Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Sabies que les cireres, que alguns mengen per nadal, a Catalunya només es recullen a principis d’estiu? O que les pomes exposades al supermercat porten collides des de l’agost? La fruita i verdura recorre milers de quilòmetres fins arribar a les llars dels consumidors. Pel camí el transport genera contaminació, els aliments passen per diverses mans i se’ls afegeixen conservants perquè arribin en bon estat fins les cuines dels consumidors. Aliè a tot aquest procés, el client només ha de triar les peces que més li agraden a la fruiteria de sota casa, sense saber molts cops de quin país i en quines condicions ha vingut.

El viatge de la fruita s’inicia amb als camps de conreu. Catalunya és rica en fruita i hortalissa, com préssecs, peres, pomes, cebes, tomàquets i bledes, entre altres. De fet, segons Josep Faura, cap de responsabilitat corporativa de Mercabarna, ens podríem autoabastir només amb la fruita que produïm, però seríem deficitaris en hortalisses, pel fet que dos terços del que es produeix a Catalunya s’exporta a altres països.

Tot i això, si ho fèssim no existirien les campanyes de 12 mesos que tenim actualment: és a dir,  ara per ara podem disposar d’una varietat concreta en qualsevol època de l’any, encara que no sigui la temporada que li pertoca. Quan la pomera catalana no produeix, anem a buscar la fruita en d’altres països, la collim encara verda, la portem en camió, avió o vaixell i la mantenim en cambres frigorífiques, de manera que en podem menjar tot l’any. Tampoc podríem tenir fruites i verdures que, a causa de les condicions climatològiques, no poden créixer a Catalunya, com la pinya, el mango o el coco.

Però no existeix una única manera de comercialitzar la fruita, sinó que les opcions són múltiples i depenen en gran part de la filosofia de l’agricultor. El pagès català té fama de ser més independent que els de la península o els europeus, perquè Catalunya és un territori petit i amb molta infraestructura per arribar als consumidors. Així doncs, a part del sistema esmentat trobem altres models, com els cooperatius. En el vídeo a continuació pots conèixer totes les fórmules que pot fer servir l’agricultor català per donar sortida als seus productes.

Una raresa a Europa

El sistema de comercialització de fruita i hortalissa que realment diferencia el model català dóna molta importància a la figura del majorista, quasi inexistent a la resta d’Europa. El 18% de les fruites i hortalisses que es produeixen a Catalunya van a parar a Mercabarna, el gran mercat on es concentren oferta i demanda en 150 empreses que fan d’intermediàries entre productors, clients particulars o grans cadenes alimentàries.

A Mercabarna els preus s’estableixen seguint un joc “psicològic”. Està prohibit mostrar-los públicament en cartells, perquè fluctuen segons el gènere, les condicions climatològiques, la seva procedència, el transport amb què ha arribat, i el tipus de client. Cada matí els compradors de les grans cadenes i els amos de les fruiteries de barri recorren el mercat a la recerca dels productes que els interessen al millor preu que poden obtenir.

Tal com diu Faura: “Si un majorista ven el seu producte i tothom li compra ràpidament, vol dir que el porta barat, si ningú l’agafa, va massa car”. Afegeix que, tot i que per la globalització a Mercabarna sempre hi ha de tot, a vegades es produeix l’oportunitat de mercat, “en què un únic majorista té el que els clients volen, i pot fixar el preu amb més marge”.

Els que en són favorables argumenten que d’aquesta manera els preus s’ajusten més, perquè hi ha competència directa i totes les companyies han d’oferir el màxim, donant l’oportunitat de comprar-hi tant al gran com al petit comerciant. “Just el contrari que passa a la majoria d’Europa, on les grans empreses de distribució s’han fet amb el comerç i decideixen què es menja en funció dels costos i tenen total llibertat per fixar el preu del producte”,  explica Roser Lapuente, cap de mitjans de comunicació de Mercabarna.

El 2015 el mercat va comercialitzar 1.100.000 tones de fruites i hortalisses. El fet que abraci tants perfils de productors i compradors fa que hi hagi moltes maneres de viure el mercat. En la següent cronologia us ensenyem les interioritats i la manera de funcionar de Mercabarna, des de que obre les seves portes fins que el client decideix comprar el producte, passant per les diverses fases de comercialització com el transport, el procés de maduració o el control de qualitat.

Trikitiko

El model de “l’estupidesa humana”

Els detractors d’aquest sistema de consum i comercialització opinen que el principal beneficiari és precisament l’intermediari. Segons l’economista Arcadi Oliveres, “les grans companyies intenten martiritzar el productor a un preu de misèria i al consumidor l’apreten tant com poden per tenir uns guanys extraordinaris”.

Oliveres l’anomena el model de “l’estupidesa humana”. Es basa en tenir tot tipus de varietats de fruita i hortalissa durant tot l’any. Posa d’exemple el negoci del tràfic d’enciam: “A Catalunya s’exporten enciams cap a Holanda i a la vegada es porten enciams holandesos cap aquí, perquè les varietats són diferents”.  Assegura que “portem tota aquesta fruita cap aquí a costa del medi ambient”, de consumir molta energia amb el transport i les càmeres frigorífiques, “només per poder menjar fruita una mica diferent de la que tenim a casa”. “La gent compra per la vista, sense parar a pensar en la contaminació que genera el transport o les conseqüències per la salut que poden tenir els conservants químics de les fruites”, afirma Oliveres.

Per això defensa el consum de productes de proximitat, que són els que es produeixen a l’entorn del consumidor i una major implantació de l’anomenat circuit curt. Aquesta fórmula posa en contacte directament productor i consumidor final. Així s’eviten grans desplaçaments, el sobrepreu de l’intermediari i la contaminació del transport. A més, el producte sempre és fresc i de temporada, sense conservants.

Lourdes Roher, majorista de la parada Joan Recolons de Mercabarna, explica que és necessari fer pedagogia, perquè abans la població coneixia els productes de temporada però ara “no en tenen ni idea”. Tanmateix, confessa: “nosaltres portem el que ens demanen. Aquí estem per vendre, això és un negoci”. Reconeix que la causa d’aquest model és que client no té prou “cultura de consum”.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.