04.11.2025 - 21:40
Ni pompa, ni desfilada. El tinent general Francisco José Gan Pampols se’n va del govern de Carlos Mazón per la porta del darrere. Ja ho havia anunciat feia un mes. De fet, era l’excusa de Mazón per a fer una renovació del Consell que havia anunciat que seria precisament avui, 5 de novembre. Però la setmana passada, tot es va precipitar i amb la dimissió de Mazón aquest dilluns, tot el Consell passa a estar en funcions, tot esperant si Vox i el PP es posen d’acord a nomenar un nou president. Gan Pampols té tanta pressa que no es pot esperar ni uns quants mesos que hi hagi aquest canvi, i les seves funcions les assumirà el conseller Martínez Mus. Gan Pampols tan sols haurà estat conseller onze mesos. El militar que va entrar al Palau de la Generalitat amb la bandera de la reconstrucció –a part de l’espanyola– se’n va sense haver culminat l’encàrrec de la reconstrucció i amb “espines clavades”.
El vice-president no s’ha adaptat en cap moment a l’ecosistema de la política. “La cosa que visc pitjor és veure la ideologia per davant la raó”, ha remugat. En defensa seva cal dir que ja va advertir en primera instància que no acceptaria ordres polítiques, tot i que poc després va haver de rectificar. Als plens de les Corts –quan hi ha assistit– ha passat pràcticament inadvertit. Com si no tingués veu. Atrinxerat entre papers i defugint mirades.
Incòmode sense uniforme, Gan Pampols haurà desitjat de ser invisible unes quantes vegades. De fet, en les setmanes posteriors a la tragèdia de la gota freda, ho semblava. Amb prou feines anava en les reunions del centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana. “Al CECOPI no es discuteix, s’hi porten les tasques i s’executen. Jo no hi tinc capacitat d’intervenció, no tinc res a fer-hi”, es va justificar.
Tot sol i desubicat
L’aterratge del tinent general al Consell va ser complicat. Mazón va haver d’eliminar el límit salarial dels membres del govern –com si fos un fitxatge de la lliga de futbol– per encabir el seu sou: 101.761 euros, és a dir, més que el president. Una maniobra polèmica que prèviament es va embolicar amb unes quantes mentides, com ara que Gan Pampols únicament cobraria 84.050,70 euros (una xifra molt inferior a la suma de la seva pensió i altres activitats, 136.000 euros).
Superat l’escull econòmic, el militar va topar amb la realitat de l’administració. La Conselleria de Recuperació Econòmica i Social era un decorat de cartó pedra. Una piula mediàtica perquè Mazón desaparegués del focus mediàtic. No hi havia seu, ni personal. Gan Pampols es va muntar un equip de confiança amb militars –com el general de brigada Venancio Aguado de Diego– i algun funcionari despistat.
Una de les persones que va incorporar va ser José Ramón Bendicho Flores, un jove aragonès que l’havia d’assessorar en matèria de comunicació. Ara, de seguida va quedar clar que no tenia cap coneixement del País Valencià. El primer dia de feina va penjar a les xarxes socials una fotografia dels tarongers de València: “Em fascina que hi hagi tarongers pels carrers. Un dia n’he de tastar una per curiositat”, va escriure. Aquestes taronges són bordes.
Un pla de reconstrucció?
La “gran obra” de Gan Pampols ha estat la creació d’un pla de reconstrucció, conegut com a Pla Endavant. Ara, al·legant manca de personal, va externalitzar-ne la redacció a PricewaterhouseCoopers amb un contracte d’emergència valorat amb 2,2 milions d’euros. La presentació del pla es va fer al juliol i, aleshores, el vice-president ja va comunicar les seves ganes de tocar el dos. A final d’octubre, el full de ruta de la reconstrucció només ha completat 19 de les 343 iniciatives, és a dir, el 5,5% del total. N’hi ha 139 més en curs. “El model de recuperació que es va aprovar el 31 de juliol s’ha fet amb una rapidesa notable”, assegura.
El menyspreu a les víctimes
El breu mandat de Gan Pampols no ha estat exempt de polèmiques. Compromís li ha retret les grans despeses en àpats –6.000 euros en un semestre–, especialment un dinar ben regat d’alcohol amb copes de cervesa, vi i xarrups de ginebra i licor. A més, el síndic Joan Baldoví el va criticar per ser un passa tiquets: “Té un sou de 101.000 euros l’any i passa, fins i tot, factures de dos euros per un cafè o una coca-cola.”
De totes maneres, la polèmica principal no té res a veure amb ser un garrepa bon vivant, sinó amb el tracte a les víctimes de la gota freda. En una entrevista a RNE, va declarar que no es podia utilitzar el seu dolor per acusar Mazón d’assassinat. “Utilitzar-lo per acusar d’assassinat un president és desproporcionat i fora de lloc”, va dir. I va afegir que aquest dolor era instrumentalitzat políticament. Però no es va quedar ací, ara fa unes setmanes, en una intervenció al Fòrum Europa, va responsabilitzar les víctimes mateixes de la mortaldat de la gota freda.
“Donem un valor extraordinari a la seguretat quan ens la donen uns altres, però no som conscients que som corresponsables de proporcionar-la. L’autoprotecció és el primer mecanisme que salva vides […] Autoprotecció és, quan plou i entra aigua a casa, no baixar al garatge a buscar el cotxe, que és com van morir persones. I això no té res a veure amb l’avís o el no-avís”, va dir.
Aquestes declaracions van indignar els familiars de les víctimes, que el van acusar de no tenir ni idea de l’emergència del 29 d’octubre de 2024. “Ofèn la memòria dels morts, famílies i supervivents”, van afegir.
