Més enllà de les seues incursions en la narrativa i el columnisme, Umberto Eco fou una de les figures acadèmiques més conegudes en el món gràcies a les seues aportacions en el camp de la semiòtica i l’estudi de la comunicació. Doctor honoris causa per vint-i-cinc universitats arreu del món i fundador de la coneguda com semiòtica interpretativa, exercia la seua càtedra a la universitat de Bolonya, que és a més la més antiga d’Europa.

«Avui l’especialització ha establert una barrera molt alta que obstaculitza l’interès recíproc entre les ciències naturals i les ciències humanes. D’ací, la necessitat de traduccions constants a un llenguatge més pròxim a la gent»

Eco va concedir una entrevista a Mètode l’any 2004 a càrreg de les periodistes Amparo Amblar i María Iranzo, una conversa centrada en la comunicació de la ciència que va posar de manifest la implicació i compromís d’Eco amb la divulgació científica: «Avui l’especialització ha establert una barrera molt alta que obstaculitza l’interès recíproc entre les ciències naturals i les ciències humanes. D’ací, la necessitat de traduccions constants a un llenguatge més pròxim a la gent».

Amb motiu del pròxim número 100 de la revista, us convidem a rellegir l’entrevista publicada en el número 41, Ciència animada: Noves formes de comunicar la ciència.

Llig l’entrevista amb Umberto Eco

QUÈ ÉS MÈTODE?