La Meridiana és tan important com Perpinyà

«Tant d'entusiasme amb Perpinyà, seria bo compensar-lo amb una mica més d'entusiasme amb el tall de la Meridiana i amb més participació»

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Albert Batlle, tinent de batlle de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, va reclamar ahir que es posàs fi als talls de la Meridiana. Unes declaracions que podeu escoltar ací. El to i el fons del que diu el tinent de batlle d’Ada Colau el desqualifiquen per si sol, com si no l’hagués desqualificat ja prou el seu passat com a gestor públic. Només per posar un exemple, recordem que quan era director general dels Mossos d’Esquadra, l’any 2016, Batlle va decidir de no expedientar els agents condemnats per la mort d’un ciutadà, Juan Andrés Benítez, víctima de la violència policíaca durant la seua detenció. Batlle, que sempre s’expressa amb un to molt fatxenda, va dir aleshores: ‘En un estat de dret, la justícia la imparteixen els tribunals i no els moviments alternatius’, sense aclarir com aquest argument pueril servia per a no sancionar els agents condemnats en el judici.

Ara torna. I brama contra el tall de la Meridiana, aquest tall que els veïns mantenen nit rere nit com a darrer vestigi a Barcelona de la resistència contra les condemnes que els tribunals espanyols han fet contra la presidenta del parlament, diversos membres del govern i els dirigents de l’ANC i Òmnium. Ho fa quan ja ho han intentat tot: multes, cops de porra, agressions de l’extrema dreta, fotografies, provocacions de tota mena. Però amb les seues declaracions, Batlle també ens assenyala el camí. No ha estat una persona sofisticada i, a la seua edat difícilment podrà canviar-ho, això.

Aquests dies, hi ha molta gent animada i contenta, excitada i tot, amb l’acte que el Consell per la República farà a Perpinyà el dia 29. Entenc que en aquest moment de desconcert total de l’independentisme institucional es pose el focus en un acte que, segons què diguen o facen, i això ja ho veurem, podria significar un canvi de rumb, una clarificació. Però tant d’entusiasme amb Perpinyà, seria bo compensar-lo amb una mica més d’entusiasme amb el tall de la Meridiana i amb més participació.

Ja sé que és molt més senzill participar en un esdeveniment que podria ser històric que no pas agafar cada dia el metro i donar suport als qui ara mateix, com expliquen de manera cristal·lina les paraules de Batlle, representen el punt de confrontació amb l’estat espanyol més visible que hi ha a la capital del país. Però ens ho hauríem de fer mirar tots plegats. No dic que tothom haja d’anar-hi cada dia. Però tantes organitzacions, partits, grups, associacions i formes diverses com tenim, i no és possible coordinar un mínim suport estable a aquesta gent i fer créixer aquest nucli de resistència? Respondre a la seua constància amb un suport que alleuge la pressió enorme que pateixen en soledat?

La tasca dels exiliats és importantíssima. Segurament, van obrint el camí més sòlid de tots, amb la implicació del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per a desmuntar les peculiars característiques de la pseudo-democràcia espanyola. Però sense conflicte, sense l’expressió viva i quotidiana del conflicte que enfronta Catalunya i Espanya, això no servirà de res. Des de dalt, des de bona part de l’actual plasmació institucional de l’independentisme, es mira de tancar aquest conflicte, esmorteir-lo, domesticar-lo. Des de l’exili, no. I des de la Meridiana, tampoc, menys que des de cap altre lloc. Perpinyà i la Meridiana són, doncs, aliats obvis. I estaria bé recordar-ho en el dia a dia.

PS. No és simplement una qüestió relacionada amb l’independentisme. Colau, a partir del pacte amb el PSC i amb Manuel Valls que li ha permès de conservar la batllia malgrat la derrota electoral a mans d’ERC, ha adoptat en qüestions com aquesta posicions dignes de la dreta menys moderada i autoritària. I aquesta línia l’aprofundirà, inevitablement, en totes direccions. Un gest particularment significatiu ha estat la recuperació, comunicada aquesta setmana, de l’intendent major Vilaró com a comandant adjunt a la prefectura de la Guàrdia Urbana. Vilaró va ser apartat de la direcció de la Guàrdia Urbana el 2011 després d’haver protagonitzat un escàndol majúscul que va comportar, entre més, una persecució policíaca contra VilaWeb i contra mi mateix, que es pot recordar detalladament en aquesta cronologia. Nou anys després, Ada Colau ha anat a recuperar-lo…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
19.02.2020  ·  22:15

Volen parèixer d’esquerres, progressistes i fins i tot cosmopolites; però no poden deixar de ser el que són: uns intolerants i uns indocumentats. Per això parlen amb to de suficiència. Per amagar la buidor, quant no l’autoritarisme del missatge. Per favor. Ajudeu als veïns de la Meridiana.

Tomàs Reyner
Tomàs Reyner
19.02.2020  ·  22:31

Tema tall a la Meridiana: Em sembla bé

Comèdia/ postureig de JxC amb la taula de diàleg: Patètic i de molt poca visió política.

Josep Salart
Josep Salart
19.02.2020  ·  22:36

A Perpinyà, a la Meridiana, a Sabadell com deia fa pocs dies aquí l’ Albert Miret, a l’ Ateneu Barcelonés el proper dissabte senyor Partal i a tot arreu on sigui significativa la presència, resistència i qualsevol acte en favor de la llibertat i per deixar de ser la darrera colònia castellana, benvingut, gràcies i tot el nostre suport que mai podrem agrair-los prou.

El que no és tan important, i ens fa nosa, són els que munten meses de negociació sense avisar (ni cal), sense fer rés, disimulant la presa perquè el fracàs s’apropa, els que recolzen el govern d’un botxi que no paga ni el llum i que continua robant, maltractant, denunciant i judicialitzant.

Joan Rius
Joan Rius
19.02.2020  ·  23:08

L’autonomisme ens ha anestesiat momentàniament. Cal tornar a la resistència pacífica rellegint els referents que tenim més a prop com Cuixart “quan t’han pres la llibertat fruit d’una injustícia et queda la possibilitat d’obeir la pròpia consciència i no caure en la resignació ni en la frustració” i Hessel “resistir no implica simplement reflexionar o descriure. Cal emprendre una acció”. Fem costat als valents compromesos de la Meridiana!

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
19.02.2020  ·  23:49

Un cop més completament d’acord Partal!. Sí, més Meridiana i menys taules de dialeg i comèdies de calçotets! Tinc l’honor de haver anat algunes vegades al trall de la Meridiana, on participa bàsicament gent del barri de SantAndreu, Nou Barris i barris dels voltants. Hi participa gent dels CDR, de la ANC i de Òmnium a títol personal. Pel que jo sé, la ANC de SantAndreu va tenir la idea de comunicar-ho a Interior ja fa temps de manera que ha esdevingit una acció legal, cosa que posa dels nervis a l’Ajuntament de BCN i a alguns partits.

I resulta molt interessant veure que el Sr. Batlle utilitza els mateixos arguments que els fatxes que unes quantes vegades han vingut a provocar aldarulls i a insultar els manifestants, fent el ridícul més espantós. Encantador! Aquerst és el Psc que ens ha quedat i amb qui alguns es volen, i s’han, aliat. A més menteixen com sempre: el perjudici no és tal; en tot cas és molèstia, ja que hi ha alternatives de trànsit; i si no n’hi ha més és per la incompetència dels serveis municipals de vialitat i urbanisme, que es van pensar que la crisi que va fer disminuir el trànsit a la ciutat seria eterna. I no ho ha sigut, és clar.

Meridiana resisteix! I és el testimoni potser puntual i/o simbòlic, de que no estem en situació de normalitat, ni molt menys. El judici al TS va ser una vergonya que no perdonarem mai, i la sentència una iniquitat! I mentre qui toca no demani perdò per aquestes barrabassades i les esmeni dràstricament, seguirem protestant. Que quedi clar! I que entenguin tots plegats que la base del moviment o revolució independentista no cedirem ni combregarem amb rodes de molí. A més tenim l’ajut i solideraitat de molta gent de Catalunya: de Vic, de Reus, de Sabadell, etc. que venen a ajudar-nos. No fem cas ni de la premsa ni dels partits en general: sabem el que volem (Independència!) i seguim lluitant tan com podem.

jaume vall
jaume vall
20.02.2020  ·  00:01

Continuem amb els bons editorials, combatius, que posin el focus en la ferida, i si convé una mica de sal.

També seria molt adequat valorar una bona notícia d’avui. El manifest progressita en favor d’una candidatura de Puigdemont. El símbol que molesta més l’estat espanyol.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
20.02.2020  ·  00:18

Molt bon editorial, posant al davant el més difícil de fer: persistir.

Josep Jallé
Josep Jallé
20.02.2020  ·  00:32

Benvolguts director, amigues i amics d’aquest espai de llibertat ….. vaig tractar amb Albert Batlle per relacions conjuntes de l’ajuntament de Barcelona a l’exterior amb d’altres ajuntaments pel convenis de cooperació. Certament com el descrius, director, reflecteix l’estil, l’aire que sempre ha gastat, però ha estat coherent amb el supremacisme que dona el poder, un cop l’efecte cadira, o trona, s’apodera de la persona. El cas de Ada Colau ja és d’una mutació accelerada, impressionant, no ja per l’efecte trona o poltrona, que també, sinó pel revengisme que gasta, per allò de qui t’ha vist – a la plaça Pau Casals fen el salt batmanià durant un meeting d’ICV publicitant la reivindicació de la PAH – i qui la veu ara, sense cap mena de límit en el preu a pagar per mantenir la poltrona, com fer cas al PSC Batlle guàrdia urbana, sense cap mena d’escrúpol i al preu que sigui, amb la ‘recuperació’ de Vilaró. Viure per veure, amics i amigues de Vilaweb i sabeu-me, solidàriament, al costat de tots els que feu possible aquest espai de llibertat. Moltes gràcies.

Xavier Farré
Xavier Farré
20.02.2020  ·  00:56

I si fem una analogia amb el que va passar a Lleida, per poder preveure el que pot passar a Barcelona?
L’alcalde de Lleida Àngel Ros perd les eleccions, però s’aferra al càrrec pactant amb Ciudadanos. A les següents eleccions, guanya PdCat a l’alcaldia i es converteix en alcalde una persona a favor de la independència.
Jo crec que la Colau ho fa molt bé. Temps al temps!

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
20.02.2020  ·  05:02

Comèdia/ postureig de JxC amb la taula de diàleg: Patètic i de molt poca visió política. Tomàs Reyner

Ja era hora que algú es fiqués amb CDC(JxC)

Maria do Carmo Marques
Maria do Carmo Marques
20.02.2020  ·  06:00

Bon dia. Té tota la raó, en Vicent Partal. Els que encara no ens hem afegit a aquesta concentració, estem en falta. Jo la primera. No sempre estic a Barcelona, però que això no serveixi d’excusa. Tanmateix, si possible, m’agradaria saber quin és el criteri que utilitza en Vicent Partal, per considerar que cal donar suport a les concentracions reivindicatives o de protesta o de suport a concentracions convocades per independentistes o plataformes independentistes. Recordo que quan uns quants vam decidir organitzar l’acte de suport a Estrasburg als nostres Eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comin i a la vegada de protesta per l’absència de l’Eurodiputat Oriol Junqueras, vam ser olímpicament ignorats i fins i tot, vam notar que se’ns estirava les orelles perquè des del Consell de la República hi va haber qui va considerar aquesta mostra de suport “contraproduent”. Hi vam anar els que vam anar. Com passa a la Meridiana. Els convençuts que és important sortir al carrer per fer valdre les conviccions. El que no entenc és perquè en un cas es mereix el suport explícit, i em sembla molt bé, i en d’altres casos, no. I sap greu.

Carles Farre
Carles Farre
20.02.2020  ·  08:34

A mi em sembla que aquests talls de la Meridiana no porten a res de bo, mes aviat a crear mala maror entre els mateixos barcelonins, perquè no fer aquesta mena d’actes als voltants de la delegació del govern d’Espanya? per exemple?, crec que s’hauria de ser mes selectiu

Pep Agulló
Pep Agulló
20.02.2020  ·  08:55

DOS FRONTS COIXOS

És clar que sense una Catalunya mobilitzada no té sentit la feina que pot fer el Consell per la República. Com tampoc té sentit la desvinculació de la gent mobilitzada per no sumar inscrits al Consell. La contundència de la nostra lluita vindrà dels màxims fronts que tinguem oberts. L’institucional òbviament no compte.

La taula?
Maniobres electorals en l’obscuritat, com deia aquell nom de conjunt musical… Un test per veure si dins l’independentisme encara n’hi ha que els “alimenten molles”. Jo soc del pa sencer.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Albert Miret
Albert Miret
20.02.2020  ·  09:41

La impotència porta a l’amenaça, i el senyor Batlle, igual que tota aquesta colla que encara no saben ni qui ni què són. Només saben que el poder i aproximar-se als que en tenen més els fa trempar. Cau ridículament a la trampa de la desesperació i vomita fel contra els que saben molt bé els drets que tenen i saben també que ni el Batlle ni cap altre capsigrany els ho podrà prendre. Anirem veient moltes més animalades produïdes per la por inconfessable del feble que es vol fer el fort, perquè la desesperació els està minant cada dia més. Saben que la nostra independència ja està al caure.

Pere Roca
Pere Roca
20.02.2020  ·  09:44

Lo de la Sra Colau amb les manis dels desnonaments també molestava als no afectats.
Llibertat de expressió i de manis! (O nomes es poden manifestar Colau i Cia?)

Rosa Gispert
Rosa Gispert
20.02.2020  ·  09:48

D’acord amb el Sr Salart. Suport a tot el que sigui demostrar que seguim en peu.

Patètics els que acusen el president Torra de dificultar la taula de bessucs, que en diuen de diàleg, quan precisament el que reclama el president és que es faci en les condicions que tots els partits, inclòs ER, van decidir al Parlament.
O és que ER menteix també al Parlament?

Federico Ruiz
Federico Ruiz
20.02.2020  ·  10:08

Batlle, Colau, policia dolent, policia bo

Josep Sierra
Josep Sierra
20.02.2020  ·  10:17

Tots sabem que a l’ajuntament de Barcelona manen els violents del 155 i, lògicament, tot el que és defensar dels Drets Humans, els molesta; tant sols calia veure la cara d’en Batlle ahir (a mi, em va fer por i tot: mireuvos-ho sensa só)

Adrià Arboix
Adrià Arboix
20.02.2020  ·  10:55

Molt bon Editorial. Moltes gràcies…!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
20.02.2020  ·  11:30

No a Batlle.
No rotund a Colau.

No estic d’acord amb donar tanta importància als talls de la Meridiana contra els vianants.

El nostre atacs han de ser contra el podrit règim constitucional del 78.

Tallant la Meridiana no avançarem GENS, GENS.

Josep Soler
Josep Soler
20.02.2020  ·  13:14

Totalment d’acord Sr. Partal. La gent de la Meridiana es l’exemple per antonomàsia. Tant de bo tots fessim, fins la meitat del que fan ells.
Per cert aquests acudits fora de lloc i de sentit del Sr Reyner perquè hi són?. No ho pot evitar?.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
20.02.2020  ·  15:43

Sr. Partal té molra, molta raó. Hem de resistir a tot arreu.
I no oblidar el.”llautó” que mostren Comuns, PSc, per parlar dels d’aquí. On també s’ho poden incloure a voltes (massa sovint i tot) ERC i certes actuacions de la CUP.
També hi podríem afegir alguns càrrecs a títol individual de JxCat (i la llarga llista de noms i noms que s’hi barregen).
Potser caldria fer allò de “foc nou” i a veure si d’una vegada per totes ho enllestim i marxem.
Ja ens toca ser lliures del tot.

Núria Marrasé
Núria Marrasé
20.02.2020  ·  18:34

N’hi ha que confonen postureig amb realisme polític. És comprensible que els veins de la Meridiana vegin alterats els seus temps de vida amb la molèstia que suposa les manifestacions al carrer de molts independentistes de bona fe. De totes maneres, seria bò escoltar opinions més d’acord amb el sacrifici que, diariament, expressen aquests bons patriotes. Per altra banda, l’exigència de voler introduir un mediador en la mesa de diàleg no és gens menyspreable, tenint en compte la poca confiança que el nostre govern pot dipositar en els negociadors espanyols. ERC hauria de ser més cauta i, sobretot, no tant hipòcrita en les valoracions que fa de l’actuació de JxCat. Jo no sé si el Sr Rufián seurà amb el grup d’ERC a la mesa de diàleg; a mi no m’agradaria siguent, com és, un representant no gens sospitós de soflames demagògiques. Crec que estem en moments molt decisius per la realització d’allò pel que moltes persones han lluitat i que no`és altra cosa que el futur de Catalunya. Jo gòso demanar-vòs el capteniment necessari per actuar amb paciència i tolerància els fets que es van succeint de forma quotidiana-Ningu és perfecte.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
20.02.2020  ·  21:08

Tallar la meridiana es una tonteria, més aviat caldria fer manifestacions unitàries a cada capital de província un cop al mes, gener Girona, febrer Lleida, etc, 3 per any a cada capital..

Motiu, referèndum d’autodeterminació per l’independencia, SI o NO, ni repúbliques ni multipreguntes ni tonteries, després ja veurem com la fem l’independència, si guanyem…

Si ni l’ANC ni ningú són capaços ni de fer això es que el tema està molt cremat… El van cremar entre tots, però rectificar és de savis.. Si ho hem de tornar a fer, que sigui ben fet..

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes