Marta Madrenas

Marta Madrenas (JxCat) vol tornar a ser batllessa de Girona. Davant hi té l’oposició de Guanyem Girona i ERC, decidits a fer realitat el relleu polític a la ciutat. Madrenas explica que no ha estat possible d’articular una llista conjunta de l’independentisme, tot i la seva proposta a Esquerra, i no descarta un tripartit d’aquestes dues forces amb el PSC, si són majoria. Parlem de la política municipal d’un dels bastions de l’independentisme, però la conversa és també en clau nacional i gira inevitablement entorn de la figura de Carles Puigdemont, que Madrenas considera el seu pare polític i que va substituir en el càrrec. Al parc de Migdia de la ciutat, on fem l’entrevista, es mostra convençuda que els ciutadans recuperaran l’esperit del Primer d’Octubre: ‘Hi ha un abans i un després d’aquell dia’, diu.

Com es construeix la República des de Girona?
—Es fa demostrant que és absolutament compatible una defensa desacomplexada de la independència i la República amb el bon funcionament de les ciutats. Ho dic perquè és fàcil el missatge de la por i és fàcil de dir que les coses no rutllen si es treballa per la independència. S’ha d’explicar que es pot construir una societat del benestar fins a un límit i que calen estructures d’estat. Cal que treballem per acreditar que no tenim aquest estat del benestar que ens mereixem i que garanteixi una protecció de les persones, com passa als altres països del nostre entorn. També es construeix República treballant intensament per la preservació dels drets fonamentals i les llibertats individuals i col·lectives. De tothom. No solament dels independentistes. Aquests són els principis del projecte republicà.

Fins on arriba la desconnexió de Girona d’Espanya? 
—Ens hem trobat forçats a no poder desconnectar, però mentalment som en una altra dimensió. Ens sentim completament allunyats d’allò que representa l’estat espanyol. Nosaltres som els dels drets, els de la democràcia i les polítiques obertes i de protecció a la gent. L’estat espanyol és tot el contrari. I sí, te’n separes i te n’apartes mentalment.

Us considereu batllessa del gran bastió de l’independentisme? 
—Aquí hi ha una gran majoria independentista. A l’Ajuntament de Girona dels vint-i-cinc regidors, divuit són clarament independentistes. Si hi hagués un referèndum acordat, crec que encara seríem més, els partidaris del sí.

Ha estat fàcil o difícil d’afrontar el relleu de Carles Puigdemont?
—Ha estat difícil d’afrontar aquests moments. Hem hagut d’encarar una crisi econòmica furibunda. I treballem intensament per a revertir la crisi de manca de democràcia i de drets. A més, has de veure el president legítim del teu país i amic com viu moments difícils, dramàtics i injusts. Però ell t’anima amb la fortalesa, el coratge i el compromís que té. No és tant el relleu, sinó la situació que ens hem trobat.

Parleu amb ell? Com està? I la seva família, la seva parella i les filles?
—De les filles i de la seva companya, no vull fer-ne cap comentari perquè són qüestions personals. Puc dir que és una situació molt dura personalment per al president. La Casa de la República no és cap xalet, és una oficina sempre plena de gent treballant, amb multitud de visites nacionals i internacionals i amb un objectiu clar: traslladar el procés al panorama d’opinió europeu i mundial. I convèncer el màxim de persones, personalitats, entitats i institucions del món que a l’estat espanyol es vulneren drets i que encara aquest procés de manera no democràtica. S’ha d’explicar que Espanya s’aparta dels principis fundacionals europeus i que això no hauria de ser acceptat dins la Unió Europea. Viure en una oficina apartat de la gent que t’estimes, sense poder trepitjar la teva ciutat i el teu territori és emocionalment molt dur. Però la seva determinació i el seu compromís són d’una intensitat tan forta que et commou de veritat. Té una fortalesa i una convicció tan clarividents que s’aconseguirà, que et dóna confiança i esperança. La seva obsessió és la necessitat de treballar junts. Ell diu que si treballem junts, anirem endavant.

És més a prop el retorn de Puigdemont?
—Jo crec que sí. Els quasi 105.000 vots per a ‘Jami’ Matamala a Girona n’han fet possible el retorn i confio que els centenars i milers de persones que han de votar Puigdemont, Comín i Ponsatí a les europees han de fer més pròxim els seus retorns.

Marta Madrenas

Què significa el retorn de Matamala per a la ciutat i personalment?
—Són petits moments d’èxit molt agredolços. Gràcies a l’expressió democràtica hem pogut fer tornar un exiliat, però n’hi ha més i hi ha presos polítics. Per tant, és una petita alegria. Mentre hi hagi exiliats i presos polítics no podem ser feliços. Però serveix com a model i prova que quan es treballa democràticament i amb tossuderia s’aconsegueixen els objectius. Et permet de veure que podrem aconseguir el retorn dels presos i els exiliats i t’ensenya de quina manera. Calen decisions democràtiques i contundents, i persistir. És a les mans de tots i cadascun dels ciutadans. El missatge és que posant el vot a dins l’urna pots dir què vols que passi.

L’anhel d’unitat de què parlàveu abans contrasta amb l’estratègia d’ERC. L’enteneu, aquesta posició?
—Quan hem aconseguit els èxits més rotunds, per exemple el Primer d’Octubre, és quan hem fet les coses plegats sense sectarismes ideològics. Tinc el convenciment que sabrem retornar a l’esperit del Primer d’Octubre. Sé que ara sembla impossible i que alguns s’aparten d’aquesta línia. No tan sols ERC, també la CUP. Jo mateixa vaig proposar a Esquerra de fer llista conjunta a Girona. I també he demanat a Esquerra moltes vegades suport en polítiques concretes i que formés part del govern. La resposta sempre ha estat que no. Com la CUP, que també ha dit que no a tot.

Quins motius us donen?
—No hi ha resposta argumentada. És no. A Girona, per exemple, la candidatura de la CUP té com a proposta fer fora Madrenas, una batllessa que ha encapçalat la lluita per la independència des del món municipal. Segurament hi anteposen moltes altres coses. És lícit, eh? Però a mi em sembla que no és allò que s’ha de fer ni al país ni a la ciutat. No es pot considerar que treballin per la unitat, ni per posar la independència a dalt de tot. En clau de país, la CUP s’ha negat a investir Turull i que fos un president de la Generalitat qui entrava a les presons espanyoles. Molts no creuen en la unitat, però nosaltres sí. I arribarà un dia que segur que haurà de ser així. La ciutadania és sobirana i passa per sobre de tot. I quan demana unitat els polítics que no la vulguin seran apartats. Sé que són moments difícils per a dir això, perquè després de les espanyoles sembla que aquesta no sigui la tesi.

Preveieu un canvi a les europees?
—N’estic convençuda. A les espanyoles hi va jugar el factor comprensible del suport als presos. És humà. Però arribarà un moment que tornarà a passar davant el camí cap a la independència. I estic segura que tornarem a veure ben clar que només hi ha un camí, que és anar plegats. Hem de ser una altra vegada tossuts i treballar per aquesta unitat. Penso que és el camí.

Si Guanyem Girona i ERC tenen majoria, pactaran a Girona?
—No han tingut mai voluntat de fer una agrupació de totes les forces independentistes. Tot i que nosaltres hem demostrat que som clarament progressistes en la protecció de les persones i en la preservació del medi. Jo crec que tindrem el suport majoritari de la ciutadania. Hem fet bona feina i tenim el millor projecte. Fem compatible la lluita per la independència amb la feina ben feta. Després, hi ha tres partits empatats en la lluita per la segona posició. Parlo de Guanyem Girona –CUP–, ERC i el PSC. ERC i PSC van trobant fórmules d’aliances conjunturals. I ens podríem acabar trobant que la llista més votada sigui clarament independentista, i que s’acabi formant un tripartit amb el PSC, que podria tenir un període la batllia. Les xifres ho poden fer possible. I això em preocupa. Si parlem de lluita per la independència, es reduiria el suport. I encara em preocupa més que torni aquell tripartit que va dur aquella ciutat adormida, més preocupat per les lluites internes. Nosaltres som l’única opció que aportarà progrés a la ciutat i amb una política independentista clara, amb una batllessa independentista. Si tenen majoria tots tres, encara que sembli increïble, pactaran.

Marta Madrenas

Descarteu d’integrar el PSC a l’equip de govern si ho necessiteu?
—Jo sóc la dona del consens. Crec que Girona necessita un govern fort perquè vénen desafiaments molt importants. Per tant, la prioritat és un govern fort. Fa tres anys que sóc batllessa i he governat més temps en minoria que no amb coalició, i el resultat és prou bo. Jo tornaré a proposar a ERC de fer govern, perquè crec que som els que representem millor la majoria de la societat gironina. I mireu que m’ha dit que no durant tres anys, eh! Però sóc insistent i ho tornaré a fer perquè penso que és el millor per a la ciutat.

Vist ara, sembla mentida que el PSC governés trenta-dos anys la ciutat?
—És que tot això ha canviat molt després de l’1-O. Hi ha un abans i un després. Això fa explicable el que és inexplicable.

El dia més difícil com a batllessa?
—El Primer d’Octubre.

Quin és l’eix principal del model de ciutat que teniu al cap?
—Protegir les persones, la qualitat de vida i la dinamització econòmica. La resta de grups fan tot de propostes copiades, però una altra cosa és tenir prou recursos per a fer-les realitat. Crec que intenten vendre moltes motos. Si la dinamització econòmica no és prioritat, es reduiran substancialment els recursos per a polítiques municipals. Això no és un afer menor. I quan sents segons quines polítiques d’al·lèrgia cap a les empreses, em preocupa. La dinamització econòmica ha fet que es redueixi la desocupació d’un 40%. Volem un alt nivell de qualitat de vida i protegir les persones, amb la prioritat de la gent gran. El 18% de la població de Girona té més de seixanta-cinc anys. Farem polítiques intenses per a protegir aquestes persones que han desenvolupat la nostra ciutat amb els seus imposts. Ho farem a curt termini però amb la mirada llarga de construir el país que es mereixen els nostres fills. Vull destacar també els programes ‘Girona, ciutat del coneixement’ i ‘Girona, ciutat tecnològica’, que han de servir per a crear oportunitats per a tothom.

Com plantareu cara al problema de l’accés a l’habitatge?
—És un desafiament global, de tot el país. No en tenim les competències però hem volgut destinar-hi diners. La Generalitat haurà de destinar pressupost a adquirir habitatge. Així i tot, hem treballat i hem evitat 358 desnonaments i hem duplicat les ajudes al lloguer. S’ha de promoure lloguer assequible. I a Girona ho farem amb nous habitatges adquirits per l’ajuntament destinats a l’emancipació dels joves. Farem uns dos-cents habitatges de lloguer assequible. I, en tercer lloc, és imprescindible de reformular el pla general. A més, treballem intensament per tenir més places hoteleres, cosa que ha d’ajudar a reduir el lloguer turístic, residències per a estudiants i per a gent gran. A la ciutat de Girona només tenim dues mil places hoteleres. En un any i mig, n’hi haurà cinc-centes més.

Guanyem Girona considera que la vostra proposta és de dretes. Què contesta?
—Que agafin el meu programa i les meves propostes i que mirin la feina feta. M’aparto d’aquest debat carrincló. No m’interessen les etiquetes. Per a mi la prioritat són les persones i la seva protecció. Sóc de dretes o d’esquerres?

Marta Madrenas

Abans d’acabar, us proposem que respongueu aquest qüestionari:

Quin és el vostre defecte principal?
—Que dic les coses tal com raja i això en política no és prou adequat. No sé dissimular.

Quins dons naturals us agradaria tenir?
—Ara començo a aprendre piano. M’agradaria molt tenir aptituds extraordinàries per a la música.

Quantes hores dormiu cada dia?
—Poques. Cinc i mitja o sis.

Quin nom (de noi i de noia) preferiu?
—Pau i Clàudia, que són els noms dels dos meus fills.

Quin és el vostre artista preferit?
—Com que sóc amant del cinema clàssic, us diré que m’apassionava Katharine Hepburn.

Quin és el vostre heroi de ficció preferit?
—M’apassionen les històries reals de la gent. Cada una de les persones de Casablanca.

Quin personatge històric valoreu més?
—Molts. Però us en diré un de gironí: Carles Rahola.

Quin és el darrer llibre que heu llegit?
—El d’en Boye: Y ahí lo dejo.

Quin és el vostre lema?
—Més Girona.

Quines feines heu fet fora de la política?
—De tot. Sempre he treballat. Mentre estudiava vaig fer cambrera, de dependenta, de mainadera…I després he fet d’assessora jurídica de la Casa de la Dona Maltractada, també he treballat en mediació judicial, advocada, professora universitària a la UdG… He treballat molt.

L’escola on porteu els fills (o els hi portaríeu si en tinguéssiu) és pública o privada?
—Sistema públic d’educació, concertada.

Amb quina llengua parleu als pares? I als fills?
—Català.

L’última vegada que heu fumat marihuana?
—No n’he fumat.

Quina és la mentida més grossa que han publicat mai sobre vós en un mitjà de comunicació?
—No us ho sabria dir. Es diuen moltes coses que no són certes i faig aquell punt de desconnexió per a poder conviure.

Marta Madrenas

El millor batlle de la ciutat fins avui?
—Jo he fet molt bona feina [riu].

La cosa que ha fet més bé l’actual batllessa?
—Demostrar la compatibilitat entre la lluita per la independència i fer que la ciutat funcioni.

La que ha fet més malament?
—No haver estat capaç de convèncer d’arribar a pactes que haurien pogut ser més útils per a la ciutat en termes d’independència.

Quant cobrareu si sou batllessa? I si sou regidora?
—Només la indemnització, perquè com que sóc al parlament vaig renunciar al sou.

A quina altra ciutat us agradaria viure?
—No, no. A Girona.

Qui us ha fet políticament?
—Carles Puigdemont.

Qui creieu que faria la vostra feina millor, entre la resta de candidats?
—Porto el millor projecte que necessita ara Girona.

Qui creieu que la faria pitjor?
—No m’agrada atacar.

Lluc Salellas: ‘No crec que ERC tingui cap problema de fer-me batlle’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb