Més que només elèctric

  • El veritable cotxe elèctric, lleuger, polivalent i de fibra, amb motors a les rodes i bateries eficients o alimentació per inducció, encara ha d’arribar.

En rigor, d’automòbil pròpiament elèctric encara no n’hi ha cap. Hi ha alguns cotxes com els de tota la vida motoritzats elèctricament, això sí. Però només això. Un dinosaure amb pits no és un mamífer. Els autos elèctrics actuals són dinosaures amb bateries, no gran cosa més.

Al Musée des Arts et Métiers de París es conserva el vehicle autopropulsat dissenyat l’any 1771 per l’enginyer militar Nicolas-Joseph Cugnot. Bé que hi ha notícies d’un altre possible giny autopropulsat anterior, concebut l’any 1672 a Beijing pel jesuïta i missioner flamenc Ferdinand Verbiest, s’accepta que el vehicle de Cugnot és el primer automòbil real i operatiu de la història. És una enorme baluerna de més de set metres de llarg i quatre tones llargues de pes. No passa de ser una màquina de vapor muntada sobre un gran bastidor de fusta i aram. La seva primera limitació era haver d’arrossegar les seves quatre tones: pesava tant, que a penes li quedava bufera per a res més. Em temo que tots els automòbils posteriors han patit i pateixen aquest inconvenient fundacional.

En efecte, la lleugeresa és capital i, en bona mesura, un asignatura mig pendent. L’automòbil començà a ser funcional quan es pogué dotar d’un motor de combustió interna relativament lleuger. Això passà per primer cop l’any 1886, quan l’enginyer alemany Karl Benz construí el Benz Patent-Motorwagen. Tots els automòbils moderns en són una derivació.

Si voleu seguir llegint l’article, feu clic aquí.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any