Ni van trobar les urnes ni han trobat el Tsunami

Posem per cas que sabessin on eren les urnes i les paperetes. Què els convenia i què els convé més:
1. requisar-les i fer inviable el referèndum o …
2. deixar que passés per poder escarmentar-nos sense compassió saltant-se la llei perquè tothom sabés que no tenen treves.
Menystenir l’adversari, per enardir els teus, és un error d’estratègia catastròfic. Així estem.

Doncs aquestes capacitats i el capital acumulat m’agradaria molt que es fes servir abans jo no mori. DUI ja.

EspaÑa, com sempre, no ens fallarà.
Som a l’aguait de que cometa la següent errada, i en alguna caura i tombarà.
Més que en la nostra sagacitat confie en la seua maldestresa i idiòcia natural.

Si nacions menys prepardes s’han desfet d’ella, què no podrem fer nosaltres?

Joan Francesc Mira i Casterà, en el llibre els Països Catalans de 3i4, digué que érem una nació massa allargassada per a poder-nos estructurar i vertebrar (en el sentit orteguià del terme) i ara, amb les tecnologies digitals ho veiem com a una gran fortalesa.

I una feblesa per a d’ell(o)s.

Quan em vau ENTREVISTAR en la manifestació de 2010 -crec que per un jove Casulleras- vaig dir que veia la primera independència (Principat) vers el 2025. I les de la resta vers el 2029-30.

A(ra) veurem si estava il·luminat per la llum d’en Deulofeu o no.

Josep Blesa (València)

Descriure una feblesa de l’adversari no em sembla pas menys tenir-lo.

Ja fa molt temps que dediquen el que no tenen a caçar qualsevol detall que els permeta enfonsar-nos. Però no ho aconsegueixen. Perquè són maldestres. I és cert. Algú, molt discretament, n’estarà prenent nota. Al temps.

Gràcies VilaWeb.

Més que parlar de la incompetència de l’estat prefereixo pensar que quan hi hagi una nova oportunitat (d’or) per aconseguir algun triomf real, hi haurà algun partit que ens frenarà. Sempre a casa nostra hem tingut col·laboracionistes espanyols potents. Sempre. I cal estar mentalment preparats si no volem tornar a perdre tot el que Catalunya en cinc anys.

Convido els intel·lectuals i periodistes a que reforcin amb arguments nacionals de la bona gent, que tornarà a ser convidada per algun partit a mantenir-se dòcil a les lleis espanyoles i a la policia.

Hem sentit moltes vegades que hi va haver un partit concret (no dic quin) que va donar l’ordre de dissoldre la força de la gent disposada a seguir lluitant a l’aeroport o al camp del Barça.

Si no estem preparats tornarà a passar i tornarem a obeir els polítics “nostres”.

NO PODEN DISIMULAR
Josep Costa ho deia dijous passat en la Tertúlia Proscrita:
– No trobaran mai proves del Tsunami, i quan filtren informacions en aquest sentit, sol ser l’indicador que no tenen res.
Ara mateix, Melitó Camprubí (22:37) ho veu a l’inrevés i pensa que al Regne d’Espanya ja li anava bé que féssim el referèndum de l’1-O per poder-nos escarmentar sense compassió, però és una teoria tan inversemblant com allò de l’acord maquiavèl·lic d’Oriol Junqueras amb Soraya Sáenz de Santamaría per anar a la presó per un temps i guanyar així punts en la carrera cap a no sé quin objectiu polític.
Aquestes elucubracions no tenen cap sentit quan sabem l’orgull nacional de qui hi ha a l’altre bàndol. A més, no els ha sortit pas bé, i ho demostren amb titubejos i mentides (p.e. Calviño fa tres dies) que no poden disimular.

Els espanyols són baixos, mentiders i traïdors de mena. L’agonia dels imperis només es pot allargar amb gent així. Els seus serveis d’intel·ligència, malgrat el nom, no crec que recullin el més selecte d’entre els seus, però del que estic segur és que no entomen gaire bé humiliacions com les que han rebut; i quan la intel·ligència no dona per a més, només la força i la tortura poden sotmetre el contrincant. No són novells en aquestes pràctiques, per tant, anem-nos preparant.

Aquestes capacitats que tenim, certament extraordinàries i històriques, faran possible que tard o d’hora arribi la independència. I si fins ara no ha passat és únicament pel joc brut de partits i gent que l’únic que volen és manar i tenir poder, i que la independència de fet s’els en fot, encara que ho dissimulin amb mil excuses: des de un estùpid liderisme (“la independència sinó la faig jo no serà independència”), fins a ideologies de pa sucat amb oli (“la independència o serà d’esquerres o no serà, o no valdrà la pena”), ignorant absurdament que sense nació (o comunitat lliure si voleu), no hi ha ni dretes ni esquerres: no hi ha res! només hi ha opressió, repressió i esclavitud.

España és un estat essencialment repressor, però feble fins el ridícul, a causa de la seva obcecació històrica. Només vencerem quan deixem enrera les nostres obcecacions i misèries.

Sempre que es pot reflexionar sobre les coses de les que som capaços de fer front als que ens volen anorreats, creix la sensació de que anem avançant pel camí d’aconseguir el poder viure amb altres persones no obsessionades per les seves rancúnies i odis vers els qui, generació rere generació, en mantenim disposats per a transmetre, amb l’exemple, l’esperit de llibertat cap al següent relleu generacional … fills i nets.
Un glop de frescor la síntesi d’avui, benvolgut director, benvolgudes i benvolguts.
Salut!.

També podria ser que la justícia espanyola faci veure que no saben res perquè el o els partits que hi havia darrere del Tsunami —si és que eren partits, els organitzadors— han pactat amb l’estat de rendir-se a canvi, entre altres coses, de no rebre d’aquesta banda.

TOTALMENT D’ACORD AMB L’EXPOSICIO DELS FETS I LA COCLUSIÓ QUE SE’N DERIVA

Agafaré un fragment lleugerment retocat de una cançó de Joan Manuel Serrat molt poular en la meva joventut “Dieu que és un somni, només un somni, pobres infeliços viviu de mentides, teniu les mans buides tant com ahir”.

Vicent et felicito per aquest editorial. Com dius tu, jo també dic el que penso.

Alguns catalans no sols hem anat superant las fases del dol provocat per la no la independència de Catalunya. També ens hem anat assabentant d’una realitat que ens obliga a pensar com hem de fer-ho la propera vegada per a tenir èxit. Per exemple, és el cas del Sr. Junqueras, considerat responsable de les “Infraestructures d’Estat”, però que, pel que he llegit i escoltat, no tenia preparat res de res. I llavors em pregunto com és que el Sr. Puigdemont no va en cap moment interessar-se per allò que era tan fonamental i necessari. És a dir com és que no va tenir interès en conèixer el que s’estava fent en aquest sentit (Evidentment hauria sabut que res de res). Al final sembla que el mes d’octubre del 2017 va ser concebut més aviat com un “experiment”. Realment decebedor.

No m’agrada que es parli de les urnes amagades, ens espien per totes bandes.
I tampoc m’agrada subestimar a l’enemic, amb tot som on som, doncs menys cofoisme.

A mi, personalment, em sembla impossible que l’estat espanyol, amb tants Pegasus i milions, no tingui res sobre els organitzadors del Tsunami.
Naturalment, no tinc les fonts d’informació que pot tenir un director de Vilaweb però m’estranya, Vicent, que facis una afirmació tan categòrica. De veritat penses que no tenen res… només perquè, de moment, no acusen?

A mi no m’estranyaria gens que l’estat es guardés un as a la màniga per seguir tenint ben collats els líders dels partits independentistes (escrit amb cometes o sense, això d’independentistes). Les coses que els veiem dir i fer -inconcebibles en aquells dies del 2017!-sovint són tan penoses que arriben a ser increïbles! Un capgirament que sorprèn per la seva magnitud (encara que vingui de polítics, gremi força avesat a mentir).
Ja han tastat presó i exili. Ja saben de què és capaç l’estat. Per a recordar-los-hi, per si de cas se’ls anés oblidant, una espasa de Dàmocles sempre va bè.
Sánchez és un polític sense principis però no té res d’estúpid. Sap, i l’estat amb ell, que són molt més útils uns polítics catalans amansits per la por que no pas uns herois a Estremera.

Som nosaltres, aquell ingenu però coratjós poble de l’1-O, qui hem de redreçar el camí. El dol s’hauria de resoldre no amb l’abandonament de la lluita sinó amb la saviesa de l’experiència adquirida. Que és molta, si la volem aprofitar.

A veure si aquestes eleccions, per municipals que siguin, demostren ja que hem après la lliçó. I que la nostra confiança no la regalem.
Això sí que seria un bon senyal!
Si els espanyols saben, o no, qui hi havia darrere del Tsunami ens podria importar ben poca cosa. El cas seria que el possible xantatge, a aquestes altures, ja no tingués objectiu rellevant a qui posar la corda al coll.

Fem-nos forts i tinguem en compte totes les possibles contingències per vèncer en el segon embat.

Cossos i caps del MxI

Trenquem la pau autonòmica, la falsa pau.

Encara hi som a temps!
L’esperança catalana no mort mai!

Ja som a les municipals i el més calent és a l’aigüera.

Preparem les llistes cíviques i els cossos cívics a cada municipi i comarca, cossos i caps*, a mena de les recordades Consultes, tots encarats a ser amos i senyors del camí del Mandat del Primer d’Octubre, amos i senyors com a Poble Català Lliure, preparant la eclosió de la Llista Cívica amb un sol objectiu, un sol equip capdavanter o legítim lideratge i un sol programa.

Si ho assolim podrem encarar sense desesper les eleccions al Parlament Català quan aquestes s’esdevinguin, amb una via bàltica esperançada.

Si el Mandat fou Catalunya Independent en forma de República, siguem-ho! … tots aquells que som censats o ens inscrivim a partir d’ara al Consell de la República, construint-ne moment a moment la incipient República Catalana Independent. Ara som 103.174.

* Si volem llista cívica “caps” ens cal també organització i enxarxat “cos, cossos”, arreu del territori, com les Consultes.

Les Consultes van fer creïble i materialitzable el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, aquests possibles cossos d’independentisme lleial a l’1 d’octubre i a la DUI, per què no podem fer creïble i possible la materialització de la República que ja vam votar i declarar amb coneixement de causa?!

Concretem l’esperança amb més convenciment i acció. Tot el Moviment per a la Independència, començant per l’ANC fins al darrer mico o mica, apoderem-nos de sobirania plena i lliure.

Quan ens organitzarem?
Quan direm prou?
Quan ens plantarem?
Anem-nos entrenant !

Som-hi!
Continuem!
Perssistim!

Tornem-hi!

Tan de bo siguem afortunats, la fortuna acompanya als valerosos, tan de bo cossos i caps s’esdevinguin.

Qui comença?
Quin poble o districte comença?

Com s’ha comentat en la darrera tertúlia proscrita, cal que l’independentisme unilateralista (Moviment per a la Independència – MxI) prengui cos.

Excel·lent editorial Sr. Partal. M’afexeixo al que diu en Josep Maria Bargant 22:41. Salut.

Deixem-nos de somnis. L’enemic el tenim a casa i no som capaços d’aturar-lo i treure’l de la Generalitat. Aquest govern traïdor ajuda a mantenir l’espoli i l’escarni espanyol lliurement, i la nostra tebiesa els permet burlar-se de Catalunya un dia darrere l’altre. Ahir em mirava les “notícies” de la perduda TV3, i la decepció veient que aquest govern de Vichy que patim tenia el triple de temps per a dir les seves mentides que tots els altres, va ser total. S’han apoderat de tots els mitjans en favor de l’enemic de Catalunya, i nosaltres som incapaços de fotre’ls fora perquè som massa covards. A veure si almenys som capaços d’expulsar-los amb les pròximes eleccions. Si tampoc sabem fer això, és que entre tots, ens han inutilitzat com a poble.

“Però si deixem aquesta discussió de banda”.
No!Això no es pot deixar a banda.
Cal cobrar aquest error a les urnes.

L’autèntic tsunami democràtic va ser l’1 d’Octubre. D’allí procedeix la força dels qui no em renunciat al seu llegat. Sabem que els que ens van pegar continuen fent-ho per terra, mar i aire a les rodalies, corredor mediterrani, expoli fiscal, governs i partits botiflers , eleccions espúries, ignorants de les resolucions de l’ONU i dels tribunals de drets humans d’arreu. Heu sentit a la Colau, al Collboni, als peperos, als voxans dir quelcom al respecte? Qui els hauria de dir a tots ells que el que la justícia ens treu als catalans, la Justícia ens retornarà… Els de l’1 d’Octubre romanem esperant que els cops que encara rebem dels enemics es convertiran en vots per la llibertat. Votem independentista!

Benvolgut director, em fa l’efecte que els que portem una pila d’anys caçant mosques som nosaltres.

Estem a 2023, dirigits pels partits autonomistes que ens van arrabassar el capital polític independentista que tant ens havia costat guanyar, i que des de llavors ens manipulen per tenir els debats equivocats (taula de diàleg?!). Perdem energia i temps a cabassos, preocupats, per exemple, per si votem nul, en blanc o què a unes eleccions municipals espanyoles. Els que anem perduts som els independentistes.

Jo no sé si la policia espanyola no va saber trobar les urnes o va creure oportú deixar que se celebrés el referèndum per així tenir un fet “secessionista” demostrable amb què reprimir els “líders” i escapçar el moviment. Em sembla més creïble la segona hipòtesi.

Si aquest va ser el seu càlcul, va ser un error, ja que l’1-O ara forma part dels nostres intangibles més valuosos com a poble que vol ser independent. Però això no treu que fos fruit d’una maniobra calculada. Si es feia el referèndum l’estat, podia reprimir-nos i desmoralitzar-nos, totes dues coses alhora. L’estat era conscient que no hi havia res preparat i que els dirigents anaven de catxa. Que millor que deixar pujar la rauxa independentista per després frustrar-la, quan xoquessim amb la no-declaració de la independència que havíem votat i guanyat. Recordem la cara que se’ns va quedar després de gaudir de la república dels 8 segons. Ho vam tenir a tocar. Va ser un cop monumental que encara arrosseguem. No convertim ara el referèndum en un objectiu en si mateix, té molt de valor, però el referèndum era una eina per aconseguir la independència, i l’estat ens estava esperant a l’arribada per impedir la seva funció. Per Espanya mai es va tractar d’impedir un referèndum, es tractava, i es tracta, d’anul·lar l’independentisme per unes quantes generacions per, mentrestant, poder anar laminant la nostra llengua i la nostra cultura per tal que no tornem a aixecar el cap.

Faríem bé no menystenint el nostre adversari, si fa tres-cents anys que ens tenen dominats serà que no ho fan tan malament.

Parlant d’anar de catxa, vaig trobar interessant aquesta entrevista d’en Valbuena, on l’Albert Pont explica amb fets concrets la buidor que s’amagava darrere les pomposes afirmacions que parlaven d’unes “estructures d’estat”.

https://youtu.be/Sicz6YekD5Q

Sempre he pensat que el Tsunami era obra del CNI i el fet que va emmudir sobtadament fa versanblant el meu apunt.
Ara a més, no troben qui va ser. Curiós!

SABEM COM FER-HO…

El grau d’organització clandestina dels catalans en aquell octubre és una fita històrica, irrepetible. La humiliació d’un Estat que es vanta de totpoderós amb els “covards” catalans, és de les que fan mal.

El proper embat, no serà pas d’enganyar-los, serà de resistir els cops repressius sense que ens impossibiliti el full de ruta marcat i sense que la direcció clandestina de l’enfrontament resti accessible a la seva violència…

Llavors potser, el que haurem d’amagar, en comptes d’eines democràtiques en forma d’urnes, seran altres eines per defensar la democràcia…

Albert Miret: completament d’acord. I una segona cosa: menys cofoisme, que no ens afavoreix gens, només serveix per tranquil.litzar-nos i gens per mobilitzar-nos.

Gràcies Vicent per els ànims que ens vols transmetre, però com ja fa esment algun subcriptor, si portem més de 300 anys de colonització no seràn tant maldestres, com també en el transcurs d’aquest anys de colonització, sempre han tingut col laboracionistes de catalanets ep!!! i catalanetes.
Aquesta espaÑa Vicent disposa de totes les eines per dur a terme la reprèssio, gastar tots els diners que faci falta, per això ja ens tenen per dur a terme l’espoliació; ja em diràs les milionàries € multés que ens han imposat, cal recordar Vicent la famosa caixa de la solidaritat?
Si que t’ agrairia que un dia ens informesis Vicent, de que parlava el Judes de Junqueres a esquenes del president Puigdemont amb la seva amiga franquista i de l’Opus Santamaria, com a on va anar l’1-O defugint de les seves funcions com a visapresiden de la gestoria, mal anomenada govern de Catalunya.
Sobre el Tsunami prefereixo ni fer cap comentari, tinc molt present estar en el Camp de Barça sense saber cap on tirar, els convocants ens varen deixar tirats i traïts.

És bo tindre memòria i aprendre, però no es pot desatendre el present mentre somniem temps més gloriosos. I el present és la sobirania ciutadana mitjançant el vot. No votar és no emprar aquesta capacitat de decisió que només tenim un cop cada 4 anys, després no ens queixem si des d’ajuntaments com el de BCN es promociona únicament la llengua castellana.

Gràcies Vicent, Josep Blesa, Albert Miret, Pep Gaya …
La lliçó del que hem viscut com a poble aquests darrers anys es una meravella d’efectivitat . Hem après vull creure que per sempre més , que entre els catalans hi ha hagut des de que Espanya ens va vencer per les armes traïdors venuts a l’enemic ; i que qualsevol moviment d’alliberament passa per desenmascara-los. Ara ells mateixos estan fent aquesta tasca cum laude.
Son al mateix bàndol que Espanya. No poden rebre cap vot , ni un .

Avui hi ha comentaris extraordinaris, realment.
I que toquen de peus a terra.
Gràcies pels ànims que ens vol donar el director però el veig massa optimista.

Si no tenen proves, tranquils que el judici anirà endavant.

Sí Partal, que vagin caçant mosques. Mentres nosaltres hauriem de bastir un nou projecte d’independència edificat sobre els fonament del que sabem.

Trobo estrany que els “traïdors” no s’hagin “xivat” encara sobre el tsunami

Els del “gobierno” saben fer servir el múscul i no saben fer servir la neurona.

Nosaltres n’hem après, aquests cinc anys, però ells també. Han après que amb unes resolucions aprovades a Madrid n’hi va haver prou per posar en marxa el 155, i amb unes quantes garrotades als votants del referèndum van provocar la reacció internacional que va acabar fent-los recular. Per això han collat el Principat mitjançant la persecució judicial, l’ofegament econòmic, el saqueig fiscal i el càstig d’infrastructures obsoletes, per tal d’empobrir Catalunya. També han après a domesticar els partits polítics soi-disant independentistes, amb els seus dirigents empresonats, processats i amenaçats (si són al Principat) o en demanda d’extradició (si són a l’exili). Però encara és molt més perillosa l’operació de dilució de la població indígena per onades d’immigrants aferrissadament monolingües que imposen la seva llengua arreu sense cap reacció per part d’unes autoritats autonòmiques impotents i inoperants, davant l’acció lingüicida amb suport judicial. En definitiva, al proper embat no podem anar-hi amb el lliri a la ma!. Si ells gasten mala llet, nosaltres també n’haurem d’aprendre.

Amb aquest tema, ells ens acusen, a tort i dret, de malversació, a propòsit del que sigui, com una premissa.
S’hauria de saber, en el nostre cas -deixant a banda el País Basc, que ja és un disbarat- quan s’ha invertit a Catalunya en això que diuen ‘la unidad de España’. Tot sobre la marxa i sense cap previsió. Qui ho comptabilitza tot això?

D’acord amb la Marta Pallarès.
No sembla tinguem gaire sentit “polític”.

Com deia el mestre Cruyff, si tu tens la pilota no la té el contrari i si tal es desmarca bé, no el marquem i ja està. Pel pròxim embat no hem de fer servir ni telèfons ni ordinadors, res digital, tot analògic, boca-orella i no trobaran res. Jajaja.

1.- El que saben no ho sabem. Tampoc sabem el grau de desmobilització real de l’independentisme.
2.- Dominen el factor temps
3.-Dominen mitjans de comunicació, tribunals etc.
4.- Malgrat aquest domini perceben els catalans com l’amenaça més important.
5.- Precisament per ser molt més forts, no poden permetre’s ni el més petit contratemps.
6.- La comunitat internacional compra números de loteria quan ja ha tocat…
7.- A part d’evidenciar el descrèdit de l’estat caldria un cop d’efecte que permetés tornar a engegar la màquina.

I nosaltres som tant punyeteros que després anem dient per aquí i per allà de on van sortir les urnes!
Potser també ens patina la neurona!.

no les van trobar, expressament, per a poder enviar els ” piolins ” !

Aquesta capacitat de organització ara s´hauria de utilitzar un nou mapa de carreteres per la a llibertat com a nació que som. Felicitats per aquesta editorial

Llàstima que els bocamolls del periodisme nostrat s’afanyessin a explicar per tv3 l’operació urnes amb tots els ets i uts, perquè a la propera (si mai arriba) ens enxampin amb les mans a les urnes.

Llegeixo diversos comentaris al voltant de que Espanya ens va permetre fer el referèndum per aixi reprimir-nos millor o que el Tsunami pot ser del CNI o que es guarden la informació per poder-la utilitzar mès tard, quan convingui. Fins i tot qui diu que no seran tan maldestres si ens han tingut collats 300 anys.
Discrepo de tots aquests comentaris. Portaven anys intentant-t’ho tot per acabar amb el procés i no sabien què més fer. Van aplicar la pitjor de les solucions: la violència física contra pacífics ciutadans i una justícia contraria als Drets Humans més bàsics. Els teníem on volíem nosaltres. Només havíem de persistir.
Teníem dos problemes però irresolts: els Mossos estaven contra nosaltres (Trapero ens ho va dir mès tard) i ERC no havia preparat res per fer funcionar el país. En aquestes condicions, Espanya es podia haver permès deixar fer el referèndum, declararà-lo il·legal i seguir igual. Sense ni tan sols reprimir-nos.
Ara que coneixem la realitat en un percentatge molt elevat, ja sabem que no podíem guanyar mai. És impossible guanyar quan el teu màxim impulsador Junqueras -lider de ERC, qui s’havia mostrat inflexible amb Puigdemont quan dubtava si proclamar la independència (recordem el Tweet del Rufian i les 155 monedes de plata) i abans amb Mas per no haver fet la consulta vinculant el 2014- era un infiltrat espanyol que havia dedicat la seva vida a la nostre destrucció.
En la sèrie britànica de la BBC Sherwood (va de la vaga de miners a U.K. en els temps de la Tatcher), treinta anys després del conflicte una advocada laboralista rememorant el tema diu: “pensar que ara ja sabem que no podíem guanyar mai perquè teníem policies infiltrats”. Dons bé, nosaltres sí podíem guanyar amb policies infiltrats però no amb un infliltrat al màxim nivell del partit suposadament més independentista.
Hi ha qui diu que tot això que dic (Junqueras és un auto-infiltrat espanyol, no un traidor i a les portes del referèndum va pactar amb la SSS com poder ensortin-se) és inversemblant (Jaume Riu 23:02). Dons bé, encara que hi ha diferències clau en el que vaig dir respecte a la seva memòria lectora, sí es cert que sembla inversemblant, però; és que no és inversemblant el que està fent Junqueras i ERC des del gener del 2018?. És que no és inversemblant el que està passant en els mitjans de comunicació catalans?. El cas és que el relat que vaig intuir (no es pot demostrar si Junqueras no canta o si algú -Pegasus?, com F. Pola pensa- hi posa a la llum). De totes maneres el relat encaixa amb la realitat posterior i en canvi cap de les altres hipòtesis (s’ha venut pels indults, és un traidor) aguanta tota la història que va començar amb la consulta de Mas.

El que es va posar al descobert (i sembla que s’ignora) d’aquesta, mes o menys perfecte organització que es va produir, per tal de tenir-ho tot a punt pel referèndum (urnes, paperetes, presencia de la gent…) es l’abisme que existeix entre la gent normal del carrer i aquests pretesos dirigents, la majoria d’ells exhibint sempre el seu titul universitari com si fos un trofeu i que els converteix automàticament amb gent mes preparada, mes intel·ligent, mes sabia i mes de tot, que la gent normal del carrer.
Sense tanta “titulitis” i mes gent d’ofici, mes autònoms dedicats als treballs diversos i probablement mes mal pagats com: mecànics, electricistes, xofers, pagesos, bombers, fusters, vidriers, paletes, escombriaires, taxistes, comerciants, manobres extra. extra. res d’això hagues estat possible de ser realitzat, de la manera que ho expressa el nostre director Vicent Partal.
A canvi, molts d’aquests dirigents de titul universitari, si que han demostrat, mes tard o mes d’hora, la seva incapacitat d’estar a l’altura de les circumstàncies -no sols de les seves promeses- sinó de les seves honestedat i capacitat intel·lectual i de lideratge.
Si no tornem als fonaments que va marcar el poble en aquell moment en el seu conjunt, no sortirem d’aquest marasme que els actuals polítics “professionals”, porten en la seva motxilla des del seu començament.

MELITÓ CAMPRUBÍ: La resposta nº 2 és la més probable. Menysprear l’enemic, tenint-lo per enze, és propi d’enzes.
JOSEP Mª BAGANT: Ja som dos; a mí també m’agradaria veure activades aquestes meravelloses capacitats nostres.
FRANCESCA PARERA: Així es; Puigdemont ignorava que no hi havía res preparat ? No supervisava la feina d’en Junqueras ? Ningú més no s’ho pregunta ?
NURIA CASTELLS: “A veure si a les eleccions, per municipals que siguin, demostrem haver aprés la lliçó i no regalem la nostra confiança.” (Tú no sé, però jo no me’n faig il.lusións)
ALBERT MIRET: Sí, deixem-nos de somnis. L’enemic és a casa. Si no l’expulsem a les properes eleccions no és que “entre tots” ens hagin inutilitzat com a poble; és que som morts com a poble.
JORDI TORRES: “Faríem bé de no menystenir l’enemic; si ens dominen de fa tres-cents anys, no ho deuen fer tan malament.”
PEP AGULLÓ: “Direcció clandestina de l’enfrontament” ? “Amagar ‘altres eines’ enlloc d’urnes” ? Benvolgut Pep: Això seria esperable de qualsevol altre poble. T’adones que estàs parlant de catalans?

Només hi afegiré una cosa, si a l’altre costat juguessin net, nosaltres tenim les de guanyar.

Votar ERC és votar botifler!!!

Cap independentista s’hauria mai imaginat que un partit –dit així mateix indepe- boicotegés l’ONCE de setembre proppassat, i que més tard es dediqués a la desmobilització del moviment. Si el president Carles Puigdemont assoleix una victòria al TJUE, i pogués tornar, seguiria ERC aquesta mateixa estratègia? Sortiria al carrer a donar suport al president legítim? Ho dubto. La rendició és total i absoluta. El polític més honorable que ha tingut aquest partit ha estat el M.H. Heribert Barrera, i la manera que el seu partit el va defenestrar va ser d’allò més indigna. Cap ni un dels que representa aquest partit, no li arriba a la sola de la sabata. Vergonya!

El mal que ha fet el Tsunami Democràtic al moviment independentista és ENORME, un mot que li agrada moltíssim de dir al Vicent Partal i que diu cada moment que pot i si no pot, també.

Ha estat una aixecada de camisa, una gran estafa i una pèrduda absoluta de confiança si algun cop es vol fer una cosa d’aquest estil en un futur.

S’ha malbaratat de mala manera i sobretot s’ha perdut una confiança que és impossible de reconstruir en un futur i també ha fet molt de mal al seu torn al mateix moviment dels CDR.

Si es vol fer justícia divina, el que m’agradaria és que els haguessin pescat a tots aquests que van desaparèixer sense rastre, cosa que van promete que tornarien i no tornaran mai més i van deixar un munt de represaliats per culpa seva.

Tots els partits són iguals ? No , n’hi ha un q no viu d la política . Que va iniciar les consultes per la independència formalment des d’un ajuntament q governava , Arenys d Munt . Q ha estat imprescindible per a investir els tres presidents independentistes del procés : un post-convergent , un d junts i un d’erc . Q va posar com a condició imprescindible per a investir al MH C.Puigdemont fer el referèndum d l’ 1 d’Octubre .
Aqest partit és la Cup .
Ara , malgrat el vot d càstig , les enqestes reparteixen el mateix nombre d regidors entre els autonomistes , castigant erc i premiant junts . La Cup , autèntic partit independentista sempre , pot no entrar al Cap i Casal del país . El partit dels Drets Humans Universals , d la gent precaritzada , sense vivenda , d llengua minoritzada .
Vilaweb , si fa no fa , invisibilitza com la resta de mitjans a la Cup .
Em repenso la subscripció a Vilaweb , Vicent . I com jo més cupaires .

La ineficàcia, ganduleria dels funcionaris, polítics i gent en general d’Espanya és un avantatge que tenim els nacionals colonitzats. Sempre pose l’exemple de França, un estat tant genocida de llengües com l’espanyol, però molt més eficaç en la seua acció. Només cal mirar la situació del bretó, de l’occità, del basc, del català…Sort en tenim.

Per ells si no tenen res els hi es igual. Ja se inventaran noms i fets, que per aixo tenen la Fiscalia i la guardia civil.

Mireu això:
https://www.racocatala.cat/opinio/article/59624/oriol-junqueras-home-destat-espanyol

“Tants cabals públics no havien estat mai tan malbaratats.”

I eren els tribunals del règim espanyol els que deien que els catalans havien malbaratat diners amb la organització del referèndum d’independència—que vam guanyar. Com intentar matar mosques a canonades i a sobre els surt misto! El que cou més és que, al capdevall, els diners malbaratats per la policia i l’espionatge espanyols són en bona part diners catalans que no han anat a raure a la sanitat, l’educació i els serveis de transport públic. Espanya literalment ens roba i a sobre ens diu que és culpa nostra.

Potser va per aquí, aquesta notícia d’última hora on s’apunta a l’Estat Espanyol, i mé concretament a Marlaska, com a principal promotor de prohibir les comunicacions encriptades a la UE.

https://www.wired.com/story/europe-break-encryption-leaked-document-csa-law/

En resposta al 1r. comentari, del Sr. Melitó…:
1. No van trobar cap urna.
2. D’haver-les trobat, haguessin estat encantats de requisar-les, evitar el referèndum, deixar-nos en evidència davant el món i no fer el ridícul que van fer.