Un estudi de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona del CSIC ha creat un nou model que prediu característiques clau dels grans terratrèmols i tsunamis. Permet predir el comportament del grans sismes en funció de la profunditat i estimar el seu potencial per generar tsunamis de forma més precisa que qualsevol mètode actual. La recerca, que es publica aquest dimarts a la revista Nature, explica per què alguns moviments sísmics moderats han generat tsunamis extraordinàriament grans i resol paradoxes i inconsistències de models anteriors. L’estudi conclou que els terratrèmols superficials es propaguen més lentament, duren més i provoquen una major deformació del fons oceànic, però generen vibracions sísmiques menys acusades en superfície.

Els científics demostren que la variació de la rigidesa de les roques, un paràmetre que no s’havia inferit en detall fins ara, és de fet el factor principal per explicar algunes de les característiques més rellevants dels terratrèmols i que, per tant, s’ha d’estudiar i incorporar d’ara en endavant en l’estimació del risc associat a terratrèmols i tsunamis.

Les variacions de rigidesa permeten resoldre paradoxes inexplicades fins al moment, com la discrepància entre el moviment sísmic moderat registrat en superfície i la gran amplitud dels tsunamis que van generar diversos terratrèmols històrics.

Els registres sísmics mostren que els terratrèmols superficials es propaguen més lentament, duren més, tenen major lliscament a la falla i provoquen una major deformació del fons oceànic que els terratrèmols més profunds de la mateixa magnitud, però generen vibracions sísmiques menys acusades en superfície. Per això, generalment es subestima el risc que comporten, especialment la seva extraordinària capacitat per generar tsunamis.

L’exemple més tràgic va tenir lloc a Sanriku (Japó) el 1896, quan un tsunami de fins a 38 metres d’alçada va devastar diverses localitats costaneres causant més de 22.000 víctimes. L’arribada de tsunami va agafar completament desprevinguts els residents locals, perquè la intensitat del sisme que el va precedir va ser moderada.

Els tsunamis generats pels grans terratrèmols recents d’Indonèsia (2004) i el Japó (2011), que també van trencar prop de la superfície, van ser igualment més grans del que es preveia, donant lloc a situacions dramàtiques i imprevistes com la inundació de la central nuclear de Fukushima.

L’estudi del CSIC ha analitzat imatges sísmiques del subsòl, similars a radiografies, combinades amb models tomogràfics, per inferir les propietats de les roques a diferents profunditats en zones de subducció de tot el món.

Els resultats demostren que la rigidesa de les roques que reposen sobre la falla entre plaques augmenta sistemàticament amb la profunditat, seguint una tendència universal i ben definida. Aquesta tendència explica les diferències entre terratrèmols superficials i profunds, i permet també predir de forma precisa la velocitat de propagació i la durada de la ruptura sísmica, el grau de lliscament a la falla, els canvis en l’amplitud de les vibracions sísmiques generades, o les diferències de magnitud.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb