Minoria nacional i dret d’autodeterminació: fixar el missatge és important

«La discriminació permanent dels drets de les minories nacionals davant els tribunals espanyols és indiscutible»

Vicent Partal
Vicent Partal
06.06.2019 - 05:11
Actualització: 06.06.2019 - 07:11
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Dilluns passat el president Carles Puigdemont va participar en un acte a Hamburg, organitzat per l’esquerra alemanya de Die Linke. En el discurs que hi va fer hi ha dues claus que, tot i no ser noves, m’han cridat molt l’atenció pel lloc destacat que van ocupar en l’acte.

Ací teniu el vídeo i ho podeu comprovar vosaltres mateixos, cap al minut disset. Puigdemont afirma que l’estat nació tradicional, basat en la idea ‘una llengua, una cultura, una nació’, ha caducat i que precisament d’acord amb això i en aquest marc les minories nacionals han de ser més protegides que mai, mitjançant el mecanisme creat per la societat internacional amb aquest fi: l’exercici del dret d’autodeterminació.

L’independentisme català, aquests darrers anys, ha reivindicat massa poc el dret d’autodeterminació, confonent-lo amb l’eufemisme ‘dret de decidir’. I no s’ha volgut autoqualificar de ‘minoria nacional’, malgrat les evidències. Per això crec que situar el discurs en aquest terreny, homologable per a la societat internacional, és encertat. I em sembla que el canvi d’actitud pot explicar-se per aquest enduriment de l’independentisme que experimentem, aquesta consolidació del projecte.

Ja ho sé que l’expressió ‘minoria nacional’ no ha estat tradicionalment afavorida pel moviment catalanista. Una certa prepotència ha fet pensar durant molt de temps que acceptar això era com acceptar un paper residual i secundari. Però és a l’inrevés. Si es posa sobre la taula el fet que els catalans som una minoria nacional dins els estats espanyol i francès el dret d’autodeterminació esdevé una exigència.

És cert que no hi ha cap definició exacta i concreta de ‘minoria nacional’. I també és cert que no sempre s’aplica a una minoria numèrica –els negres durant el règim de l’apartheid eren majoria numèrica però minoria nacional. Tanmateix, la descripció que en fa la subcomissió de les Nacions Unides sobre la Protecció de les Minories encaixa com l’anell al dit en el nostre cas: ‘Una minoria és un grup numèricament inferior a la resta de la població d’un estat, que es troba en una posició no dominant, els membres de la qual, tot i ser nacionals d’aquest estat, tenen característiques ètniques, religioses o lingüístiques diferents, cosa que, ni que siga implícitament, suscita una solidaritat adreçada a preservar les seues cultures, tradicions, religió o llengua.’ A partir d’aquesta definició, cal llegir la resolució de l’Assemblea General de l’ONU del desembre del 1992 sobre els drets de les persones que pertanyen a minories nacionals, ètniques, religioses o lingüístiques, declaració que podeu llegir en versió original anglesa.

Permeteu-me que cride l’atenció particularment sobre els articles 3.2 i 4 d’aquesta resolució. Perquè tots dos insisteixen a dir que no pot haver-hi cap desavantatge contra ningú que pertanga a una minoria nacional, pel fet de ser-ho, i que els estats han d’assegurar-se que el tracte davant la llei siga igual que el que reben aquells que no pertanyen a cap minoria nacional.

És evident que això no es compleix. Per exemple, Espanya envia al Parlament Europeu una llista que permet que qualsevol eurodiputat espanyol es puga acreditar, però que prova d’impedir que ho facen tres diputats, i tots tres són membres de la minoria nacional catalana. La discriminació permanent dels drets de les minories nacionals davant els tribunals espanyols és indiscutible. Per exemple, no es permet de fer servir el català, com s’ha vist al judici del procés. I es castiguen o no es castiguen actes semblants segons si els autors són membres d’una minoria nacional o no. Als joves d’Altsasu, bascs, hom els demana gairebé quatre-cents anys de presó, acusats de terrorisme per una baralla de bar amb uns policies espanyols, mentre que no es qualifica de terrorisme, per exemple, la baralla d’El Rinconcillo, a Algesires, on quaranta persones, no basques ni catalanes, es van enfrontar a trets amb nou guàrdies civils. O, encara, la Junta Electoral espanyola prova d’eliminar dues candidatures de les darreres eleccions i resulta que eren la de Junts per Catalunya, de la minoria nacional catalana, i la de Coalició per Melilla, de la minoria nacional, religiosa i lingüística amaziga i àrab de Melilla. Casualitat?

PS. Ah, aquesta és la piulada amb què Der Spiegel, el principal setmanari europeu, promocionava la crònica de la conferència d’Hamburg: ‘Puigdemont Superstar’. Em sembla que és un alemany bastant entenedor…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Francesc Gispert
Francesc Gispert
05.06.2019  ·  22:30

Potser aquest és el terme adequat jurídicament (de lleis i tractats internacionals no hi entenc gens), però per fer servir entre nosaltres em sembla un eufemisme desafortunat. Som una nació ocupada per la força per dues potències estrangeres, aquesta és la realitat sense emmascarar amb eufemismes. Trobo que “nació ocupada” és molt més precís que “minoria nacional”.

Josep Usó
Josep Usó
05.06.2019  ·  23:21

És cada vegada més evident que el President Puigdemont i el seu equip tenen un pla, a diferència del què molt sovint passa amb els qui estan retinguts. I ja fa molt temps, anys, que aquest pla va per davant de la reacció de l’estat espanyol. I, sovint, cal saber adaptar-se a les circumstàncies. Ja ho va dir el propi Albert Einstein a Barcelona, l’any 1923, en la seua famosa visita. Llavors va explicar a Rafael Campalans, quan aquest li explicava la seua posició de Nacionalisme Socialista. “Ara us entenc; però això no és Nacionalisme veritable. Si em voleu creure, prescindiu d’aquest nom funest”. Doncs això. Endavant, President.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
05.06.2019  ·  23:25

D’acord amb el Sr. Partal.
Crec que jugar al terreny dels DDHH i les llibertats, de la democràcia i la justícia, durant el temps necessari per madurar internament ( a l’estat) i externa (a Europa i ONU) la creació de l’empatia necessària per exercir el dret d’autodeterminació.
I afegiria que, ara per ara, hi ha molt camí per endavant amb les majories polítiques actuals, amb la doble via que defenen tan ERC (eixamplar la base) com JxC (reivindicar el govern legítim), de forma que a nivell intern cal fer-se forts a les institucions (Generalitat, diputacions, consells comarcals i municipis) i a nivell extern cal internacionalitzar la situació catalana (Parlament europeu, la Crida, el Consell per la República, …), sense oblidar que cal reforçar el paviment sòlid de la denúncia judicial als órgans internacionals.
Tot l’anterior són passes cap a l’exercici de l’autodeterminació.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
05.06.2019  ·  23:42

Bravo, Francesc Gispert.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
06.06.2019  ·  01:00

Té una gran importància, director, que en temps en què tanta gent amb responsabilitats importants es dedica a fer de hooligan o d’argumentador/a mediocre de la nostra situació, vostè dediqui temps i esforços a anar esbrinant i explicant-nos el que hi ha darrere les bambolines de les causes d’Estat (del seu, poderós i del nostre, que no tenim).
I ho hem de fer, sobretot, en tot allò que hi ha darrere de la persecució lingüística. He dit persecució, sí, perquè 41 anys després de la CE, la tremenda situació de la nostra llengua respecte a la castellana és exasperant, oimés quan una bona quantitat dels nostres conciutadans (la majoria ?) viuen ben peixats en una realitat paral.lela.
I no penso ara mateix en els valencians i illencs, que lentament van progressant, sinó en els catalans de la immersió lingüística, de TV3, de l’ARA i de Vilaweb, que ràpidament anem reculant.
Ep, que jo sóc optimista, quedi clar.

Salut Carbonell
Salut Carbonell
06.06.2019  ·  07:22

Excel.lent editorial….. havent viscut en una societat plurilingüe sempre he intentat explicar als meus amics independentistes que el problema d’Espanya era el de maltractar les minories en lloc de protegir-les més que una qüestió de diners i de decidir. Això degut a la seva ARROGÀNCIA, PREPOTÈNCIA i jo diria més però no vull per no ser mal educada. El missatge és entenedor al internacional. Gràcies Vicenç Partal per el vostre parlar clar i entenedor.

Josep Salart
Josep Salart
06.06.2019  ·  07:50

Ja ho he entés i m’agrada saber coses. Gràcies per ensenyar-nos cada dia.

Aquest matí pensava lo be que ens anava quan governava la Soraya i en Rajoy. Ara és diferent, tothom es pensa que encara hem de parlar, dialogar, trobar-nos, saludar i tot això. Com si no ho haguéssim provat mai, com si ens haguésssin de donar una solució a la “minoria”, a la “nació ocupada” o com es vulgui dir.
Molt clar i entenedor la baralla dels bars i dit això, crec que hem de fer més coses nosaltres el colectiu.

Gemma R.
Gemma R.
06.06.2019  ·  07:59

Totalment d’ acord. I aquí els partits han de fer un exercici de sinceritat i veure que tot i que l’ 1 octubre Catalunya va autodeterminar-se, com diu Albano Dante no va autodeterminar-se prou. Com també han d’ entendre que no hi haurà diàleg si hem d’ esperar la bona fe dels socialistes, doncs ens han deixat clar per activa i per passiva que això no passarà. Només tenim una sortida, i és aquesta.: Tots junts com una roca sòlida i sense esquerdes a exigir que se’ ns reconegui el dret a l’ autodeterminació, en una batalla a dos flancs, l’ intern i l’ extern. El primer haurà d’ anar acompanyat de un cert grau d’ insurrecció, que no unilateralitat, doncs sense força bruta no arribariem gaire més lluny que a l’ octubre 2017. Però la insurreció és absolutament necessària, no ens guanyarem el dret si no el lluitem. Gestionar una autonomía com si res, com ERC está proposant sense dir-ho clar, no només ens condemna a seguir segrestats per un Estat que ja no ens representa, si no que ens farà retrocedir en drets, llibertats, infraestructures (per tant economía), llengua i cultura. Així que prou de càlculs electorals i mans a l’ obra, que és molt més que legítima, és d’ obligat compliment per responsabilitat de cara a les generacions que en seguirán.

Teresa Puig
Teresa Puig
06.06.2019  ·  08:07

D’acord amb Francesc Gispert.

Montserrat Puig
Montserrat Puig
06.06.2019  ·  08:43

Especialment d’acord amb que hem reivindicat poc el dret d’autodeterminació i l’hem confós amb el dret de decidir.

El que jo vull és autodeterminar-me i llavors escolliré la Independència de Catalunya i fer-ne fora les forces que la tenen ocupada. Perque sí, som una nació ocupada.
I això hauria de poder ser a tots els països catalans.

Albert Miret
Albert Miret
06.06.2019  ·  08:47

Estimat Vicent. En primer lloc crec que el dret d’autodeterminació és un dret més dels drets a decidir. És a dir que en formaria part, pel que em costa de diferenciar-lo dels demés drets. En tot cas, forma part dels drets necessaris per a viure lliurement i civilitzada. En segon lloc, jo com a català em nego a considerar-me dins d’una minoria nacional a protegir i em pregunto: nacional de quina nació? Si és d’Espanya, evidentment no em considero cap minoria d’una nació que no ho ha estat mai, sinó que és un conjunt de nacions amarrades amb corda grossa per la força. En tot cas, Espanya per a mi és un conjunt de minories ocupades, espoliades i maltractades per una d’elles -massa sovint violenta-, que és la castellana. I si haig de pensar que es parla del meu país, llavors considero que no formo part de cap minoria, sinó de la majoria. En fi. Que hagi de pensar que m’ha de protegir la meva llengua i la cultura que he mamat qui m’oprimeix i em castiga injustament per ser d’on sóc i/o perquè parlo la meva llengua, em fa mal a l’ànima. Els indis americans també van deixar que se’ls consideres una minoria a “protegir”, i els van “protegir” tant, que o no existeixen o fan de trists actors de parcs temàtics.

Pep Agulló
Pep Agulló
06.06.2019  ·  09:00

MINORIA NACIONAL

A veure, es tracta de reivindicar el dret a l’autodeterminació en termes homologables per parlament europeu. Alguns comentaris ho contraposen a “nació ocupada”. Ens omplim la boca que d’Europa no ens en podem refiar, no ens entenen ni ens recolzen, i ara proposem que entenguin que estem ocupats per un Estat –segons ells– democràtic, inqüestionable, quan és un règim neofranquista que només ho sabem nosaltres que el patim?

“Minoria nacional” suposa, en general, una situació d’inferioritat respecte a l’Estat, cosa que és més que evident en el cas d’Espanya on som minoria nacional oprimida (ocupada). Això facilita entendre que ens cal exercir el dret a l’autodeterminació.

Altrament, cal tenir en compte que el terme “nacionalista” a Europa és “vade retro”, és un terme associat al nazisme, al supremacisme… la diplomàcia espanyola ho utilitzarà, ja ho està fent, per calumniar l’independentisme. Si diem “minoria nacional”, tot aquest significat queda desactivat políticament i ens dona la iniciativa per atacar, per exigir el respecte i el dret democràtic.

Josep Castelltort
Josep Castelltort
06.06.2019  ·  09:36

Curiós com ens enbranquem en debats nominalistes.
Es tracta de guanyar. Per a fer-ho, calen tots els recursos i més n’hi haguessin ( per cada “català administratiu” hi ha 6,5 espanyols).
És evident que, en un moment o altre, necessitarem suport de la comunitat internacional. Doncs no hem d’exigir grans precisions lingüístiques.
Ajustem-nos al llenguatge estàndar perquè l’estat espanyol és tan incompatble amb deixar de ser força d’ocupació com amb donar tracte d’igualtat a les nacions incloses. Traslladem-nos al llenguatge dels drets, que ja destapa prou el substrat franquista i autoritari.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
06.06.2019  ·  10:53

A misses dites…

Si la CUP no hagués forçat un referèndum i una declaració unilateral insostenible a canvi d’uns pressupostos, més la propina/conspiració ERC+CUP per enterrar la dreta capitalista, i després del 27S2015 haguessin mantingut el dret d’autodeterminació a l’agenda dient clarament que no es va guanyar en vots i calia picar més pedra, doncs ara segurament estaríem molt més ben encarrilats i no pas en un tren en pendent i totalment descontrolat i perdut… I els tindríem el peu al coll nosaltres a ells i no ells a nosaltres….

Quan es guanyi clarament en vots a unes catalanes, espanyoles, i europees, i es guanyi de carrer, no pel 50,01% i agafats amb pinces, serà quan es podrà fer el pas per a demanar un referèndum si es que vol tenir garanties de guanyar-lo, o juguem a perdre’l com Escòcia o juguem a una altra cosa?… I serà bàsicament quan els espanyols “de bé” diran “son mayoría, llevan razón”… I tots amics i cadescú a casa seva sota el paraigües politico economico militar…

Que Puigdemont i cia diguin clarament que l’1 d’Octubre no val, cal un nou referèndum… Per molt cop de porra i molt victimisme i tonteria.. I si surt que si que es vol independència, després potser se n’haurà de fer un altre per veure com se surt d’Espanya i s’entra a Europa sense gaires estralls, perquè tots sabem que si no es programa una transició ben afinada la gent no farà el pas…

I els hi torno a recordar als super republicans que l’independència va per davant de la República, els germans Andorrans no són cap República i ja ens agradaria tenir el nostre prefix telefònic internacional com tenen ells… Igual que el cas Australià o moltes altres ex-colònies imperials…

El cas català es un tema de supervivència, respecte i identitat i igualtat cultural dins la EU, si volen pasta ja els en donarem, això no seria problema…

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
06.06.2019  ·  11:43

Respecte dels comentaris dels companys, la veritat és el que expressa en Francesc Gispert i molt encertadament raona n’Albert Miret, que subscric fil per randa. Ara be, com que veritat i realitat no sempre coincideixen, i el que interessa és assolir l’objectiu, els arguments d’en Pep Agulló (sense entrar en cap contradicció) els trobo d’una claredat irrefutable. És inevitable que la resta del món, en conèixer el nostre cas, no ho entengui com nosaltres, sinó aplicant els seus referents mentals (això el desaparegut Punset ho explicaría fantàsticament). Apliquem els codis per fer-nos entendre de la millor manera que poguem.
En aquest sentit l’editorial d’avui resulta enriquidora.
PS M’afageixo, en clau interna, al comentari de Gemma R, com sempre molt encertat.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
06.06.2019  ·  13:00

Cert, Francesc Gispert i Albert Miret, som una nació ocupada (i afegesc dividida i en part alienada, com a valencià ho confirme) per la força per dues potències estrangeres. Però això mateix ens converteix, dins dels seus estats(-nació que en diuen ells, de majoria demogràfica) en una minoria nacional, de nació diferent a la dominant dins l’estat. I per ser compresos hem de parlar a Europa i al món en un llenguatge entenedor que no els siga confús. Si Einstein deia el que deia el 1923, què diria rere els feixismes i la II GM. No ens entrebanquem, si us plau, en una altra qüestió de noms.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
06.06.2019  ·  13:04

Gràcies per aquest article, Sr. Partal
I moltissimes gràcies a en Josep Usó per dir una veritat com un temple (malgrat que ja ens ho podiem imaginar des del gener 2017):

“És cada vegada més evident que el President Puigdemont i el seu equip tenen un pla, a diferència del què molt sovint passa amb els qui estan retinguts.”

Assumim-ho i recolzem l’exili. Ells ens donaran la clau quan sigui el moment.

jordi Rovira
jordi Rovira
06.06.2019  ·  16:00

Que la idea de l’estat nacional ha caducat és evident. Que, per tant, la primera versió ordenada en un eix històric que tots tenim al cap de nació unitària ( França, Anglaterra ), monolíngüstica, monocultural, monoreligiosa, monoétnica, etc, no té cabuda davant les noves grans nacions federals o confederals ( USA, Canadà, URSS-Rússia ), és una evidència si un mira les dinàmiques que l’actual globalització està imposant. I que en això l’estat espanyol ja està identificat com a postulant d’una idea insostenible, queda clar per com els seus diplomàtics actuen i discursen en la persecució de l’acció exterior del nostre President Puigdemont o de la Conselleria d’Exteriors del govern.
Que la idea de la conversió de l’estat Espanyol en un estat solvent i ferm està en risc; només llegir l’interlineat de les declaracions de Puttin: “nosaltres no volem l’enfonsament de cap estat europeu”. O només resseguir els informes de Bloomberg i altres editorialistes mundials: la inestabilitat del nou govern Sánchez. Ningú no creu capaç a l’estat per boca del seu govern de torn, de donar sortida a la constitució d’una nació espanyola de nacions. Una nació amb minories nacionals que siguin tractades amb igualtat i respecte, i que per tant donin cabuda a una península ibèrica estabilitzada políticament, institucionalment, econòmicament. Fixar aquest missatge és important, doncs és aquest el debat central on tothom vol posar a l’estat espanyol. Amb anades i vingudes, però és que a l’altre costat; el senyor Trump, ja posa les bases per on els seus EUA, aixemplaran la seva federació de forma clara, evident i eficient.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
06.06.2019  ·  17:31

A mi francament no m’agrada pertànyer a una “minoria nacional”. Ara bé si això ens ha de permetre tenir drets i sobretot el de l’ autodeterminació, ja m’està bé.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
06.06.2019  ·  18:21

Amb Espanya sempre serem “minoria absoluta”. I “por derecho de conquista”, políticament, amb dret de cuixa.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies