Més enllà de les seues incursions en la narrativa i el columnisme, Umberto Eco fou una de les figures acadèmiques més conegudes en el món gràcies a les seues aportacions en el camp de la semiòtica i l’estudi de la comunicació. Doctor honoris causa per vint-i-cinc universitats arreu del món i fundador de la coneguda com semiòtica interpretativa, exercia la seua càtedra a la universitat de Bolonya, que és a més la més antiga d’Europa.
«Avui l’especialització ha establert una barrera molt alta que obstaculitza l’interès recíproc entre les ciències naturals i les ciències humanes. D’ací, la necessitat de traduccions constants a un llenguatge més pròxim a la gent»
Eco va concedir una entrevista a Mètode l’any 2004 a càrreg de les periodistes Amparo Amblar i María Iranzo, una conversa centrada en la comunicació de la ciència que va posar de manifest la implicació i compromís d’Eco amb la divulgació científica: «Avui l’especialització ha establert una barrera molt alta que obstaculitza l’interès recíproc entre les ciències naturals i les ciències humanes. D’ací, la necessitat de traduccions constants a un llenguatge més pròxim a la gent».
Amb motiu del pròxim número 100 de la revista, us convidem a rellegir l’entrevista publicada en el número 41, Ciència animada: Noves formes de comunicar la ciència.
Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors
Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.
Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
