No ens parleu de justícia mentre exerciu la venjança i el xantatge

«Tot plegat és escandalós, però té un punt feble molt remarcable: actuar així no els assegura res de res»

Vicent Partal
Vicent Partal
10.11.2017 - 06:24
Actualització: 10.11.2017 - 07:24
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La vista feta ahir a Madrid contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i els altres membres sobiranistes de la mesa va seguir el patró de les vistes contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i de la posterior contra el vice-president Oriol Junqueras i set membres del govern: la venjança, i no pas la justícia, en fou la gran protagonista.

La diferència no és menor, en absolut. En un país democràtic la justícia examina fets i no pas intencions, jutja segons fets i no pas segons intencions, sempre molt difícils de demostrar, sens dubte. És clar que en un país democràtic la justícia és independent i no actua a les ordres del poder executiu. I en un país democràtic un govern no pretén mai fer servir la presó com una eina contra un adversari polític. Encara més, en un país democràtic un govern no s’apropia un article de la constitució, estirant-lo com un xiclet fins a deixar-lo incognoscible i el fa servir per canviar la voluntat dels electors.

La presidenta Forcadell ha hagut de passar aquesta nit a la presó. Per a ella el malson durarà una nit i esperem que aquest malson acabe també aviat per a tothom qui és a la presó o a l’exili, per a tota la gent amenaçada. Però, així i tot, difícilment podrem oblidar l’escandalosa parcialitat amb què s’ha comportat això que en diuen justícia espanyola.

La parcialitat és escandalosa fins i tot en els detalls més menors. Un exemple d’ahir mateix, quan es refereix al passat de Carme Forcadell com a presidenta de l’ANC per a connotar la seua actuació com a presidenta del parlament i, per tant, es desentén dels fets que hauria de jutjar, com és inevitable si actua d’aquesta manera. També ahir vam saber que l’Audiència espanyola sembla que permetria l’excarceració dels membres del govern empresonats si juraven lleialtat a la constitució espanyola vigent. Una proposta encara pitjor, si és possible, que això que fan a la presidenta Forcadell. Perquè si hi ha delicte n’hi ha i si no n’hi ha no n’hi ha. Però dur a la presó una persona i dir-li després que si s’humilia en públic –que es tracta d’això– serà alliberada és simplement proposar un xantatge.

Tot plegat és escandalós, però té un punt feble molt remarcable: actuar així no els assegura res de res. Ben al contrari. Si Espanya vol que Catalunya siga una part del seu estat no és cap bona idea demostrar tan clarament als ciutadans catalans que Espanya és un lloc on no pots viure sense risc, on és perillós quedar-te si no obeeixes per tot i en tot el govern, on la democràcia és lletra morta i on la justícia, simplement, ha deixat d’existir, assassinada per la venjança i pel xantatge polític.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
09.11.2017  ·  22:17

Ha quedat plenament justificada i vigent aquella vella dita castellana: “Pleitos tengas aunque los ganes”. L’anomenada justícia espanyola no és res més que una litúrgia per a tractar de justificar l’injustificable. Evidentment, amb aquesta nova decisió del Tribunal Suprem queden clares dues coses. Que no s’han atrevit a tindre més presos polítics dels que ja es veuen a tot el món i també que els criteris no són els mateixos a tots els seus “tribunals”. Perquè no són criteris objectius. No és lletra morta, la seua justícia o les seues lleis. Tots ells, són lletra morta. Ho perdran tot, perquè encara no saben a què s’enfronten. Ni tan sols saben que no som com ells. Que ningú més, enlloc, és com ells. Han mostrat públicament la seua feblesa. Hauran d’alliberar els presos polítics. la seua situació és, com més va, més insostenible.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
09.11.2017  ·  22:24

La gran escriptora empordanesa Caterina Albert deia en un dels seus adagis: “Justícia amb malícia va contra justícia”.

Joan Benet
Joan Benet
09.11.2017  ·  22:27

Per mi, la gran sorpresa ha estat Europa. Entendre que la UE probablement s’assembla més al govern d’Espanya que al de Dinamarca és molt decebedor. Recordo els seus editorials de fa temps i les seves xerrades on deia que si hi havia violència, l’Estat espanyol perdria. El que estem veient demostra que dins la UE hi pot haver total impunitat pel que respecta al comportament dels Estats i que, l’única raó per la qual critiquen a Turquia el seu comportament és perquè no hi és a dins.
Els Britànics deuen estar fent salts d’alegria per haver-hi fotut el camp i poder mantenir-se al marge de tant de descrèdit.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
09.11.2017  ·  23:20

No em puc treure del cap que després de la violència del 1O, Europa ens ha girat l’esquena. Dit això, prou plorar …i deixar-nos de floritures. Sinceritat sobretot i valentia …per exemple …cal seguir fent la gara-gara al món dels equidistants quan al final amb els seus fets reforcen el govern espanyol??

Ramon Sans
Ramon Sans
09.11.2017  ·  23:40

hACE AÑOS antes de encarcelar a la MESA NACIONAL DE HERRI BATASUNA de forma expres por el TRIBUNAL SUPREMO , HABÍA HABIDO UNA JUGADA DE CAMBIO DE MAGISTRADOS DE LA SALA 4 , les montaron un expediente judicial por dejar en libertad un narcotraficante que presentó un certificado médico de depresión con riesgo de suicidio , el tribunal de acuerdo con la fiscalia DEJO EN LIBERTAD al narco que se fugó …

Entonces la sala 4 fué cesada y sustituida y LA NUEVA SALA HIZO EL TRABAJO QUE LA ANTIGUA SALA SE NEGABA A HACER, ENCARCELAR POR MOTIVOS POLÍTICOS …

Posteriormente se dió la razón a los jueces destituidos , pero el puesto ya estaba ocupado por los nuevos jueces … y LA SALA 4 ya SINTONIZABA CON EL GOBIERNO DE AZNAR .

DIGO ESTO PORQUE LOS QUE JUSTIFICAN LA JUSTICIA ESPAÑOLA HABLANDO DE IMPARCIALIDAD O NIEGAN EL CARACTER POLITICO DE LOS PRISIONEROS , LO HACEN PORQUE QUIEREN METER EN LA CARCEL A NUESTROS LEGITIMOS REPRESENTANTES

LIBERTAD PRISIONEROS POLÍTICOS .

jaume vall
jaume vall
09.11.2017  ·  23:46

El que passa és que hi ha un reducte no gens menyspreable de catalans que se senten, que es volen sentir espanyols malgrat tot. Que prioritzen la unitat d’Espanya a la justícia, a la decència, al progrés. I el problema per a nosaltres és que també voten, i que poden resultar ser més dels que ens pensem. Alguna cosa haurem de millorar per fer-ho millor el proper intent.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
10.11.2017  ·  00:30

Perdoneu que sigui pesada. No cal confiar que europa mogui un dit pels drets i les llibertats. Deixem de parlar-los de justicia. Parlem de corrupció i de diners. Això si que els escandalitza. Els governs europeus ja ho saben que el PPSOE han robat a mans plenes, però la opinió pública no. I estem parlant dels seus impostos que han acabat en moltes butxaques corruptes dels que ara empresonen governs, diputats i activistes socials. Amb la justicia al seu servei. Això ho hem de denunciar a europa i aquí. Que tothpm en parli.
PP=CORRUPCIÓ
JUSTICIA ESPANYOLA=PP
Ergo JUSTICIA ESPANYOLA=CORRUPCIÓ

BLANCA SERRA
BLANCA SERRA
10.11.2017  ·  00:59

És que dir “justícia espanyola” ara i abans és un oxímoron complet. Per saber com les ha gastat sempre el poder espanyol només cal saber una mica d’història (per exemple comparar aquest 2n cop d’estat que estem vivint amb el cop d’estat del Tejero: la Guàrdia civil de protagonista, un altre i mateix Borbó fent el paperot, una Loapa i ara uns 155 i 116, una gent honesta empresonada per les idees polítiques… Aquest estat espanyol no té solució perquè només l’estimen els que diuen “que estoy en política para forrarme”, els depredadors, els cínics, els que van pel món trepitjant els dèbils i en canvi fan de llepaculs dels forts. L’Estat espanyol és una estructura política enemiga secular del poble català i ara estem tastant la seva essència més reaccionària. És un deure de salut pública apartar-nos-en. També serveix llegir uns quants dels seus escriptors més il·lustres que el van retratar de manera dramàtica i desesperançada: el Lazarillo, tota la literatura picaresca, el gran Valle-Inclán , el no menys gran Pío Baroja: tots, tots, amb gran amarguesa, descriuen un estat empobrit per unes classes dirigents ignorants i corruptes i un poble sense esperança de redreçar la situació. Qui, honradament, vol continuar en un estat semblant?

Ramon Perera
Ramon Perera
10.11.2017  ·  01:16

Les elits espanyoles han anat perdent un imperi degut a la cobdícia i ineptitud dels seus dirigents però havien pogut mantenir-se amb les restes. Però ara l’últim recurs que els queda és Catalunya. El seu no és principalment un problema econòmic, que també, és que sense els recursos que obtenen del Principat es trobaran amb un esclat de les seves clases populars. Per aquesta raó, la seva reacció és de vida o mort. Hem de tenir clar que la nostra lluita serà una lluita de resistència i de fortalesa psicològica.

Àlmar Bosch
Àlmar Bosch
10.11.2017  ·  02:40

Profundament trist de constatar el frau democràtic que representen les institucions espanyoles, plenes d’odi envers tots els símbols de Catalunya.
Raons per seguir a Espanya? Nomes per la força

Lluís Paloma
Lluís Paloma
10.11.2017  ·  02:40

Bravo per l’editorial. Jo afegeixo: cal començar a actuar. Des de Bèlgica o des d’aquí. No ens podem permetre que encarcerin a més dels nostres. Espanya és un país completament negatiu i venjatiu, l’exemple clàssic de maltractador, i en aquests casos el pitjor que es pot fer és tenir la síndrome d’Estocolm. Jo no vull ser governat per Espanya. I vosaltres?

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
10.11.2017  ·  02:41

No se a que juguen els uns ni els altres, però el que crec és que el govern ens va salvar a costa de la república quan esta clar que ningú els hi havia demanat i ara la república no es en boca de ningú i el Govierno ha desviat l’atenció i el focus del que hauria de ser a un tema purament jurídic, encara que no ho sigui.
Realment estem avançant en res? la impressió que tinc és que els únics que continuem endavant som els que el govern volia protegir fen-se enrere des de el segon zero.

Ignasi Tarantino
Ignasi Tarantino
10.11.2017  ·  02:42

Diuen que no són presos polítics però si que són presos per fer política. No hi ha persones més dignes que els Jordis, els consellers i els membres de la mesa del parlament que van a la presó per ser democràtics.
EspaÑa, país veí, ens ha perdut per sempre però aviat també haurà perdut el món per sempre. Degut a la dictadura exercida per el PP, EspaÑa, és i serà vista com una Turquia, una Irak, com un país on s’exerceix la democràcia.
Esperem que amb el pas dels dies i amb la perseverancia de tots catalans, poguem ser una República lliure d’aquest malson que ara estem patint.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
10.11.2017  ·  02:43

Ja ho va dir fa molts anys un conegut polític andalús quan va parlat de la justícia espanyola: és un joc dels disbarats. Resulta que l’estructura judicial no és independent del poder polític, ja que és aquest últim poder qui l’anomena. Llavors ja es pot pensar que ningú pot mossegar la mà que l’alimenta, tret que sigui un cas massa escandalós que no es pugui tapar, com ara la corrupció de 800 casos que afecten el PP. Amb això ja es veu que a Espanya s’ha acabat l’estat de dret i està esdevenint una Turquia qualsevol. Per aquesta raó en Santi Vidal, que va tenir errades però també va fer encerts, ja deia que la justícia de la República, hauria de ser completament diferent de com ho era l’espanyola, i això ho deia amb coneixement de causa.
Hi ha tantes males pràctiques que se’n podria fer un llibre i ara no és el cas. Només destacaré el cas del gendre del rei emèrit, que està condemnat a una pila d’anys, i està vivint tranquil·lament i amb totes les comoditats a Suïssa i no va a la presó. A més, tenen la barra de dir que la justícia és igual per a tothom.
Si ara en centrem en els últims casos, ja hem vist que tampoc és que hi hagi gaire coherència en les actuacions portades a terme per jutges diferents. La causa primera de totes, és deriva que hi ha un fiscal general que té una mania persecutòria contra els catalans i el seu govern i per això ha forçat les lleis per imputar a tota l’estructura governamental amb unes acusacions que són un autèntic frau de llei, i en funció d’aquestes acusacions, la jutgessa de l’audiència nacional (nom actual de Tribunal del Orden Públic franquista), que no simpatitza amb la llibertat dels pobles, ha empresonat a mig govern i no el vol deixar anar de cap manera. Esperem que el jutge del Suprem, que sí que té prou criteri per canviar les dèries espanyolistes del fiscal, agafi tots els casos i això permeti que de la mateixa manera que ha fet amb la mesa del Parlament, quedin amb llibertat els càrrecs electes democràticament escollits i esperem que passi el mateix amb els Jordis. Això, paradoxalment, ja ho voldria el govern de Rajoy, perquè sap que unes eleccions on hi ha candidats que són a la presó, podria fer que a la ciutadania li fes venir més ganes de votar-los però el que passa és que el fiscal general els ha sortit massa dur i ara costa de frenar-lo. En definitiva, no vol fer màrtirs, tot i que els catalans tampoc tenen ganes de ser-ho. A més, hi ha la pressió internacional, que també cal tenir en compte.
En fi, haurem d’esperar esdeveniments que passaran aviat per poder fer un judici més exacte de com actuaran els tribunals espanyols a partir d’ara.

David Martí
David Martí
10.11.2017  ·  02:48

Els darrers dies hem començat a veure certs posicionaments o més aviat valoracions respecte a la causa catalana des de l’àmbit internacional; potser tímids, sí; però diferents respecte de fa tot just un mes, i ben diferents de la indiferència anterior al referèndum. Em refereixo a veus públiques, ja sigui de polítics extrangers, actrius i actors, activistes internacionals… famosos. Però què diuen les persones anònimes a fora, la gent del carrer?

S’ha donat la circumstància que treballo a Catalunya per a una multinacional francesa de la qual no en diré el nom i, com a enllaç entre el petit equip que tenim a Sant Cugat i la seu de París, viatjo cap allà la primera setmana de cada mes. Doncs sí, m’he perdut les dues aturades, la del 3O i la del 8N. Va ser una galleda d’aigua freda, al principi, no poder participar en les movilitzacions. El dilema: vaig a la feina o no hi vaig? Si no hi vaig, que hi faig aquí? Turisme?

La decisió en tots dos casos ha estat anar a treballar i fer difusió de la causa. Ja no és una galleda d’aigua freda, estic content d’haber pres aquesta decisió: tinc més visibilitat a la oficina que anant a una concentració davant l’ambaixada espanyola. El 3O, un cartell a la meva taula a la oficina, demanant democràcia i respecte als drets humans. Abans d’ahir, un altre demanant la llibertat dels presos polítics. I la cirereta: ahir dos companys em van comentar en privat que des que sóc per allà donant la tabarra, es parla del tema a la oficina. Really??? Doncs es veu que sí. I sabeu la cara de sorpresa i incredulitat que han posat quan els hi he explicat que els nostres presos polítics no estan empresonats per una sentència, sinó que simplement ho estan de manera preventiva, sense fiança, a l’espera d’un judici amb veredicte anunciat? Ai, las! Aquesta part de la història no els hi havia arribat a través dels seus mitjans!

Tornem a la pregunta que he plantejat al començament. I què en pensen? Evidentment, no es posicionen sobre si Catalunya ha de ser o no un estat independent. No és cosa seva ni ho ha de ser. No són ni catalans ni espanyols. Però són demòcrates. I és clar que no comparteixen el que ens està fent aquest estat opressor! Què costava encetar el diàleg i trobar una solució política? Fan preguntes, volen saber realment què passa i, sorprenentment, els hi agrada que, com a independentista declarat, la informació que els hi proporciono no sigui del tot imparcial – sí, de tant en tant he de fer esforços per a mantenir la compostura i no exaltar-me, recordeu que es tracta d’un àmbit laboral i s’ha de ser prudent a l’hora d’expressar opinions polítiques.

Per això voldria demanar, a tots aquells que us trobeu en situacions similars a la meva, que en feu difusió. També la gent normal ho ha de saber fora de Catalunya. Poseu-vos en el seu lloc: què els hi importa el discurs d’uns polítics d’una comunitat d’un país extranger, exiliats o empresonats, que han tensat la corda fins a declarar la independència, cosa il·legal segons la legalitat espanyola? Està molt bé que el nostre President faci discursos mediàtics de cara als estaments polítics. Però a la gent del carrer hi ha d’arribar la gent del carrer. Nosaltres.​​ Seguim!

.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
10.11.2017  ·  04:17

M’he llegit els 26 folis del ‘auto’… També crec no hi ha motiu de presó ni fiances per una DUI ‘imaginaria’ que ni tansols es va publicar al DOGC.. Siguem realistes.. Ens ho hauran d’explicar tart o dora..

El que no volen entendre a Spain es que no pararem mai, seria molt més fàcil una solució acordada tipus Scotland, però suggereixo arrivar primer als 2,75 milions de vots a favor de l’independència per tenir el referèndum final ja guanyat matemàticament.. (meanwhile contem vots via eleccions cada quan ens convingui que paguen ells i no hi han osties i es ‘equal opportunities’)

Cada dia tenim més motius.. Seguim..

Sergi Guitart
Sergi Guitart
10.11.2017  ·  04:43

Seguim.. by honest and peaceful means.. Seguim treballant i la EU acabarà fent el ridícul si no accepta les realitat socials majoritàries..

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
10.11.2017  ·  05:47

Aquests tribunals espanyols, cada vegada em recorden més els de la santa Inquisició, la mateixa manera de fer, jutjant sobre supòsits, no sobre fets, i obligant al presoners a retractar-se a humiliar-se, com varen fer amb Galileo Galilei, lo mateix volen fer ara amb el nostre govern legitim….lo pitjor de tot es que Europa també està contaminada d’aquestes lògies satàniques….els lligams no son superficials, son soterranis, per això la gent de bona fe no ho entenent……

jordi Rovira
jordi Rovira
10.11.2017  ·  06:51

Una volta més absolutament d’acord amb l’editorial. No sé on realment pot ser la rebel·lió, el risc de fuga o la malversació real i factual en el fer de la presidencia i mesa del Parlament. Si sé que es diferencien actituds polítiques i nivells de representació institucional. I també sé que ho fa el progre que es veu que era més garantista. Molt pateix Espanya, necessita cures i mimades com la d’en calderes junckers ahir. No ens imaginem fins a quin punt hem esquerdat l’estat espanyol.

Núria Menasanch
Núria Menasanch
10.11.2017  ·  07:56

La jutge espanyola Lamela practica el xantatge amb les pres@s polítiques saltant-se la llei a l’oferir la llibertat a canvi de la humiliació de jurar a favor de la Constitució espanyola. Lo tribunal suprem espanyol ahir, també saltant-se la llei se’n recorda del passat de la Presidenta Carme Forcadell per enviar-la a la presó i deixar lliure sense fiança al representant de Catalunya Sí que es pot, Nuet, pels mateixos fets.Això no és justícia espanyola és màfia i dictadura! Més val que guanyessem lo dia 21 de desembre, perquè lo que fa temor és quedar-se!!!! Núria Menasanch i Martí.10 novembre de 2017.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
10.11.2017  ·  08:18

españa es un bunyol de feixistes, franquistes i criminals catolics del OPUS-DEI.
ES IMPOSIBLE CURAR A ASSASSINS que odien la democracia i al poble, com son el PP-PSOE-CIUDADANOS DE FRANCO-DE CARRERAS

Roser Giner
Roser Giner
10.11.2017  ·  08:24

Parlar, discutir, opinar que la ressolució del Tribunal pot tenir signes positius fa vergonya. I aquest és el criteri dels tertulians i mitjans de comunicació diversos. Les 11 persones empresonades són, d’acord amb la llei del reino de espaÑa, presumptes delinqüents. No ho oblidem. Ells i elles són a la presó i els lladres i d’altres són lliures. Sense problemes.
Neguen i neguen que són presoners polítics.
Jo sempre recordo a la gent que la Constitució de Àfrica del Sud era legal l’apartheid i així podríem anar fent una ullada a constitucions de diferents països i que es van anar modificant. L’exèrcit del gobierno de espaÑa és la justícia. Ho tenim clar, oi ? Ara que estem en retirada, però no vençuts, reflexionem i tornem a la lluita. No han perdonat la derrota de l’1 d’octubre.
Si ens convoquen a unes eleccions colonials, brutes, indignes, il.legals, som-hi, participem.
I el dia 22 de desembre recuperem el Parlament i el nostre Govern legítim i fem el camí de manera contundent sense fisures i que es va interrompre el dia 2 de novembre.

Josep Sànchez
Josep Sànchez
10.11.2017  ·  08:32

La democràcia i la Ñ no són amigues, són com l’aigua i l’oli. El poble espanyol i els governants europeus els permeten deturpar la justícia, però hi ha coses que no les poden fer, com ara colpejar-nos tant com voldrien, tirar-nos l’exèrcit a sobre i fins fer ploure bombes. Com que això no ho poden fer, que és l’únic que ens podria aturar momentàniament, tenen la partida perduda irremeiablement.

Venjança? RIU BÉ QUI RIU DARRER.

Endavant, companys!

Jaume Abelló
Jaume Abelló
10.11.2017  ·  08:35

L’editorial està bé, però tot aixó ja ho sabem de fa molt de temps i no d’ara; per tant el que a mi em preocupa no es la “justícia espanyola” el que realment em comença a preocupar es el nostre Govern o el que queda d’ell i les organitzacions sobiranistes (AMI, ANC) i els partits polítics. Ja que si bé, han escapçat una bona part de les organitzacions, aixó era una possibilitat molt real i de moment l’única cosa verdaderament efectiva ha estat la vaga del dia 8 l l’actuació dels “famosos” CDR.
Pregunto: anem endavant o endarrere? Per que si ara es tracta de defensar la democràcia i les institucions es que anem molt però que molt endarrere.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
10.11.2017  ·  08:42

Després de tanta venjança i humiliació hi ha alguna cosa efectiva que podem fer per defensar-nos?, per rescabalar la nostra dignitat?. Una part del sofriment és per no saber com reaccionar. Les grans manifestacions, tallar carreteres o vies està bé però això no els fa ni pessigolles. Tenim un teixit social molt sòlid i molt determinat. Hi hauria d’haver una comissió d’estrategues pensants que dirigissin la tropa. Algú dirà que hem de votar molts el dia 21 D, sí però no, hi ha d’haver alguna cosa més, alguna cosa que faci respecte de veritat … no penso amb violència però si amb contundència. No se que ha de ser. Ens cal un líder i el president Puigdemont està lluny i de moment no hi estem conectats.

Victor Serra
Victor Serra
10.11.2017  ·  09:28

L’única solució que tenim és anar a votar massivament el 21D. Si podem tenir 3 milions de vots independentistes, que no siguin 2 . Es l’única cosa que els farà tremolar de veritat. Les mobilitzacions pacífiques han de continuar. Serveixen per cohesionar-nos i donar visibilitat a les nostres reivindicacions. Però el que de veritat dona poder és tornar a situar els nostres representants a les nostres institucions.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
10.11.2017  ·  09:34

Gràcies pels teus escrits aclaridors i reconfortants.
El poble, la societat, a vegades es confon i a vegades es deixa enredar…mira sinó els que van votar a síqueespot i que volien estat propi…uns vots que tant necessitàvem a la llista del sí, perquè en el sí es necessita a tothom, també als que els fa por els canvis. Desitjo i treballo perquè el proper 21 la gent encerti la tirada i en totes les votacions que vinguin també.

Albert Miret
Albert Miret
10.11.2017  ·  09:41

– Avi. Perquè a Espanya han dut a tots els governants catalans i als caps de les nostres Institucions a la presó si només feien el que els havíeu demanat vosaltres quan els vau elegir?
– La “justícia española” no és més que un exponent del que el “gobierno de españa” vol que sigui. Ells elegeixen als Jutges.
– I el “gobierno de españa” què és?
– És l’exponent del què vota el “pueblo de españa”.
– Bé, però ara s’està demostrant amb la sentència del cas Gürtel que el partit que governa ha estat elegit des de sempre amb campanyes publicitàries pagades amb els diners negres dels xanxullos de les obres del BOE que se subhastaven al millor postor. Per tant, els haurien enganyat a tots.
– Sí. Però ara que ja ho saben, segons les enquestes dels mitjans que també paguen ells, si fessin eleccions, les tornaria a guanyar el PP seguit del PSOE.
– Llavors és que ja els està bé que els estafin i els enredin?
– Ho sembla. Però jo això no t’ho vull contestar perquè tinc por d’expressar la meva opinió. Podria anar a parar a la “Justícia espanyola” acusat de què t’adoctrino.
– I què. Que no estem en una democràcia, doncs la justícia no t’hauria de fer por perquè tinguis unes idees diferents dels que governen Espanya ni perquè parlis amb el teu nét.
– Això ja t’ho he explicat al principi d’aquesta conversació.
– El profe tampoc m’ho vol explicar clarament perquè diu que també té por.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
10.11.2017  ·  09:42

Bon dia.

És evident que tots estem entristits. Estaria amb en Joan Abelló, ja sabem que és la justícia espanyola i qui no ho sabés abans de l’01 d’octubre és no conèixer qui tenim davant. Bé, uns ja ho sabíem i ara ja ho sabem tots. S’espera que l’AMI, Onnium i ANC es moguin però potser hem de cambiar d’escenari ja que en som en un altre i les CDR prenen el relleu.

Dit això, aquestes entitats són civils, a qui hem de demanar i exigir són els polítics que estan en actiu i ara ja també hem vist que, com sempre, que els pot més el partit que el País. Ara després de la pifiada de no anar junts s’amaguen, saben que no hi estem d’acord, és més, estem irritats, d’aquestes baralles de pati d’escola, “si hi va aquest jo no hi vaig”.

ERC acusant la CUP, quan ells va ser els primers-primers a dir que no volien anar junts. No s’entén que el Pcedat no s’adoni de l’entrabanc que els representa tenir Artur Mas qui no tenint ningú (Puigdemont, Rull i Turull) que li faci ombra torna a manegar les cireres i ja ha tornat a posar els seus (Neus Munté). I la CUP d’assamblea en assamblea i ja veurem.

Sort en tenim de nosaltres, la gent a peu dret, que de fa temps anem per davant d’aquests partits infantilistes, immadurs, que només saben fer política provinciana i no tenen cap mena de sentit d’Estat. En això si que els partits espanyols ens passen la mà per la cara, només hem de veure com s’han afanyat a fer un bloc comú.

Pep Agulló
Pep Agulló
10.11.2017  ·  10:02

Per la nostra serenor (i salut) hem de separar la lluita del dia a dia del que serà l’etapa històrica que ens durà a poder construir la república. Serà llarg, ens ho repetim però emocionalment no en fem cas. Ho dic perquè des del carrer hi ha tanta gana de victòria que tothom exigeix, tothom té la solució, tothom es desespera… Allò que pot semblar una pared l’endemà és un grapat de fullaraca, i tot aquest arsenal jurídic-militar acabarà no servint per res. Ara no ens ho sembla. Potser tardarem anys, però si tenim perseverància i unitat ho aconseguirem.

Aquests dies la marca España s’exibeix al món: un govern i una monarquia corruptes; la força desbocada, la brutalitat dels seus policies amparada amb uns tribunals que justifiquen les condemnes a presó amb unes lleis fetes d’unes teories florides i adaptades a la catalanofòbia i a la demofòbia, amb totl’arsenal de la mentida i la manipulació. Tribunals de la venjança i l’humiliació. Un estat en fallida el podem veure com vencedor? Endavant.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!!

Lluis Cabot
Lluis Cabot
10.11.2017  ·  10:25

Aquests dies s’escolta a Juristes espanyols que estan en contra de les decisions tant de l’Audiència com del Suprem. Això reafirma que les actuacions d’avui el Govern espanyol les ha dirigit cap Juristes que són favorables a les seves tesis i per tant els seus arguments poden ser discutits i rebatuts. Perquè el nostre Govern no contracta els serveis d’aquesta gent que pel seu historial i currículum seran escoltats a Espanya. Ens hi juguem massa per no esgotar totes les possibilitats LEGALS i JUDICIALS que siguin possibles.

Albert Miret
Albert Miret
10.11.2017  ·  10:41

Tens tota la raó, Pep. El seu “estat” està en clara fallida, en canvi nosaltres estem posant els fonaments d’un nou i pròsper estat. Ahir sentia al senyor Niño Becerra explicant que a partir de l’u de gener del 18, la compra de deute espanyol passarà a la meitat del que ara esta permès, i això serà la ruïna final. Estic amb tu amb que això poden ser els darrers estertors d’una mort anunciada. Salut company!

Eduard Pertíñez
Eduard Pertíñez
10.11.2017  ·  10:52

No oblidem ni per un moment la nostra prioritat número 1 a hores d’ara: Aconseguir tants vots per la República com sigui possible el 21-D. Aquesta és la nostra feina. I per fer-ho hem de recuperar els somriures i els ànims. Abraçar els que han canviar de bàndol i estendre les mans a aquells que encara no ho han fet. La bilis i l’odi que se’ls quedin ells, que nosaltres estem construint la República dels somriures. No ho oblidem.

Josep Albà
Josep Albà
10.11.2017  ·  11:18

Ho sento però ja comença a ser hora de dir les coses pel seu nom i de deixar-se de contemplacions.

Els que van anar ahir a Madrit sabien perfectament que serien objecte de venjança i humiliació. Els que ara són a la presó també ho sabien perfectament. Tots.

Perquè hi van anar? Perquè acatem la “justícia” de la dictadura? A què cony juguem? Es que encara queda algun il·lús que es pensa que Europa, algú d’Europa o del món mourà un sol dit per treure’ls de la presó i tornar a posar-los al lloc que legítimament els correspon?

Si algú és, encara, capaç de defensar que això succeirà, jo l’acuso públicament de ser un agent al servei de la dictadura espanyola. Perquè res d’això succeirà, i tothom ho sap perfectament. Com tothom -TOTHOM- sabia perfectament que Espanya usaria tota la força pòssible, inclòs el cop d’estat legislatiu i judicial i la força militar, contra Catalunya si es declarava la independència. No es podia, ni es pot esperar res més que això d’España i dels partits que donen suport a la dictadura. A què venen ara tantes renúncies i tants acataments a la legalitat feixista?

La única cosa que es pot fer, que s’ha de fer, si som conseqüents amb els nostres actes i els nostres ideals, és resistir, resistir amb totes les nostres forces, no desdir-nos de res, no fer ni un pas enrera i saber que la Independència es guanya lluitant, ningú la regala, i molt menys que ningú España. Es guanya amb lluita, amb esforç i amb patiment, amb més sang i més cops i més, molts més incompliments de les lleis feixistes d’España.

Només així es guanya, o es perd amb dignitat.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
10.11.2017  ·  11:29

En la línea d’en Jordi Pedemonte i la Sílvia Fortuño. Pot ser hauríem de demanar l’extradiciò dels presos i exiliats per sotmetrel’s nosaltres a un “judici polític”. A veure quines explicacions ens donàven… Però sembla que és molt més còmode parlar i queixar-nos del regne d’Espanya i les seves actuacions, com si ens hagués d’importar tot allò que volem deixar enrera. Que els espanyols son com son, és un tant per cent notable dels motius per voler l’independència. L’altre tant per cent (encara més gran) és com som nosaltres i el que podríem fer. I no en parlem massa d’això, reaccionem als fets que ens impossan desde la meseta que volem perdre de vista. I, a més, sempre en parlem com “els d’allà”, que és cert, però el.ludim mencionar, deu ser una mena de tabú, que el nostre país és ple d’espanyols (iguals que els d’allà) que ens desprecíen sino ens odien, amb els mateixos discursos irracionals que no canviaran mai, creieu-me, mai. En son incapaços, no és culpa d’ells, perque els qui tenen capacitat de raonar, ja fa anys que defensen el nostre ensenyament, per exemple, participen en les nostres associacions, treballan amb i com nosaltres… ens han reconegut i s’hi han integrat. Son “nosaltres” i no és dels que parlo, no caldría dir-ho, per aclarir conceptes… Però és incòmode mirar endins, l’inactivitat d’aquests anys dels nostres representants no la qüestionem, els càlculs miserables dels nostres partits en aquestes eleccions impossades no els denunciem, continuem mirant cap a fora, abonyegant cassoles, asistint a grans manifestacions, una vaga de tant en tant i dormir satisfets. Jo el primer, no os confongueu, i ho continuare fent per qué és l’unic que puc fer (de moment) i no penso deixar-ho. Però una mirada “endins”… una pausa per l’autocrítica, ens faría més forts o més dèbils?

Pep Agulló
Pep Agulló
10.11.2017  ·  12:35

Merci Albert Miret. Quan hi ha empatia tot comentari és com una manyaga que anima. M’ha agradat el teu estil pregunta-resposta de dues generacions. Estil peripatètic. Salut i fermesa.

Josep Sànchez
Josep Sànchez
10.11.2017  ·  12:43

Estic d’acord amb bona part del que ha dit la Sílvia, i el Pep, i l’Albert, però, sense que soni a pedanteria, deixeu-me fer una reflexió sobre un error en què jo mateix hi caic sovint.

La crítica i l’autocrítica (constructives!) ens permeten millorar i avançar. I també les anàlisis lúcides i serenes (les serenes, no pas les que estan clarament dominades per les emocions).

De vegades volem córrer massa ràpid i ensopeguem. Com ens ha passat aquests dies amb els talls de trànsit, que no tots han estat ben pensats. Molta gent hi ha anat plena de bona voluntat i energies. N’hi ha que han tornat mig glaçats després d’hores i hores a peu dret i passant fred. Ara sabem que alguns d’aquests talls han estat contraproduents, perquè fent emprenyar una part dels ciutadans, innecessàriament i infructuosa, potser hem provocat un sentiment de reacció en alguns que no són clarament contraris al procés.

Crec que el millor que podem fer és anar amb compte amb el que diem i amb el que fem, sempre que puguem. Critiquem, analitzem, però mirem de ser sempre constructius, sense acarnissar-nos o ser massa durs amb gent que fan tot el que poden i a fi de bé (per molt que pensem que s’han equivocat), no fos cas que caiguéssim en el derrotisme o en el divisionisme.

Fem talls de carreteres o el que sigui, però, si us plau, planifiquem-ho tot amb serenor, amb una mica de realisme; mesurant bé les forces i els efectes, sense demanar massa als companys, no fos cas que més d’un se’ns cremés pel camí. Estudiem amb calma els objectius i els mitjans de què disposem. Si les condicions ho permeten, de vegades és millor perdre tot un dia planificant les accions.

Tots ho sabem, que és difícil, que no som robots ni “professionals de la revolució”. Rectifiquem quan veiem que l’hem vessada i ajudem els altres a fer el mateix, amb esperit constructiu, amb tota la humanitat positiva que portem a dins. Un savi xinès va dir fa molt de temps: “Hem de tractar el malalt per guarir-lo, no pas per matar-lo”.

Endavant, companys, una abraçada.

CARLES ADELL
CARLES ADELL
10.11.2017  ·  14:21

Igual que confonen “unidad” amb “uniformidad”, i per tant amb pensament únic, també està clar que confonen els verbs “ser” i “pertenecer”, que són dos verbs ben diferents; perquè segons ells Catalunya “es” Espanya, quan en realitat no “es” sinó que “pertenece” … Ah! i “por derecho de conquista” (no oblidem aquest detall). Mai ningú ens va preguntar als catalans si volíem o no… I, com no som masoquistes, el Referèndum de l’1 d’octubre ho va deixar ben clar.

Jaume Planas
Jaume Planas
10.11.2017  ·  16:04

Estem equivocant la estratégia clarament, per mi, ens detindrat o lliuraràn a comptegotes.
Tinc clar que no es evitar la presó el que cal , es que ens entrin a tots els independentistes a ella.
Amb les penes cada cop més altes, tots els que varem votar el 1-O, sense importar el sentit del vot, som culpables de rebelió.
Els dits “liders” empresonats tenen cooperadors necessaris, jo en soc un!
I manifesto que jo vull que m’inculpin, vaig votar el 1-O per viure en una Catalunya com a estat independent i sabent que el 1-O era un acte il·legal segons la interpretació dels jutjats espanyols, que primen la unitat d’Espanya per sobre del dret d’autodeterminació de Catalunya.
Vull anar a la AN i que em dictin presó preventiva, uns quants anys, i així poder viure pagant el delicte de ser independentista i voler sortir d’Espanya.

Andreu Sancho
Andreu Sancho
10.11.2017  ·  17:05

Hem de fer veure als ciutadans d’Europa quina mena de politics i quina oligarquía remena les cireres a España. I sobretot que és preguntin -i que els hi preguntin als seus governs- què s’en ha fet de les ajudes a España amb fons europeus.

Ricard Aguerri
Ricard Aguerri
10.11.2017  ·  19:53

Faig una observació ja que hi ha algun argument que porta a confusió. Les majories s’aconsegueixen per dues vies principalment:
Democràcia directa (referendums, 50% vots emesos + 1 vot).
Democràcia representativa (eleccions, 50 % escons + 1 escó).

Ho dic perquè he llegit que la majoria s’obté amb el 50 % de l’electorat (2,75 milions) i això no és cert. A l’altre 50 % hi ha l’abstenció (mínim 22%), el vot en blanc i el vot nul (tot aquest conglomerat no se’l pot afegir al paquet dels contraris a la voluntat de la majoria, almeys en “democràcia real”).

salvador pallares
salvador pallares
10.11.2017  ·  23:32

Se li te que dir a Europa que al 1945 havien de haver entrat a Espanya y tenian que haver penjat a franco com van ver amb Mussolini, hi are els catalans no estariem lluitan per una Republica. Ens varen trair hi ho continuen fent. La nostre indignaciò arrivà a cotes altes al altre die a Salamanca amb el sowch de Junker critican als nacionalismes cuan ell hi els alemans ho son mes que ningu.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
11.11.2017  ·  00:32

Hi ha molt patiment social.
Hem d’aconseguir els punts bàsics de consens (presos, 155 i referèndum) i passar des d’ara mateix a una fase de molta més maduresa en l’exercici polític de tots plegats.

Miquel Oriol
Miquel Oriol
11.11.2017  ·  02:49

Estic d’adord amb en Josep Usó. Ells pensen que fan accions de força, però aquestes accions en realitat cada cop els fan més febles, i més forts a nosaltres, si més no a ulls d’Europa (opinió pública europea) i del món. Espanya? La vergonya d’Europa.
Ho sento per la gent de bona fè, que encara hi ha, que se sent espanyola. Però és així: S’estan carregant el seu propi país.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies