S’ha mort Carlo Ginzburg, fundador de la microhistòria i autor de ‘El formatge i els cucs’

L’historiador italià Carlo Ginzburg s’ha mort a Bolonya a vuitanta-set anys. Autor d’El formatge i els cucs, era considerat una de les grans figures de la historiografia contemporània i un dels fundadors de la microhistòria, el corrent que reconstrueix grans processos històrics a partir de casos concrets, vides anònimes i indicis aparentment menors.

En català han estat traduïts els seus llibres El formatge i els cucs (Publicacions de la Universitat de València i  Por reverència terror. Llegir Hobbes avui (Arcàdia)

Nascut a Torí el 1939, era fill de l’escriptora Natalia Ginzburg i de l’intel·lectual antifeixista Leone Ginzburg, mort el 1944 després d’haver estat empresonat pels nazis. Aquella experiència familiar, marcada pel feixisme, la persecució i la guerra, va travessar bona part de la seva obra.

Ginzburg es va fer mundialment conegut amb El formatge i els cucs, publicat el 1976, en què reconstruïa la visió del món de Menocchio, un moliner friülà del segle XVI perseguit per la Inquisició. A partir dels interrogatoris inquisitorials, va demostrar que una vida aparentment marginal podia obrir una finestra sobre la cultura popular, la religiositat i els conflictes intel·lectuals d’una època.

També va ser autor d’Els benandanti, Història nocturna i El jutge i l’historiador, i va desenvolupar l’anomenat paradigma indiciari: una manera de llegir el passat a partir de rastres, detalls i proves fragmentàries, com faria un detectiu. La seva obra va influir la història, l’antropologia, la crítica literària i la història de l’art.

Professor a Bolonya, Pisa i la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, entre més centres, Ginzburg defensava una història atenta als qui sovint havien quedat fora dels grans relats.

Ginzburg va estudiar a la Scuola Normale Superiore de Pisa i va completar la seva formació al Warburg Institute de Londres. Va exercir la docència a les universitats de Bolonya, Harvard, Yale, la Universitat de Califòrnia a Los Angeles i Princeton, entre d’altres. Des del 2006 fins al 2010 va tornar a la Normale de Pisa com a catedràtic d’Història de les cultures europees.

El compromís cívic va ser una constant en la seua trajectòria, heretada del context familiar marcat per l’antifeixisme i la persecució racial. En els últims anys havia denunciat sense ambigüitats el negacionisme i el fenomen de les “fake news” i, en la seua darrera obra, El vincle de la vergonya, havia reflexionat sobre la seua condició de jueu davant del massacre del 7 d’octubre de Hamas i davant de la resposta del govern Netanyahu a Gaza.