No ens quedarem aturats com si res, no?

«Enfront de l'immobilisme total i absolut de l'estat, seria una incongruència i una greu irresponsabilitat no preveure una fórmula clara i nítida que impedesca la paràlisi forçada del procés»

Vicent Partal
19.04.2017 - 05:31
Actualització: 19.04.2017 - 07:31
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Oriol Junqueras va participar ahir en un acte organitzat pels companys del Punt Avui. Hi conversà amb l’economista Xavier Sala i Martín, que en un moment determinat va explicar què faria ell en el cas que no es pogués fer el referèndum. Va dir que caldria proclamar la independència unilateralment, d’acord amb el resultat del 27-S. L’aplaudiment, com explica Pere Cardús en la seua crònica, va ser eixordador. I Junqueras aleshores s’hi va agafar per explicar que el programa de Junts pel Sí incorpora una clàusula que també ho recull –ben bé no és això, però s’hi acosta molt.

La polèmica ha esclatat de seguida. I alguna gent sembla que s’ha sorprès per l’aparició d’una ‘notícia’ que cal aclarir que era escrita i publicada de fa anys. Concretament, n’és l’origen la pàgina 230 del Llibre Blanc de la Transició Nacional, en l’apartat ‘El procés constituent’, que es va fer públic el 14 de juliol de 2014. Aviat farà tres anys, doncs. I, com recorda Junqueras, també en el programa electoral de Junts pel Sí es pot trobar un text de les mateixes característiques.

Un text, diguem-ho clar, d’una lògica demolidora. Enfront de l’immobilisme total i absolut de l’estat, seria una incongruència i una enorme irresponsabilitat no preveure una fórmula clara i nítida que impedís la paràlisi forçada del procés. I, sortosament, el 27-S va crear les condicions que fan possible de tenir aquest roc a la faixa: hi ha una majoria independentista al Parlament de Catalunya que pot proclamar avui mateix, si ho creu convenient, la independència.

La pregunta, per tant, no és per què pot passar això, sinó què pretenen els qui s’escandalitzen ara quan hom els recorda que la darrera paraula la té Catalunya. Volen què tothom reste aturat a les ordres de Madrid, en el moment i la forma que Madrid ho decidesca? Volen que Madrid ni tan sols haja de fer l’esforç de presentar cap alternativa a la independència? Amb l’ordeno y mando ja n’hi ha prou?

Jo ja entenc que la insistència del poder mediàtic i polític espanyol a afirmar, com si fos veritat, que no hi haurà referèndum, ni independència ni res de res puga emboirar la vista d’alguns. És comprensible fins i tot que aquesta sembra constant del dubte, unida a la poca traça que a voltes, com la setmana passada, tenen els partits independentistes, puga suscitar interrogants en algun cap, desil·lusions. Però per a saber on som i què volem fer cal no oblidar mai que no s’hi ha arribat perquè un dia un polític fes una declaració, sinó després d’anys de molta feina, gràcies a l’esforç militant, constant i tossut de centenars de milers de persones, gràcies a mobilitzacions històriques repetides sempre que ha calgut, sense defallir, gràcies a l’esforç intel·lectual impagable de moltíssima gent, començant pel CATN, com avui és ben visible. I sobretot, sobretot, gràcies als vots d’un milió nou-cents seixanta-sis mil cinc-cents vuit catalans.

Això tenim i per això som on som. I si hi ha ningú que es vulga creure que tot aquest moviment restarà un dia aturat, miraculosament, perquè des de Madrid tanquen aquesta porta o aquella, que s’ho crega. Però que sàpiga també que si en compte de ser tan prepotent s’hagués mirat l’esforç immens fet per aquest país els darrers sis anys amb el mínim de respecte intel·lectual que es mereix, avui s’hauria estalviat una sorpresa. Que em sembla, i espere sincerament, que no serà pas ni l’última ni la més gruixuda.

 

[Bon dia] –Mariano Rajoy serà cridat a declarar com a testimoni en el judici del cas Gürtel, finalment. És lògic que siga així, per més que la Moncloa haja posat el crit al cel. Qui pot conèixer millor que ell tot allò que passava dins el seu partit? En molts països europeus, Rajoy ja hauria dimitit fa molt temps i en gairebé tots hauria hagut de donar unes explicacions molt concretes de tot l’escàndol. Ara, no és ni lògic ni sensat que Rajoy acabe anant primer a explicar la Gürtel a un tribunal que no pas al parlament.

–Ahir, després de sis mesos de treballs, l’anomenat Tribunal Monsanto va fer públiques les seues conclusions. S’hi destaca la culpabilitat de la multinacional, acusada de crims contra la humanitat, però també la molt difícil i interessant proposta de definir, en la llei internacional, el delicte d’ecocidi. Cal recordar que aquest tribunal no és un tribunal formal, encara que siga presidit per un ex-jutge de la Cort Europea dels Drets de l’Home, sinó una iniciativa de la societat civil.

–Un dia menys per a les eleccions presidencials franceses i la cosa és d’infart. El darrer sondatge dibuixat els quatre candidats (Macron 23%, Le Pen 22%, Fillon 20%, Mélenchon 19%) en una franja de vot que té quatre punts de diferència totals, és a dir, dins el marge estatístic d’error, que es considera de tres punts. Això vol dir, ras i curt, que no hi ha manera de saber què passarà diumenge.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
18.04.2017  ·  22:58

Sembla que “els altres” van començant a entendre que van molt endarrerits. La seua tàctica de mantindre’s immòbil i fer veure que no passa res, fins i tot té nom. es diu fer el Tancredo. El problema rau en què l’adversari pot continuar endavant, que és el que ha passat. I ara, es veu que s’acaben de trobar amb l’evidència que, si no s’avenen a negociar un referèndum, es proclamarà la independència i en paus. I aleshores cridaran i diran que ningú els havia avisat. estan tan convençuts de la seua pròpia importància i de la immutabilitat de les situacions, que no val la pena treure’ls del seu error. Efectivament, ja s’ho trobaran. I, per cert. Abans de 164 dies, que són les que resten.

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
18.04.2017  ·  23:30

El govern de l’Estat ve d’on ve, a ells la història els hi diu que tenen súbdits que podran fer callar, no per la raó sinó amb el bastó, i per això aquesta passivitat, el que no tenen en compte és que el bastó, sent un estat membre de l’OTAN i formant part d’Europa, no es mou quant ells volen. Quant s’adonin d’això ja hauran fet tard.

Ramon Perera
Ramon Perera
19.04.2017  ·  00:48

Els que s’escandalitzen davant de la possibilitat que Catalunya pugui proclamar la independència de manera unilateral, si Madrid impedeix de totes totes que es pugui celebrar el referèndum, estan dient, pura i simplement, que només ens podem independitzar amb el permís d’Espanya. Que només ens podem independitzar amb el permís d’Espanya!! Convé repetir-ho i deixar-ho ben clar per a que tothom pugui jutjar amb ple coneixement. Què es pensen que estem demanant i per a lo que estem esforçant-nos? El diccionari de la llengua espanyola ho diu ben clar, independencia: “Libertad, especialmente la de un Estado que no es tributario ni depende de otro.”

Josep Castelltort
Josep Castelltort
19.04.2017  ·  00:48

La pedra rodola muntanya avall. Ja hem cremat els vaixells que permetrien tornar. Si algú no acaba de veure clara la independència, que miri que passaria amb l’alternativa. Que potser es pensen que questa roda pot girar endarrera? L’alternativa és una crisi política, social i econòmica de grans proporcions. El país i la gent deixaríen de creure en ells mateixos i en tots. Somriures pocs. Però ara el camí ja és obert i ens n’hi anem de cap.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
19.04.2017  ·  00:49

El procés cap a la independència no té aturador i això ho sap tothom,
fins i tos els unionistes i l’estat espanyol. Ara assistirem a un
seguit de pressions suplementàries del mitjans mediàtics unionistes:
des dels madrilenys fins els “catalans” (La Vanguardia, El Periódico,
8 TV, etc.), dient una mentida rere una altra i intentant frenar el
que ja és un tren d’alta velocitat que transita cap a la república. És
cert que no tots seran flors i violes en aquest camí i que és normal
que hi hagi petites diferències entre partits que defensen models
diferents de la societat catalana, però la unitat de l’objectiu ha de
ser preservada per sobre de tot i seguir endavant ara que ja ho tenim
a tocar.

He sentit la tertúlia d’Oriol Junqueras i de Xavier Sala i Martín i
m’ha semblat molt aclaridora perquè tot i les pressions i amenaces
espanyoles, ja van sortint dades que ens indiquen cap on anem i que hi
ha tots els imprevistos pensats i actius, si es dóna el cas. Fins i
tot s’ha tocat el tema de les pensions abastament per tal de treure
totalment la por als jubilats i pensionistes. I sobre les respostes
que s’ha donat, cal advertir que Sala i Martín no està al govern però
Junqueras sí i per tant, encara que el contingut sigui el mateix, les
formes que han fet servir han estat una mica diferents. En tot cas ha
quedat clar que sí l’estat impedeix per la força fer el referèndum, el
dia següent i des del Parlament prèviament protegit, es farà la
Declaració Unilateral d’Independència, amb la majoria dels diputats i
diputades. Per tant, tranquil·litat i a seguir treballant per
augmentar la majoria social.

Antoni Oller
Antoni Oller
19.04.2017  ·  00:50

Em sorprèn molt positivament que algú com Vicent Partal torni a reconèixer el valor de la feina feta pel CATN, i molt concretament del contingut del seu llibre blanc. Vull pensar que els viaranys descrits allà van estar minuciosament rumiats i van preveure el màxim de possibilitats i alternatives jurídiques, i no necessàriament sota el marc jurídic espanyol. Em va quedar gravat al cervell, i gens positivament, un esquetx del Polònia de fa uns mesos -devia ser a l’inici de la legislatura- on es veia el President Puigdemont, en una cerca de guia sobre què havia de fer en una legislatura que només de començar s’albirava difícil, obrint l’aital llibre blanc i rebent immediatament una descàrrega de llum divina procedent directament de Montserrat… no recordo exactament les paraules de l’escena, però sí recordo nítidament que jo ho vaig interpretar com una insinuació sarcàstica de que el llibre blanc deia només obvietats, que no servien per res de cara al dia a dia del Govern que Puigdemont presidia. Per això avui m’alegra que Partal dignifiqui de nou la feina del CATN.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
19.04.2017  ·  00:53

Ja he dit en alguna ocasió que si hi ha un èxit de Madrid en tot aquest afer, és el de convèncer a milers de catalans independentistes que “això de la independència és molt difícil, Espanya no ens deixarà”. I l’única recepta per a capgirar la situació és informar-los molt bé. El dia de la independència no ens podem permetre de guanyar i que tots els nostres estiguin convençuts que hem perdut irremisiblement. Perquè llavors serà molt difícil gestionar les primeres hores de la República Catalana. A més, això és un esforç col·lectiu, i seria una llàstima que el dia D no gaudíssim tots de la victòria, no?

Octavi Monsonís
Octavi Monsonís
19.04.2017  ·  02:25

Des de quins sectors, partits o organitzacions sorgeix la polèmica de què parla l’editorial sobre la proclamació de la independència cas que no es puga fer el referèndum?
Quins sectors, partits o organitzacions s’han estranyat i han manifestat sorpresa per aquestes afirmacions del senyor Junqueras?
Hi ha qui pensa que com que l’estat prohibirà el referèndum, aquest no se celebrarà i, en conseqüència, el procés quedarà aturat.
No solament hi ha qui ho pensa, això, també ho desitgen ferventment i quasi religiosament (desconec si també encenen algun ciri a santa Rita, patrona dels impossibles, cosa que no descartaria). Com ara el sr. Rabell, que pretén desqualificar el referèndum no pactat tot projectant-hi la falta de garanties democràtiques del recent referèndum turc.
Els dos milions de vots independentistes (de moment), en canvi, ni se senten sorpresos, ni mostren estranyesa per unes declaracions que esperaven més que no la terra eixuta la pluja. Perquè tenen clar que s’ha d’anar per totes i fins al final amb el referèndum, perquè confien que es farà, perquè no se sap quines mesures prendrà l’estat per impedir-lo, perquè entra dins del possible, encara que poc probable, que l’estat reïsca a impedir-lo, perquè arribats a aquest punt l’alternativa és proclamar la independència amb la majoria absoluta que l’independentisme té al Parlament.
De manera que aquestes declaracions no ens vénen de nou, era l’esperable.
El que sí que és nou és que es diga públicament i de manera tan contundent des d’un membre tan destacat del Govern com és el senyor Junqueras, cosa que alegra l’independentisme i li infon ànims per continuar fins al final.

jaume vall
jaume vall
19.04.2017  ·  08:20

Sembla ser, Josep Usó, que potser caldrà afegir uns pocs dies a la convocatòria del referèndum. No passa res, esperarem, ara no li vé d’una setmana més o menys. Total, “la felicitat és a la sala d’espera de la felicitat” , tot el procés, i l’evolució del mateix és una gran felicitat -malgrat tots els alts i baixos-. Mai havíem estat treballant tants per un tan alt objectiu. Que no ens fallin els líders, i no fallarem nosaltres.

Andreu Fàbregas
Andreu Fàbregas
19.04.2017  ·  08:27

Perfectament clar. I això és el que volíem sentir dels nostres dirigents (Junqueras i altres). Ja no ens poden aturar, ni nosaltres parar. Si l’estat ens fa una acció de força bruta, no solament envers el referèndum sinó en qualsevol altra qüestió, li llençarem a la ‘cocorota’ la DUI amb efectes immediats. El procés deixarà de ser una qüestió interna d’Espanya, passant a ser internacional (haurem creat un nou estat). Tenim prevists i amb l’acció adient a cada cas, tot el que fins avui em cregut digne de prendre en consideració. Ara ja comencem a tenir l’hora d’actuar amb fets consumats.

Amb tota seguretat que els nostres bel•licosos veïns ja saben prou be tot això. Nomes intenten retardar el màxim possible la seva pèrdua de la mamella de Catalunya. I per aquest motiu, entre altres, es molt probable que encara no hagin fet us de la seva proverbial brutalitat, ni que tampoc ho faran en futur.

I mentre tant, nosaltres,‘tranquil•litat i bons aliments’. I continuem afegint gent i vots a la nostra justa causa: Tenim tota la raó!

Albert Miret
Albert Miret
19.04.2017  ·  09:02

Cada dia dona més la sensació que el gloriós alçament nacional del senyor Rajoy està entrant en un declivi accelerat, per l’enorme estat de corrupció amb el que ha anat guanyant eleccions inexplicablement. Aquest fet de ser cert, podria canviar la situació formant-se un “gobierno” d’una composició molt diferent a la d’ara. Que amb en Rajoy, això ja no s’assembla de res amb un estat democràtic, ho sap tothom, d’aquí i del món. Però si es formés un altre “gobierno” amb cara d’angelets, que es disposés a parlar de tot (sense fer-ho, és clar), per molt que nosaltres estiguéssim segurs que ens tornaven a enganyar com han fet al llarg de tota la seva història, podria ser que fora d’Espanya l’opinió actual canviés. Aquest joc ja ens l’han fet mantes vegades. La darrere va consistir en la immensa mentida de la “transición”, que no va anar més lluny que posar un falangista disfressat de bona persona al davant mentre pel darrere seguien manant els de sempre i com sempre. Per això crec que és tan important que la DUI, el referèndum, o les dues coses a l’hora es duguin a terme ara, sense esperar ja més temps. La feina grossa ja esta feta, i ara (encara que molts paisos vulguin simular que no poden opinar dels “assumptes interns d’un pais” que obviament no son interns, ja que el que s’està dirimint és si Europa ha de ser una Unió demoràtica o no), molts d’aquests paisos ens aplaudirien perquè entenen la necessitat que tenim de fer-ho. No en va, Europa te un passat relativament recent de governs feixistes, nazistes o altres barbaritats semblants, pel que no els és tant difícil entendre la nostra necessitat de sortir d’aquesta “festa del feixisme i de la corrupció”

Pep Agulló
Pep Agulló
19.04.2017  ·  09:58

El relat unionista (mentider) de que no tenim majoria independentista que s’ha imposat en certs sectors de la societat; la tàctica després del 27-S de proposar un referèndum per donar més contundència democràtica al dret a decidir; més la escrupolosa dèria per presentar-nos a Europa com que ho hem intentat tot, ens porta a que ara parlar de DUI sembli estripar la baralla, quan després del 27-S ho haguessim pogut fer amb tota legitimitat.
Darrere aquelles paraules; “o referèndum o referèndum” hi ha una voluntat que no és volàtil ni ingènua. Anem a totes. En el meu interior, sempre he pensat que això acabaria amb tres lletres: DUI.

Pere Nubiola
Pere Nubiola
19.04.2017  ·  10:16

Compte amb un concepte. No tenim un estat inmovilista. Al reves tenim un Estat actiu, la voluntat del cual es recuperar tot el poder i deixar les autonomies com a simples entitats administratives decentralitzades

Jordi Zamora
Jordi Zamora
19.04.2017  ·  11:06

Posats a especular i sense estar basat en cap dada, no podria ser que el referèndum fos un moviment tàctic del Govern Català? L’objectiu seria triple: 1) carregar-nos de raons a ulls internacionals, 2) deixar despullats als farsants de l’interior (comuns, etc.) i 3) treure el pitjor de l’estat espanyol: una mena de carnassa, perquè mosseguessin amb desfici. Per després proclamar la DUI, quan el “can” està ocupat mossegant aquesta carnassa.

Jaume Calsapeu
Jaume Calsapeu
19.04.2017  ·  15:16

Hi ha molta gent que no va poder votar desde l’exterior i molts comuns independentistes, malgrat la seva cúpula dirigent. S’està utilitzant perversament el concepte del 50% dels votants.
Hi ha majoria parlamentaria escollida democràticament i això, els demòcrates siguin comuns, d’esquerres, lliberals, de centre, de dreta i d’on vulguin ho haurien d’entendre, on no es pot exercir la democràcia, no s’hi pot romandre.
Tots units en contra de la oligarquia espanyola que va arribar al poder mitjançant un cop d’estat seguit d’una Guerra, i s’ha mantingut imposant una Constitució per les armes i un Rei que va organitzar un cop d’Estat l’anys 1983, -com tothom sap- i ningú li ha demanat responsabilitats, els corruptes no van a presor i els indults per als seus son constants, i ni el seus governs compleixen les seves pròpies Lleis.
Si no es pot celebrar i impedeixen el Referendum DUI.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes