Dimecres el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, va participar al Parlament de Finlàndia en una trobada amb el grup de suport a Catalunya format fa mig any en aquell parlament nòrdic. Des de fa uns quants mesos, van creant-se grups d’amistat i de suport a Catalunya en tot de parlaments europeus, dels quals tres ja s’han fet públics: Finlàndia, Estònia i Suïssa.

La invitació a Romeva per a parlar-hi provenia del mateix grup de diputats que s’ha constituït per donar suport al procés català. Concretament, a la reunió amb el conseller hi havia set partits dels vuit que té la cambra: el Partit de Centre i el Partit del Finesos, que són dos dels integrants de la coalició de govern, i tots els grups de l’oposició: Socialdemòcrates, Verds, Aliança d’Esquerres, Partit Suec i Demòcrata-cristians.

El grup de suport a Catalunya, com és norma al parlament finlandès, té un president i una vice-presidenta. El president és Simon Elo, un diputat poc destacat del Partit dels Finesos, i la vice-presidenta és la líder de l’Aliança d’Esquerra, Li Andersson.

El Partit dels Finesos és un partit populista i xenòfob, el segon de la cambra, amb 37 diputats, i forma part del govern. Al govern controla quatre ministeris, un dels quals és el d’Afers Estrangers. L’Aliança d’Esquerres, amb dotze diputats, és un partit membre del Partit de l’Esquerra Europea, és a dir, del grup on hi ha Podem i Esquerra Unida.

La visita ha suscitat una sorprenent polèmica perquè alguns mitjans unionistes han manipulat de forma barroera els fets, presentant allò que és una trobada amb diputats de tots els colors polítics com una –inexistent– aliança entre l’extrema dreta finlandesa i el govern català.

Que segons quin mitjà faça això i que el cor habitual de piuladors de Twitter inquiets s’hi rebolque no hauria de sorprendre ningú, a hores d’ara. Aprofitant que és un diputat del Partit dels Finesos qui exerceix la presidència del grup, alguns s’han abocat a un exercici de manipulació que forma part d’allò que es podia esperar. És evident que no seran ells, perquè això no els interessa dir-ho, els qui posaran en relleu que la vice-presidenta del grup de suport a Catalunya és la líder de l’Aliança d’Esquerres, ni els qui recordaran que en la tradició parlamentària europea grups absolutament oposats entre si col·laboren parlamentàriament per les causes que consideren justes. Qualsevol cosa val per a fer campanya i això nosaltres ja ho hauríem de saber i ja hauríem de tenir-ho coll avall.

Tanmateix, allò que m’ha sorprès és la reacció d’incredulitat i disgust i els dubtes que alguns partidaris de la independència han expressat a partir de llegir aquesta peculiar versió de la visita a Hèlsinki. Sobretot perquè crec que és un reflex clar i preocupant que encara hi ha molta gent que pensa Catalunya d’una manera subordinada.

Fa uns quants mesos, en una comentada entrevista de VilaWeb, l’ex-diplomàtic britànic Shaun Riordan, tot opinant sobre Catalunya, ens donava un consell ben simple: ‘Si voleu ser independents comporteu-vos com un país independent.’

I (més enllà de la greu i intencionada manipulació que significa reduir el grup plural de diputats finlandesos a un sol diputat) com penseu que es comporten els països independents? El cap del Partit dels Finesos, Timo Sioni, és un dels polítics més perillosos d’Europa. Però resulta que és el ministre d’Afers Estrangers de Finlàndia i com a tal es reuneix amb els seus homòlegs de la Unió cada quinze dies a tot estirar, també amb Margallo, i participa a Brussel·les i arreu d’Europa en tota classe de negociacions i acords. I si ningú de la diplomàcia espanyola o europea no creu necessari ni convenient fer sabotatge a aquestes reunions pel que pensa i representa aquest senyor, hem de suposar que la mateixa regla és la que ha d’aplicar la diplomàcia catalana.

L’exercici del cinisme polític té una llarga tradició i és una de les armes més poderoses de qualsevol arsenal ideològic. Només té el problema que és massa fàcil de desmuntar. De manera que els qui des de l’unionisme menteixen quan diuen que Romeva s’ha reunit amb els xenòfobs finlandesos haurien d’explicar-nos en tot cas per què Margallo o els seus col·legues es poden reunir cada quatre dies amb un ultra finès, però en canvi Romeva no pot ni estar-hi en la mateixa sala.

I aquells que volen que aquest siga un país independent haurien de mirar d’entendre tan ràpid com siga possible com funciona el món i com es relacionen entre si els estats i els governs independents. ¿O és que hi ha ningú disposat a defensar que una Catalunya independent no hauria de parlar, per posar un exemple, amb el ministre de defensa d’Alexis Tsipras, Panagiotis Kammenos, pel fet que és un ultra, militant del partit xenòfob que fa govern amb Syriza i membre del mateix bloc ideològic on s’ubica el famós Partit dels Finesos?

 

 

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

 

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb