Gan Pampols, el militar espanyolista que vol una “elit d’estadistes” i insulta a Twitter

VilaWeb

Text

Oriol Bäbler Mata

19.11.2024 - 18:01
Actualització: 19.11.2024 - 20:58

Cinc anys després de jubilar-se, el tinent general Francisco José Gan Pampols (Figueres, Alt Empordà, 1958) ha estat cridat novament a files, però no li caldrà desempolsar el vestit verdós, ni la quincalla militar acumulada durant cinc dècades. El president de Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, en un intent desesperat de salvar el coll, li ha encomanat la tasca titànica, però també civil, de reconstruir les zones arrasades per la gota freda. El tinent general a la reserva serà el nou vice-president per a la Recuperació Econòmica i Social.

Precisament, la seva darrera destinació en actiu va ser a la base Jaume I de Bétera (Camp de Túria), on va exercir de general cap de la Caserna General Terrestre d’Alta Disponibilitat. En una entrevista a À Punt, ha dit que, arran d’això, coneixia bé la realitat valenciana, tot i que s’ha marejat amb els tòpics. “Conec el teixit empresarial, conec el teixit productiu, conec els casals fallers. Crec que conec de primera mà tot allò que integra l’ànima valenciana. Tinc molt bons amics de totes les condicions. Tinc amics que són agricultors i tinc amics que són empresaris”, ha declarat, en castellà.

També ha demanat que no es polititzés la tasca de reconstrucció perquè seria una obra tècnica que necessitaria un gran consens. “La gent que ho farà no està marcada per cap biaix polític”, ha afegit. Un discurs que ha deixat en no res poc després, quan s’ha embolicat amb la bandera espanyola en una entrevista a RNE. “Vaig entendre l’encàrrec com el que és… Com el que fa un militar quan ingressa, que jura defensar Espanya i els espanyols. I en aquest cas, són espanyols. I un és el que és durant tota la vida, no ho és a temps parcial”, ha dit.

Ahir Mazón va sacrificar una primera peça del Consell, la consellera Núria Montes. I el nomenament d’avui també arriba en plena guerra oberta amb la Unitat Militar d’Emergències espanyola (UME), que fa dies que denuncia les negligències en la resposta i la gestió dels estralls de la gota freda.

Un espanyolista enamorat de la brillantor dels focus

D’ençà que va deixar l’exèrcit, Gan Pampols s’havia convertit en analista, tertulià, escriptor i conferenciant, i vivia un idil·li amb els mitjans de comunicació. La guerra d’Ucraïna i el gihadisme han estat els temes centrals de les seves anàlisis, sobretot a Negocios TV –un canal impulsat, entre més, pel propietari d’Intereconomia– i a 20 Minutos. Dit això, el tinent general no deixava escapar cap oportunitat i, si els focus brillaven una mica, li era indiferent si li feien una entrevista en un plató de RTVE o en un programa marginal.

En aquesta frenesia mediàtica, va fer uns quants pronòstics, especialment al principi de la invasió d’Ucraïna a gran escala, que han envellit malament. Quan feia poc més d’un mes del començament de la guerra, va assegurar que l’alto-el-foc s’havia d’acordar “la segona quinzena d’abril, a tot estirar”. Una anàlisi que, un any després, variava força. “Rússia no es replegarà unilateralment. Es pot arribar a un alto-el-foc, deixant una zona grisa, desmilitaritzada, com la línia de Bòsnia, perquè la destrucció s’aturi”, deia en una entrevista a El Confidencial.

Menció a banda mereix la seva col·laboració amb la Fundació Étnor, un organisme finançat per grans empreses i associacions empresarials, que té per objectiu “ser un dels principals referents nacionals [espanyols] en la fonamentació i aplicació de l’ètica i la responsabilitat de l’empresa”. Entre els col·laboradors i patrocinadors hi ha l’Associació Valenciana d’Empresaris, Baleària, CaixaBank, la Cambra de València, la Confederació Empresarial (CECV), Consum i Mercadona.

Gan Pampols hi ha col·laborat impartint seminaris sota el paraigua d’Étnor i manté un vincle estret amb la directora, Adela Cortina, catedràtica d’ètica per la Universitat de València i pròxima a entorns de l’Opus Dei. Ambdós són membres de Círculo Cívico de Opinión, una entitat espanyolista i ferotgement antiindependentista. Unes altres cares conegudes que hi participen són José Antonio Zarzalejos, Francesc de Carreras, Juan José López Burniol i Victoria Camps.

“Manar bé” i una nova “elit d’estadistes”

Gan Pampols també ha aprofitat la jubilació per publicar un llibre sobre lideratge. El arte de mandar bien. Querer, poder, saber, n’és el títol. En més de dues-centes pàgines repassa la seva experiència de gairebé cinc dècades a l’exèrcit i “dóna exemples de com manar bé, per a millorar la nostra capacitat de donar ordres i fer-se obeir”. Plataforma Editorial categoritza el llibre en la temàtica d’empresa, però la realitat és que és més aviat una obra d’autoajuda.

En una entrevista a ABC, el militar va citar uns quants exemples de bons dirigents històrics, entre els quals Gonzalo Fernández de Córdoba, que es va fer càrrec de les negociacions amb Boabdil abans de la caiguda de Granada. “En els temps moderns, Adolfo Suárez fou capaç de generar aquest model d’entusiasme. Va tenir carisma durant la transició. Felipe VI actua també com un líder permanent: exemplar, discret, temperat, prudent i valent”, va afegir.

El militar no combrega gaire amb l’estat actual de la política espanyola. Quan va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Catòlica de València, va defensar la creació d’una nova elit “allunyada de la mediocritat i el curtterminisme, aliena a la partitocràcia, i que sàpiga formular una visió que il·lusioni i motivi”. “Necessitem una elit d’estadistes, no de telepredicadors ni de productes mediàtics buits de contingut i amb una verborrea carregosa i sense sentit. Aquesta nova elit forçosament s’ha de constituir al voltant de valors sòlids i ben fonamentats”, va afegir.

La cara real a Twitter

En les intervencions públiques, Gan Pampols ha evitat de fer crítiques contra dirigents polítics. Tanmateix, a Twitter, entre molt contingut militar, és molt més desimbolt i mostra una cara més espanyolista i conservadora. Repiula sense problemes comptes ultres, i hi interactua, com ara, els de Capitán Bitcoin, Josep Ramon Bosch, Maite Pagazaurtundúa –especialment quan va maniobrar al Parlament Europeu en contra de la immersió–, Toni Cantó o Juan Carlos Girauta. També sent una afinitat especial amb l’ex-president de l’Aragó Javier Lambán.

Normalment, el tinent general no piula res, però en alguns casos ha respost a piulets, sobretot de mitjans de comunicació, per insultar personatges coneguts, entre els quals el president Quim Torra, l’actor Willy Toledo, els polítics Pablo Iglesias i José Luis Rodríguez Zapatero i també al productor Josep Maria Mainat, a qui va escriure: “Ets un covard miserable que viu del que critica. Un mica de coherència t’aniria bé.”

Cinc dècades a l’exèrcit

Gan Pampols ha estat cinc dècades a l’exèrcit espanyol abans de passar a la reserva. El 2009 va ser nomenat director de l’Acadèmia General Militar, fins que el març del 2013 va passar a ser assessor del segon cap de l’Estat Major. Dos mesos després, el ministre Pedro Morenés el va nomenar director del centre d’intel·ligència de l’exèrcit. El 2016 va ascendir a tinent general i l’any següent, general en cap de la Caserna General Terrestre d’Alta Disponibilitat.

Fora de l’estat espanyol, ha participat en la missió de l’ONU a Bòsnia (1995), on va tornar un any després com a cap d’operacions de SPABRI de l’OTAN. Entre el 2000 i el 2001 va exercir de cap d’Estat Major Operatiu de la Brigada Multinacional Oest a Kossove. El 2007 va ser nomenat cap de l’equip de reconstrucció provincial de Quala-i Naw (Afganistan).

Ha rebut unes quantes condecoracions civils i militars, entre les quals la Gran Creu del Mèrit Militar, la Gran Creu de l’Orde del Mèrit de la Guàrdia Civil, la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild i deu creus blanques al mèrit militar.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem