El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i el Port de Barcelona han col·laborat en la restauració de les restes del Barceloneta I, un vaixell del segle XV d’origen cantàbric que acredita la important activitat comercial de la ciutat en aquell temps. El fragment del babord de la nau que es va localitzar l’any 2008 durant unes excavacions prop de l’Estació de França s’ha restaurat en un procés de més de sis anys i ara s’exhibeix a l’avantcambra del Tinell (plaça del Rei) juntament amb una maqueta de l’embarcació a escala 1/20 i altres elements de context. El port hi afegeix una exposició virtual complementària que documenta el procés de restauració i inclou una reconstrucció en 3D de l’embarcació i un mapa interactiu de les rutes del comerç del segle XV.

El que es conservava no eren més que un conjunt de peces de fusta que van formar part del babord de la nau. N’és una “petita part”, però ha resultat suficient tant per datar l’època de construcció de la nau com per fer-ne una reconstrucció en tres dimensions i crear una maqueta.

“Prova viva” de l’activitat comercial

Els responsables de conservació i recerca del MUHBA han constatat que el vaixell va ser construït el 1410. Per l’estructura, queda provat que era una embarcació de tipus atlàntica, probablement basca, i per això resulta força insòlit que acabés a Barcelona. L’explicació, segons Ramon Pujades, és la gran activitat comercial internacional de la ciutat ja en aquella època.

Segons la principal hipòtesi, la nau s’hauria sinistrat precisament a Barcelona degut a uns grans temporals que va patir la ciutat entre 1420 i 1426. Una de les claus que ho justifiquen és la sorra que es va trobar al voltant i a l’interior del vaixell, que serien del primer intent d’escullera que es va fer a la ciutat, l’any 1439.

A parer de Pujades, la presència de la nau a Barcelona ajuda a entendre les raons de la construcció del port. “És una prova viva de com l’activitat comercial molt desenvolupada genera la demanda que acaba portant a la primera construcció d’una infraestructura artificial”, diu respecte del naixement del port, primer com a recurs i després com a institució.

Restauració subaquàtica i en sec

Al seu torn, la cap de conservació preventiva i restauració del MUHBA, Lídia Font Pagès, relata com ha estat el complex procés de restauració de les restes del vaixell. Per recuperar la fusta humida es va haver de desmuntar peça a peça l’embarcació per, posteriorment tenir-les gairebé tres anys submergides en aigua dolça per “desalar-les”. En acabat, va començar un procés de “consolidació” de tres anys més, de substitució de l’aigua per un producte consolidant que reforcés la fusta. Per fer-ne la presentació, s’ha dissenyat una estructura metàl·lica a mida (a partir d’una recreació del vaixell en 3D) que sosté les peces en la mateixa disposició que tenien al vaixell. Tot plegat, s’exhibeix dins d’una vitrina estanca a una temperatura i humitats controlades per la seva conservació.

De fet, més enllà de la seva presentació, la peça formarà part de l’exposició estable del museu, com una de les seves peces “punteres”. Serà un dels “eixos”, diu Font Pagès, de la reforma dels diversos espais que componen aquest equipament.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.