mercat rosa
Coses 'boniques' pensades principalment per a xiquetes, noies i dones

Diumenge va ser això del dia de la mare, enguany amanit per la polèmica del cartell del Cortinglés que analitzava les progenitores com a les capses de cereals: ‘97% entregada, 3% d’egoisme, 0% queixes, 100% mare’. Anècdotes a banda, la propaganda del dia de la mare sol ser d’una idealització i d’una ensucramenta que espanta, i que a tu, a mi o ta tia la guenya ens plagui més o menys no sembla que hagi de canviar gaire la deriva del mercat. Perquè és una qüestió de consum, això.

El mercat mateix ha aparcat –perquè les dones li devien fer botifarra– aquells vestits pre-mamà fets a imatge i semblança dels petos i canesús de les xiquetes pre-púbers. I tanmateix, avui més que mai, el marxandatge, els lemes i el grafisme per a enaltir la figura materna continuen dominats pels colors pastel, els dibuixos infantiloides i les decoracions florals. Una ambientació que, curiosament, ens remet més a la secció de nines de les botigues de joguets que no pas a unes indivídues madures i capaces de criar les generacions futures autònomament. O sigui que la cosa, problemes del primer món, no s’acaba amb els anuncis del Cortinglés.

Canviem de tema, però no gaire. Fa uns quants mesos vam viure un rebombori semblant per una calculadora de color rosa que Casio anunciava amb l’eslògan ‘Per a les dones treballadores’. Aquesta vegada, la casa va retirar ràpidament l’anunci i txic-txac, ja no se n’ha parlat més. Però mentre no se’n parla, si fem una cerca a Amazon, no només ens trobem amb una muntanya de calculadores rosa, d’aquesta marca o d’una altra, sinó que també n’hi ha amb motius afegits de piquets i brillantets, l’accessori ideal per a la Barbie enginyera de camins, canals i ports. Seriosament: aquestes calculadores ‘mones’, que semblen de jugar –no com les de calcular coses importants–, tenen sortida com en tenen les fundes de mòbil de la Hello Kitty, el material d’oficina de floretes o els sostenidors amb llacets com de vestit de bateig. Un imaginari infantilitzador de la dona on la super-oferta crea la demanda, perquè el mercat només mira per a si mateix.

Fa l’efecte que l’entorn, així com a partir d’un punt deixa d’oferir imagineria ‘mona’ per a xiquets, no preveu aquesta limitació per a les xiquetes, que en resulten receptives fins entrada l’edat l’adulta, sense detriment de si ja tenen canalla pròpia a qui els escauria més. Hi ha dones que s’hi presten de grat; vegem, si no, l’espectacle a les webs i fòrums de mares –l’altre extrem de Forocoches–, on l’intercanvi d’informació ‘marental’ es complementa amb vols de papallones, ninotets animats i iconografies de conte de fades. Però moltes vegades les dones s’hi troben embolicades sense voler, com amb les aplicacions per al control menstrual i l’ovulació, on també abunden els colors pastel, la botànica i els animalons; o amb campanyes com la dels contenidors pintats de rosa per a conscienciar sobre el càncer de mama, que més aviat recorden mamellams sorgits de la imaginació del Doctor Slump.

Sovint parlem de la infantilització de les dones com una cosa d’altres temps, quan eren tractades com a éssers immadurs i sense capacitat de decisió. Però ara que no hi ha excusa, les dones madures decideixen, voluntàriament, alimentar o no una roda de gust-i-consum que no se sap qui la comença, però en tot cas no sembla innocent. La infantilització de les dones adultes, actualment, és l’altra cara de la hipersexualització de les xiquetes. Potser és un intent, vés a saber, de situar les femelles pre-fèrtils i fèrtils en uns mateixos llimbs, en aquella nebulosa entre la candidesa i la picardia que és del gust de tants hòmens arreu del món, on l’ós de peluix les pot acompanyar tant al bressol, com al llit del pis d’estudiants, com a la butaca quan els nanos se’n van de casa, com al vídeo porno casolà.

No és el cas, però ve al cas: l’anomenat ‘impost rosa’, ja ho sabeu, és el tant de més que valen alguns articles de consum pel simple fet que s’adrecen a un públic femení. L’exemple clàssic: les maquinetes d’afaitar blaves, negres o platejades que valen ics, i unes de la mateixa eficàcia i maneig, però de color pastel, disseny més arrodonit i tipografia més flonja que valen ics més ics. Del sobrepreu de la ‘versió femenina’ ve el nom figurat de ‘impost rosa’, i recau principalment en productes d’higiene, cosmètics, roba i joguets. Els estudis diuen que segmentar el mercat en productes ‘blaus’ i ‘roses’ n’augmenta les vendes, i ens ho hem de creure perquè res del que fa el mercat no és en va. Doncs allò que dèiem: infantilitzar les dones és segmentar-les entre les que es deixen i les que no es deixen: doble mercat.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb