El món multipolar de Putin pren forma, amb Orbán a Pequín i Modi a Moscou

  • Mentre el president d'Hongria impulsava un alto-el-foc a Ucraïna, els atacs amb míssils russos impactaven contra un hospital infantil a Kíiv i mataven deu persones a la ciutat de Kriví Rih

VilaWeb
The Washington Post
08.07.2024 - 21:40

The Washington Post · Christian Shepherdi i Gerry Shih

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va fer ahir una visita sorpresa a Pequín, on el president xinès, Xi Jinping, va demanar un esforç global per a empènyer Rússia i Ucraïna cap a un alto-el-foc i va elogiar els esforços diplomàtics d’Orbán, que ha estat criticat fortament a Occident per haver pressionat Kíiv a cedir territoris que Moscou ha pres per la força bruta.

Ucraïna insisteix que no pot acceptar cap alto-el-foc mentre les forces russes continuïn ocupant la cinquena part del seu territori i els míssils i les bombes continuïn caient sobre les seves ciutats. El president, Volodímir Zelenski, ha demanat la retirada completa de les tropes russes, fins i tot, en una “cimera de pau” a Suïssa el mes passat, a la qual la Xina no va assistir pas. Rússia no hi va ser convidada.

Mentre Xi rebia Orbán a la capital xinesa, queien míssils russos a Kíiv, Dnipró i més ciutats ucraïneses. A Kíiv, un atac a l’Hospital Infantil Ohmatdyt va deixar dos morts, un dels quals, un metge. Setze persones més, entre les quals set criatures, van quedar ferides, segons el batlle, Vitali Klitxkó, i els pacients es van veure obligats a evacuar l’hospital. A la ciutat de Kriví Rih, deu persones, pel cap baix, van ser assassinades, segons les autoritats.

La setmana passada, quan feia uns quants dies que Hongria havia assumit la presidència rotativa del Consell de la Unió Europea, Orbán va visitar Kíiv i Moscou, cosa que va provocar un fort rebuig a Brussel·les i en més capitals europees, on les autoritats van recordar que Orbán no estava pas autoritzat per dur a terme diplomàcia per a la UE. “És irresponsable i deslleial que el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, utilitzi la presidència de la Unió Europea d’Hongria per visitar Moscou i el president Putin,” va publicar el primer ministre suec, Ulf Kristersson, a X. “Això envia un senyal equivocat al món exterior i és una ofensa a la lluita del poble ucraïnès per la seva llibertat.”

En aterrar a la Xina, Orbán va publicar una fotografia seva amb el títol: “Missió de pau 3.0 #Beijing.”

L’aparició d’Orbán i Xi representa un triomf diplomàtic per al president rus, Vladímir Putin, que fa temps que demana un ordre mundial multipolar i no occidental. Putin insisteix que Occident, particularment els Estats Units i el Regne Unit, és responsable d’allargar la guerra a Ucraïna per no pressionar Kíiv perquè cedeixi a les seves demandes territorials.

La visita sorpresa d’Orbán a la Xina arribava quan feia tan sols unes poques hores que Putin havia rebut el primer ministre indi, Narendra Modi, en una visita d’estat a Moscou. Modi va sortir de Nova Delhi ahir al matí i es preveia que es reunís amb Putin per a un sopar. Aquest viatge era la seva primera visita a Moscou d’ençà del 2015. En un comunicat, Modi va destacar “l’Associació Estratègica Especial i Privilegiada entre l’Índia i Rússia” i va afirmar que les relacions havien avançat durant la darrera dècada en termes d’energia, seguretat, comerç, inversions i altres àrees.

L’augment de les compres per part de l’Índia de matèries primeres russes, especialment petroli, ha ajudat Moscou a suportar les dures sancions econòmiques occidentals imposades en resposta a la invasió d’Ucraïna. Amb la seva visita a Putin, Modi, que va ser reelegit el mes passat, trenca la tradició índia que el primer ministre comenci un nou mandat visitant un país veí del sud d’Àsia com a primera destinació, fet que subratlla la importància de la relació Índia-Rússia i la determinació de Modi de transformar l’Índia d’una potència regional a un actor global.

A la reunió amb Orbán a Pequín, Xi va dir que agraïa els esforços del dirigent hongarès per a trobar una solució política a la guerra d’Ucraïna, a la qual es va referir com a “conflicte”. “La Xina i Hongria comparteixen les mateixes posicions bàsiques i treballen en la mateixa direcció”, va dir.

“Només quan totes les grans potències exerceixin energia positiva en lloc de negativa, serà possible que s’albiri un alto-el-foc”, va dir Xi, segons la cadena de televisió xinesa CCTV. I va afegir que la Xina havia estat “instigant activament la pau i defensant les converses a la seva manera”. En una entrevista al diari alemany Bild, Orbán va insistir que Ucraïna no podria derrotar mai Rússia. “No hi ha cap solució a aquest conflicte a la línia de front”, va dir, i va afegir: “Si ens fixem en els soldats, l’equipament i la tecnologia, Putin no pot perdre. Vèncer Rússia és un pensament difícil d’imaginar. La probabilitat que Rússia pugui ser derrotada és completament incalculable.”

Tot i que els comentaris d’Orbán a Bild podrien reflectir una dura realitat que Ucraïna i els seus partidaris occidentals es resisteixen a admetre, l’atac amb míssils d’ahir va evidenciar ràpidament el terrible cost de la guerra de Putin. Les autoritats a Kíiv insisteixen que qualsevol alto-el-foc sense una retirada russa, simplement, permetrà a Moscou de reagrupar les seves forces i planificar futurs atacs per assolir les seves ambicions territorials plenes.

Pequín ha rebutjat les crítiques d’Ucraïna, Europa i els Estats Units sobre la seva decisió de no participar en una cimera de pau organitzada per Suïssa el mes passat, amb l’argument que no pot participar en converses en què s’exclou Rússia.

La Xina, juntament amb el Brasil, va presentar la seva pròpia proposta de sis punts, que segons les autoritats xineses té el suport de desenes de països en desenvolupament. De la perspectiva de Pequín, els països occidentals han estat un impediment per a aconseguir que Rússia i Ucraïna s’asseguin a negociar directament, diu Cui Hongjian, un acadèmic en relacions internacionals a la Universitat d’Estudis Estrangers de Pequín.

Pequín creu que “ha de fer sentir la seva veu i ha de tenir una posició”, diu Cui. La presumpta neutralitat de la Xina ha estat sotmesa a una pressió creixent a mesura que la guerra s’allargava un tercer any i el comerç de la Xina amb Rússia augmentava, juntament amb les proves creixents que les empreses xineses proporcionen suport econòmic i indirecte a la base industrial militar de Rússia.

En declaracions públiques i aparicions, Putin i Xi han mostrat com més va més alineació en la seva ambició compartida de remodelar l’ordre mundial i debilitar la influència dels Estats Units i els seus aliats. Xi i Putin es van reunir la setmana passada al Casaquistan, on Putin va parlar dels progressos cap a un “ordre mundial just i multipolar” durant la reunió anual de l’Organització de Cooperació de Xang-hai, una de les moltes agrupacions multilaterals que les dues potències han utilitzat per estendre la seva influència.

En aquella reunió, Putin va suggerir de reprendre les negociacions que havien tingut lloc a Istambul el 2022, poc després de la invasió russa, quan Ucraïna es trobava en una posició feble. En els anys posteriors, cada banda ha sofert desenes de milers de baixes, i Rússia tan sols ha fet progressos marginals cap a l’annexió il·legal de quatre regions del sud-est d’Ucraïna, a més de Crimea, que va ocupar per la força el 2014.

Ahir, a Moscou, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va dir que estaven a favor dels esforços diplomàtics: “El president Vladímir Putin és un ferm defensor de la preferència dels esforços polítics i diplomàtics per a trobar una solució al conflicte ucraïnès.”

Zelenski, en una publicació a Telegram, va dir que Rússia havia disparat més de quaranta míssils a cinc ciutats ucraïneses o més, i que a Kíiv s’havien atacat residències i un hospital infantil. Va dir que el món hauria d’unir-se per aturar l’agressió de Rússia. “Tots els serveis treballen per salvar tantes persones com sigui possible”, va escriure Zelenski. “I tot el món ha de fer servir tota la seva determinació per posar fi als atacs russos. L’única cosa que porta Putin són assassinats. Únicament junts podem portar pau de debò i seguretat.”

El Ministeri de Defensa rus, en un missatge a Telegram, va confirmar que havia atacat Ucraïna amb míssils, però va insistir que els objectius eren “instal·lacions de la indústria militar ucraïnesa” i “bases aèries”.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor