El 43,5% dels nens i adolescents d’entre 0 i 19 anys viu en ciutats de més de 500.000 habitants. Aquest incipient procés d’urbanització condueix a la desconnexió de les persones, incloent-hi els més petits, del medi natural.

La infància solia ser una època en que els nens passaven temps jugant fora, principalment en les proximitats de les seves cases. Actualment, la majoria dels nens que viuen en els països desenvolupats, com és el cas d’Espanya, passen poc temps en espais oberts, fora de la llar o d’edificis. Hofferth i Sandberg (2001) van trobar que els nens als Estats Units passen una mitjana de només 30 minuts a l’aire lliure realitzant activitats de joc no estructurat a la setmana. A Espanya, els més petits passen 990 hores l’any veient la televisió, jugant amb el PC o amb d’altres dispositius electrònics.

Hi han moltes raons que expliquen aquesta alienació de la infància de la natura, tot i que les evidències empíriques apunten principalment a tres, totes elles relacionades amb el procés d’urbanització que s’ha produït en els darrers anys. En primer lloc, les ciutats s’han convertit en llocs poc amigables per a la infància. Hi ha una manca d’espais segurs i aptes per als nens, on poden jugar i socialitzar. D’altra banda, el ritme frenètic de la vida de la gent de la ciutat significa que els nens no tenen temps per jugar a l’exterior. La majoria dels nens que viuen en ciutats té un horari setmanal d’activitats escolars i extraescolars completa que dóna poca cabuda al joc desestructurat a l’exterior necessari, d’altra banda, per a l’adequat desenvolupament cognitiu i emocional de l’infant. Finalment, la generació de pares actuals sent pors, no fonamentades la majoria de vegades, quan es tracta de permetre als seus fills jugar a l’aire lliure. Aquests pares, coneguts com a Generació de Pares Paranoics[vii], són progenitors  sobreprotectors, massa preocupats per la seguretat dels seus fills en un món que, malgrat tot, és més segur que fa unes dècades.

Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb