Versió en color del gravat que apareix en l’obra de Camille Flammarion L’Atmosphere: Météorologie Populaire (París, 1888) que evoca la passió de la humanitat per desvelar els misteris del cosmos.

La creativitat i la imaginació han estat motors fonamentals de l’avanç científic des que l’home va començar a observar el cosmos. Al llarg de la història, pensadors, filòsofs i científics han donat suport als seus postulats proposant alhora l’existència d’unes entitats que, tot i no ser visibles en la seua època, eren necessàries per a explicar el món tal com ells ho entenien. La majoria d’aquestes propostes es provarien errònies amb el pas del temps, empenyent el sorgiment d’idees alternatives i propiciant així nova producció científica. Altres, per la seua banda, han sigut descobertes, protagonitzant d’aquesta manera alguns dels moments més importants de la història de la ciència.

Seria impossible deslligar l’astronomia d’aquests esforços imaginatius. Mitologies antigues com l’egípcia, la babilònica, la xines o la grega ja proposaren l’existència de quelcom encarregat de mantenir separats el cel i la Terra. Més tard, fenòmens com la propagació de la llum o els moviments planetaris trobaren en l’èter o els epicicles la seua possible explicació. D’aquestes propostes, només es va trobar l’existència de Neptú, postulat per entendre les anomalies en l’òrbita d’Urà; la resta, no existeixen.

Aquests recursos creatius també s’han donat lloc en altres disciplines. En el segle XVII es va proposar l’existència de l’homuncle en l’esperma, la química va tindre el flogist, i la física, per la seua banda, compta amb un recull extens de suposades partícules que serveixen per a explicar les teories actualment acceptades. D’aquestes entitats, però, al llarg del segle XX i XXI s’ha pogut provar l’existència del neutrí, el quark top, els bosons W i Z, i més recentment el bosó de Higgs, que li ha valgut el Premi Nobel al seu descobridor.

Potser els raonaments mitològics que sustentaren les primeres observacions cosmològiques ens queden lluny, però l’astronomia moderna continua apostant per l’existència d’entitats encara per descobrir. La matèria i l’energia fosques resulten hui dia imprescindibles per entendre, segons la teoria de gravitació acceptada, l’estabilitat dels cúmuls de galàxies o les velocitats de rotació dels estels en les galàxies en espiral, però la seua naturalesa encara ens resulta incerta. El binomi ciència i imaginació encara continua sent inseparable.

Amb motiu del pròxim número 100 de la revista, us convidem a rellegir el reportatge publicat en el número 74 de la revista, La cala encantada.

Llig el reportatge de Vicent J. Martínez i Virginia Trimble

QUÈ ÉS MÈTODE?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb