Nacional, he de dir que són les imatges d’una España dividida i ben trencada. Per a mi la pregunta és ara per què hauríem de fer el pacte i investir en Sánchez si no ha de poder complir amb els acords? Per dividir i trencar España del tot. I com alimentaríem més i millor la trencadissa: investint Sánchez o no investint-lo?

Els de Junts haurien d’anar afegint més i més condicions per al pacte i que el gran triler vagi empassant-se els gripaus i posant-se als peus dels cavalls.
I quan sigui l’hora de la veritat, votar en contra i deixar-lo amb un pam de nas. Com a mínim s’haurà posat en evidència que l’autèntic poder a l’estat no depèn de les urnes, sinó dels abominables servidors del neofranquisme.

EL MASOVER NO POT GARANTIR ALLÒ QUE PROMET

L’amo té la propietat de la casa i la terra per l’ocupació pacífica des de temps immemorial, o per l’ocupació a través d’un contracte de compra i venda, o por l’ocupació com a botí de guerra; aquest és el cas d’Espanya, propietat de l’elit franquista com a botí de guerra.

Per altra banda, el propietari encarrega la finca a un masover que ocupa la casa i la terra a canvi d’un percentatge dels resultats de l’explotació, que porta annex un dret d’habitació a La Moncloa a favor del masover, i la seva família que ocupen uns immobles Congrés, Senat, o Generalitat per exemple, situats a la finca, també anomenada Espanya de les Autonomies.

Naturalment, tothom sap que les negociacions històriques per canviar la casa des dels fonaments, s’han de fer amb l’amo, perquè el masover no pot garantir allò que promet.

Els arguments de l’editorial per no investir Sánchez, contenen els arguments més evidents que cal investir Sànchez.
La dreta crida a la guerra civil i el centre i les esquerres van dividits: no us sona això?

Em sumo al comentari de la Teresa labourdette. El vídeo dels d’Octuvre és genial i val molt la pena.

Ñ és un “país” caïnita, a més de bàsicament autoritari. Cada vegada que unes reals o suposades esquerres intenten reformar el cortijo secular, una dreta cavernícola irredempta s’alça en peu de guerra. I, sovint -la història ho diu- arriba a la guerra!
Fa segles que estan així.
Fa feredat.

Jo també em pregunto COM és millor actuar, en aquest moment, per desestabilitzar més aquesta desgràcia de “país” del que ens hem d’alliberar: investint Sánchez o no investint-lo. I no ho tinc del tot clar. Perquè l’escenari no és gens estable.

Però AQUEST és el quid de la qüestió! Afeblir.
No pas esperar/obtenir res rellevant per a Catalunya, perquè… no es donen les condicions!
El PSOE, a més de triler, no té -sembla- la força necessària per fer cap canvi important (quina renovada ingenuïtat gastem els catalans per creure que podíem forçar un “acord històric”!!!) i la dreta colpista mai no farà cap “acord”.

Queda plantejat, doncs, l’interrogant: si no volem malgastar la força dels vots de Puigdemont (com ha fet ERC, a canvi d’una autèntica bufonada) què ens va millor per desgastar l’estat: investir Sánchez o no investir-lo?

El que segur que, de moment, ens va a favor és NO TENIR PRESSA.
Que es barallin.
Mentrestant, anem pensant com moure les peces.

Allò divertit serà si la dreta cavernícola Ñ arriba a muntar una guerra… en plena Unió Europea. No és que a Brusel·les siguin uns sants, prrò una guerra en plena UE no queda bé. Reconec que m’estic cruspint crispetes a dojo.

Sembla que ara mateix està més dividida Espanya que Catalunya, la qual cosa és prou satisfactòria. Tanmateix, si em posés en mode possibilista progressista, em resulta obvi, com assenyala Partal en el seu PS2, que la “majoria progressista” podria fer coses útils com ara desmuntar l’entramat repressiu que formen el CGPJ i l’AN, juntament amb la capacitat sancionadora del TC i la llei mordassa, etc etc. Igual el govern “más progresista de la historia” no ho era tant. Puigdemont no ha inclòs aquests “detallets” a la negociació?

Si divideixes, guanyes. És el que fan amb lanostra llengua i la societat catalana. Encarano hem entés. La unitat fa la força, la divisió afebleix i destrueix.

Com diu Josep Costa, l’amnistia és el punt final a l’1-O. Em sembla increïble que encara hi hagi persones que pensin que es pot pactar alguna cosa amb Espanya. Hem de mantenir la posició malgrat les pressions de PSOE-ERC i de la extrema dreta.

Efectivament benvolgut Partal el PSOE no pot garantir el que promet, tampoc crec que els importi gaire. Res del que està passant m’estranya per allò de que sap més el diable per vell que per diable, també ajuda haver viscut a Madrid i freqüentar algunes famílies del barri de Salamanca. Salut.

I els tribunals europeus que? Narinan, narinan, narinant, Narinan, narinan, narinant. No és només espanya que està immersa en el més pur feixisme, també és Europa.

El monstre judicial ja fa molt que hi és. És una màfia sostinguda pels amics dels altres mafiosos traficants de droga. Evidentment, tancant l’AN sense cap altre canvi en el sistema hiper corrupte judicial no es va enlloc. Aquesta màfia judicial, està alimentada pels col·legis “professionals” d”advocats, Cuevillas i Boye inclosos. Els hi beneficia molt aquest sistema mafiös, part i art.

Ben pensat i vist les mobilitzacions extremistes , estic d’acord amb en Frederic Varela a veure si el caos divideix aquesta “grande i libre”

Estem en una situació semblant al què va passar amb l’estatut del 2006, és el mateix esglaó que potser no es podrà superar. L’estat posa en marxa tots els seus recursos, la judicatura, la policia, els mitjans de comunicació, etc i mobilitza tant com pot aquesta mitja Espanya, o més, contra els catalans. Atenció, contra els catalans, no contra el PSOE i els catalans fem la revolució pacífica. Algú em pot dir com es guanya això?, aguantarà Sánchez aquest embat?. Tot fa pensar que no.

Audiencia Nazional i la Cope.Omella.Opus.Dei I.legali5zació ja, terrorisme franquista, forrats i lladres. 9m3lla pqga l”IBI lladre antisocial, marranet protectors dels pederastes amb faldilletes eclesiàstiques

https://youtu.be/bxJ4PsPhosI?si=KLfYfqb1WaCGcO5q
Tot escoltant el video d’Octuvre, és evident que tenim problemes molt greus als Països Catalans: mitjans d’informació absolutament venuts, un partit indecent (PSOE), i uns partits dirigits per una colla d’oportunistes assimilats a l’espanyolisme (ERC, Copromís, Més), i qui sap si també Junts.

La idea o creença que a poc a poc l’Estat espanyol es trenca, que cal sumir Espanya en el caos, que Espanya es troba ja en el pendent ferroviari, és una creença tramposa per no dir errònia.

Creure que Espanya es debilitarà i s’ofegarà en les seues contradiccions fins al punt de desaparéixer, és desconéixer profundament el sistema anomenat España. España es reinventarà, sota la fórmula política que es vulga, federació, confederació, la fórmula política és indiferent perquè l’objectiu és mantenir España i si cal que siga “roja o verda o multicolor ans que rota” serà i es farà. Perquè España no és una nació, és un sistema econòmic, és un autèntic negoci, i amb les coses de menjar no s’hi juga.

I els primers que donarien suport inequívoc a la refundació serien els nacionalistes sobiranistes bascs i catalans. No pas els nacionalistes independentistes, no, per descomptat, però aquests són minoria dins la minoria.

És curiosa (quasi digna d’estudi psicoanalític) l’obsessió per part dels nacionalismes perifèrics d’esperar que la “solució” vinga d’España (la seua transformació). La independència només pot venir i assolir-se des de dins. Això és un fet històric comprovable. Aleshores, per què aquesta obsessió? Jo crec que no cal ni fer un estudi psicoanalític, pense que és perquè a molts nacionalistes sobiranistes ja les val amb una España feta a mida.

Són molts anys fent negocis amb España, i els uns i els altres volen continuar treure’n nyapa de l’afer.

Sempre he defensat que el problema es troba a dins, i no precisament entre els espanyolistes.

Jo crec que Junts no hauria de ser tant babau com per fer possible la investidura de Pedro Sánchez. Crec que els poders fàctics espanyols del PP i del PSOE (que son els mateixos, no ho oblidem!), estan fent el paper del poli bo (PSOE), poli dolent (PP) per forçar el vot favorable de Junts a l’enganyifa del PSOE. No els facilitem les coses. No anem pel camí que ens assenyalen els eterns estafadors.

Amb l’amnistia se segueix amb la lluita contra espanya. Donar-li el si a sanchez, és un dany col·lateral. No centri el discurs sobre el vot a sanchez. Ja s’està veient que, sense saber res sobre el text, la que s’està armant .

Ufffff!!! apreciat Vicent, el franquisme/merda està tant estesa que es fa difícil senyalà els seus límits; com molt bé dius, aquesta espaÑa que té molt a veure amb aquest PSO€.
Ara per uns interessos de partit/poder, està negociant situacions d’injustícia que ells mai hagueren tenir que compartí amb aquesta espaÑa franquista i corrupte, però el drama és que aquest PSO€ combreguen amb aquest valors.
Sincerament Vicent, alçades d’ara veien tota aquesta situació d’aquesta espaÑa quasi fent un cop d’estat, ja no ser si es millor investir aquest Triler i mentider de Pedrito.
No voldria pas estar amb la situació del President Puigdemont, que ara també es tornà a trobar sol, com es devia trobar l’1-O, amb la traïció d’ER; doncs cal seguir recordant que el visepresident del Judes de Junqueres va defugir de les seves funcions, que hores d’ara encara ningú sap cap on va defugir, ja que dir reunir-se a esquenes del president Puigdemont amb una franquista i de l’Opus com aquesta Santamaria; de que devien parlar Vicent? de què l’informava aquest Judes ?
La nostra història tampoc és per tirar coets, doncs la traïció i els personalismes han marcat l’han marcada, com ara Vicent, com ara i així porte’m més de 300 anys d’ésser esclaus d’aquesta espaÑa.

El PSOE es ESPANYOL com el PP o com VOX. Volen la seva Espanya en la que Catalunya es un territori fértil que ha de ser submis i sotmés de la forma que sigui. Es la mateixa Espanya amb color vermell en lloc de blau o verd com altres que defensen aquesta mateixa entelequia que no ha estat mai ni una ni grande ni libre ni mai ho estarà.

Les ratas van sortin de les clavagueres .

La INTEL.LIGENCIA de la vida demana un NO a Espanya via PSOE, en un mercat de vots que perjudica a Catalunya una vegada més. Cap amnistía perqué res ilegal ni injust es va dur a terme. Es va expresar un poble .

El que ha fet i està fet ERC es TRAÏCIO pura i dura.

Negociar? Només si es cobra per endavant. Sinó al gener sant torne-mi.

A crear aquest monstre hi ha contribuït el PSOE també, però han estat acompanyats de Podemos també. I aquí, a casa nostra, gent com Iceta, Colau també hi han tingut la seva responsabilitat emblanquinant actituts retrògrades per pura conveniència política. I dins les files independentistes, imbecils com en Tardà (si hay 4 locos… Recorden?) i altres ments privilegiades d’ERC, donant més crèdit a les maniobres d’uns jutges feixistes o la Guàrdia Civil que als seus propis compatriotes també en són responsables.
Al feixisme s’el combat. Qualsevol maniobra per apaivagar-lo a base de donar-li peixet només els envalentona i els fa créixer. Fa 100 anys que és sap això que tants no han sapigut veure.

Evidentment que no es pot investir Sànchez. Lo més trist és intuir per què l´investiran. Junts, o segui al poble o aneu a la paperera com CUP I ERCastella.

SI EL PSOE NO POT GARANTIR RES…EL VOT, TANT DEL SI COM DEL NO, NO TÉ SENTIT…

L’ambient guerracivilista del feixisme espanyol que pren els carrers i volen assaltar seus de partit, que utilitza la justícia-bruta amb l’acusació de terrorisme contra Puigdemont i la Rovira, desafiant la democràcia, sembla que fa certa la frase: “el PSOE no pot garantir res d’allò que promet”…

Però compte que la frase pot portar a conclusions que podrien servir als adversaris de Puigdemont, en el sentit que si ens situem en aquesta afirmació, també ens situem políticament fora de la negociació…

Si el PSOE no té poder, no tenen cap consistència les seves propostes. No ja per falses, sinó per impossibles de complir. Tant si votem SI com No a la investidura, no guanyem res els independentistes. La negociació perd tot el sentit, i la lluita es decanta en un nou marc de confrontació, entre l’independentisme i les forces feixistes de l’Estat perquè ben bé podria ser la fi del PSOE i de les “esquerretes”… El “policia bo” d’en Sánchez, resulta que pels fatxes, és un traïdor…

Com deia l’ antic president de la Cambra de Comerç de Barcelona, quan Espanya es veia perduda, ens oferirà la Confederació. Igual que van fer a Cuba. El pitjor és que els catalans segurament ho acceptarien. Un parany més, per a fer-nos caure a les seues martingales. Molta gent pensa que Espanya és reformable.

Haurien d’allargar tot el possible les negociacions per veure fins on són capaços d’arribar, la tropa feixista. Fins ara, si més no, ha estat com llançar un globus sonda. Fóra interessant dilatar-ho en el temps, fer que el globus es vagi unflant poquet a poc. Amb una mica de sort això de l’amnistia fotra un pet “que te cagues”. Llavors serà quan la cosa anirà de debò. Només els faltarà treure els tancs i el taud de Franco.

Ja es veu qui mana. Qui és l’amo i qui el masover. Nomès hi ha un camí, la independència. Com arribar-hi? Ens calen polítics com el MHP KRLS que va renegar d’admetre la justicia de Ñ i va marxar abans que l’inculpessin, declarant-se independent d’Ñ. Ara cal que hi hagi més persones que s’ho creguin i pilotin el trànsit. Costarà, però és el camí. Rere Ñ mai aconseguirem res.

Avui si qu’estic al vostre costat, senyor Partal. Mentre que molts comentaristes estan ideant estratègies i contraestratègies per beneficiar aquesta etapa tumultuosa de l’Estat, signar acords per retornar a la Presidència un Sánchez que mai no hauria complert qualsevol acord i que a més ara està com a minim fortament debilitat no té sentit. Passi el que passi a Espanya (i només podem esperar que finalment exposi les seves entranyes podrides al món), hem de centrar-nos només en Catalunya i anar amb compte de no perjudicar de cap manera el president Puigdemont, que és l’únic que ens queda per representar-nos.

En definitiva, estem en una situació explosiva, res estrany quan parlem d’un estat totalitari com Espanya. Segon Hannah Arent, a diferencia de les tiranies o les dictadures, els totalitarismes no es veuen a si mateixos com un poder sense normes sinó que es consideren servidors d’unes lleis sobrehumanes (l’unitat d’Espanya) rectores de l’univers. Son el pitjor que ha parit L’Humanitat.
En aquest entorn hem de repensar com marxar l’abans possible. Qualsevol dels dos escenaris -votar a favor o en contra de la investidura- pot ser favorable per ajudar a crear un ambient infernal a Madrid: votar a favor amb l’anmistia pel mig és una bomba i noves eleccions son un caldo de cultiu insuperable perquè es barallin entre ells.
Dit tot això, penso que per fugir d’aquest infern que és Espanya, la prioritat ha de ser desfer-nos d’ERC. Mai podrem ni tant sols pensar amb la independència amb una ERC que porta una dècada (encara que fins el 2017 no varem ser conscients) volent-nos destruir i colaborant amb Espanya. Si aquest ha de ser el nostre objectiu principal, hem d’anar a noves eleccions i esperar que ERC sigui irrellevant. A més a més, si el PSOE perd, deixarà caurà el govern de la Generalitat i ERC és quedarà amb molt menys poder polític.
És molt trist però ERC és el nostre principal enemic, per sobre d’Espanya, ja que no podem afrontar un nou embat amb traidors a les nostres files. Amb aquesta mentalitat hem d’afrontar el futur immediat.

Imaginar que tot i que s’acordës una amnistia redactada només pels advocats dels represaliats, el MHP Puigdemont podria tornar a Catalunya sense ser empresonat amb qualsevol excusa, és ser molt naïf.
Li saltarien al damunt només posar un peu a casa.

Penso que cal allargar les negociacions el màxim i mentre tant que es vagin esbatussant entre ells i vagin caient caretes, tant del sistema polític com del sistema judicial espanyols.
Llàstima que les crispetes no em proven per la tensió.
Salut i força !!*!!

Ben tornat Vicent!
Et trobava a faltar.

Cada cop que, els darrers 50 anys, i especialment els 10 darrers, i encara ara, els demòcrates espanyols han mirat cap a un altre costat quan des de l’Estat es malmetien els drets culturals i econòmics dels catalans, sembraven les llavors del que s’ens ve a sobre, i que ara també els afecta a ells.

Ara que començen a tastar la mateixa metzina que els catalans, potser s’adonaran, o no, de que han covat l’ou de la serp.

Ja veurem com acaba això.

La pregunta és:

Qui garanteix allò que promet?

On és la INDEPENDÈNCIA i amb ella la REPÚBLICA CATALANA?

També caldria saber què és el que realment vol el Sr. Puigdemont

Un mal pacte amb el PSOE o un bon plet amb l’Estat espanyol, que no hi ha cap garantia d’èxit?

Al Sr. Puigdemont, li interessa això: Com pitjor; millor?

No cansarà, a molts ciutadans que després de 12 anys parlant de la Terra Promesa; estiguem encara sense saber com arribar-hi.

Hi ha una anàlisi objectiva del perquè de l’abstencionisme?

Que l’unionisme no ho va posar, ni ho posa, ni ho posarà fàcil i còmode: SEGUR.

Però: ¿L’independentisme té prou majoria i força per a un enfrontament obert?

O és millor: Buscar els procediments legals per acudir a la Justícia Europea?; tenint en compte que també dins de la Judicatura espanyola n’hi ha de molt disconformes amb les actuacions del que es pot anomenar Judicatura de Dretes.

Plenament d’acord amb Jordi Sanauja i molt poc amb qui per -j ustament en aquests moments – acaba d’adonar-se que Sanchez no disposa de prou poder per controlar als feixistes de tota la vida (el PSOE no en formava part?.) I que ara creuen que engegar-los a dida es la gran solulució. Francament a mi no em sembla cap solució precisament.
Desfer-nos dels traidors que tenim a casa (ERC) i que a sobre tenen el poder – amb tota classe de trampes- si que es imprescindible per preparar-nos pels desordres que probablement viurem dabant del caos que aquest estat en descomposicio ens esta portant a tots.
Una amnistia segons la proposta del President Puigdemond (amb les consequencies evidents que tindria dins de la monarquia espanyola) ens podria agafar devant del mon, en un pas ben situat, per tal d’afrontar amb millor disposicio les nostres – ja per fi reconegudes – demandes d’independencia.

Espanya, 1 de març de 1940: es dicta la Llei per a la Represión de la Masonería i el Comunismo i es crea a tal efecte el Tribunal Especial de Represión de la Masonería i del Comunismo. Actua de 1940 fins a febrer de 1964 i poc abans de desaparèixer transfereix la major part de les seves funcions al seu continuador, el Tribunal de Orden Público TOP.

La missió del TOP era jutjar els delictes que consideraven contra “l’ordre públic”, en especial els de caràcter polític. El que ells consideraven sedició, rebel·lió, desordres públics i propaganda il·legal (açò ens sona). Al llarg dels seus gairebé 14 anys de funcionament va encausar i condemnar milers de ciutadans.

Espanya, 4 de gener de 1977. En aquest mateix dia es dissol el TOP i neix l’Audiencia Nacional a la qual se li traspassen les competències del TOP.

Resumint. El Tribunal Especial de Represión de la Masonería parirà el TOP. I el TOP tindrà un fillet: l’Audiencia Nacional. Tal com va dir Franco estava tot: “Atado i bien atado”. I en aquestes estem.

Fa uns dies Europa ordenava d’endarrerir el rellotge una hora. Calia afegir una precisió: si la vostra ubicació és Europa, 1 hora. Si la vostra ubicació és Espanya, 1 hora i 84 anys.

Queda clar Espanya no és de fiar per tant eleccions el gener

I no ho pot garantir, per què al contrari del bàndol facció, el Psoe no té el control de l’estat.

Potser la jugada de Puigdemont es anar marejant la perdiu fins el dia 17 de Novembre per així debilitar encara més la dictadura espanyola.
Tot això per al final dir que no i tots cap a noves eleccions…
És un possibilitat remota, però ara mateix em sembla la més bona.

No afluixem, i contra més ferms estiguem nosaltres pitjor pel PSOE.
Què és barallin els espanyols entre ells.
Amb tot el merder que tenen poder el PSOE obrirà els ulls d’una vegada i començarà a adonar-se que els problema no són els independentistes, sinó els nacionalistes espanyols.
Tant alimentar a la bèstia al final els hi ha passat factura.

No els he llegit tots però m´han agradat els arguments de Víctor Sánchez 22,43 i Frederic Varela 23,04. El que no acabo d´entendre es com els espanyols que ja fa temps viuen a Catalunya poden seguir votant a delegacions del psoe, del pp, etc. I, la segona, es pensar el que “deu donar de sí” tenir el govern de l´Estat perque valgui tot aquest merder. Ja s´ho faran, potser encara veurem com s´estiren dels cabells i s´esgarrapen les galtes al Congreso.

Ahir caducava el plaç que el TEDH donava al estat Ñ per respondre als càrrecs que se l’hi imputen , oi?
Doncs dues institucions de Ñ ja ho van ver indirectament: el CGPJ i l’Audiencia.
No se si el gobierno ho va fer. En tot cas el TEDH ho te molt clar per emetre uns sentencia condemnatoria.

Dieu “el PSOE no pot garantir res d’allò que promet”. Això ho sabem des del minut 1 de les negociacions. Què opina Guerra, Gonzales, alguns barons socialistes, què podria passar al congreso a l’hora d’aprovar la llei? Què dirà el tribunal constitucional? I el suprem? El PSOE no pot garantir res, es tot fum per continuar governant un mentider compulsiu. Res a pactar. I a esperar les sentències europees.

Res a negociar amb Espanya……….el PSOE no pinta res.!!
Els que manen ho tenen molt clar: Judicatura (malparits) IBEX, Esglesia Pederasta, Militars ( ja corren consignes per els quarters) y cuerpos de Seguridad del estado, es a dir els robagallines de la guardia Civil i Policia Nacional.

Res a negociar.!!

L’amnistia no era una pre-condició, a cobrar per avançat, per començar a negociar una hipotètica investidura?

L’oficialitat del català a Europa no era una pre-condició, a cobrar per avançat, per començar a negociar una eventual investidura?

Si tant li interessava al P$O€ tenir els vots de Junts, per què no ha fet res des del juliol fins ara per tenir al menys alguna d’aquestes pre-condicions pagada al comptat i en vigor ja ara?

Algú creu que els del P$O€ són idiotes? No, ja tenien planificat des de bon començament no cedir en res i transferir le pressió a Junts.

No permetem que ensarronin Puigdemont amb promeses buides. Encara resten quatre mesos per les eleccions del febrer. Que vagin pagant per avançat DESPRÉS de vèncer el termini del 18 de novembre (la setmana vinent), ja que no ho han volgut fer abans.

Qui sap, potser l’embogida judicatura encara ens ajudarà a veure-hi clar: amb els serbis espaÑols mai no hi pot haver cap acord. Primer el cop d’estat judicial anava contra nosaltres, ara també volen pelar el Sánchez, Sumar, els Comuns, i tots els que no li riuen les gracietes al feixisme. “Una de las 2 espaÑas ha de helarte el corazón”, i com sempre sembla que la més arrauxada és la conservadora.

Només la INDEPENDÈNCIA ens pot assegurar unes condicions de futur predictibles.

Sort que tenim bons analistes de la situació actual quan s’està negociant la investidura de Pedro Sánchez. Totalment d’acord amb l’editorial d’avui.
“No es pot investir Sánchez perquè el PSOE no pot garantir allò que promet”.
El títol ho diu tot.

És una obvietat que el PSOE no pot garantir cap promesa. Mai ha complert cap promesa perquè ni vol ni pot.
Els politcs catalans botiflers, han aparetar que s’els creuen perquè mentre han cobrat del càrrec autònomic.

Tothom ho sap que no complirà res.
L’inefable és: per què els que no cobren d’un càrrec autonomic, s’ho creuen i voten a partits de falsos independentistes? És un misteri…

Molt pertinent la pregunta que es formula la

Sandra Gòmez,

dintre d’un dels poc comentaris amb visió d’estat, amb permís de la resta de comentaristes:

“Entenc què planteja en Partal a l’editorial. Ara bé, veient les imatges dels enfrontaments entre els manifestants a la seu de Ferraz i la Policia Nacional, he de dir que són les imatges d’una España dividida i ben trencada. Per a mi la pregunta és ara per què hauríem de fer el pacte i investir en Sánchez si no ha de poder complir amb els acords? Per dividir i trencar España del tot. I com alimentaríem més i millor la trencadissa: investint Sánchez o no investint-lo?”

. . . .

Aquesta és la qüestió. El Sr. Blesa també hi insisteix cada dia.

Com alimentaríem més i millor la trencadissa d’aquesta claveguera anomenada españa?

D’acord amb Victor Serra. Sí anem a noves eleccions i guanya la dreta (Vilaweb ja ha explicat que tot va de molt pocs vots a 4 circumscripcions) faran el cop d’estat sota aparença democràtica i sense pràcticament oposició (ni aquí ni a Europa). Si mantenim Sánchez al poder i l’amnistia formalment aprovada (mediador,etc) la guerra pel poder a Espanya no tindrà limit. Tinc seriosos dubtes que el primer escenari sigui millor per a l’independentisme que el segon.

De los creadores de ‘Puigdemont al paredón’… ‘Expanya se rooommpee’
-Asnar ( from asno): ‘A las armas, todos a las armas!!’
-Fe(ij)oo: ‘els carrers seran sempre nostres’ ( i els ajuntaments,munici-pis, autonomías…)
-Massón ( from massa p’a la carabassa): t’o lo que le den y perdonen a Catalonia , p’a mi tambien; (aprendiz de Camps).
-Sanchez: “buaa”(plors), no me quiero ir…
-CGPJ: ‘no pasarán’.
-PP/VOX: ‘esto es un sindiós!!’ (aquí tiros a l’aire como el Sazatornil en ‘Amanece que no es poco’).
-Valdoví: ehhh, uhmmmm…
-Psoe: buaaa (plors) no me quiero ir.
-PNB/BNG: y a mí qué me dais?
-artistas invitados (TGUE- TJUE-TEDH- UE): ahora què hacemos?
A suivre…

Primer de tot he de dir que, com alguns comentaris que he llegit, no sé què podria ser millor per a Catalunya si investir Sánchez o eleccions al gener (qualsevol de les dues opcions és prou complicada per a nosaltres).
Però crec que a partir de la situació de ‘pre-cop’ feixista existent a Spanishtan, també hi pot haver la possibilitat que dins del mateix psoe es doni un ‘cop’ contra l’actual direcció de Sanchez.

PS2 (V PARTAL) :

UNA MESURA ELEMENTAL!

“…
PS2. Hi ha vots de sobres al congrés per a dissoldre l’Audiència espanyola. N’hi ha prou de modificar la llei orgànica del poder judicial per majoria absoluta. De manera que si els socialistes volen demostrar que han entès que cal un canvi històric, potser aquesta és una mesura elemental que es podria posar sobre la taula, abans de la investidura
… ”

Això és algo que he dit un munt de vegades, pasar a l’atac, i deixar fora de servei qualsevol jutge que porti més d’un any amb el mandat caducat.
Dic un any per a ser equilibrat i donar temps a nous nomenaments, si no, aquest jutge ha de pedre com a mínim la capacitat de decidir res, i com a màxim ésser cessat automàticament al càrrec.

Perquè no es fa si es factible?
Potser perquè el PSOE realment no te voluntat, i si això és així, no val la pena investir ningú sense cobrar abans de forma clara i irreversible.

Gent! Si com sembla votar al SOPE no complirà res de res, millor anar a eleccions i tal vegada tenim el gran xurro de que tornem al mateix escenari amb tota Caspaña dels nervis. Pel contrari, que governi la dreta ens pot omplir de mes raons per tonar-hi. De perduts al Llobregat.

Però si tot això ja ho sabíem!!!!!!, que el PSOE és el policia bo, o… més aviat el gàngster bo….
D’on surt tota aquesta sorpresa?
El problema és que qui negocia per nosaltres (ERC, Junts) té interessos que encara que comprensibles, no són els del país (exiliats, presoners, etc…). Ells NO poden negociar.

Es clar que el PSOE no tant sols no vol sinó que no pot, i no es pot investir Sanchez a canvi de no res.

El problema el tenim dins l’independentisme.
Augmentar la trencadissa a Espanya està molt bé (sigui votant Sanchez O no) si sabéssim aprofitar-ho.

La qüestió és per a què ens servirà si a casa, el suposat independentisme, està a menys 0 graus. ER a favor del PSOE, Junts sense líders domestics I la CUP que encara no saben quí són i què volen.
Desaprofitarem un cop més la ocasió?.

El psoe ni pot, ni vol. Punt.

Puigdemont, ets el darrer bastió creïble. No et deixis enredar ni convèncer. Ja et va passar amb la declaració d’independència!

Resisteix una mica més, deixa que la justícia europea els posi al seu lloc i tornaràs per la porta gran.

Fins aviat!

No a la investidura de Sánchez. Senyor Puigdemont, li ho prego, no li regali els nostres vots.