La sorprenent mort ahir de Rita Barberà va anar acompanyada d’alguns episodis molt poc edificants, pel que fa a la correcció política. En va ser un d’especialment destacable, i criticable, l’intent del PP de manipular els sentiments, sense gens de pudor i amb un cinisme monumental. La pretensió d’apropiar-se la figura de Barberá i de girar la seua mort contra aquells que fa anys que en critiquem les polítiques i pràctiques va ser especialment mesquina i va desafiar les bones maneres i el respecte amb què la nostra societat sol tractar el decés de qualsevol persona.

Sobretot perquè la maniobra arriba després d’uns mesos en què precisament el PP l’ha tractada com una empestada. Vint-i-quatre hores abans de morir-se encara despatxaven preguntes dient que Rita Barberá ja no era del PP i, ‘per tant’, el PP no tenia res a veure amb la corrupció que hom li imputava. I he remarcat el ‘per tant’ literal perquè em sembla particularment obscè: la corrupció per la qual és investigada Barberá i el seu cercle de confiança és la corrupció del PP. Intentar primer deslliurar-se’n, perquè Barberá ja no és del PP, i l’endemà mateix provar de fer servir la seua mort pels interessos propis és profundament indecent. Molt.

Siga com siga, la mort de Rita Barberà tindrà conseqüències. Em fa l’efecte que ens privarà a tots de saber moltes coses. És evident que el curs legal de l’operació Taula en restarà afectat. En això, no podem fer-hi res. Però si bé la mort pot estalviar d’assumir responsabilitats en vida, també és cert que en cap cas la mort no neteja res. Encara menys tenint com tenim prou dades per a entendre que era totalment impossible que Barberà no n’estigués al corrent –si més no, al corrent–, dels fets delictius que s’estudien en aquest cas judicial. I això, dit no pas d’acord amb l’opinió de la gent que mai no hem acceptat el seu estil de fer política sinó d’acord amb les investigacions de la Guàrdia Civil i de l’administració de justícia.

Rita Barberá no l’ha mort un suposat acarnissament de l’oposició. Ni l’hem morta els diaris ni les xarxes socials. Va ser ella, ella soleta, que es va posar en la posició pública que ocupava ara fa només quaranta-vuit hores. I van ser els seus actes que la van dur a la marginalitat política i social que sembla que tant l’ha feta patir aquestes darreres setmanes. I és precisament per això que qualsevol intent de presentar-la com la màrtir de res avui, simplement, és fora de lloc.