Manuel Cubeles i Soler s’ha mort a noranta-sis anys, segons que ha pogut confirmar l’ACN. Va ser un ferm defensor de la cultura popular. Fundà, per exemple, esbarts dansaires, dirigí obres teatrals i coreografies de danses tradicionals catalanes. Va promoure també les primeres emissions en català per televisió (‘Mare Nostrum’ i ‘Teatre català’, a TVE) i des del 1969 va treballar a la ràdio, en les primeres emissions en català durant el franquisme i després a Ràdio 4. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Era nat a Barcelona, fill d’un pastor de la Terra Alta, que s’havia instal·lat a la ciutat com a negociant de carbó. Estudià comerç i comptabilitat. Va entrar d’aprenent a la Fundació Bernat Metge, on va amistar-se amb Pompeu Fabra i va conèixer Francesc Cambó, que li van despertar l’interès per la cultura. Combinava la feina amb estudis de música al Centre Social de Betlem i a l’Acadèmia Cots.

Va tornar ferit de la guerra del 1936-39 i va quedar coix per sempre. El 1947 va fundar l’Esbart Verdaguer, l’Esbart de Sarrià i l’Esbart Marboleny. També va col·laborar en la fundació de l’Obra del Ballet Popular el 1948, des d’on ha treballat en la investigació, creació i recuperació de les danses tradicionals catalanes. Aquests grups també van servir com a revulsiu cultural entorn de les quals es van reunir personalitats de l’època, com ara Aureli Maria Escarré, Salvador Millet i Maristany, Josep Benet i Morell, Joaquim Serra, Agustí Borgunyó, Lluís Moreno i Pallí, Alexandre Cirici i Pellicer, Josep Mainar i Jaume Picas.