Negociació contra rellotge per a repetir la fotografia de quatre sobre la llengua

L’aprovació del decret resta pendent del possible acord sobre una llei específica per a respondre al 25%

Odei A.-Etxearte
Odei A.-Etxearte
23.05.2022 - 21:40
Actualització: 23.05.2022 - 21:50
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Continuen les negociacions per la llengua, ara ja contra rellotge. L’acord entre el PSC, ERC, Junts i els comuns havia de ser imminent, però ahir a la tarda les reunions van continuar presencialment al parlament i el registre de la cambra va tornar a tancar puntualment a les sis sense que ningú hagués presentat la proposició de llei específica que podria refer el pacte de quatre. El marge de maniobra s’estreny perquè el parlament l’aprovi en el ple d’aquesta setmana; és a dir, abans del dia 31, que és quan s’acaba el termini de quinze dies fixat pel TSJC per a l’execució forçosa de la sentència. La quadratura del cercle es complica. ERC i els comuns, els negociadors més optimistes, que divendres ja veien possible un pacte, han anat ensopegant amb el ressorgiment de les dificultats de fons del PSC i Junts. Ahir esperaven que a primera hora d’aquest matí poguessin registrar l’acord i que la mesa, que s’ha de reunir de manera ordinària a les deu, l’admetés a tràmit. Després, una reunió de la junta de portaveus que ahir encara no havia estat convocada hauria d’ampliar amb aquest punt l’ordre del dia del ple, que es podria allargar fins divendres.

ERC i els comuns han topat amb la determinació del PSC i Junts de reforçar sengles posicions públiques, que semblen difícils de conciliar en una mateixa proposició de llei, i que alhora són amarades dels interessos propis en la negociació. Perquè reïxi, un dels dos haurà de cedir. Els socialistes insisteixen que el castellà ha de ser reconegut com a llengua d’aprenentatge i, per tant, com a vehicular, com ja establia la primera proposta per a modificar la llei de política lingüística. Consideren, per tant, que la llei ha d’acatar la sentència del 25%, malgrat que el català ha de continuar essent el “centre de gravetat del sistema”. Per a Junts, en canvi, la llengua vehicular de l’ensenyament ha de ser el català i el castellà no ha de tenir per llei cap reconeixement diferent del que tenia fins ara. És a dir, volen driblar la sentència. Aquest és el moll de l’os i la clau, també, de la resposta institucional al TSJC, una resposta que Junts també insisteix a dir que ha de refusar l’establiment de percentatges que no tinguin a veure amb criteris pedagògics. Volen que aquesta referència consti en el decret pactat pels dos socis de govern, però també en la nova llei. La validació del decret, amb què el Departament d’Educació assumiria l’aprovació final i la responsabilitat dels projectes lingüístics dels centres, també va restar en suspens: l’executiu no preveia de moure fitxa fins que no hi hagués un acord sobre la llei.

Hi ha en joc la fotografia final: qui i com forma part de l’anhelat consens. Junts en tenia prou amb el decret, però ERC va insistir que el parlament també havia de respondre al TSJC amb una llei. I la proposta d’Esquerra de mitjan setmana passada de negociar una nova norma específica va tornar a asseure dijous els quatre grups negociadors per primera vegada després de moltes setmanes. La llei és l’únic instrument que podrien avalar els quatre grups. L’únic que refaria la fotografia de quatre que el 24 de març va durar unes quantes hores i prou. Perquè no s’espera que el PSC doni suport al decret quan se sotmeti a la validació del parlament. I ERC vol mantenir el consens de quatre, incloent-hi el PSC. Però alhora no vol allunyar-se del seu soci de govern, com hauria passat si haguessin aprovat la reforma de la llei de política lingüística amb els socialistes i els comuns. Una reforma que, malgrat tot, el PSC insisteix públicament a recuperar com a acord ideal.

La CUP, mentrestant, s’ha despenjat de les negociacions. Tot i que fonts del partit admeten que han tingut contactes per parlar del decret i la llei, no han arribat a negociar amb la resta de grups. I dijous van rebre l’últim document: una proposta legislativa que, segons el seu criteri, situa el castellà en l’apartat de llengua vehicular i d’aprenentatge i deixa en mans dels centres els projectes lingüístics. “Va en la línia oposada a la defensa de la immersió i la cohesió social”, va dir la diputada Eulàlia Reguant a TV3. Ara, podrien afegir-se a l’aprovació del decret? Així ho espera, almenys, una part de Junts. Però la CUP ha arribat al primer aniversari del govern molt lluny del president Pere Aragonès i el vice-president Jordi Puigneró, que aquest migdia compareixeran plegats per a fer balanç.

Per si el consens polític no fos prou difícil, també caldrà veure com responen al possible acord les entitats en defensa de la llengua i la comunitat educativa. A Junts ja tenen coll avall que no hi haurà unanimitat en aquest àmbit, però necessiten que algunes entitats clau, com Òmnium o la Plataforma per la Llengua, donin el vist-i-plau a l’acord. El calendari és endimoniat: entre el 3 i el 4 de juny, els afiliats de Junts votaran els membres de la nova direcció. Només s’hi ha presentat la candidatura de Laura Borràs i Jordi Turull, però els resultats que obtingui cada nom es miraran amb lupa. I, per a Junts, la llengua és una qüestió cabdal, que mobilitza les bases. Les votacions difícilment es podran desvincular, entre més qüestions, del resultat de l’acord o desacord sobre la llengua a l’ensenyament públic.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies